Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari d'homeopatia

Xavier Cabré

Presentació
malaltia miasmàtica malaltia miasmàtica

  • ca  malaltia miasmàtica, n f
  • ca  miasma, n m sin. compl.
  • es  enfermedad miasmática
  • fr  maladie miasmatique
  • en  miasmatic disease

Definició
Malaltia infecciosa aguda o crònica que es caracteritza per la manifestació d'una gran multiplicitat de símptomes i d'alteracions, que essencialment pertanyen a una mateixa malaltia, i que s'identifica perquè segueix uns patrons fixos quant a les manifestacions i l'evolució.

Nota

  • 1. En sentit estricte miasma s'hauria de reservar per a referir-se a la causa de les malalties miasmàtiques, que en són la conseqüència, però s'aplica indistintament tant a la causa com a la conseqüència.

    2. S. Hahnemann va establir un extens inventari de les afeccions que assolaven la humanitat i les va agrupar en tres malalties miasmàtiques: psora, sicosi, i sífilis. Va comparar els símptomes dels pacients amb cada una d'aquestes tres grans malalties i va considerar que cada pacient presenta un fragment d'una sola de les malalties o d'una barreja de totes tres. Altres autors han discrepat posteriorment del concepte hahnemannià de malaltia miasmàtica i han considerat que la semiologia que s'hi presenta correspon més aviat a un mode reaccional o a una diàtesi, i no pas a una malaltia amb una gran multiplicitat de manifestacions. Per això no és estrany trobar en algunes obres les denominacions diàtesi miasmàtica o mode reaccional miasmàtic.
  • ca  malaltia defectiva, n f
  • ca  malaltia parcial, n f
  • es  enfermedad defectiva
  • es  enfermedad parcial
  • fr  maladie défective
  • fr  maladie partielle
  • en  defective disease
  • en  one-sided disease
  • en  partial disease

Definició
Malaltia caracteritzada per la presentació de pocs símptomes, la qual cosa en dificulta la diagnosi i el tractament.

Nota

  • L'escassetat de símptomes, especialment de símptomes característics, sol considerar-se un indici d'una malaltia de difícil guarició.
  • ca  matèria mèdica, n f
  • ca  tractat de farmacologia, n m
  • es  materia médica
  • es  tratado de farmacología
  • fr  matière médicale
  • en  materia medica

Definició
Tractat de terapèutica en què es recull i es classifica tota la informació relacionada amb els medicaments, com ara l'origen, la composició, la preparació, els efectes, les indicacions i la via d'administració.
matèria mèdica clínica matèria mèdica clínica

  • ca  matèria mèdica clínica, n f
  • es  materia médica clínica
  • fr  matière médicale clinique
  • en  clinical materia medica

Definició
Matèria mèdica homeopàtica que recull el coneixement derivat de l'aplicació dels medicaments en la pràctica clínica i les indicacions més comunes per a certes malalties.

Nota

  • Algunes matèries mèdiques clíniques parteixen de la descripció ordenada dels medicaments, dels seus efectes, de la seva aplicació en la pràctica clínica, de la seva imatge global i de la manera de diferenciar-se d'altres medicaments. D'altres parteixen de l'estudi d'una especialitat com ara pediatria, dermatologia o primers auxilis, o bé d'una entitat clínica com ara pneumònies, febres intermitents o tumors de mama, en què es combina el coneixement específic de l'especialitat o d'una patologia en concret amb la descripció dels medicaments més adients. Alguns autors com ara J. T. Kent, J. H. Clarke, E. B. Nash o G. Vithoulkas han destacat escrivint matèries mèdiques clíniques de les citades en primer lloc, amb el mèrit de reflectir l'essència del medicament i facilitar-ne la comprensió.
matèria mèdica comparada matèria mèdica comparada

  • ca  matèria mèdica comparada, n f
  • es  materia médica comparada
  • fr  matière médicale comparée
  • en  comparative materia medica

Definició
Matèria mèdica homeopàtica en què es comparen els efectes de diversos medicaments, s'indiquen els efectes que són semblants i la manera com un medicament es pot diferenciar d'un altre.
matèria mèdica homeopàtica matèria mèdica homeopàtica

  • ca  matèria mèdica homeopàtica, n f
  • es  materia médica homeopática
  • fr  matière médicale homéopathique
  • en  homeopathic materia medica

Definició
Matèria mèdica en què es recullen diferents aspectes de l'acció dels medicaments homeopàtics, com ara els efectes produïts en intoxicacions, els efectes produïts en experimentacions patogenètiques, els símptomes clínics guarits, la comparació i diferenciació amb altres medicaments i la recomanació de dosis i dinamitzacions.

Nota

  • Els tipus principals de matèria mèdica homeopàtica segons l'objecte principal d'estudi són la matèria mèdica clínica, la matèria mèdica comparada i la matèria mèdica pura.
matèria mèdica pura matèria mèdica pura

  • ca  matèria mèdica pura, n f
  • es  materia médica pura
  • fr  matière médicale pure
  • en  pure materia medica

Definició
Matèria mèdica homeopàtica que recull de manera sistematitzada diverses patogènesis.

Nota

  • En sentit ampli, el terme inclou el conjunt de patogènesis de totes les experimentacions patogenètiques realitzades fins ara.
  • ca  matèria primera, n f
  • ca  primera matèria, n f
  • es  materia prima
  • fr  matériau source
  • fr  matière première
  • fr  substance de base
  • en  crude material
  • en  raw material
  • en  source material
  • en  starting material

Definició
Substància d'origen animal, vegetal o químic a partir de la qual s'inicia l'elaboració d'un medicament.

Nota

  • Hi ha matèries primeres, com ara l'arsènic o el fòsfor, que són tòxiques en dosis ponderables, i d'altres que tenen efectes farmacològics poc significatius, com ara les espores del licopodi (Lycopodium clavatum). Per mitjà del procediment de dinamització les matèries primeres tòxiques o amb una activitat farmacològica poc rellevant adquireixen la capacitat de guarir.
  • ca  medicament, n m
  • es  medicamento
  • fr  médicament
  • en  drug
  • en  medicament
  • en  medicine

Definició
Substància que s'utilitza amb una finalitat terapèutica, de la qual es coneixen els efectes, fonamentalment per l'experimentació, i que s'elabora seguint les normes de la farmacopea.

Nota

  • Els medicaments homeopàtics són capaços de produir símptomes semblants als símptomes que presenta un malalt. Se'n coneixen els efectes fonamentalment a partir de l'experimentació patogenètica, de l'estudi de quadres d'intoxicació i de l'experiència clínica.
medicina antroposòfica medicina antroposòfica

  • ca  medicina antroposòfica, n f
  • es  medicina antroposófica
  • fr  médecine anthroposophique
  • en  anthroposophical medicine

Definició
Sistema terapèutic, derivat de l'antroposofia, que es caracteritza per la prescripció de medicaments d'acord amb la doctrina de les signatures i per l'elaboració dels medicaments seguint mètodes similars als de la farmacopea homeopàtica i l'espagíria.

Nota

  • 1. Es pot considerar una homeoteràpia perquè, amb els seus propis mètodes, té en compte la farmacopea homeopàtica en l'elaboració dels medicaments i utilitza algunes matèries primeres de la matèria mèdica homeopàtica, com ara Viscum album.

    2. L'antroposofia, literalment 'ciència del coneixement de l'home', és un corpus ampli de coneixements que tracta sobre filosofia, medicina, arquitectura, espiritualitat, agricultura biologicodinàmica, etc., la major part del qual s'atribueix a R. Steiner.