llata
llata
- ca llata, n f
Definició
Bau que sosté el corredor.
Nota
- Usat generalment en plural.
llatina
llatina
- ca llatina, n f
Definició
Barca aparellada amb vela llatina.
Nota
- Col·loquialisme.
llaurar
llaurar
- ca garrejar, v intr
- ca llaurar, v intr sin. compl.
Definició
Recular, un vaixell fondejat, arrossegant l'àncora, que no ha quedat ben fixada al fons o ha estat arrencada per la força del vent o de la mar.
llaüt
llaüt
- ca llagut, n m
- ca llaüt, n m sin. compl.
Definició
Bastiment català no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d'aparell llatí d'un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb capirol, rems, etc., i destinat a la pesca o al tràfec.
llavorar
llavorar
- ca llavorar, v intr
Definició
Un cap o un cable, treballar per un bossell
llavorar
llavorar
- ca llavorar, v intr
- ca laborar, v intr sin. compl.
Definició
Treballar, un aparell, cap, cadena, etcètera.
llebeig
llebeig
- ca llebeig, n m
Definició
Sud-oest.
llebeig
llebeig
- ca llebeig, n m
Definició
Vent que ve del sud-oest (SO), originat per una situació meteorològica sinòptica.
llebetjada
llebetjada
- ca llebetjada, n f
Definició
Ventada forta de llebeig.
llebetjol
llebetjol
- ca llebetjol, n m
Definició
Vent fluix de llebeig.
