Back to top

Terminologia de fustes exòtiques

Presentació
  • ca  maçaranduba, n f
  • es  maçaranduba
  • fr  maçaranduba
  • en  massaranduba
  • de  Massaranduba
  • nc  Manilkara bidentata
  • nc  Manilkara huberi

Definició
Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Manilkara (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Manilkara bidentata i Manilkara huberi, molt pesant, molt dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós fosc i l'albeca de color beix rosat, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa, fusteria interior i en la fabricació de paviments, mobles, talles i peces tornejades.
  • ca  banús de Macassar, n m
  • ca  eben de Macassar, n m sin. compl.
  • ca  macassar, n m sin. compl.
  • es  ébano de Asia, n m
  • es  ébano de la India, n m
  • es  ébano de macassar, n m
  • es  ébano de Macassar, n m
  • es  ébano de Tailandia, n m
  • es  ébano macasar, n m
  • es  macassar, n m
  • fr  ébène veinée d'Asie, n f
  • fr  macassar, n m
  • en  amara ebony, n
  • en  coromandel, n
  • en  macassar, n
  • en  Macassar ebony, n
  • en  striped ebony, n
  • de  gestreiftes Ebenholz, n n
  • de  Makassar Ebenholz, n n
  • nc  Diospyros celebica

Definició
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

Nota

  • L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.
  • ca  macoré, n m
  • ca  douca, n f sin. compl.
  • es  abaku, n m
  • es  babu, n m
  • es  baku, n m
  • es  caoba cerezo, n f
  • es  cerezo africano, n m
  • es  douka, n f
  • es  makore, n m
  • es  makoré, n m
  • es  ukola, n f
  • fr  douka, n m
  • fr  makoré, n m
  • en  makora, n
  • en  makoré, n
  • en  makori, n
  • de  Douka, n
  • de  Makoré, n n
  • nc  Tieghemella africana
  • nc  Tieghemella heckelii

Definició
Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

Nota

  • Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.
  • ca  mahagua blava, n f
  • ca  hibisc de Cuba, n m sin. compl.
  • es  majagua, n f
  • es  majagua azul, n f
  • fr  mahot, n m
  • en  blue mahoe, n
  • en  mahoe, n
  • en  majagua, n
  • nc  Hibiscus elatus

Definició
Fusta procedent de les Antilles que s'obté de l'arbre Hibiscus elatus (família de les malvàcies), semipesant, molt dura, de fibra llarga i olor característica, amb el duramen de color molt variable, en general grisós o marró olivaci, i l'albeca de color groc pàl·lid, de vegades amb vetes verdes, blaves o liles, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, mobles, talles, marqueteria i instruments musicals.
  • ca  mansònia, n f
  • ca  beté, n m sin. compl.
  • es  mansonia, n f
  • fr  bété, n m
  • fr  mansonia, n f
  • en  bété, n
  • en  mansonia, n
  • de  Bété, n
  • de  Mansonia, n
  • nc  Mansonia altissima

Definició
Fusta procedent de l'Àfrica occidental, especialment de la Costa d'Ivori, Ghana i Nigèria, que s'obté dels arbres del gènere Mansonia (família de les malvàcies), sobretot de l'espècie Mansonia altissima, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró grogós i marró gris violaci i l'albeca d'un color blanc o blanc rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria exterior i interior, fabricació de parquets i construcció naval.
  • ca  marmeler, n m
  • ca  viraró blanc, n m
  • es  marmelero, n m
  • es  viraró, n m
  • es  virarú, n m
  • en  marmelero, n m
  • nc  Ruprechtia laxiflora

Definició
Fusta procedent del centre de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Ruprechtia laxiflora (família de les poligonàcies), moderadament pesant, semidura o dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró o ocre i l'albeca grogosa, emprada principalment en fusteria i construcció i en la fabricació de mobles.
  • ca  mengkulang, n m
  • es  mengkulang
  • fr  mengkulang
  • en  mengkulang
  • de  Mengkulang
  • nc  Heritiera

Definició
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Heritiera (família de les esterculiàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca d'un color similar però més clar, emprada en ebenisteria i fusteria interior i exterior.
  • ca  meranti blanc, n m
  • es  meranti blanco
  • fr  white meranti
  • en  white meranti
  • de  White Meranti
  • nc  Shorea

Definició
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), semipesant, semidura, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color marró grogós amb reflexos mats i l'albeca de color blanc grogós, emprada en fusteria interior.

Nota

  • El meranti blanc s'obté dels arbres de la secció Anthoshorea del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea assamica, Shorea bracteolata, Shorea dealbata, Shorea hupochra, Shorea javanica, Shorea lamellata i Shorea maranti.
  • ca  meranti groc, n m
  • es  meranti amarillo
  • fr  yellow meranti
  • en  yellow meranti
  • de  Yellow Meranti
  • nc  Shorea

Definició
Fusta procedent de Malàisia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), semipesant, tova, de fibra recta, amb el duramen de color groc o marró grogós i l'albeca d'un color entre gris grogós i blanc grogós, emprada en fusteria interior i ebenisteria.

Nota

  • El meranti groc s'obté dels arbres de la secció Richetioides del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea acuminatissima, Shorea faguetiana, Shorea gibbosa, Shorea hopeifolia i Shorea multiflora.
meranti vermell clar meranti vermell clar

  • ca  meranti vermell clar, n m
  • es  meranti rojo claro
  • fr  light red meranti
  • en  light red meranti
  • de  Light Red Meranti
  • nc  Shorea

Definició
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), lleugera, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color marró vermellós clar i brillant i l'albeca amb un color entre rosa pàl·lid i gris, emprada en fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

Nota

  • El meranti vermell clar s'obté principalment dels arbres de les espècies Shorea acuminata, Shorea dayphylla, Shorea johorensis, Shorea lepidota i Shorea parvifolia.