rifar-se
rifar-se
- ca rifar-se, v intr pron
Definició
Estripar-se, una vela, una bandera, a causa de la violència del vent.
ringau
ringau
- ca ringau, n m
Definició
Cap lligat a l'estrop del palanqui.
ris
ris
- ca botafió de ris, n m
- ca ris, n m sin. compl.
Definició
Cadascun dels petits caps que pengen arrenglerats a ambdues cares de la vela i que serveix per disminuir-ne la superfície quan fa molt de vent.
rissada
rissada
- ca rissada, n f
Definició
Acció de rissar.
rissar
rissar
- ca rissar, v tr
Definició
Disminuir la superfície lliure d'una vela lligant-ne una part amb els rissos.
riu
riu
- ca riu, n m
Definició
Corrent natural d'aigua que va a parar a la mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que, recollint l'aigua d'una conca de gran extensió o d'una vall de drenatge abundós, porta sempre aigua.
riuada
riuada
- ca riuada, n f
Definició
Revinguda d'un riu.
roda
roda
- ca roda, n f
Definició
Peça de fusta o metàl·lica que surt dels extrems de la quilla, cap a dalt, i forma la proa i la popa del buc.
roda de governall
roda de governall
- ca roda de timó, n f
- ca roda de governall, n f sin. compl.
Definició
Roda guarnida de mànecs a la perifèria i fixada pel seu centre a un eix, que permet, en fer-la girar, de maniobrar el timó.
roda de popa
roda de popa
- ca codast, n m
- ca roda de popa, n f sin. compl.
Definició
Peça de fusta dreta que hi ha a la popa i a l'extrem situat darrere la quilla, on es fixa el timó.
