Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari d'homeopatia

Xavier Cabré

Presentació
  • ca  tautopatia, n f
  • es  tautopatía
  • fr  tautopathie
  • en  tautopathy

Definició
Mètode terapèutic isopàtic en què s'utilitzen dinamitzacions de medicaments al·lopàtics per a reduir els efectes indesitjables que aquests mateixos medicaments han produït i que no desapareixen espontàniament.

Nota

  • 1. Per exemple, la tautopatia prescriu l'administració de cortisona elaborada seguint els procediments de la farmacopea homeopàtica per a millorar les alteracions endocrines desfavorables derivades de l'ús excessiu d'aquest medicament.

    2. Una part dels medicaments utilitzats en l'homotoxicologia es basen en la tautopatia i es consideren un tipus d'heteroisoteràpics.
  • ca  temperament, n m
  • es  temperamento
  • fr  tempérament
  • en  temperament

Definició
Forma innata característica d'experimentar, d'una manera total, les relacions amb el medi social o de respondre-hi.

Nota

  • 1. Forma part de la constitució i a diferència del caràcter, que representa la personalitat aparent, superficial i fàcilment observable, el temperament correspon als nivells més profunds de la persona i roman sempre pràcticament invariable.

    2. En l'anamnesi homeopàtica interessa posar al descobert el temperament del pacient, i no tant el caràcter, perquè permet arribar a una indicació més fiable del remei adequat per al seu tractament.
teoria de les signatures teoria de les signatures

  • ca  doctrina de les signatures, n f
  • ca  teoria de les signatures, n f
  • es  doctrina de las signaturas
  • es  teoría de las signaturas
  • fr  doctrine des signatures
  • fr  théorie des signatures
  • en  doctrine of signatures
  • en  theory of signatures

Definició
Doctrina que preconitza que les substàncies utilitzades amb finalitats terapèutiques porten inscrits senyals que permeten predir els seus efectes i indicacions a partir de la seva morfologia, color, textura, entorn de procedència, relació amb els planetes o simbologia.

Nota

  • 1. Per exemple, segons la doctrina de les signatures, la nou del noguer estaria indicada en malalties d'origen cerebral per la seva semblança morfològica amb el cervell, o Euphrasia estaria indicada en malalties oculars perquè la corol·la de la flor recorda una pupil·la.

    2. Actualment, alguns homeòpates consideren aspectes parcials de la doctrina de les signatures per a l'estudi i la classificació dels medicaments i, en alguns casos, per orientar la prescripció d'un remei. Tot i això, Hahnemann va expressar en els seus escrits un rebuig decidit d'aquesta teoria.
teoria miasmàtica teoria miasmàtica

  • ca  teoria miasmàtica, n f
  • es  teoría miasmática
  • fr  théorie miasmatique
  • en  miasmatic theory

Definició
Teoria que descriu les causes de les malalties cròniques i la manera d'assolir el seu guariment per mitjà de la determinació de les tendències mòrbides i la constitució del pacient i l'administració de remeis miasmàtics amb capacitat d'influir positivament sobre aquests aspectes.

Nota

  • 1. Aquesta teoria fou exposada per S. Hahnemann a l'obra Les malalties cròniques, publicada l'any 1828, a partir de l'observació de freqüents recurrències en el tractament de les malalties cròniques i buscant la manera d'evitar-ho.

    2. És una teoria controvertida, sovint mal interpretada i per a molts incompleta, que té el mèrit de voler donar explicació a les causes de les malalties cròniques, que atribueix fonamentalment al fenomen de la supressió, a l'abús de medicaments i a un estat de debilitat subjacent de l'individu, que el predisposa a patir certes malalties a causa de l'alteració produïda per una infecció crònica o a la seva influència a través de l'herència. S. Hahnemann dona també les claus per descobrir les tendències mòrbides d'un pacient, per mitjà de la comparació semiològica dels tres miasmes crònics que va descriure (miasma psòric, miasma sicòtic i miasma sifilític). Finalment facilita els instruments per tractar les malalties cròniques de manera eficaç, per mitjà de l'experimentació dels remeis miasmàtics i de la seva comprovació clínica, dels quals indica les pautes d'administració i les observacions pronòstiques que se'n deriven.

    3. A més dels tres miasmes descrits inicialment per S. Hahnemann, la comunitat homeopàtica ha acceptat de manera gairebé generalitzada la inclusió de dos miasmes més: el cancerós i el tuberculós.

    4. Alguns dels autors que, entre molts d'altres, n'han donat una visió particular són John H. Allen, P. Sánchez Ortega i R. Sankaran. Aquest darrer arriba a considerar fins a nou miasmes diferents.
terapèutica antihomotòxica terapèutica antihomotòxica

  • ca  homotoxicologia, n f
  • ca  terapèutica antihomotòxica, n f sin. compl.
  • es  homotoxicología
  • es  terapéutica antihomotóxica
  • fr  homotoxicologie
  • fr  thérapeutique antihomotoxique
  • en  antihomotoxic therapy
  • en  homotoxicology

Definició
Doctrina mèdica que interpreta qualsevol malaltia com una deficiència de l'organisme per a eliminar l'acumulació de toxines d'origen exogen i endogen i que, per a afavorir la desintoxicació de l'organisme, utilitza medicaments homeopàtics o d'altres substàncies, com ara enzims catalítics, medicaments al·lopàtics o medicaments complexos, elaborades seguint els mètodes de dilució i dinamització de la farmacopea homeopàtica.

Nota

  • L'homotoxicologia és considera una homeoteràpia i va ser desenvolupada per H. H. Reckeweg.
terapèutica homeopàtica terapèutica homeopàtica

  • ca  homeoteràpia, n f
  • ca  terapèutica homeopàtica, n f
  • es  homeoterapia
  • es  terapéutica homeopática
  • fr  homéothérapie
  • fr  thérapeutique homéopathique
  • en  homeopathic therapeutics
  • en  homeopathic therapy
  • en  homeotherapeutics
  • en  homeotherapy
  • en  homoeotherapeutics
  • en  homoeotherapy

Definició
Qualsevol mètode terapèutic que segueix algun o alguns dels principis de l'homeopatia o que segueix el mètode homeopàtic en la preparació dels medicaments.

Nota

  • La terapèutica de les sals tissulars de Schüessler, l'autohemoteràpia, l'homotoxicologia, la medicina antroposòfica, el complexisme o el pluralisme són exemples d'homeoteràpies.
teràpia autohemàtica teràpia autohemàtica

  • ca  autohemoteràpia, n f
  • ca  teràpia autohemàtica, n f
  • es  autohemoterapia
  • es  terapia autohemática
  • fr  autohémothérapie
  • fr  thérapie autohémique
  • en  autohaemic therapy
  • en  autohemic therapy

Definició
Homeoteràpia derivada de la isopatia i de l'homotoxicologia consistent en la injecció intravenosa o l'administració oral de sang dinamitzada del mateix pacient.
teràpia espagírica teràpia espagírica

  • ca  espagíria, n f
  • ca  teràpia espagírica, n f
  • es  espagiria
  • es  terapia espagírica
  • fr  spagyrie
  • fr  spagythérapie
  • fr  thérapie spagyrique
  • en  spagyric therapy
  • en  spagyrics

Definició
Sistema terapèutic d'origen alquímic que té una concepció holística de l'ésser humà i que es caracteritza per seguir un mètode de preparació dels medicaments consistent a separar els components de les matèries primeres i després tornar-los a reunir per mitjà de diversos procediments, amb l'objectiu d'intensificar i ampliar els seus poders curatius, i per la prescripció de medicaments segons la correspondència cosmològica amb els òrgans que es volen tractar.

Nota

  • 1. Sistema descrit per Paracels a l'obra Paragranum i per J. R. Glauber a la Pharmacopeia Spagyrica.

    2. En l'elaboració de tintures mare estàndard d'origen vegetal s'eliminen els residus de la planta després del procés d'espremuda, mentre que les tintures mare espagíriques contenen sals solubles obtingudes de la calcinació i incineració dels residus vegetals, de manera que s'aprofiten pràcticament tots els components de la planta original.

    3. Del grec spao, 'separar', i ageiren, 'reunir'.
  • ca  terreny, n m
  • es  terreno
  • fr  terrain
  • en  terrain

Definició
Conjunt de característiques constitucionals o adquirides d'un individu, preexistents a l'aparició d'una malaltia i que poden afavorir-ne la presentació i condicionar-ne el pronòstic.
  • ca  tintura mare, n f
  • es  tintura madre
  • fr  teinture-mère
  • en  mother tincture

Definició
Preparació líquida que s'obté de la dissolució de matèries primeres d'origen animal o vegetal en alcohol etílic, de la qual es pot partir per elaborar una dilució seriada i que també s'usa com a medicament per a ser administrat per via oral o tòpica.

Nota

  • 1. En alguna tintura mare obtinguda de matèries primeres d'origen animal, se substitueix l'alcohol etílic per una combinació d'aigua purificada, alcohol etílic de 95° i glicerina a parts iguals.

    2. Es representa amb els símbols θ o TM escrits darrere del medicament, per exemple, Belladonna θ o Belladonna TM.