orelleta
orelleta
- ca orelleta, n f
Definició
Anella petita metàl·lica fixada al buc, destinada a fermar-hi caps de poca importància.
orientar
orientar
- ca orientar, v tr
Definició
Disposar les veles perquè prenguin vent.
orinc
orinc
- ca orinc, n f
Definició
Cap amarrat per un extrem a l'anella del ruixó i per l'altre a una boia petita que tant serveix per abalisar l'àncora com per desenrocar-la.
orincar
orincar
- ca orincar, v tr
Definició
Afermar un cap per un extrem a una boia i per l'altre a l'àncora.
orjal
orjal
- ca arjau, n m
- ca canya del timó, n f sin. compl.
- ca orjal, n m sin. compl.
Definició
Barra de ferro o de fusta que, fixada a l'eix del timó d'una embarcació menor, serveix per moure'l.
orla
orla
- ca orla, n f
Definició
Barana d'una embarcació, part dels costats que ultrapassa el ras de la coberta.
ormeig
ormeig
- ca ormeig, n m
Definició
Aparell d'una nau.
orsa
orsa
- ca orsa, n f
Definició
Planxa que algunes embarcacions de vela duen sota la carena, o al costat, per tal de no caure a sotavent i augmentar l'estabilitat.
orsada
orsada
- ca orsada, n f
Definició
Acció d'orsar.
orsapop
orsapop
- ca orsapop, n m
Definició
Cap amb el qual hom porta cap a popa el car d'una antena, que treballa al contrari que el davant.
