Back to top

Diccionari de geografia física

Presentació
  • ca  estatge de vegetació, n m
  • ca  estatge, n m sin. compl.
  • es  piso
  • es  piso de vegetación
  • fr  étage
  • fr  étage de végétation
  • en  vegetation stage
  • en  zone

Biogeografia

Definició
Cadascun dels nivells de comunitats vegetals, sèries de vegetació o paisatges que s'esglaonen en una clisèrie altitudinal en una regió de muntanya, a causa dels canvis de clima que es produeixen amb l'altitud, especialment per la disminució de la temperatura.
estatge alpí estatge alpí

Biogeografia

  • ca  estatge alpí, n m
  • es  piso alpino
  • fr  étage alpin
  • en  alpine zone

Biogeografia

Definició
Estatge de vegetació supraforestal caracteritzat pel predomini de prats rasos, a causa de les baixes temperatures i la coberta de neu, propi de les altes muntanyes dels països temperats de l'hemisferi nord.
estatge basal estatge basal

Biogeografia

  • ca  estatge basal, n m
  • ca  terra baixa, n f
  • es  piso basal
  • fr  étage basal
  • fr  étage collinéen
  • en  lowland zone

Biogeografia

Definició
Estatge de vegetació que sol correspondre a altituds inferiors a 500 m.
estatge de vegetació estatge de vegetació

Biogeografia

  • ca  estatge de vegetació, n m
  • ca  estatge, n m sin. compl.
  • es  piso
  • es  piso de vegetación
  • fr  étage
  • fr  étage de végétation
  • en  vegetation stage
  • en  zone

Biogeografia

Definició
Cadascun dels nivells de comunitats vegetals, sèries de vegetació o paisatges que s'esglaonen en una clisèrie altitudinal en una regió de muntanya, a causa dels canvis de clima que es produeixen amb l'altitud, especialment per la disminució de la temperatura.
estatge montà estatge montà

Biogeografia

  • ca  estatge montà, n m
  • es  piso montano
  • fr  étage montagnard
  • en  montane zone

Biogeografia

Definició
Estatge de vegetació comprès entre l'estatge basal i l'estatge subalpí, que correspon, en general, a la muntanya mitjana.
estatge nival estatge nival

Biogeografia

  • ca  estatge nival, n m
  • es  piso nival
  • fr  étage nival
  • en  nival zone

Biogeografia

Definició
Estatge de vegetació corresponent a la zona de les muntanyes i terres d'altes latituds coberta de neu durant tot l'any i sotmesa als processos nivals.
estatge subalpí estatge subalpí

Biogeografia

  • ca  estatge subalpí, n m
  • es  piso subalpino
  • fr  étage subalpin
  • en  subalpine zone

Biogeografia

Definició
Estatge de vegetació corresponent a la zona del bosc natural de coníferes boreals i immediatament inferior a la zona dels prats naturals de l'estatge alpí, propi de les altes muntanyes dels països temperats de l'hemisferi nord.
  • ca  estel, n m
  • ca  estrella, n f sin. compl.
  • es  estrella
  • fr  étoile
  • en  star

La Terra

Definició
Astre que brilla amb llum pròpia.
  • ca  estepa, n f
  • es  estepa
  • fr  steppe
  • en  steppe

Biogeografia

Definició
Formació vegetal constituïda per herbes i subarbusts que ocupa les terres continentals de l'Europa oriental amb un clima temperat, continental i sec.

Nota

  • És l'equivalent de la praderia de l'Amèrica del Nord.
estepa boscosa estepa boscosa

Biogeografia

  • ca  estepa boscosa, n f
  • es  estepa boscosa
  • fr  steppe arborée
  • en  tree steppe

Biogeografia

Definició
Formació vegetal de transició entre el bosc caducifoli i l'estepa pròpiament dita.