Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari nàutic

Washington Garcia

Presentació
quatre amb timoner quatre amb timoner

  • ca  quatre amb timoner, n m
  • ca  quatre amb, n m sin. compl.
  • es  cuatro con
  • es  cuatro con timonel
  • sbl  4+

Definició
Modalitat de rem masculina que es practica amb un bot de 14,5 m d'eslora aproximadament i 51 kg de pes mínim, propulsat per quatre remers amb un rem cadascun i guiat per un timoner.
  • ca  quatre scull, n m
  • es  cuádruple scull
  • es  cuatro scull
  • sbl  4x

Definició
Modalitat de rem que es practica amb un bot de 13,5 m d'eslora aproximadament i 52 kg de pes mínim, propulsat per quatre remers amb dos rems cadascun i sense timoner.
  • ca  quatre sense timoner, n m
  • ca  quatre sense, n m sin. compl.
  • es  cuatro sin
  • es  cuatro sin timonel
  • sbl  4-

Definició
Modalitat de rem en punta practicada amb un bot d'uns 13,5 m d'eslora i 50 kg de pes mínim, tripulat per quatre remers.
quatre sense timoner quatre sense timoner

  • ca  quatre sense timoner, n m
  • ca  quatre sense, n m sin. compl.
  • es  cuatro sin
  • es  cuatro sin timonel
  • sbl  4-

Definició
Modalitat de rem en punta practicada amb un bot d'uns 13,5 m d'eslora i 50 kg de pes mínim, tripulat per quatre remers.
  • ca  Quebec
  • es  Quebec

Definició
Bandera del Codi Internacional de Senyals, quadrada i de color groc, que hissada en solitari en entrar a port significa que la tripulació i els passatgers estan sans i demanen lliure pràctica.
  • ca  quebratxo, n m

Definició
Fusta de construcció que es cria a la província de Yucatán, compacta, dura i incorruptible sota l'aigua.
  • ca  quedar, v intr

Definició
Calmar-se el vent o l'oneig.
  • ca  queixalada, n f

Definició
Incisió feta per les onades en una costa d'emersió.
  • ca  quetx, n m
  • es  ketch

Definició
Embarcació de vela de dos pals, el major al mig de l'embarcació i el de mitjana bastant a popa, aparellats amb veles auriques i que hissava també alguns flocs, en nombre rarament superior a dos.
  • ca  quilla, n f
  • ca  carena, n f sin. compl.
  • es  quilla

Definició
Element estructural principal del vaixell, que s'estén longitudinalment per la part inferior del buc i que fa de columna vertebral, d'on parteixen les quadernes que li donen forma i sostenen el folre dels costats.