bafut
bafut
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca bafut
- ca babute sin. compl.
- ca bufe sin. compl.
- ca fut sin. compl.
- ar بافوتية
- cy Bafut
- cy Babute sin. compl.
- cy Bufe sin. compl.
- cy Fut sin. compl.
- de Bafut
- de Babute sin. compl.
- de Bufe sin. compl.
- de Fut sin. compl.
- en Bafut
- en Babute sin. compl.
- en Befe sin. compl.
- en Bufe sin. compl.
- en Fu sin. compl.
- en Fut sin. compl.
- es bafuto
- es babute sin. compl.
- es bufe sin. compl.
- es fut sin. compl.
- eu bafutera
- eu babute sin. compl.
- eu bufe sin. compl.
- eu fut sin. compl.
- fr bafut
- fr babute sin. compl.
- fr bufe sin. compl.
- fr fut sin. compl.
- gl bafut
- gl babute sin. compl.
- gl bufe sin. compl.
- gl fut sin. compl.
- gn vafuto
- gn fut sin. compl.
- gn vabute sin. compl.
- gn vufe sin. compl.
- it bafut
- it babute sin. compl.
- it bufe sin. compl.
- it fut sin. compl.
- ja バフット語
- ja バブ－ト語、ブフェ語、フｰ語、フｰト語 sin. compl.
- nl Bafut
- nl Babute sin. compl.
- nl Bufe sin. compl.
- nl Fut sin. compl.
- pt bafut
- pt babute sin. compl.
- pt bufe sin. compl.
- pt fut sin. compl.
- ru Бафут
- ru Фут sin. compl.
- ru Буфе sin. compl.
- ru Бабуте sin. compl.
- zh 巴弗特语
- zh 巴布特、布非、弗特 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
Alguns lingüistes consideren el bafut com una varietat dialectal de la llengua ngemba, ja que la intercomprensió entre els parlants de llengües del grup bantoide meridional és força alta.
La tradició oral situa els orígens dinàstics dels bafuts a les àrees de Ndobo i Tikari.
La forma escrita del bafut va ser codificada el 1982 per Joseph Mfonyam. Des d'aleshores s'ha emprat en traduccions i altres obres.
La tradició oral situa els orígens dinàstics dels bafuts a les àrees de Ndobo i Tikari.
La forma escrita del bafut va ser codificada el 1982 per Joseph Mfonyam. Des d'aleshores s'ha emprat en traduccions i altres obres.
bagobo
bagobo
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca manobo (obo)
- ca bagobo sin. compl.
- ca obo bagobo sin. compl.
- ar مانوبو (أوبو)
- cy Manobo (Obo)
- cy Bagobo sin. compl.
- cy Obo bagobo sin. compl.
- de Manobo (Obo)
- de Bagobo sin. compl.
- de Obo Bagobo sin. compl.
- en Obo Manobo
- en Bagobo sin. compl.
- en Obo Bagobo sin. compl.
- es manobo (obo)
- es bagobo sin. compl.
- es obo bagobo sin. compl.
- eu obo manobo
- eu bagobo sin. compl.
- eu obo bagobo sin. compl.
- fr manobo (obo)
- fr bagobo sin. compl.
- fr obo bagobo sin. compl.
- gl manobo (obo)
- gl bagobo sin. compl.
- gl obo bagobo sin. compl.
- gn manovo (ovo)
- gn bagobo sin. compl.
- gn obo bagobo sin. compl.
- it manobo (obo)
- it bagobo sin. compl.
- it obo bagobo sin. compl.
- pt manobo (obo)
- pt bagobo sin. compl.
- pt obo bagobo sin. compl.
- zh 马诺博语（欧博
- scr Alfabet llatí
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
La denominació manobo fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
bagobo
bagobo
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
- ca bagobo
- ca giangan sin. compl.
- ca giangga sin. compl.
- ca guiangga sin. compl.
- cod bagobo
- ar باغوبو
- cy Bagobo
- cy Giangan sin. compl.
- cy Giangga sin. compl.
- cy Guiangga sin. compl.
- de Bagobo
- de Giangan sin. compl.
- de Guianga sin. compl.
- en Bagobo
- en Giangan sin. compl.
- en Guiangga sin. compl.
- es bagobo
- es giangian sin. compl.
- es guanga sin. compl.
- es jangan sin. compl.
- eu bagoboera
- eu bagobo sin. compl.
- eu giangan sin. compl.
- eu giangga sin. compl.
- eu guiangga sin. compl.
- fr bagobo
- fr giangan sin. compl.
- fr giangga sin. compl.
- fr guiangga sin. compl.
- gl bagobo
- gl bagobo sin. compl.
- gl giangan sin. compl.
- gl giangga sin. compl.
- gl guiangga sin. compl.
- gn vagovo
- gn giangan sin. compl.
- gn giangga sin. compl.
- gn guiangga sin. compl.
- it bagobo
- it giangan sin. compl.
- it giangga sin. compl.
- it guiangga sin. compl.
- pt bagobo
- pt giangan sin. compl.
- pt giangga sin. compl.
- pt guiangga sin. compl.
- zh 巴戈博语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
Definició
El terme bagobo fa referència a un dels grups indígenes del sud de Mindanao, on viuen també els tboli, els blaan i els tiruray.
El nom bagobo prové dels mots bago, 'nou', i obo/obbo/uvu, 'créixer'. Aquest terme fa referència als pobles que van aparèixer a la costa del golf de Davao com a conseqüència dels matrimonis mixtos entre la població indígena i els pobles que van introduir l'hinduisme a Mindanao, durant la invasió Sri Vijayan i Majapahit.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els bagobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
El grup bagobo està format per diversos subgrups: els tagabawa, els clata o guiangan i els ubo.
El territori tradicional dels bagobo se situa als vessants sud i est del mont Apo i a la regió oriental de Cotabato del nord. Actualment, bona part dels bagobo viuen en grups dispersos a les muntanyes interiors més enllà de la ciutat de Davao.
El nom bagobo prové dels mots bago, 'nou', i obo/obbo/uvu, 'créixer'. Aquest terme fa referència als pobles que van aparèixer a la costa del golf de Davao com a conseqüència dels matrimonis mixtos entre la població indígena i els pobles que van introduir l'hinduisme a Mindanao, durant la invasió Sri Vijayan i Majapahit.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els bagobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
El grup bagobo està format per diversos subgrups: els tagabawa, els clata o guiangan i els ubo.
El territori tradicional dels bagobo se situa als vessants sud i est del mont Apo i a la regió oriental de Cotabato del nord. Actualment, bona part dels bagobo viuen en grups dispersos a les muntanyes interiors més enllà de la ciutat de Davao.
bagobo tagabawa
bagobo tagabawa
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca tagabawa
- ca bagobo tagabawa sin. compl.
- ca manobo tagabawa sin. compl.
- ar تاغاباوا
- cy Tagabawa
- cy Bagobo tagabawa sin. compl.
- cy Manobo tagabawa sin. compl.
- de Tagabawa
- de Bagobo Tagabawa sin. compl.
- de Manobo Tagabawa sin. compl.
- en Tagabawa
- en Tagabawa Bagobo sin. compl.
- en Tagabawa Manobo sin. compl.
- es tagabawa
- es bagobo tagabawa sin. compl.
- es manobo tagabawa sin. compl.
- eu tagabawera
- eu bagobo tagabawa sin. compl.
- eu manobo tagabawa sin. compl.
- eu tagabawa sin. compl.
- fr tagabawa
- fr tagabawa bagobo sin. compl.
- fr tagabawa manobo sin. compl.
- gl tagabawa
- gl bagobo tagabawa sin. compl.
- gl manobo tagabawa sin. compl.
- gn tagavawa
- gn bagobo tagabawa sin. compl.
- gn manovo tagavawa sin. compl.
- it tagabawa
- it bagobo tagabawa sin. compl.
- it manobo tagabawa sin. compl.
- pt tagabawa
- pt bagobo tagabawa sin. compl.
- pt manobo tagabawa sin. compl.
- zh 塔加巴瓦语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
Els tagabawa formen part dels grups etnolingüístics establerts a l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La llengua tagabawa s'inclou dins les llengües manobo.
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
bagvalal
bagvalal
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Rússia
- ca bagvalal
- cod Багвалал мисIсI (Bagwalal mishsh)
- ar الباغفالالية
- cy Bagvalal
- de Bagwalalisch
- de Bagulal sin. compl.
- de Bagvalalisch sin. compl.
- en Bagvalal
- es bagvalal
- eu bagvalera
- eu bagulalera sin. compl.
- eu bagval sin. compl.
- eu bagvalalera sin. compl.
- fr bagvalal
- gn vagvalal
- it bagvalal
- ja バグバリ語
- nl Bagvalal
- pt bagvalal
- ru Багвалинский язык
- ru Багулальский sin. compl.
- ru Кванадинский sin. compl.
- tmh Tabagvalalt
- zh 巴格瓦拉尔语
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Rússia
Definició
Els bagvalals constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura (només es distingeixen en petits detalls com, per exemple, la manera de vestir) a causa de la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan.
El principal element identificador dels bagvalals és la llengua, que han conservat gràcies al seu aïllament a les muntanyes. Els seus parlants es concentren en sis petits pobles aïllats i de difícil accés al sud-oest de la república, al marge dret del riu Andijskoje Kojsu i turons adjacents.
El bagvalal té tres variants dialectals que reben el nom dels pobles on es parlen. L'únic dialecte que ha estat bastant estudiat és el tlissi, per les seves particulars similituds amb la llengua tindi. Bagvalal i tindi es van arribar a considerar dialectes d'una mateixa llengua.
La llengua bagvalal és una llengua oral. Per a les comunicacions escrites, els seus parlants utilitzen generalment l'àvar. Tanmateix, el vocabulari del bagvalal està ben conservat tot i els nombrosos manlleus de l'àrab, el turc, l'àvar i el rus.
Durant l'època de l'URSS, la col·lectivització va destruir la base de tota l'estructura social i el mode de vida tradicional del poble bagvalal. El poder soviètic va erosionar el seu aïllament tradicional. Així mateix, l'escolarització i la revolució cultural van dificultar el futur de la llengua, ja que es va imposar el currículum escolar en àvar a l'escola primària i en rus a partir de la secundària.
Actualment, la llengua bagvalal ha quedat relegada a l'ús domèstic i tots els altres àmbits lingüístics estan ocupats per l'àvar o el rus. Per aquests motius, el bagvalal, com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, presenta greus problemes de supervivència i es considera greument amenaçada d'extinció.
També ha contribuït a la pèrdua de parlants la forta emigració per motius econòmics que es va produir els anys 1950-1970 cap als districtes de Hasavjurt, Kizljar i Nogai, i també alguns a la província d'Astrakhan i a altres regions de la Federació Russa.
S'ha fet molt poca recerca lingüística sobre la llengua. Les primeres mencions es troben en alguns treballs del segle XIX. Se n'ha creat un alfabet fonètic per a ús dels lingüistes. Tampoc hi ha enregistraments de bagvalal parlat.
El principal element identificador dels bagvalals és la llengua, que han conservat gràcies al seu aïllament a les muntanyes. Els seus parlants es concentren en sis petits pobles aïllats i de difícil accés al sud-oest de la república, al marge dret del riu Andijskoje Kojsu i turons adjacents.
El bagvalal té tres variants dialectals que reben el nom dels pobles on es parlen. L'únic dialecte que ha estat bastant estudiat és el tlissi, per les seves particulars similituds amb la llengua tindi. Bagvalal i tindi es van arribar a considerar dialectes d'una mateixa llengua.
La llengua bagvalal és una llengua oral. Per a les comunicacions escrites, els seus parlants utilitzen generalment l'àvar. Tanmateix, el vocabulari del bagvalal està ben conservat tot i els nombrosos manlleus de l'àrab, el turc, l'àvar i el rus.
Durant l'època de l'URSS, la col·lectivització va destruir la base de tota l'estructura social i el mode de vida tradicional del poble bagvalal. El poder soviètic va erosionar el seu aïllament tradicional. Així mateix, l'escolarització i la revolució cultural van dificultar el futur de la llengua, ja que es va imposar el currículum escolar en àvar a l'escola primària i en rus a partir de la secundària.
Actualment, la llengua bagvalal ha quedat relegada a l'ús domèstic i tots els altres àmbits lingüístics estan ocupats per l'àvar o el rus. Per aquests motius, el bagvalal, com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, presenta greus problemes de supervivència i es considera greument amenaçada d'extinció.
També ha contribuït a la pèrdua de parlants la forta emigració per motius econòmics que es va produir els anys 1950-1970 cap als districtes de Hasavjurt, Kizljar i Nogai, i també alguns a la província d'Astrakhan i a altres regions de la Federació Russa.
S'ha fet molt poca recerca lingüística sobre la llengua. Les primeres mencions es troben en alguns treballs del segle XIX. Se n'ha creat un alfabet fonètic per a ús dels lingüistes. Tampoc hi ha enregistraments de bagvalal parlat.
bagyeli
bagyeli
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bagyeli
- ca bajele sin. compl.
- ca bako sin. compl.
- ca bakola sin. compl.
- ca bekoe sin. compl.
- ca bogyeli sin. compl.
- ca gieli sin. compl.
- ca gyeli sin. compl.
- ar باغيلي
- cy Bagyeli
- cy Bajele sin. compl.
- cy Bako sin. compl.
- cy Bakola sin. compl.
- cy Bekoe sin. compl.
- cy Bogyeli sin. compl.
- cy Gieli sin. compl.
- cy Gyeli sin. compl.
- de Gyele
- de Bagyele sin. compl.
- de Bajele sin. compl.
- de Bako sin. compl.
- de Bakola sin. compl.
- de Bekoe sin. compl.
- de Bogyeli sin. compl.
- de Giele sin. compl.
- de Gieli sin. compl.
- de Gyeli sin. compl.
- en Gyele
- en Bagiele sin. compl.
- en Bagyele sin. compl.
- en Bagyeli sin. compl.
- en Bajele sin. compl.
- en Bako sin. compl.
- en Bakola sin. compl.
- en Bekoe sin. compl.
- en Bogyeli sin. compl.
- en Giele sin. compl.
- en Gieli sin. compl.
- en Gyeli sin. compl.
- es bakole
- es bagyeli sin. compl.
- es bajele sin. compl.
- es bako sin. compl.
- es bakola sin. compl.
- es bekoe sin. compl.
- es bogyeli sin. compl.
- es gieli sin. compl.
- es gyeli sin. compl.
- eu bagyeliera
- eu bagyeli sin. compl.
- eu bagyeliera sin. compl.
- eu bajele sin. compl.
- eu bako sin. compl.
- eu bakola sin. compl.
- eu bekoe sin. compl.
- eu bogyeli sin. compl.
- eu gieli sin. compl.
- eu gyeli sin. compl.
- fr bagyéli
- fr bajele sin. compl.
- fr bako sin. compl.
- fr bakola sin. compl.
- fr bekoe sin. compl.
- fr bogyeli sin. compl.
- fr gieli sin. compl.
- fr gyeli sin. compl.
- gl bagyeli
- gl bajele sin. compl.
- gl bako sin. compl.
- gl bakola sin. compl.
- gl bekoe sin. compl.
- gl bogyeli sin. compl.
- gl gieli sin. compl.
- gl gyeli sin. compl.
- gn vagyeli
- gn gieli sin. compl.
- gn gyeli sin. compl.
- gn vajele sin. compl.
- gn vako sin. compl.
- gn vakola sin. compl.
- gn vekoe sin. compl.
- gn vogyeli sin. compl.
- it bagyeli
- it bajele sin. compl.
- it bako sin. compl.
- it bakola sin. compl.
- it bekoe sin. compl.
- it bogyeli sin. compl.
- it gieli sin. compl.
- it gyeli sin. compl.
- pt bagyeli
- pt bajele sin. compl.
- pt bako sin. compl.
- pt bakola sin. compl.
- pt bekoe sin. compl.
- pt bogyeli sin. compl.
- pt gieli sin. compl.
- pt gyeli sin. compl.
- tmh Tabagyelit
- tmh bajele sin. compl.
- tmh bako sin. compl.
- tmh bakola sin. compl.
- tmh bekoe sin. compl.
- tmh bogyeli sin. compl.
- tmh gieli sin. compl.
- tmh Gyeli sin. compl.
- zh 俾格米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
Definició
El bagyeli s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
bahasa indonèsia
bahasa indonèsia
Austronèsica, Àsia > Brunei, Àsia > Christmas, Àsia > Indonèsia, Àsia > Malàisia, Àsia > Singapur, Àsia > Tailàndia, Àsia > Timor Oriental
- ca malai
- ca bahasa indonèsia sin. compl.
- ca bahasa malàisia sin. compl.
- cod bahasa indonesia
- cod bahasa melayu
- ar مالاوية
- cy Maleieg
- cy Bahasa indonesia sin. compl.
- cy Bahasa maleisia sin. compl.
- de Malaiisch
- de Bahasa Indonesia sin. compl.
- de Bahasa Malaysia sin. compl.
- en Malay
- en Bahasa Indonesia sin. compl.
- en Bahasa Malaysia sin. compl.
- es malayo
- es bahasa indonesia sin. compl.
- es bahasa malaisia sin. compl.
- eu malaysiera
- eu bahasa indonesia sin. compl.
- eu bahasa malaysia sin. compl.
- fr malais
- fr bahasa indonesia sin. compl.
- fr bahasa malaysia sin. compl.
- gl malaio
- gl bahasa indonesia sin. compl.
- gl bahasa malaisia sin. compl.
- gn malájo
- gn vahasa indonésia sin. compl.
- gn vahasa maláisia sin. compl.
- it malese
- it bahasa melayu sin. compl.
- ja マレ－語
- ja バハサ・マレ－語
- ja バハサ・ インドネシア語 sin. compl.
- nl Maleis
- nl Indonesisch Bahasa sin. compl.
- nl Maleis Bahasa sin. compl.
- pt malaio
- pt bahasa indonesia sin. compl.
- pt bahasa malaysia sin. compl.
- ru Малайский
- ru Малайзийский sin. compl.
- ru Индонезийский sin. compl.
- zh 马来语
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica, Àsia > Brunei, Àsia > Christmas, Àsia > Indonèsia, Àsia > Malàisia, Àsia > Singapur, Àsia > Tailàndia, Àsia > Timor Oriental
Definició
Bahasa indonèsia és el nom que rep el malai a Indonèsia. A Malàisia la mateixa llengua, el malai, rep el nom de bahasa malàisia o bahasa melayu. La diferència entre bahasa indonèsia i bahasa malàisia, doncs, no és més que una distinció terminològica d'origen jurídic -de 1945 la primera i de 1990 la segona- que fa referència a una única llengua.
A Indonèsia, els parlants nadius de malai són uns 28.000.000 d'invidus (entre Sumatra, Java i Borneo) d'una població total de 235.000.000 el 2007. És a dir que aproximadament un 10% dels indonesis tenen el malai com a primera llengua, bàsicament els que viuen a prop de Jakarta. La llengua amb més parlants nadius d'Indonèsia és, de llarg, el javanès (amb 75.200.000), mentre que el sundanès (amb 27.000.000) té si fa no fa tants parlants com el malai; hi ha com a mínim deu llengües més que passen del milió de parlants. No obstant això, només el malai (en la seva varietat estàndard bahasa indonèsia) és oficial i actualment és conegut per la majoria d'indonesis, que l'usen en el comerç, l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació.
A Malàisia, els parlants de malai com a primera llengua són uns 9.000.000 d'una població total de 27.000.000. També a Malàsia el malai és l'única llengua oficial i gaudeix d'una àmplia difusió a tot l'estat (tant a la Península de Malacca com a l'illa de Borneo).
Així, doncs, a més dels 37.000.000 de parlants nadius de malai, uns 225.000.000 de persones tenen el malai com a segona llengua.
Dins la branca malaiopolinèsia de la família austronèsica, el malai presenta una gran afinitat amb el javanès, l'acehnès, el nauruà, el hawaià, el maori, el samoà, el tahitià, el tongà i el tuvaluà, entre d'altres. El malai indonesi ha rebut un major influx d'altres llengües austronèsiques, principalment del javanès, però també del neerlandès.
Entre els segles IX i XII dC, el malai va ser la llengua administrativa del regne de Sriwijaya (sud-est de Sumatra) i va continuar essent emprada pels sultans de Malacca durant els segles següents. El malai clàssic va ser vehicle d'expressió d'una literatura rica i extensa. A més, històricament el malai s'ha emprat com a llengua franca tant a Malàisia com a les illes indonèsies per parlants d'altres llengües (generalment també austronèsiques) en les relacions comercials i d'altra mena. Al llarg de la seva història, el malai ha rebut l'influx de llengües com el sànscrit, el xinès, el javanès, l'àrab, el portuguès, el neerlandès o l'anglès. La variació dialectal del malai és gran.
Mentre que a Malàisia l'anglès continua tenint una certa difusió, a Indonèsia el neerlandès, l'antiga llengua colonial, s'ha perdut, la qual cosa ha afavorit l'extensió del malai com a llengua franca. L'estàndard malai és idèntic fonològicament i morfològicament a Malàisia i a Indonèsia; en lèxic hi ha algunes variacions locals.
El malai antic s'escrivia en escriptura pal·lava i kawi, mentre que actualment s'usen l'afabet llatí i l'àrab. L'alfabet llatí, amb una adaptació anomenada rumi, va esdevenir oficial el 1962 tant a Malàisia com a Indonèsia, per bé que l'escriptura jawi (adaptació de l'alfabet àrab) s'empra encara en textos religiosos.
El malai és la llengua oficial de Brunei, tot i que només un miler de persones la parlen com a primera llengua. És parlada, però, com a segona llengua per la majoria de ciutadans de Brunei, ja que l'aprenen a l'escola i als mitjans de comunicació.
Hi ha comunitats lingüístiques malaies a Tailàndia, i a les illes Sunda menors i al Timor.
A Indonèsia, els parlants nadius de malai són uns 28.000.000 d'invidus (entre Sumatra, Java i Borneo) d'una població total de 235.000.000 el 2007. És a dir que aproximadament un 10% dels indonesis tenen el malai com a primera llengua, bàsicament els que viuen a prop de Jakarta. La llengua amb més parlants nadius d'Indonèsia és, de llarg, el javanès (amb 75.200.000), mentre que el sundanès (amb 27.000.000) té si fa no fa tants parlants com el malai; hi ha com a mínim deu llengües més que passen del milió de parlants. No obstant això, només el malai (en la seva varietat estàndard bahasa indonèsia) és oficial i actualment és conegut per la majoria d'indonesis, que l'usen en el comerç, l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació.
A Malàisia, els parlants de malai com a primera llengua són uns 9.000.000 d'una població total de 27.000.000. També a Malàsia el malai és l'única llengua oficial i gaudeix d'una àmplia difusió a tot l'estat (tant a la Península de Malacca com a l'illa de Borneo).
Així, doncs, a més dels 37.000.000 de parlants nadius de malai, uns 225.000.000 de persones tenen el malai com a segona llengua.
Dins la branca malaiopolinèsia de la família austronèsica, el malai presenta una gran afinitat amb el javanès, l'acehnès, el nauruà, el hawaià, el maori, el samoà, el tahitià, el tongà i el tuvaluà, entre d'altres. El malai indonesi ha rebut un major influx d'altres llengües austronèsiques, principalment del javanès, però també del neerlandès.
Entre els segles IX i XII dC, el malai va ser la llengua administrativa del regne de Sriwijaya (sud-est de Sumatra) i va continuar essent emprada pels sultans de Malacca durant els segles següents. El malai clàssic va ser vehicle d'expressió d'una literatura rica i extensa. A més, històricament el malai s'ha emprat com a llengua franca tant a Malàisia com a les illes indonèsies per parlants d'altres llengües (generalment també austronèsiques) en les relacions comercials i d'altra mena. Al llarg de la seva història, el malai ha rebut l'influx de llengües com el sànscrit, el xinès, el javanès, l'àrab, el portuguès, el neerlandès o l'anglès. La variació dialectal del malai és gran.
Mentre que a Malàisia l'anglès continua tenint una certa difusió, a Indonèsia el neerlandès, l'antiga llengua colonial, s'ha perdut, la qual cosa ha afavorit l'extensió del malai com a llengua franca. L'estàndard malai és idèntic fonològicament i morfològicament a Malàisia i a Indonèsia; en lèxic hi ha algunes variacions locals.
El malai antic s'escrivia en escriptura pal·lava i kawi, mentre que actualment s'usen l'afabet llatí i l'àrab. L'alfabet llatí, amb una adaptació anomenada rumi, va esdevenir oficial el 1962 tant a Malàisia com a Indonèsia, per bé que l'escriptura jawi (adaptació de l'alfabet àrab) s'empra encara en textos religiosos.
El malai és la llengua oficial de Brunei, tot i que només un miler de persones la parlen com a primera llengua. És parlada, però, com a segona llengua per la majoria de ciutadans de Brunei, ja que l'aprenen a l'escola i als mitjans de comunicació.
Hi ha comunitats lingüístiques malaies a Tailàndia, i a les illes Sunda menors i al Timor.
bahasa malàisia
bahasa malàisia
Austronèsica, Àsia > Brunei, Àsia > Christmas, Àsia > Indonèsia, Àsia > Malàisia, Àsia > Singapur, Àsia > Tailàndia, Àsia > Timor Oriental
- ca malai
- ca bahasa indonèsia sin. compl.
- ca bahasa malàisia sin. compl.
- cod bahasa indonesia
- cod bahasa melayu
- ar مالاوية
- cy Maleieg
- cy Bahasa indonesia sin. compl.
- cy Bahasa maleisia sin. compl.
- de Malaiisch
- de Bahasa Indonesia sin. compl.
- de Bahasa Malaysia sin. compl.
- en Malay
- en Bahasa Indonesia sin. compl.
- en Bahasa Malaysia sin. compl.
- es malayo
- es bahasa indonesia sin. compl.
- es bahasa malaisia sin. compl.
- eu malaysiera
- eu bahasa indonesia sin. compl.
- eu bahasa malaysia sin. compl.
- fr malais
- fr bahasa indonesia sin. compl.
- fr bahasa malaysia sin. compl.
- gl malaio
- gl bahasa indonesia sin. compl.
- gl bahasa malaisia sin. compl.
- gn malájo
- gn vahasa indonésia sin. compl.
- gn vahasa maláisia sin. compl.
- it malese
- it bahasa melayu sin. compl.
- ja マレ－語
- ja バハサ・マレ－語
- ja バハサ・ インドネシア語 sin. compl.
- nl Maleis
- nl Indonesisch Bahasa sin. compl.
- nl Maleis Bahasa sin. compl.
- pt malaio
- pt bahasa indonesia sin. compl.
- pt bahasa malaysia sin. compl.
- ru Малайский
- ru Малайзийский sin. compl.
- ru Индонезийский sin. compl.
- zh 马来语
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica, Àsia > Brunei, Àsia > Christmas, Àsia > Indonèsia, Àsia > Malàisia, Àsia > Singapur, Àsia > Tailàndia, Àsia > Timor Oriental
Definició
Bahasa indonèsia és el nom que rep el malai a Indonèsia. A Malàisia la mateixa llengua, el malai, rep el nom de bahasa malàisia o bahasa melayu. La diferència entre bahasa indonèsia i bahasa malàisia, doncs, no és més que una distinció terminològica d'origen jurídic -de 1945 la primera i de 1990 la segona- que fa referència a una única llengua.
A Indonèsia, els parlants nadius de malai són uns 28.000.000 d'invidus (entre Sumatra, Java i Borneo) d'una població total de 235.000.000 el 2007. És a dir que aproximadament un 10% dels indonesis tenen el malai com a primera llengua, bàsicament els que viuen a prop de Jakarta. La llengua amb més parlants nadius d'Indonèsia és, de llarg, el javanès (amb 75.200.000), mentre que el sundanès (amb 27.000.000) té si fa no fa tants parlants com el malai; hi ha com a mínim deu llengües més que passen del milió de parlants. No obstant això, només el malai (en la seva varietat estàndard bahasa indonèsia) és oficial i actualment és conegut per la majoria d'indonesis, que l'usen en el comerç, l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació.
A Malàisia, els parlants de malai com a primera llengua són uns 9.000.000 d'una població total de 27.000.000. També a Malàsia el malai és l'única llengua oficial i gaudeix d'una àmplia difusió a tot l'estat (tant a la Península de Malacca com a l'illa de Borneo).
Així, doncs, a més dels 37.000.000 de parlants nadius de malai, uns 225.000.000 de persones tenen el malai com a segona llengua.
Dins la branca malaiopolinèsia de la família austronèsica, el malai presenta una gran afinitat amb el javanès, l'acehnès, el nauruà, el hawaià, el maori, el samoà, el tahitià, el tongà i el tuvaluà, entre d'altres. El malai indonesi ha rebut un major influx d'altres llengües austronèsiques, principalment del javanès, però també del neerlandès.
Entre els segles IX i XII dC, el malai va ser la llengua administrativa del regne de Sriwijaya (sud-est de Sumatra) i va continuar essent emprada pels sultans de Malacca durant els segles següents. El malai clàssic va ser vehicle d'expressió d'una literatura rica i extensa. A més, històricament el malai s'ha emprat com a llengua franca tant a Malàisia com a les illes indonèsies per parlants d'altres llengües (generalment també austronèsiques) en les relacions comercials i d'altra mena. Al llarg de la seva història, el malai ha rebut l'influx de llengües com el sànscrit, el xinès, el javanès, l'àrab, el portuguès, el neerlandès o l'anglès. La variació dialectal del malai és gran.
Mentre que a Malàisia l'anglès continua tenint una certa difusió, a Indonèsia el neerlandès, l'antiga llengua colonial, s'ha perdut, la qual cosa ha afavorit l'extensió del malai com a llengua franca. L'estàndard malai és idèntic fonològicament i morfològicament a Malàisia i a Indonèsia; en lèxic hi ha algunes variacions locals.
El malai antic s'escrivia en escriptura pal·lava i kawi, mentre que actualment s'usen l'afabet llatí i l'àrab. L'alfabet llatí, amb una adaptació anomenada rumi, va esdevenir oficial el 1962 tant a Malàisia com a Indonèsia, per bé que l'escriptura jawi (adaptació de l'alfabet àrab) s'empra encara en textos religiosos.
El malai és la llengua oficial de Brunei, tot i que només un miler de persones la parlen com a primera llengua. És parlada, però, com a segona llengua per la majoria de ciutadans de Brunei, ja que l'aprenen a l'escola i als mitjans de comunicació.
Hi ha comunitats lingüístiques malaies a Tailàndia, i a les illes Sunda menors i al Timor.
A Indonèsia, els parlants nadius de malai són uns 28.000.000 d'invidus (entre Sumatra, Java i Borneo) d'una població total de 235.000.000 el 2007. És a dir que aproximadament un 10% dels indonesis tenen el malai com a primera llengua, bàsicament els que viuen a prop de Jakarta. La llengua amb més parlants nadius d'Indonèsia és, de llarg, el javanès (amb 75.200.000), mentre que el sundanès (amb 27.000.000) té si fa no fa tants parlants com el malai; hi ha com a mínim deu llengües més que passen del milió de parlants. No obstant això, només el malai (en la seva varietat estàndard bahasa indonèsia) és oficial i actualment és conegut per la majoria d'indonesis, que l'usen en el comerç, l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació.
A Malàisia, els parlants de malai com a primera llengua són uns 9.000.000 d'una població total de 27.000.000. També a Malàsia el malai és l'única llengua oficial i gaudeix d'una àmplia difusió a tot l'estat (tant a la Península de Malacca com a l'illa de Borneo).
Així, doncs, a més dels 37.000.000 de parlants nadius de malai, uns 225.000.000 de persones tenen el malai com a segona llengua.
Dins la branca malaiopolinèsia de la família austronèsica, el malai presenta una gran afinitat amb el javanès, l'acehnès, el nauruà, el hawaià, el maori, el samoà, el tahitià, el tongà i el tuvaluà, entre d'altres. El malai indonesi ha rebut un major influx d'altres llengües austronèsiques, principalment del javanès, però també del neerlandès.
Entre els segles IX i XII dC, el malai va ser la llengua administrativa del regne de Sriwijaya (sud-est de Sumatra) i va continuar essent emprada pels sultans de Malacca durant els segles següents. El malai clàssic va ser vehicle d'expressió d'una literatura rica i extensa. A més, històricament el malai s'ha emprat com a llengua franca tant a Malàisia com a les illes indonèsies per parlants d'altres llengües (generalment també austronèsiques) en les relacions comercials i d'altra mena. Al llarg de la seva història, el malai ha rebut l'influx de llengües com el sànscrit, el xinès, el javanès, l'àrab, el portuguès, el neerlandès o l'anglès. La variació dialectal del malai és gran.
Mentre que a Malàisia l'anglès continua tenint una certa difusió, a Indonèsia el neerlandès, l'antiga llengua colonial, s'ha perdut, la qual cosa ha afavorit l'extensió del malai com a llengua franca. L'estàndard malai és idèntic fonològicament i morfològicament a Malàisia i a Indonèsia; en lèxic hi ha algunes variacions locals.
El malai antic s'escrivia en escriptura pal·lava i kawi, mentre que actualment s'usen l'afabet llatí i l'àrab. L'alfabet llatí, amb una adaptació anomenada rumi, va esdevenir oficial el 1962 tant a Malàisia com a Indonèsia, per bé que l'escriptura jawi (adaptació de l'alfabet àrab) s'empra encara en textos religiosos.
El malai és la llengua oficial de Brunei, tot i que només un miler de persones la parlen com a primera llengua. És parlada, però, com a segona llengua per la majoria de ciutadans de Brunei, ja que l'aprenen a l'escola i als mitjans de comunicació.
Hi ha comunitats lingüístiques malaies a Tailàndia, i a les illes Sunda menors i al Timor.
baix Chehalis
baix Chehalis
Salish > Tsamosana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca baix Chehalis
- de Lower Chehalis
- de Chehalis sin. compl.
- en Bajo chehalis
- es bajo chehalis
- eu bajo chehalis
- fr bas-Chehalis
- fr chehalis inférieur sin. compl.
- fr lower Chehalis sin. compl.
- gl bajo chehalis
- it bajo chehalis
- nl Lower Chahalis
- nl Lower Chehalis sin. compl.
- pt bajo chehalis
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Tsamosana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
Els chehalis van ser descoberts pels colonitzadors europeus l'any 1805. Van patir epidèmies que van causar un descens demogràfic important.
Sembla que l'any 2001 hi havia almenys un parlant de baix chehalis, però la informació no és clara. A més d'aquest darrer parlant, probablement hi ha algun semiparlant, és a dir, persones que tenen nocions parcials de la llengua.
Històricament, el quinault i el baix chehalis eren llengües força diferents. D'ençà que les dues comunitats es van instal·lar a la reserva Quinault, a la costa, els parlars han anat convergint i actualment són mútuament intel·ligibles. Donada aquesta semblança entre les dues llengües, els esforços de revitalització són conjunts.
La designació chehalis significa 'poble de la sorra'.
Els chehalis van ser descoberts pels colonitzadors europeus l'any 1805. Van patir epidèmies que van causar un descens demogràfic important.
Sembla que l'any 2001 hi havia almenys un parlant de baix chehalis, però la informació no és clara. A més d'aquest darrer parlant, probablement hi ha algun semiparlant, és a dir, persones que tenen nocions parcials de la llengua.
Històricament, el quinault i el baix chehalis eren llengües força diferents. D'ençà que les dues comunitats es van instal·lar a la reserva Quinault, a la costa, els parlars han anat convergint i actualment són mútuament intel·ligibles. Donada aquesta semblança entre les dues llengües, els esforços de revitalització són conjunts.
La designació chehalis significa 'poble de la sorra'.
baix tanana
baix tanana
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca baix tanana
- ca lower tanana sin. compl.
- ca minto sin. compl.
- ca tanana sin. compl.
- cy Isel Tanana
- cy Lower tanana sin. compl.
- cy Minto sin. compl.
- cy Tanana sin. compl.
- de Lower Tanana
- de Minto sin. compl.
- de Tanana sin. compl.
- de Unteres Tanana sin. compl.
- en Lower Tanana
- en Minto sin. compl.
- en Tanana sin. compl.
- es tanana bajo
- eu behe tananera
- eu lower tanana sin. compl.
- eu minto sin. compl.
- eu tanana sin. compl.
- fr lower tanana
- fr bas tanana sin. compl.
- fr minto sin. compl.
- fr tanana sin. compl.
- gl baixo tanana
- gl lower tanana sin. compl.
- gl minto sin. compl.
- gl tanana sin. compl.
- gn vájo tanana
- gn lower tanana sin. compl.
- gn minto sin. compl.
- gn tanana sin. compl.
- it basso tanana
- it lower tanana sin. compl.
- it minto sin. compl.
- it tanana sin. compl.
- pt tanana inferior
- pt lower tanana sin. compl.
- pt minto sin. compl.
- pt tanana sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
