Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xuclada" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca draga xucladora, n f
- ca draga aspiradora, n f sin. compl.
- ca draga hidràulica, n f sin. compl.
- es draga de succión
- es draga hidráulica
- fr drague aspiratrice
- fr drague suceuse
- fr drague suceuse aspirante
- en hydraulic dredge
- en suction dredge
<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca draga xucladora, n f
- es draga de succión
- en suction dredge
<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca engolidor, n m
- ca xuclador, n m sin. compl.
- es sumidero
- fr embut
- fr gouffre absorbant
- fr puits absorbant
- en sinkhole
- en swallow hole
<Geografia física > Hidrologia>, <Geografia física > Geomorfologia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca engolidor, n m
- ca xuclador, n m sin. compl.
- es sumidero
- fr embut
- fr gouffre absorbant
- fr puits absorbant
- en sinkhole
- en swallow hole
<Geografia física > Hidrologia>, <Geografia física > Geomorfologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fadrí, n m
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca envit, n m sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca joglar, n m sin. compl.
- ca ministre, n m sin. compl.
- ca nyucla, n f sin. compl.
- ca papagai, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca fredí, n m var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiula pavo, n f var. ling.
- ca juglà, n m var. ling.
- ca jular, n m var. ling.
- ca junglar, n m var. ling.
- ca just-plà, n m var. ling.
- ca manistre, n m var. ling.
- ca ñucla, n m var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
- ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
- ca xuclàs, n m pl var. ling.
- nc Thalassoma pavo
- nc Chlorichthys pavo var. ling.
- nc Labrus pabo var. ling.
- nc Thalasoma pavo var. ling.
- es doncella
- es fredi
- es julia
- es pez verde
- fr girelle paon
- en ornate wrasse
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fadrí, n m
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca envit, n m sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca joglar, n m sin. compl.
- ca ministre, n m sin. compl.
- ca nyucla, n f sin. compl.
- ca papagai, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca fredí, n m var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiula pavo, n f var. ling.
- ca juglà, n m var. ling.
- ca jular, n m var. ling.
- ca junglar, n m var. ling.
- ca just-plà, n m var. ling.
- ca manistre, n m var. ling.
- ca ñucla, n m var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
- ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
- ca xuclàs, n m pl var. ling.
- nc Thalassoma pavo
- nc Chlorichthys pavo var. ling.
- nc Labrus pabo var. ling.
- nc Thalasoma pavo var. ling.
- es doncella
- es fredi
- es julia
- es pez verde
- fr girelle paon
- en ornate wrasse
<Peixos > Làbrids>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca farinada, n f
- es puchada
- fr pâte de farine
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca farinada, n f
- es puchada
- fr pâte de farine
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
<Anatomia > Histologia>, <Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fibra nucleada, n f
<Anatomia > Histologia>, <Oftalmologia>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gutxo, n m
- ca porc, n m sin. compl.
- ca porc de la mar, n m sin. compl.
- ca porc marí, n m sin. compl.
- ca porc marí gratellós, n m sin. compl.
- ca ullada, n f sin. compl.
- ca gutxu, n m var. ling.
- ca porch marí, n m var. ling.
- nc Centrophorus granulosus
- es quelvacho
- fr squale-chagrin commun
- en gulper shark
<Taurons > Esquàlids>
