antídot
antídot
- ca antídot, n m
- es antídoto
- fr antidote
- en antidote
Definició
Substància o procediment utilitzat per a atenuar o neutralitzar una reacció excessiva o mal tolerada causada per un medicament administrat prèviament.
Nota
-
1. Es distingeix entre antídots físics (banys calents de peus, aplicació de compreses d'alcohol, massatges, etc.), antídots químics (alcohol, cafè, càmfora, col·lutoris a base de menta, infusions d'herbes medicinals, medicaments al·lopàtics, etc.) i antídots dinàmics (medicaments homeopàtics prescrits segons els símptomes actuals).
2. M. Granier va proposar el terme homéodote per referir-se als antídots dinàmics i diadote per als antídots químics.
3. L'antídot homeopàtic més adequat sol ser un remei concordant, encara que a vegades s'utilitza el mateix medicament que es vol neutralitzar però amb una dinamització diferent. La càmfora es considera un antídot gairebé universal dels medicaments homeopàtics.
