Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "zonació" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI deixa o donació? 0 CRITERI deixa o donació?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI deixa o donació?
  • es  (deixa) manda, n f
  • es  (donació) donación, n f
  • fr  (donació) donation, n f

<Dret > Dret civil>

Definició
Tant deixa com donació (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Una deixa (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una atribució singular d'un o més drets o coses ordenada en una disposició testamentària pel causant, és a dir, per la persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni; la persona beneficiària ha de fer l'acceptació d'herència perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret de successions.
. L'equivalent castellà és manda.

- Una donació (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un acte de liberalitat pel qual el donant disposa a títol gratuït d'un dret o una cosa a favor d'algú altre, el donatari; el donatari ha d'acceptar la donació perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret d'obligacions i contractes.
. L'equivalent castellà és donación, i el francès, donation.

Nota

òrgan de fonació òrgan de fonació

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  òrgan de fonació, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Cadascun dels òrgans del cos humà que participen en la producció d'emissions fòniques. Hom reconeix tres sistemes: l'aparell generador del corrent aeri (pulmons, tràquea), l'aparell fonador (laringe) i l'aparell articulatori (llengua, llavis).
agnació agnació

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agnació, n f
  • es  agnación
  • en  agnation

<Antropologia>

Definició
Reconeixement de la relació de filiació mitjançant els homes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agnació, n f
  • es  agnación, n f

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  agnatio, n f
  • la  adgnatio, n f var. ling.
  • ca  agnació, n f
  • ca  parentiu agnatici, n m
  • ca  parentiu civil, n m
  • es  agnación, n f
  • es  parentesco agnaticio, n m
  • es  parentesco civil, n m
  • fr  agnation, n f
  • fr  parenté agnatique, n f
  • fr  parenté civile, n f
  • it  agnazione, n f
  • it  parentela agnatizia, n f
  • it  parentela civile, n f

<Dret romà>

categoria lèxica categoria lèxica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  categoria lèxica, n f
  • ca  classe de mots, n f sin. compl.
  • ca  classe de paraules, n f sin. compl.
  • ca  part de l'oració, n f sin. compl.
  • ca  part del discurs, n f sin. compl.
  • es  categoría léxica
  • es  clase de palabras
  • es  parte de del discurso
  • es  parte de la oración
  • fr  catégorie lexicale
  • fr  classe de mots
  • fr  partie du discours
  • en  lexical category
  • en  part of speech
  • en  word-class

<Lingüística>

Definició
Categoria integrada pels mots que comparteixen una sèrie de propietats morfològiques, semàntiques i sintàctiques.

Nota

  • Les gramàtiques tradicionals diferencien, generalment, vuit categories: el nom, el pronom, l'adjectiu, el verb, l'adverbi, la preposició, la conjunció i la interjecció. En les propostes lingüístiques més recents, es tendeix a establir més categories (els determinants o els quantificadors, per exemple), tot i que a vegades hi ha també propostes d'agrupació (la inclusió dels adverbis en la classe de les preposicions, per exemple). Les expressions part de l'oració, part del discurs, classe de mots i categoria lèxica són, en general, sinònimes: les dues primeres són típiques de la gramàtica tradicional; la tercera, de l'estructuralisme, i la darrera dels corrents lingüístics més actuals. Tot i amb això, a vegades s'han tractat d'establir diferències entre els termes anteriors i s'ha considerat, per exemple, que les parts del discurs s'identifiquen amb les categories lèxiques i les parts de l'oració amb les categories sintagmàtiques
cloïssa rosada cloïssa rosada

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cloïssa rosada, n f
  • es  macha
  • nc  Mesodesma donacia
  • nc  Mesodesma donacium

<Zoologia > Crustacis>

clonació clonació

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  clonació, n f
  • es  clonación, n f
  • fr  clonage, n m
  • en  cloning, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  clonatge, n m
  • ca  clonació, n f sin. compl.
  • es  clonación, n f

<Dret penal>

cognació cognació

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cognació, n f
  • es  cognación
  • en  cognation

<Antropologia>

Definició
Parentiu bilateral per consanguinitat i afinitat.

Nota

  • Històricament significava parentiu a través de les dones.