Back to top

Terminologia de fustes exòtiques

Presentació
  • ca  lenga, n f
  • es  cerezo de Chile, n m
  • es  lenga, n f
  • es  roble blanco, n m
  • fr  lenga, n
  • en  lenga, n
  • de  Lenga, n

Definició
Fusta procedent de la costa occidental de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Nothofagus pumilio (família de les notofagàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre gris rosat clar i marró pàl·lid i l'albeca no diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, fusteria interior i mobiliari.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lenga:

    S'aprova la denominació lenga, manlleu d'origen maputxe vehiculat probablement a través del castellà, pels motius següents:

    ·és una des les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;

    ·s'adapta sense problemes al sistema ortogràfic i fonètic del català;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, referida a l'arbre productor;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Davant la vacil·lació documentada pel que fa al gènere gramatical, s'opta pel femení, d'acord amb la terminació en a àtona i també d'acord amb l'opinió d'alguns especialistes, que asseguren que a Xile (país d'on prové majoritàriament aquesta fusta) és un nom femení.

    Es descarta la forma faig austral, recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes per a fer referència a qualsevol arbre del gènere Nothofagus (compost per trenta-cinc espècies distribuïdes per l'Amèrica del Sud i Oceania), perquè no és prou precisa. Els especialistes comenten, pel que fa a aquest punt, que faig austral pot servir com a genèric de la majoria d'altres espècies de Nothofagus, però no per a aquest cas.

    Igualment, també es descarta la denominació cirerer de Xile, basada en l'equivalent castellà cerezo de Chile, perquè la lenga no és un cirerer, ja que pertany a la família de les notofagàcies, mentre que el cirerer s'enquadra en les rosàcies.

    Finalment, també es desestima la forma roure blanc, basada en l'equivalent castellà roble blanco, perquè els roures són típicament les espècies del gènere Quercus. De fet, l'espècie Quercus alba ja es coneix com a roure blanc americà.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
llimoner de Ceilan llimoner de Ceilan

  • ca  llimoner de Ceilan, n m
  • ca  setí de Ceilan, n m sin. compl.
  • es  buruta, n f
  • es  caoba de la India, n f
  • es  caoba florida, n f
  • es  citrón, n m
  • es  citrón de Ceilán, n m
  • es  limoncillo, n m
  • es  limoncillo de Ceilán, n m
  • es  madera satinada de Ceilán, n f
  • es  satén, n m
  • fr  citronnier de Ceylan, n m
  • en  Ceylon satinwood, n
  • en  citron wood, n
  • en  East Indian satinwood, n
  • en  satinwood, n

Definició
Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

Nota

  • 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

    S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i setí de Ceilan (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli llimoner, és una forma lingüísticament adequada, atès que l'arbre de què s'obté aquesta fusta és de la mateixa família que el llimoner (les rutàcies);

    ·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

    ·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

    ·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

    Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

    Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
  • ca  longui, n m
  • es  longhi, n m
  • es  mukali, n m
  • fr  aniegre rouge, n
  • fr  longhi, n m
  • fr  longhi rouge, n m
  • en  longhi, n
  • en  mukali, n
  • de  Longhi, n

Definició
Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Chrysophyllum (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Chrysophyllum lacourtianum, Chrysophyllum subnudum i Chrysophyllum africanum, pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró rosat clar i marró groc i l'albeca poc diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i paviments, i en ebenisteria.

Nota

  • 1. La forma mukali, que es documenta de vegades referida a aquesta fusta, és poc precisa, perquè també s'aplica a la fusta obtinguda d'alguns arbres del gènere Pouteria (és a dir, referida a l'aningre).
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longui:

    S'aprova la denominació longui, manlleu adaptat d'origen africà, pels motius següents:

    ·és una adaptació (a partir de la pronúncia documentada) de la forma longhi, que és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta, per a la qual no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma aningre, documentada en algunes fonts per a fer referència a aquesta fusta, perquè l'aningre és una fusta procedent d'arbres del gènere Pouteria, de la mateixa família (sapotàcies).

    Pel que fa a mukali, es descarta perquè és una denominació imprecisa, que es troba per a fer referència a les fustes d'aquest gènere (Chrysophyllum), però també del gènere Pouteria i fins i tot, segons els especialistes, d'altres gèneres. Pels mateixos motius s'ha descartat com a sinònim de aningre, forma normalitzada pel Consell Supervisor per a fer referència a la fusta dels arbres del gènere Pouteria

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
  • ca  louro, n m
  • es  louro
  • fr  louro
  • pt  louro
  • en  louro

Definició
Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Ocotea i Nectandra (família de les lauràcies), semipesant, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre blanc beix i marró grogós i l'albeca de color blanc grisós o blanc grogós, emprada en fusteria interior i exterior, en la construcció de ponts i en la fabricació de talles i mobles.
  • ca  louro vermell, n m
  • es  louro rojo
  • fr  louro vermelho
  • pt  louro vermelho
  • en  red louro
  • de  Louro vermelho

Definició
Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté del louro vermell (Ocotea rubra, família de les lauràcies), semipesant, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca de color rosat o grisós, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades.