Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xura" dins totes les àrees temàtiques

escolà escolà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escolà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • ca  escolá, n m var. ling.
  • nc  Molva macrophthalma
  • nc  Lota elongata var. ling.
  • nc  Molva dipterygia var. ling.
  • nc  Molva dipterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva dypterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva elongata var. ling.
  • es  arbitan
  • es  arbitán
  • es  lota
  • es  maruca azul
  • fr  lingue bleue
  • en  blue ling

<Peixos > Gàdids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escolà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • ca  escolá, n m var. ling.
  • nc  Molva macrophthalma
  • nc  Lota elongata var. ling.
  • nc  Molva dipterygia var. ling.
  • nc  Molva dipterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva dypterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva elongata var. ling.
  • es  arbitan
  • es  arbitán
  • es  lota
  • es  maruca azul
  • fr  lingue bleue
  • en  blue ling

<Peixos > Gàdids>

estepa blanca estepa blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa blanca, n f
  • ca  argentí blanc, n m sin. compl.
  • ca  rosa de bosc, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa fina, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalida, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalidera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosada, n f alt. sin.
  • ca  estepa vera, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepera fina, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  rentaplats, n m/f alt. sin.
  • ca  sumac, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  boja blanca, n f var. ling.
  • ca  estépara, n f var. ling.
  • ca  estépara blanca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera blanca, n f var. ling.
  • ca  esteva, n f var. ling.
  • ca  estrepa, n f var. ling.
  • ca  estrepa blanca, n f var. ling.
  • nc  Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

estepa blanca estepa blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa blanca, n f
  • ca  argentí blanc, n m sin. compl.
  • ca  rosa de bosc, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa fina, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalida, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalidera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosada, n f alt. sin.
  • ca  estepa vera, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepera fina, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  rentaplats, n m/f alt. sin.
  • ca  sumac, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  boja blanca, n f var. ling.
  • ca  estépara, n f var. ling.
  • ca  estépara blanca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera blanca, n f var. ling.
  • ca  esteva, n f var. ling.
  • ca  estrepa, n f var. ling.
  • ca  estrepa blanca, n f var. ling.
  • nc  Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

estepa ladanífera estepa ladanífera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa ladanífera, n f
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de làdan, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  làdanum, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  xara apegalosa, n f alt. sin.
  • nc  Cistus ladanifer L.
  • nc  Cistus ladaniferus L. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

estepa ladanífera estepa ladanífera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa ladanífera, n f
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de làdan, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  làdanum, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  xara apegalosa, n f alt. sin.
  • nc  Cistus ladanifer L.
  • nc  Cistus ladaniferus L. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

fixació dura fixació dura

<17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fixació dura, n f
  • es  fijación de placa, n f
  • es  fijación dura, n f
  • fr  fixation à plaque, n f
  • en  hard binding, n
  • en  plate binding, n

<Esport > 17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>

Definició
Fixació pròpia de surf de neu consistent en una puntera i una talonera amb descalçador, que s'utilitza amb una bota dura.
fixació dura fixació dura

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  fixació dura, n f
  • es  fijación de placa, n f
  • es  fijación dura, n f
  • fr  fixation à plaque, n f
  • en  hard binding, n
  • en  plate binding, n

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definició
Fixació pròpia de surf de neu consistent en una puntera i una talonera amb descalçador, que s'utilitza amb una bota dura.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fura, n f
  • es  bertorella
  • nc  Gaidropsarus sp.
  • nc  Phycis sp.

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fura, n f
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • nc  Gaidropsarus spp.
  • nc  Phycis spp. var. ling.
  • es  bertorella

<Peixos > Gàdids>