Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "àvol" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI baixar o descarregar? 0 CRITERI baixar o descarregar?

<Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI baixar o descarregar?
  • es  bajar, v tr
  • es  descargar, v tr
  • fr  télécharger, v tr
  • fr  télécharger vers l'aval, v tr
  • fr  télédécharger, v tr
  • it  scaricare, v tr
  • pt  baixar, v tr
  • pt  descarregar, v tr
  • en  download, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició
Tant baixar (verb transitiu, és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) com descarregar (verb transitiu, és una forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) es consideren formes adequades.

Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar descarregar com a sinònim de la forma normativa baixar són els següents:
(1) És una forma motivada des d'un punt de vista semàntic com a metàfora basada en la definició del diccionari normatiu ("Treure (càrrega)").
(2) Es documenta la sinonímia en l'ús (tot i que no en obres lexicogràfiques o terminogràfiques).
(3) Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
(4) Es documenten parelles anàlogues en castellà (bajar i descargar) i en portuguès (baixar i descarregar).
(5) Es documenta la formà anàloga a descarregar en italià (scaricare).

El verb baixar, o el verb descarregar, fa referència a l'acció de copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador remot a un ordinador local o a un altre dispositiu electrònic, generalment a través d'internet.

Nota

  • 1. Són freqüents, i adequades, les construccions d'aquests verbs amb un pronom.
    Ex.: He baixat les fotos de la sortida; M'he baixat les fotos de la sortida | Descarrega l'última versió; Descarrega't l'última versió.

    La presència d'aquests pronoms no implica que els verbs baixar i descarregar siguin pronominals, sinó que es deu a l'afegiment d'un complement que indica el destinatari. És una construcció possible amb molts verbs.
    Ex.: Porta't la cadira (és a dir, 'Porta la cadira que és per a tu').

    El pronom, doncs, és possible però no obligatori, ja que pot no ser-hi i pot no coincidir amb el subjecte:
    Ex.: Baixa les fotos | Baixa-li les fotos.

    [Per a ampliar la informació sobre la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, podeu consultar la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]
  • 2. Els noms corresponents a l'acció de baixar o descarregar són baixada i descàrrega (tots dos, noms femenins).
  • 3. El Consell Supervisor també ha aprovat el terme relacionat pujar com a sinònim de la forma normativa penjar. (Vegeu la fitxa CRITERI Penjar o pujar?)
  • 4. Podeu consultar la fitxa completa de baixar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden usar indistintament baixar i descarregar en informàtica?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/poden-usar-indistintament-baixar-i-descarregar-informatica).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
  • ca  2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
  • ca  B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
  • ca  B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
  • ca  B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
  • ca  B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
  • ca  B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
  • ca  B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
  • ca  B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f

<Zoologia > Insectes>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.

B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.

(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.

(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.

(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)

(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)

B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:

(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)

(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)

B3. Analogia a partir de llengües properes

En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
  • ca  2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
  • ca  B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
  • ca  B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
  • ca  B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
  • ca  B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
  • ca  B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
  • ca  B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
  • ca  B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.

B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.

(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.

(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.

(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)

(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)

B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:

(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)

(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)

B3. Analogia a partir de llengües properes

En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  évol, n m
  • ca  carnosa, n f sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  matacà, n m sin. compl.
  • ca  cànem bord, n m alt. sin.
  • ca  carn rostida, n f alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  escampadors pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  évol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  évols, n m pl alt. sin.
  • ca  geulos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  llampúdols, n m pl alt. sin.
  • ca  matapuces, n f alt. sin.
  • ca  pudemans, n m alt. sin.
  • ca  púdol, n m alt. sin.
  • ca  pudoler, n m alt. sin.
  • ca  púdols, n m pl alt. sin.
  • ca  saüc bord, n m alt. sin.
  • ca  saüc pudent, n m alt. sin.
  • ca  saüquer bord, n m alt. sin.
  • ca  ebol, n m var. ling.
  • ca  ebols, n m pl var. ling.
  • ca  ébols, n m pl var. ling.
  • ca  èbols, n m pl var. ling.
  • ca  ebul, n m var. ling.
  • ca  èbul, n m var. ling.
  • ca  ebuls, n m pl var. ling.
  • ca  ébuls, n m pl var. ling.
  • ca  èbuls, n m pl var. ling.
  • ca  ebuols, n m pl var. ling.
  • ca  eulets, n m pl var. ling.
  • ca  evo, n m var. ling.
  • ca  evol, n m var. ling.
  • ca  èvol, n m var. ling.
  • ca  èvol (fruit), n m var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  pudamans, n m var. ling.
  • ca  pudols, n m pl var. ling.
  • nc  Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  évol, n m
  • ca  carnosa, n f sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  matacà, n m sin. compl.
  • ca  cànem bord, n m alt. sin.
  • ca  carn rostida, n f alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  escampadors pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  évol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  évols, n m pl alt. sin.
  • ca  geulos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  llampúdols, n m pl alt. sin.
  • ca  matapuces, n f alt. sin.
  • ca  pudemans, n m alt. sin.
  • ca  púdol, n m alt. sin.
  • ca  pudoler, n m alt. sin.
  • ca  púdols, n m pl alt. sin.
  • ca  saüc bord, n m alt. sin.
  • ca  saüc pudent, n m alt. sin.
  • ca  saüquer bord, n m alt. sin.
  • ca  ebol, n m var. ling.
  • ca  ebols, n m pl var. ling.
  • ca  ébols, n m pl var. ling.
  • ca  èbols, n m pl var. ling.
  • ca  ebul, n m var. ling.
  • ca  èbul, n m var. ling.
  • ca  ebuls, n m pl var. ling.
  • ca  ébuls, n m pl var. ling.
  • ca  èbuls, n m pl var. ling.
  • ca  ebuols, n m pl var. ling.
  • ca  eulets, n m pl var. ling.
  • ca  evo, n m var. ling.
  • ca  evol, n m var. ling.
  • ca  èvol, n m var. ling.
  • ca  èvol (fruit), n m var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  pudamans, n m var. ling.
  • ca  pudols, n m pl var. ling.
  • nc  Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  évol, n m
  • fr  hièble
  • en  bloodwort
  • en  dwarf elder
  • en  ground elder
  • nc  Sambucus ebulus

<Botànica>

úter acol·li úter acol·li

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Ginecologia i obstetrícia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  úter acol·li, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Ginecologia i obstetrícia>

Definició
Úter en què el coll és absent.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abigeat, n m
  • es  abigeato
  • fr  abigéat
  • fr  vol de bétail
  • en  cattle-rustling
  • en  theft of cattle

<Història / Dret>

Definició
Delicte consistent en el furt de bestiar.
agafat -ada al vol agafat -ada al vol

<Esport > Esports de pilota > Criquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  agafat -ada al vol, adj
  • es  agarrado en el aire
  • es  cogido
  • fr  éliminé par arrêt de volée
  • en  caught

<Esport > Esports de pilota > Criquet>

Definició
Dit del batedor eliminat perquè un dels jugadors de camp ha agafat, abans que toqui a terra, la pilota que ell havia colpejat.
aigua avall aigua avall

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aigua avall, n f
  • es  aguas abajo
  • fr  eau d'aval
  • en  tailwater
  • de  Unterwasser

<Energia elèctrica>

Definició
Aigua que es troba a la part de baix d'una presa o d'una central hidroelèctrica.