Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia al pèsol, n f
ca al·lèrgia a la llavor de la pesolera (Pisum sativum), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del pèsol (Pisum sativum), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del pesoler (Pisum sativum), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al xítxero, n f sin. compl.
es alergia a guisante (Pisum sativum), n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 88231000135100

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca erb, n m
ca veça petita, n f alt. sin.
ca xítxeros, n m pl alt. sin.
ca edro, n m var. ling.
ca er, n m var. ling.
ca erp, n m var. ling.
ca ervelles, n f pl var. ling.
ca evo, n m var. ling.
ca hedro, n m var. ling.
ca herb, n m var. ling.
ca herp, n m var. ling.
ca iero, n m var. ling.
ca yero, n m var. ling.
nc Vicia ervilia (L.) Willd.
nc Ervum ervilia L. sin. compl.
nc Ervilia sativa Link var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca erb, n m
ca veça petita, n f alt. sin.
ca xítxeros, n m pl alt. sin.
ca edro, n m var. ling.
ca er, n m var. ling.
ca erp, n m var. ling.
ca ervelles, n f pl var. ling.
ca evo, n m var. ling.
ca hedro, n m var. ling.
ca herb, n m var. ling.
ca herp, n m var. ling.
ca iero, n m var. ling.
ca yero, n m var. ling.
nc Vicia ervilia (L.) Willd.
nc Ervum ervilia L. sin. compl.
nc Ervilia sativa Link var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca guixó, n m
ca pedrerol, n m sin. compl.
ca pedrol, n m sin. compl.
ca guixes, n f pl alt. sin.
ca guixó cigronenc, n m alt. sin.
ca guixonera, n f alt. sin.
ca guixons, n m pl alt. sin.
ca pedrerols, n m pl alt. sin.
ca pèsol quadrat, n m alt. sin.
ca pèsols, n m pl alt. sin.
ca xítxeros, n m pl alt. sin.
ca pegols, n m pl var. ling.
nc Lathyrus cicera L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca guixó, n m
ca pedrerol, n m sin. compl.
ca pedrol, n m sin. compl.
ca guixes, n f pl alt. sin.
ca guixó cigronenc, n m alt. sin.
ca guixonera, n f alt. sin.
ca guixons, n m pl alt. sin.
ca pedrerols, n m pl alt. sin.
ca pèsol quadrat, n m alt. sin.
ca pèsols, n m pl alt. sin.
ca xítxeros, n m pl alt. sin.
ca pegols, n m pl var. ling.
nc Lathyrus cicera L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
ca bitxero, n m var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
ca primentonera, n f var. ling.
nc Capsicum annuum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
ca bitxero, n m var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
ca primentonera, n f var. ling.
nc Capsicum annuum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pesolera, n f
ca pèsol, n m sin. compl.
ca pèsol (fruit), n m sin. compl.
ca pèsol (llavor), n m sin. compl.
ca pesoler, n m sin. compl.
ca xítxero (fruit), n m sin. compl.
ca xítxero (llavor), n m sin. compl.
ca arvellera, n f alt. sin.
ca bealtera, n f alt. sin.
ca escanyavelles, n m alt. sin.
ca estiregassó, n m alt. sin.
ca estiregassó (fruit), n m alt. sin.
ca fesol, n m alt. sin.
ca fesolera, n f alt. sin.
ca pèsols, n m pl alt. sin.
ca xítxero, n m alt. sin.
ca bísol (llavor), n m var. ling.
ca bisul, n m var. ling.
ca estiragassó, n m var. ling.
ca pésol, n m var. ling.
ca pesolo, n m var. ling.
ca pésolo, n m var. ling.
ca presol (llavor), n m var. ling.
ca presul (llavor), n m var. ling.
nc Pisum sativum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions pèsol de bullir i pèsol quadrat per a la var. quadratum i la denominació pèsol dolç per a la var. saccharatum.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pesolera, n f
ca pèsol, n m sin. compl.
ca pèsol (fruit), n m sin. compl.
ca pèsol (llavor), n m sin. compl.
ca pesoler, n m sin. compl.
ca xítxero (fruit), n m sin. compl.
ca xítxero (llavor), n m sin. compl.
ca arvellera, n f alt. sin.
ca bealtera, n f alt. sin.
ca escanyavelles, n m alt. sin.
ca estiregassó, n m alt. sin.
ca estiregassó (fruit), n m alt. sin.
ca fesol, n m alt. sin.
ca fesolera, n f alt. sin.
ca pèsols, n m pl alt. sin.
ca xítxero, n m alt. sin.
ca bísol (llavor), n m var. ling.
ca bisul, n m var. ling.
ca estiragassó, n m var. ling.
ca pésol, n m var. ling.
ca pesolo, n m var. ling.
ca pésolo, n m var. ling.
ca presol (llavor), n m var. ling.
ca presul (llavor), n m var. ling.
nc Pisum sativum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions pèsol de bullir i pèsol quadrat per a la var. quadratum i la denominació pèsol dolç per a la var. saccharatum.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca petarc, n m
ca barraestret, n m sin. compl.
ca donzelleta, n f sin. compl.
ca grivieta, n f sin. compl.
ca petard, n m sin. compl.
ca roquer, n m sin. compl.
ca tord becut, n m sin. compl.
ca trugeta, n f sin. compl.
ca barra estret, n m var. ling.
ca cochero, n m var. ling.
ca cotjero, n m var. ling.
ca cotxero, n m var. ling.
ca doncelleta, n f var. ling.
ca doncellete, n f var. ling.
ca espedarc, n m var. ling.
ca petarch, n m var. ling.
ca tord picut, n f var. ling.
ca trujeta, n f var. ling.
nc Symphodus rostratus
nc Coricus rostratus var. ling.
nc Crenilabrus scina var. ling.
nc Symphodus (Symphodus) rostratus var. ling.
es grivieta
es tordo picudo
es tuerto
fr sublaire

<Peixos > Làbrids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "x�txero" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota