cangrea
cangrea
- ca aurica, n f
- ca cangrea, n f sin. compl.
Definició
Vela de tallant de forma trapezial que s'enverga al pic, al cos del pal mascle i a la botavara.
cangrea de cortina
cangrea de cortina
- ca cangrea de cortina, n f
Definició
Cangrea que s'hissa mitjançant uns patins o garrutxos que corren pel pic fix i que quan és carregada queda recollida sobre el pal.
cangrea de pic mòbil
cangrea de pic mòbil
- ca cangrea de pic mòbil, n f
Definició
Cangrea que s'hissa mitjançant la drissa de boca i la drissa de pic, i queda recollida un cop carregada sobre la botavara.
cangrea doble
cangrea doble
- ca cangrea doble, n f
Definició
Cangrea dividida en dues veles de cortina per un segon pic.
cangreu
cangreu
- ca cangreu, n m
Definició
Vela cangrea envergada a un pal diferent del més pròxim a popa.
canoa
canoa
- ca canoa, n f
Definició
Embarcació menor, lleugera, de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pales i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
canol
canol
- ca canol, n m
Definició
Peça de fusta de les quadernes que és entestada amb el cap superior del medís i continua apanyada amb l'estamenera, que les reforça.
càntir
càntir
- ca càntir, n m
Definició
Atuell portàtil de terrissa, de vidre o de metall, per posar-hi aigua o altres líquids, habitualment amb ansa, broc i galet.
càntir de bord
càntir de bord
- ca càntir de bord, n m
Definició
Càntir de forma plana amb molta base usat per dur l'aigua dolça a coberta.
càntir de borda
càntir de borda
- ca càntir de borda, n m
Definició
Càntir que s'afermava a les clares de la borda de la nau.