Back to top
  • ca  tangó, n m
  • ca  botaló, n m sin. compl.

Definició
Perxa situada als costats del vaixell, que permet amarrar-hi els bots de servei quan està fondejat.
  • ca  tap, n m

Definició
Peça de suro que s'introdueix en el dui.
  • ca  soleta, n f
  • ca  regala, n f sin. compl.
  • ca  solapa, n f sin. compl.
  • ca  tapa de regala, n f sin. compl.

Definició
Fusta que forma la part superior del costat del buc d'una nau.
tapetes de les enginyes tapetes de les enginyes

  • ca  tapetes de les enginyes, n f pl

Definició
Conjunt de clavilles de fusta que s'insereixen entre la lligada de les enginyes, el car i la pena, per fer-les més fortes.
  • ca  taro, n m

Definició
Vent fred.
  • ca  tartana, n f

Definició
Embarcació cobertada, de dues rodes, d'aparell llatí, generalment d'un sol arbre vertical, amb botaló i floc, rems, etc., destinada a la pesca o al tràfic.
  • ca  tascó, n m

Definició
Peça de fusta clavada a mig aire de la roda de popa que serveix per facilitar la pujada de l'últim varador en el moment de la fusa.
  • ca  tascó, n m
  • ca  cuny, n m sin. compl.

Definició
Peça de fusta o de ferro, que suporta i fixa el peu del masteler.
  • ca  tascó, n m

Definició
Falca de fusta d'olivera o d'alzina que s'insereix a cops a dreta i esquerra de l'encaix d'arborar i la clau, per tal de fixar l'arbre i facilitar la navegació de vela.
  • ca  tastavent, n m
  • ca  catavent, n m sin. compl.

Definició
Tros de veta o de filàstica que es col·loca als obencs, a la galeta del pal o a la baluma d'una vela de tallant popera a fi que indiqui la direcció del vent aparent.