Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "zuau" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI poder dur / poder suau o hard power / soft power? 0 CRITERI poder dur / poder suau o hard power / soft power?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI poder dur / poder suau o hard power / soft power?
  • es  (poder dur) poder duro, n m
  • es  (poder suau) poder blando, n m
  • es  (poder suau) poder no coactivo, n m
  • fr  (poder dur) pouvoir de contraindre, n m
  • fr  (poder dur) puissance forte, n f
  • fr  (poder suau) pouvoir de convaincre, n m
  • fr  (poder suau) puissance douce, n f
  • en  (poder dur) hard power, n
  • en  (poder suau) soft power, n

<Política>

Definició
Es considera que la parella d'oposats més adequada en català per a referir-se als termes anglesos hard power i soft power és poder dur i poder suau (noms masculins).

- El poder dur és el poder de coerció que exerceixen un estat o una organització internacional per mitjà de la força, l'amenaça de la força o les sancions econòmiques o bé, secundàriament, per mitjà de la denegació d'incentius.
. L'equivalent castellà és poder duro; els francesos, pouvoir de contraindre i puissance forte, i l'anglès, hard power.

- El poder suau és el poder de convicció, seducció o persuasió que exerceixen un estat o una organització internacional per mitjà de recursos intangibles, com ara la cultura, els valors o la ideologia, o bé, secundàriament, per mitjà de recursos tangibles com els recursos econòmics.
. Els equivalents castellans són poder blando i poder no coactivo; els francesos, pouvoir de convaincre i puissance douce, i l'anglès, soft power,

Els conceptes de poder dur i poder suau van ser formulats pel politicòleg nord-americà Joseph Nye a finals del segle XX.

Els motius de la tria d'aquestes formes catalanes són els següents:
(1) Són lingüísticament adequades a partir dels significats de dur i suau.
(2) S'identifiquen ràpidament amb les formes originals i resulten fàcils d'interpretar també a partir del català.
(3) Estan avalades per la majoria d'especialistes consultats.
(4) Ja es fan servir.

En canvi, es considera innecessari recórrer en català als manlleus *hard power i *soft power, tenint en compte que les alternatives catalanes cobreixen exactament el mateix significat i estan avalades per diversos especialistes.

Nota

atac suau atac suau

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  atac suau, n m
  • es  ataque suave
  • fr  attaque douce
  • en  soft attack

<Lingüística>

Definició
Atac pel qual les cordes vocals adopten, des del principi, la posició necessària per a produir les vibracions, sense arribar a formar oclusió ni explosió.

Nota

  • És l'atac característic de les llengües romàniques.
com més alt sigui el valor més suau serà la línia com més alt sigui el valor més suau serà la línia

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  com més alt sigui el valor més suau serà la línia
  • en  a higher value leads to a smoother line

<Localització > Fraseologia>

equació del pendent suau equació del pendent suau

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  equació del pendent suau, n f
  • es  ecuación de la pendiente suave
  • en  mild slope equation

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició
Equació que resol la ^propagació d'onatge^ tenint en compte la ^refracció^ i la ^difracció^ simultàniament.

S'obté a partir de la integració vertical de la funció de Laplace prèviament manipulada, i el seu nom ve del fet que està deduïda assumint que el pendent del fons és relativament petit. S'ha demostrat que aquesta equació es pot aplicar a ones que es propaguen sobre pendents de fins a un 33 %.
esperit suau esperit suau

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  esperit suau, n m
  • es  espíritu suave
  • fr  esprit doux
  • en  smooth breathing

<Lingüística>

Definició
Esperit que indica la no aspiració de l'element que determina (').
fanakalo fanakalo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fanakalo
  • ca  fanagalo sin. compl.
  • ca  isikula sin. compl.
  • ca  kitchen kaffir sin. compl.
  • ca  zulú bàsic sin. compl.
  • ar  فاناكالو
  • cy  Fanakalo
  • cy  Fanagalo sin. compl.
  • cy  Isikula sin. compl.
  • cy  Kitchen kaffir sin. compl.
  • cy  Zwlw sylfaenol sin. compl.
  • de  Fanakalo
  • de  Basic Zulu sin. compl.
  • de  Cikabanka sin. compl.
  • de  Fanagalo sin. compl.
  • de  Isikula sin. compl.
  • en  Fanakalo
  • en  Basic Zulu sin. compl.
  • en  Fanagalo sin. compl.
  • en  Fanekolo sin. compl.
  • en  Isikula sin. compl.
  • en  Kitchen Kaffir sin. compl.
  • es  fanakalo
  • es  fanagalo sin. compl.
  • es  isikula sin. compl.
  • es  kitchen kaffir sin. compl.
  • es  zulú básico sin. compl.
  • eu  fanakalo
  • eu  fanagalo sin. compl.
  • eu  isikula sin. compl.
  • eu  kitchen kaffir sin. compl.
  • eu  oinarrizko zuluera sin. compl.
  • fr  fanakalo
  • fr  fanagalo sin. compl.
  • fr  isikula sin. compl.
  • fr  kitchen kaffir sin. compl.
  • gl  fanakalo
  • gl  fanagalo sin. compl.
  • gl  isikula sin. compl.
  • gl  kitchen kaffir sin. compl.
  • gl  zulú básico sin. compl.
  • gn  fanakalo
  • gn  fanagalo sin. compl.
  • gn  isikula sin. compl.
  • gn  kitchen kaffir sin. compl.
  • gn  sulu básico sin. compl.
  • it  fanakalo
  • it  fanagalo sin. compl.
  • it  isikula sin. compl.
  • it  kitchen kaffir sin. compl.
  • it  pidgin a base zulu sin. compl.
  • pt  fanakalo
  • pt  fanagalo sin. compl.
  • pt  isikula sin. compl.
  • pt  kitchen kaffir sin. compl.
  • pt  zulu básico sin. compl.
  • tmh  Tafanakalut
  • tmh  Fanagalo sin. compl.
  • tmh  isikula sin. compl.
  • tmh  kitchen kaffir sin. compl.
  • tmh  tazulut n ddsas sin. compl.
  • zh  法纳卡洛语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Pidgin de base zulu>, <Àfrica > República de Sud-àfrica>

Definició
El fanakalo és una varietat pidginitzada del zulú, una llengua parlada a la República de Sud-àfrica. El seu lèxic deriva del zulú (70%), de l'anglès (24%) i de l'afrikaans (6%).

Aquest pidgin està fortament associat al contacte entre els colons parlants d'anglès i el seu personal africà. De fet, el terme fanakalo probablement té el seu origen en la frase Enza fana ka lo, 'fes-ho així'. El fanakalo rep altres denominacions que tenen un sentit despectiu, com ara isikula (del prefix isi- 'llengua' i el nom coolie, amb sentit ofensiu, per a referir-se a un treballador asiàtic) o kitchen kaffir (kaffir és un nom ofensiu utilitzat per a referir-se als africans, de l'àrab 'infidel').

El fanakalo es va originar cap a la meitat del segle XIX a la província de Natal, a l'est de l'estat, on es feia servir com a llengua franca entre el colons de parla anglesa i els parlants de diverses llengües bantú, principalment el zulú. Durant aquest periode, hi van arribar treballadors procedents de l'Índia, que utilitzaven el fanakalo amb els parlants de zulú (d'aquí prové el nom isikula). El fanakalo presenta, però, poca influència de les llengües de l'Índia.

Posteriorment, a la dècada de 1890, es va expandir cap la zona minera situada a la rodalia de Johannesburg, i d'aquí cap a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i cap a Rhodèsia del Nord (l'actual Zàmbia), on s'anomena cikabanga. També es poden trobar parlants de fanakalo a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo) i a Namíbia.

La varietat parlada a Zimbàbue rep el nom de chilapalapa. A causa de la influència de la llengua shona, difereix de les varietats sud-africanes en alguns aspectes fonològics i lèxics.
focus suau focus suau

<Arts > Fotografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de fotografia: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2006. (LB; 4)
ISBN 84-7632-804-4
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149362_foto.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  focus suau, n m
  • es  foco suave, n m
  • fr  flou artistique, n m
  • en  soft focus, n

<Fotografia>

frenada lenta frenada lenta

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  frenada lenta, n f
  • ca  frenada suau, n f sin. compl.
  • es  frenado lento
  • fr  freinage lent
  • en  slow braking

<Trànsit > Vehicle > Conducció>

Definició
Frenada amb desacceleracions inferiors a 1,1 m/s2.
gimnàstica suau gimnàstica suau

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Didàctica de l'educació física: Català-castellà-francès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2003. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-932915-1-X

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gimnàstica suau, n f
  • es  gimnasia suave, n f
  • fr  gymnastique douce, n f

<Didàctica de l'educació física>

llom de bacallà gratinat amb allioli suau de mel, tomàquet triturat, escalunyes glacejades i puré de moniato llom de bacallà gratinat amb allioli suau de mel, tomàquet triturat, escalunyes glacejades i puré de moniato

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  llom de bacallà gratinat amb allioli suau de mel, tomàquet triturat, escalunyes glacejades i puré de moniato
  • es  lomo de bacalao gratinado con alioli suave de miel, tomate triturat, chalotes glaseados y puré de boniato
  • fr  filet de morue gratiné à l'ailloli de miel, à la tomate concassée, aux échalotes glacées et à la purée de patate douce
  • it  filetto di baccalà gratinato con allioli al miele, pomodoro frantumato, scalogni glassati e purè di patata americana (maionese all'aglio)
  • en  loin of cod au gratin with honey allioli, crushed tomato, glazed shallots and sweet potato purée (garlic mayonnaise)
  • de  gratinierte Stockfischlende mit mildem Honig-Allioli, Tomatenwürfeln, glacierten Schalotten und Süßkartoffelpüree

<Plats a la carta. Peix i marisc>