oòlit
oòlit
Geomorfologia
- ca oòlit, n m
- es oolito
- fr oolite
- fr oolithe
- en oolith
Geomorfologia
Definició
Partícula esferoidal, de 2 mm de diàmetre o menys, formada per capes de carbonat càlcic que envolten un nucli orgànic o inorgànic.
oratge
oratge
Climatologia
- ca terral, n m
- ca oratge, n m sin. compl.
- es terral
- es viento terral
- fr vent de terre
- en land wind
Climatologia
Definició
Vent que bufa de terra endins.
ordre
ordre
Biogeografia
- ca ordre, n m
- es orden
- fr ordre
- en order
Biogeografia
Definició
Tàxon fitosociològic que reuneix totes les aliances afins, definit per la presència d'un conjunt d'espècies característiques d'aquest tàxon mateix.
Nota
- La nomenclatura dels ordres es construeix a partir del nom genèric d'una espècie significativa, a l'arrel del qual s'afegeix la terminació atalia, seguit sovint de l'epítet específic en genitiu. Per exemple, Quercetalia ilicis.
ordre
ordre
Biogeografia
- ca ordre, n m
- es orden
- fr ordre
- en order
Biogeografia
Definició
Tàxon de la classificació dels éssers vius de rang inferior a la classe i superior a la família.
orient
orient
La Terra
- ca est, n m
- ca llevant, n m sin. compl.
- ca orient, n m sin. compl.
- es este
- es levante
- es oriente
- fr Est
- fr levant
- fr orient
- en the East
La Terra
Definició
Regió, terra, etc., situada envers l'est.
orient
orient
La Terra
- ca est, n m
- ca llevant, n m sin. compl.
- ca orient, n m sin. compl.
- es este
- es levante
- es oriente
- fr est
- fr levant
- fr orient
- en east
- en orient
La Terra
Definició
Punt cardinal que assenyala una direcció que forma un angle de 90° amb la direcció nord i que indica el punt de l'horitzó per on surt el Sol als equinoccis.
oriental
oriental
La Terra
- ca oriental, adj
- es oriental
- fr oriental
- en eastern
- en oriental
La Terra
Definició
De l'est o situat a l'est.
oròfit
oròfit
Biogeografia
- ca oròfit, n m
- es orófito
- fr orophyte
- en orophyte
Biogeografia
Definició
Planta que viu exclusivament a les muntanyes.
orogen
orogen
Geomorfologia
- ca orogen, n m
- es orógeno
- fr orogène
- en orogen
Geomorfologia
Definició
Regió de la Terra on ha tingut lloc una orogènesi.
orogen
orogen
Geomorfologia
- ca orogen, n m
- es orógeno
- fr orogène
- en orogen
Geomorfologia
Definició
Sistema muntanyós format en una regió inestable de l'escorça terrestre i que ha sofert una contracció important que ha engendrat un plegament i mantells de corriment.
