Diccionari nàutic

Cadascuna de les dues baixades d'un eslàlom, de les quals només puntua aquella en què s'ha obtingut el millor resultat.

Xarxa de forma tubular, especialment per a pescar i per a posar en comunicació un espai tancat amb l'exterior.

Amplària d'una embarcació.

Tornado que es forma sobre la superfície de l'aigua i que sovint s'esvaeix en arribar a terra.

Anemoscopi consistent en una bossa troncocònica de roba resistent i lleugera, oberta pels dos extrems, penjada en un suport per la banda d'obertura més ampla, que serveix de penell en inflar-se per acció del vent.

Instrument que consta d'una bossa troncocònica de roba resistent i lleugera amb faixes blanques i vermelles alternades, oberta pels dos extrems, situada al capdamunt d'un pal i que s'utilitza per a indicar la direcció del vent.

Element d'amarratge de ferro o fusta, en forma de T i ancorat per la base als molls o a la borda de les embarcacions, que serveix per a lligar-hi caps de corda i amarres.

Peça o part d'una màquina o d'una eina destinada a posar-hi la mà o aplicar-hi una força per imprimir-hi un moviment de rotació, manejar-la o dirigir-la.

Peça de cuir o de tela que es posa a la mà, semblant a un guant, per evitar els efectes del fregadís quan s'estira amb una corda una cosa que ofereix una gran resistència al moviment.

Formació vegetal constituïda bàsicament per mangles i espècies llenyoses afins, pròpia de la banda intermareal dels litorals plans i fangosos de la zona intertropical, que forma un mantell vegetal dens, a cavall de la mar i de la terra ferma.