Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca àgil, n m, f
es ágil
fr voltigeur
it agile
it atleta
en flier
en flyer
en top mounter
de Voltigeur

Definició

Artista que executa un exercici en l'aire amb l'ajuda d'un o més portadors.

Nota

2. Els equivalents anglesos flier i flyer designen únicament àgils d'aeris, mentre que top mounter designa únicament àgils d'equilibrisme i d'acrobàcia.

[Acta 520, 16 de desembre de 2010]

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

ca àgil, n m, f
es ágil
fr voltigeur
it agile
it atleta
en flier
en flyer
en top mounter
de Voltigeur

<Circ > Especialitats circenses>

Definició

Artista circense que executa un exercici en l'aire amb l'ajuda d'un o més companys que l'impulsen, el sostenen o el recullen.

Nota

1. L'artista circense que impulsa, sosté o recull l'àgil és el portador.
2. Els equivalents anglesos flier i flyer designen únicament àgils d'aeris, mentre que top mounter designa únicament àgils d'equilibrisme i d'acrobàcia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca évol, n m
ca carnosa, n f sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca matacà, n m sin. compl.
ca cànem bord, n m alt. sin.
ca carn rostida, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca escampadors pudents, n m pl alt. sin.
ca évol (fruit), n m alt. sin.
ca évols, n m pl alt. sin.
ca geulos, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca llampúdols, n m pl alt. sin.
ca matapuces, n f alt. sin.
ca pudemans, n m alt. sin.
ca púdol, n m alt. sin.
ca pudoler, n m alt. sin.
ca púdols, n m pl alt. sin.
ca saüc bord, n m alt. sin.
ca saüc pudent, n m alt. sin.
ca saüquer bord, n m alt. sin.
ca ebol, n m var. ling.
ca ebols, n m pl var. ling.
ca ébols, n m pl var. ling.
ca èbols, n m pl var. ling.
ca ebul, n m var. ling.
ca èbul, n m var. ling.
ca ebuls, n m pl var. ling.
ca ébuls, n m pl var. ling.
ca èbuls, n m pl var. ling.
ca ebuols, n m pl var. ling.
ca eulets, n m pl var. ling.
ca evo, n m var. ling.
ca evol, n m var. ling.
ca èvol, n m var. ling.
ca èvol (fruit), n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca pudamans, n m var. ling.
ca pudols, n m pl var. ling.
nc Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca évol, n m
ca carnosa, n f sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca matacà, n m sin. compl.
ca cànem bord, n m alt. sin.
ca carn rostida, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca escampadors pudents, n m pl alt. sin.
ca évol (fruit), n m alt. sin.
ca évols, n m pl alt. sin.
ca geulos, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca llampúdols, n m pl alt. sin.
ca matapuces, n f alt. sin.
ca pudemans, n m alt. sin.
ca púdol, n m alt. sin.
ca pudoler, n m alt. sin.
ca púdols, n m pl alt. sin.
ca saüc bord, n m alt. sin.
ca saüc pudent, n m alt. sin.
ca saüquer bord, n m alt. sin.
ca ebol, n m var. ling.
ca ebols, n m pl var. ling.
ca ébols, n m pl var. ling.
ca èbols, n m pl var. ling.
ca ebul, n m var. ling.
ca èbul, n m var. ling.
ca ebuls, n m pl var. ling.
ca ébuls, n m pl var. ling.
ca èbuls, n m pl var. ling.
ca ebuols, n m pl var. ling.
ca eulets, n m pl var. ling.
ca evo, n m var. ling.
ca evol, n m var. ling.
ca èvol, n m var. ling.
ca èvol (fruit), n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca pudamans, n m var. ling.
ca pudols, n m pl var. ling.
nc Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alatxa, n f
ca aladroc, n m sin. compl.
ca alatxa pixota, n f sin. compl.
ca alatxeta [menut], n f sin. compl.
ca alatxó [menut], n m sin. compl.
ca alatxona [menut], n f sin. compl.
ca latria, n f sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardina alatxa, n f sin. compl.
ca alacha, n f var. ling.
ca aladroch, n m var. ling.
ca alatja, n f var. ling.
ca alatxa-pixota, n f var. ling.
ca alatxe, n f var. ling.
ca alaxta, n f var. ling.
ca alaxta pixota, n f var. ling.
ca latxa, n f var. ling.
ca litxa, n f var. ling.
ca sardine, n f var. ling.
nc Sardinella aurita
nc Meletta mediterranea var. ling.
es alacha
es boquerón
es sábalo
es sardina alatcha
fr allache
fr sardinelle
pt alatiyo
en round sardinella

<Peixos > Clupeids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BALEARES2) Menorca

- alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

- alatxa: (EMMDENIA) Dénia

- alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca

- alatxa: (RPCE3) Mallorca

- alatxa pixota: (DCVB) Mallorca

- alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca

- alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona

- alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears

- alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- latria: (FAUNAICT) Tarragona

- latxa: (FAUNAICT) Dénia

- sardina: (FAUNAICT) Barcelona

- sardina: (RPCE3) Balears

- sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona

- sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona

- sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alatxa, n f
ca aladroc, n m sin. compl.
ca alatxa pixota, n f sin. compl.
ca alatxeta [menut], n f sin. compl.
ca alatxó [menut], n m sin. compl.
ca alatxona [menut], n f sin. compl.
ca latria, n f sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardina alatxa, n f sin. compl.
ca alacha, n f var. ling.
ca aladroch, n m var. ling.
ca alatja, n f var. ling.
ca alatxa-pixota, n f var. ling.
ca alatxe, n f var. ling.
ca alaxta, n f var. ling.
ca alaxta pixota, n f var. ling.
ca latxa, n f var. ling.
ca litxa, n f var. ling.
ca sardine, n f var. ling.
nc Sardinella aurita
nc Meletta mediterranea var. ling.
es alacha
es boquerón
es sábalo
es sardina alatcha
fr allache
fr sardinelle
pt alatiyo
en round sardinella

<Peixos > Clupeids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BALEARES2) Menorca

- alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

- alatxa: (EMMDENIA) Dénia

- alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca

- alatxa: (RPCE3) Mallorca

- alatxa pixota: (DCVB) Mallorca

- alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca

- alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona

- alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears

- alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- latria: (FAUNAICT) Tarragona

- latxa: (FAUNAICT) Dénia

- sardina: (FAUNAICT) Barcelona

- sardina: (RPCE3) Balears

- sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona

- sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona

- sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alfabegueta, n f
ca coleta, n f alt. sin.
ca alfabagueta, n f var. ling.
ca aufàbia, n f var. ling.
ca aufàbiga, n f var. ling.
ca aufàdiga, n f var. ling.
ca fàbrega, n f var. ling.
nc Bergia capensis L.
nc Bergia aquatica Roxb. var. ling.

<Botànica > elatinàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alfabegueta, n f
ca coleta, n f alt. sin.
ca alfabagueta, n f var. ling.
ca aufàbia, n f var. ling.
ca aufàbiga, n f var. ling.
ca aufàdiga, n f var. ling.
ca fàbrega, n f var. ling.
nc Bergia capensis L.
nc Bergia aquatica Roxb. var. ling.

<Botànica > elatinàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca almussa, n f
es muceta
fr mosette
fr mozette
en hood

<Indumentària>

Definició

Esclavina que cobreix el pit i les espatlles utilitzada com a senyal de dignitat per bisbes, rectors i altres eclesiàstics.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca alzinar, n m
ca auleda, n f sin. compl.
es encinar
fr chênaie de chêne vert
en holm-oak wood

<Geografia física > Biogeografia>

Definició

Bosc esclerofil·le dominat per l'alzina, propi de les terres mediterrànies humides i subhumides.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xuleta" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Nota

Nota

Definició

Definició