Back to top

Terminologia de fustes exòtiques

Presentació
  • ca  sucupira, n f
  • es  sucupira, n f
  • es  sucupira preta, n f
  • fr  coeur dehors, n m
  • fr  sucupira, n f
  • fr  sucupira preta, n f
  • pt  cutiuba, n f
  • pt  macaniba, n
  • pt  paricarana, n f
  • pt  sapupira, n f
  • pt  sucupira, n f
  • pt  sucupira-preta, n f
  • en  sucupira, n
  • de  Sucupira, n

Definició
Fusta procedent del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Bowdichia i Diplotropis (família de les fabàcies), principalment de les espècies Bowdichia nitida i Diplotropis martiusii, pesant, molt dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró fosc i marró vermellós i l'albeca de color blanc grisós o grogós, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, ebenisteria, fusteria d'interior i exterior, fusteria grosssa i construcció naval.

Nota

  • 1. La norma UNE-EN13556 esmenta també com a espècie productora d'aquesta fusta Diplotropis mildbraedii, que no es documenta, però, i és desconeguda també pels especialistes.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sucupira:

    S'aprova la denominació sucupira, forma d'origen tupí (de sucupira o sapupira, segons les fonts) vehiculada a través del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta sucupira-preta perquè no s'ha documentat la conveniència de distingir entre diverses menes de sucupira més o menys fosques.

    Es descarten altres noms documentats, com ara cutiuba, macaniba o paricarana, perquè són molt locals i no tenen gaire difusió.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]