caraïta
caraïta
Altaica > Turquesa > Comú > Nord-occidental, Europa > Lituània, Europa > Ucraïna
- ca caraïta
- cod karaj
- ar القرائية
- cy Caraiteg
- de Karaimisch
- en Karaim
- es caraíta
- eu karaimera
- eu karaitera sin. compl.
- fr caraïte
- gl caraíta
- gn karaíta
- it caraita
- ja カライ語
- nl Karaïtisch
- oc caraïta
- pt karaime
- ru Караимский язык
- sw Karaim
- tmh Takarayttat
- zh 卡拉伊塔语
Altaica > Turquesa > Comú > Nord-occidental, Europa > Lituània, Europa > Ucraïna
Definició
Llengua dels caraïtes, poble turquès que ha pres el nom de la variant minoritària del judaisme que professa, nom que més generalment s'aplica a tots els seguidors d'aquesta doctrina, nascuda a l'Orient Mitjà al segle VIII i escampada posteriorment per diversos països islàmics.
Actualment, les comunitats ucraïneses gairebé han desaparegut i, pel que fa a Lituània, tot i que continuen existint de manera organitzada, el caraïta pràcticament s'hi ha deixat de fer servir, ja que sols el coneixen unes quantes persones grans. Avui, la majoria dels caraïtes parla rus (o bé lituà o ucraïnès) i la llengua s'utilitza molt poc fora de les celebracions religioses. El caraïta, doncs, s'extingeix, i el reconeixement legal genèric que les constitucions lituana i ucraïnesa atorguen a les llengües de les minories ètniques no té cap efecte pràctic.
En el caraïta es distingeixen dos dialectes: el septentrional o de Lituània i el meridional o d'Ucraïna. Antigament, també havia existit el de Crimea.
Actualment, les comunitats ucraïneses gairebé han desaparegut i, pel que fa a Lituània, tot i que continuen existint de manera organitzada, el caraïta pràcticament s'hi ha deixat de fer servir, ja que sols el coneixen unes quantes persones grans. Avui, la majoria dels caraïtes parla rus (o bé lituà o ucraïnès) i la llengua s'utilitza molt poc fora de les celebracions religioses. El caraïta, doncs, s'extingeix, i el reconeixement legal genèric que les constitucions lituana i ucraïnesa atorguen a les llengües de les minories ètniques no té cap efecte pràctic.
En el caraïta es distingeixen dos dialectes: el septentrional o de Lituània i el meridional o d'Ucraïna. Antigament, també havia existit el de Crimea.
carajà
carajà
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca carajà
- ca inã sin. compl.
- ca ini sin. compl.
- ca javaé sin. compl.
- ca karajá sin. compl.
- ca xambioà sin. compl.
- cod ini ribé
- ar الكاراجية
- cy Carajá
- cy Inã sin. compl.
- cy Ini sin. compl.
- cy Javaé sin. compl.
- cy Karajá sin. compl.
- cy Xambioá sin. compl.
- de Carajá
- de Inã sin. compl.
- de Ini sin. compl.
- de Javaé sin. compl.
- de Karajá sin. compl.
- de Xambioà sin. compl.
- en Carajá
- en Chamboa sin. compl.
- en Ini sin. compl.
- en Iny sin. compl.
- en Javaé sin. compl.
- en Javahé sin. compl.
- en Karaja sin. compl.
- en Karajá sin. compl.
- en Shambioá sin. compl.
- en Xambioá sin. compl.
- en Ynã sin. compl.
- es carajá
- es ini sin. compl.
- es iña sin. compl.
- es javaé sin. compl.
- es karajá sin. compl.
- es xambioà sin. compl.
- eu carajera
- eu inã sin. compl.
- eu ini sin. compl.
- eu javaé sin. compl.
- eu karajá sin. compl.
- eu xambioà sin. compl.
- fr karaja
- fr caraja sin. compl.
- fr inã sin. compl.
- fr ini sin. compl.
- fr javaé sin. compl.
- fr xambioà sin. compl.
- gn karaja
- gn inã sin. compl.
- gn ini sin. compl.
- gn javaé sin. compl.
- gn karajá sin. compl.
- gn xambioà sin. compl.
- it carajà
- it inã sin. compl.
- it ini sin. compl.
- it javaé sin. compl.
- it karajá sin. compl.
- it xambioà sin. compl.
- ja カラジャ語
- ja サンビオワ語 sin. compl.
- ja ジャヴァエ語 sin. compl.
- ja イニ語、イニャ語 sin. compl.
- nl Carajá
- nl Inã sin. compl.
- nl Ini sin. compl.
- nl Javaé sin. compl.
- nl Karajá sin. compl.
- nl Xambioá sin. compl.
- pt carajá
- pt inã sin. compl.
- pt ini sin. compl.
- pt javaé sin. compl.
- pt karajá sin. compl.
- pt xambioà sin. compl.
- ru Каража
- ru Ини sin. compl.
- ru Инья sin. compl.
- ru Явае sin. compl.
- ru Жовоэ sin. compl.
- ru Шамбиоа sin. compl.
- ru Шимбиоа sin. compl.
- zh 卡拉加语
- zh 伊尼、伊纳、卡拉加、昌比奥阿、加瓦艾 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definició
La llengua carajà inclou tres dialectes força semblants: el carajà, el javaé i el xambioà. S'estableix un contínum dialectal carajà-xambioà-javaé, en el qual el carajà i el javaé són les varietats més diferenciades. Alguns americanistes l'emparenten amb la família je, dins del tronc macro-je.
El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).
Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.
Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.
El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.
Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.
El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).
Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.
Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.
El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.
Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.
carapana
carapana
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca carapana
- ca carapano sin. compl.
- ca karapana sin. compl.
- ca mehta sin. compl.
- ca mochda sin. compl.
- ar كارابانية
- cy Carapana
- cy Carapano sin. compl.
- cy Karapana sin. compl.
- cy Mehta sin. compl.
- cy Mochda sin. compl.
- de Carapana
- de Carapano sin. compl.
- de Karapana sin. compl.
- de Karapano sin. compl.
- de Mochda sin. compl.
- en Carapana
- en Carapano sin. compl.
- en Karapana sin. compl.
- en Mehtä sin. compl.
- en Mochda sin. compl.
- es carapana
- es carapano sin. compl.
- es karapana sin. compl.
- es mehta sin. compl.
- es mochda sin. compl.
- eu carapanera
- eu carapano sin. compl.
- eu karapana sin. compl.
- eu mehta sin. compl.
- eu mochda sin. compl.
- fr carapana
- fr carapano sin. compl.
- fr karapana sin. compl.
- fr karapano sin. compl.
- fr mexta sin. compl.
- fr mochda sin. compl.
- gl carapana
- gl carapano sin. compl.
- gl karapana sin. compl.
- gl mehta sin. compl.
- gl mochda sin. compl.
- gn karapana
- gn karapana sin. compl.
- gn karapano sin. compl.
- gn mehta sin. compl.
- gn mochda sin. compl.
- it carapana
- it carapano sin. compl.
- it karapana sin. compl.
- it mehta sin. compl.
- it mochda sin. compl.
- ja カラパナ語
- ja カラパノ語、モチダ語、メータ語 sin. compl.
- nl Carapana
- nl Carapana sin. compl.
- nl Karapana sin. compl.
- nl Mehta sin. compl.
- nl Mochda sin. compl.
- pt carapana
- pt carapano sin. compl.
- pt karapana sin. compl.
- pt mextã sin. compl.
- pt mochda sin. compl.
- ru Карапана
- ru Мета sin. compl.
- ru Мочда sin. compl.
- ru Карапано sin. compl.
- sw Carapana
- sw Carapano sin. compl.
- sw Karapana sin. compl.
- sw Mehta sin. compl.
- sw Mochda sin. compl.
- tmh Takarapant
- zh 卡拉帕纳
- zh 梅阿塔 sin. compl.
- zh 莫其达 sin. compl.
- zh 卡拉帕诺 sin. compl.
- zh 卡拉帕纳 sin. compl.
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definició
Com el barasana, el carapana forma part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic.
Hi ha unes 600 persones que s'anomenen carapanes i que tenen majoritàriament el carapana coma primera llengua, però a causa del sistema d'intercanvi matrimonial, hi ha probablement altres persones que també parlen aquesta llengua encara que no formin part del grup.
Hi ha unes 600 persones que s'anomenen carapanes i que tenen majoritàriament el carapana coma primera llengua, però a causa del sistema d'intercanvi matrimonial, hi ha probablement altres persones que també parlen aquesta llengua encara que no formin part del grup.
carapano
carapano
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca carapana
- ca carapano sin. compl.
- ca karapana sin. compl.
- ca mehta sin. compl.
- ca mochda sin. compl.
- ar كارابانية
- cy Carapana
- cy Carapano sin. compl.
- cy Karapana sin. compl.
- cy Mehta sin. compl.
- cy Mochda sin. compl.
- de Carapana
- de Carapano sin. compl.
- de Karapana sin. compl.
- de Karapano sin. compl.
- de Mochda sin. compl.
- en Carapana
- en Carapano sin. compl.
- en Karapana sin. compl.
- en Mehtä sin. compl.
- en Mochda sin. compl.
- es carapana
- es carapano sin. compl.
- es karapana sin. compl.
- es mehta sin. compl.
- es mochda sin. compl.
- eu carapanera
- eu carapano sin. compl.
- eu karapana sin. compl.
- eu mehta sin. compl.
- eu mochda sin. compl.
- fr carapana
- fr carapano sin. compl.
- fr karapana sin. compl.
- fr karapano sin. compl.
- fr mexta sin. compl.
- fr mochda sin. compl.
- gl carapana
- gl carapano sin. compl.
- gl karapana sin. compl.
- gl mehta sin. compl.
- gl mochda sin. compl.
- gn karapana
- gn karapana sin. compl.
- gn karapano sin. compl.
- gn mehta sin. compl.
- gn mochda sin. compl.
- it carapana
- it carapano sin. compl.
- it karapana sin. compl.
- it mehta sin. compl.
- it mochda sin. compl.
- ja カラパナ語
- ja カラパノ語、モチダ語、メータ語 sin. compl.
- nl Carapana
- nl Carapana sin. compl.
- nl Karapana sin. compl.
- nl Mehta sin. compl.
- nl Mochda sin. compl.
- pt carapana
- pt carapano sin. compl.
- pt karapana sin. compl.
- pt mextã sin. compl.
- pt mochda sin. compl.
- ru Карапана
- ru Мета sin. compl.
- ru Мочда sin. compl.
- ru Карапано sin. compl.
- sw Carapana
- sw Carapano sin. compl.
- sw Karapana sin. compl.
- sw Mehta sin. compl.
- sw Mochda sin. compl.
- tmh Takarapant
- zh 卡拉帕纳
- zh 梅阿塔 sin. compl.
- zh 莫其达 sin. compl.
- zh 卡拉帕诺 sin. compl.
- zh 卡拉帕纳 sin. compl.
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definició
Com el barasana, el carapana forma part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic.
Hi ha unes 600 persones que s'anomenen carapanes i que tenen majoritàriament el carapana coma primera llengua, però a causa del sistema d'intercanvi matrimonial, hi ha probablement altres persones que també parlen aquesta llengua encara que no formin part del grup.
Hi ha unes 600 persones que s'anomenen carapanes i que tenen majoritàriament el carapana coma primera llengua, però a causa del sistema d'intercanvi matrimonial, hi ha probablement altres persones que també parlen aquesta llengua encara que no formin part del grup.
carelià
carelià
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia
- ca carelià
- ca ingrià sin. compl.
- ca livià sin. compl.
- ca ludià sin. compl.
- cod karjala
- ar الكرجلية
- cy Careleg
- de Karelisch
- de Ischorisch sin. compl.
- de Livisch sin. compl.
- de Lüdisch sin. compl.
- en Karelian
- en Ingrian sin. compl.
- en Livvi sin. compl.
- en Ludic sin. compl.
- es careliano
- eu kareliera
- fr carélien
- fr ingrien sin. compl.
- fr livwi sin. compl.
- fr lude sin. compl.
- gl careliano
- gl ingriano sin. compl.
- gl liviano sin. compl.
- gl ludiano sin. compl.
- gn kareliáno
- gn íngrio sin. compl.
- gn liviáno sin. compl.
- gn ludiáno sin. compl.
- it careliano
- it ingrico sin. compl.
- it livoniano sin. compl.
- it ludico sin. compl.
- ja カレリア語
- ja リビア語、ルディア語、イングリア語 sin. compl.
- nl Karelisch
- nl Ingrisch sin. compl.
- nl Lijfs sin. compl.
- nl Lydisch sin. compl.
- oc carelian
- oc ingrian sin. compl.
- oc livian sin. compl.
- oc ludian sin. compl.
- pt carélio
- pt ingriano sin. compl.
- pt liviano sin. compl.
- pt ludiano sin. compl.
- ru Карельский язык
- ru Ижорский sin. compl.
- ru Людиковский sin. compl.
- ru Ливвиковский sin. compl.
- sw Karelian
- sw Ingrian sin. compl.
- sw Livvi sin. compl.
- sw Ludic sin. compl.
- tmh Takarelyat
- tmh taingriyat sin. compl.
- tmh Talivyat sin. compl.
- tmh taludyta sin. compl.
- zh 卡雷利亚诺语
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia
Definició
Llengua parlada sobretot a la República de Carèlia i als territoris de Tver i Leningrad. Componen el carelià quatre dialectes ben caracteritzats: el carelià pròpiament dit, el livià, el ludià i l'ingrià. Sovint, malgrat les afinitats que hi ha entre ells i l'origen històric comú dels qui els parlen, es considera que cadascun d'aquests dialectes constitueix una llengua separada. En un altre extrem, hi ha autors que no veuen en els parlars carelians res més que un conjunt de varietats orientals fineses.
Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.
Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.
carib
carib
Carib, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam, Amèrica > Veneçuela
- ca kali'na
- ca carib sin. compl.
- ca cariña sin. compl.
- ca galibi sin. compl.
- ca kalinha sin. compl.
- ca kariña sin. compl.
- ar كالينية
- cy Kali'na
- cy Carib sin. compl.
- cy Cariña sin. compl.
- cy Galibi sin. compl.
- cy Kalinha sin. compl.
- cy Kariña sin. compl.
- de Kalihna
- de Carib sin. compl.
- de Cariña sin. compl.
- de Galibi sin. compl.
- en Kali'na
- en Carib sin. compl.
- en Cariña sin. compl.
- en Galibi sin. compl.
- en Kalihna sin. compl.
- en Kariña sin. compl.
- es kali'na
- es kalinha
- es kariña
- es caribe sin. compl.
- es cariña sin. compl.
- es galibi sin. compl.
- eu kariñera
- eu carib sin. compl.
- eu cariña sin. compl.
- eu galibi sin. compl.
- eu kalinha sin. compl.
- eu kariña sin. compl.
- fr kali'na
- fr kalinha
- fr kariña
- fr caraïbe sin. compl.
- fr cariña sin. compl.
- fr galibi sin. compl.
- gl kali'na
- gl caribe sin. compl.
- gl cariña sin. compl.
- gl galibi sin. compl.
- gl kalinha sin. compl.
- gl kariña sin. compl.
- gn kali'na
- gn galivi sin. compl.
- gn kariña sin. compl.
- gn karíve sin. compl.
- it kali'na
- it carib sin. compl.
- it cariña sin. compl.
- it galibi sin. compl.
- it kalinha sin. compl.
- it kariña sin. compl.
- ja カリーナ語
- ja カリブ語 sin. compl.
- ja ガリビ語 sin. compl.
- ja カリーニャ語 sin. compl.
- nl Kali'na
- nl Carib sin. compl.
- nl Cariña sin. compl.
- nl Galibi sin. compl.
- nl Kalinha sin. compl.
- nl Kariña sin. compl.
- pt kali'na
- pt carib sin. compl.
- pt cariña sin. compl.
- pt galibi sin. compl.
- pt kalinha sin. compl.
- pt kariña sin. compl.
- ru Калинья
- ru Галиби sin. compl.
- ru Каринья sin. compl.
- ru Карибский sin. compl.
- sw Kali'na
- sw Caribe sin. compl.
- sw Cariña sin. compl.
- sw Galibi sin. compl.
- sw Kalinha sin. compl.
- sw Kariña sin. compl.
- tmh Takalint
- zh 卡里纳
- zh 加利比 sin. compl.
- zh 加勒比 sin. compl.
- zh 卡林哈 sin. compl.
- zh 卡里尼阿 sin. compl.
Carib, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam, Amèrica > Veneçuela
Definició
Els kali'na, com altres pobles carib, semblen ser originaris de la regió de Roraima (Brasil i Veneçuela), tot i que ja habitaven la zona litoral quan es van produir els primers contactes amb els europeus al segle XVI. Des dels inicis de la colonització el kali'na va rebre l'atenció de cronistes i missioners que han deixar gramàtiques, lèxics i catecismes.
Aquesta llengua ha tingut un paper important en la classificació genètica de les llengües de la família carib. Parlada a cinc estats amb llengües oficials diferents, s'utilitzen diverses normes ortogràfiques, segons els països, per escriure-la. El 1997 la comunitat de la Guaiana Francesa va adoptar una grafia amb vocació internacional.
Aquesta llengua ha tingut un paper important en la classificació genètica de les llengües de la família carib. Parlada a cinc estats amb llengües oficials diferents, s'utilitzen diverses normes ortogràfiques, segons els països, per escriure-la. El 1997 la comunitat de la Guaiana Francesa va adoptar una grafia amb vocació internacional.
caribe isleño
caribe isleño
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro > Iñeri, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
- ca garifuna
- ca black carib sin. compl.
- ca caribe isleño sin. compl.
- ca garífuna sin. compl.
- ca iñeri sin. compl.
- cod garífuna
- cod karaphuna (a Dominica)
- de Garifuna
- de Black Carib sin. compl.
- de Caribe sin. compl.
- en Garifuna
- en Black Carib sin. compl.
- en Garífuna sin. compl.
- en Iñeri sin. compl.
- es garifuna
- es black Carib sin. compl.
- es caribe isleño sin. compl.
- es garífuna sin. compl.
- es iñeri sin. compl.
- eu garifuna
- eu black Carib sin. compl.
- eu caribe isleño sin. compl.
- eu garífuna sin. compl.
- eu iñeri sin. compl.
- fr garifuna
- fr black Carib sin. compl.
- fr karipoun noir sin. compl.
- gl garifuna
- gl black Carib sin. compl.
- gl caribe isleño sin. compl.
- gl garífuna sin. compl.
- gl iñeri sin. compl.
- it garifuna
- it black Carib sin. compl.
- it caribe isolano sin. compl.
- it garífuna sin. compl.
- it iñeri sin. compl.
- nl Garifuna
- nl Black Carib sin. compl.
- pt garifuna
- pt black Carib sin. compl.
- pt caribe isleño sin. compl.
- pt garífuna sin. compl.
- pt iñeri sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro > Iñeri, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
Definició
El garifuna és parlat a la costa atlàntica de l'Amèrica Central, a Hondures, Guatemala i Belize. Hi ha una comunitat immigrada a Nicaragua d'unes 1.500 persones, però ja no s'hi parla garifuna. S'havia parlat a Dominica, però es va extingir cap al 1920. També hi ha població garifuna establerta a Mèxic i els Estats Units. El nom que dona la comunitat a la seva llengua és garífuna (karaphuna a Dominica); aquest terme podria derivar d'una forma protocarib karipona, 'indi'. El terme garinagu designa els parlants de la llengua.
Les dades sobre el nombre de parlants de garifuna són molt divergents. Es poden trobar xifres que van des dels 100.000 fins a prop dels 200.000. Pel que fa a la població total pertanyent a la comunitat garifuna, les dades es mouen entre les 200.000 i les 600.000 persones. Segons una estimació de 1988, als Estats Units hi hauria una població garifuna immigrada d'entre 75.000 i 100.000 persones, especialment a Nova York, Nova Orleans, Los Angeles, Chicago i Miami.
Rere la formació de la llengua garifuna hi ha circumstàncies històriques força excepcionals. Cal cercar-ne l'origen a l'illa caribenya de Saint Vincent, colonitzada a partir del segle XVII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Segons sembla, cap a mitjan segle XVII un vaixell carregat d'esclaus africans va naufragar a les costes de Saint Vicent. Aquests esclaus es van barrejar amb la població carib autòctona i en va adoptar la llengua, pertanyent a la família arawak (i no pas a la família carib, malgrat el nom). A partir de la relació entre els carib i els africans, es va formar la comunitat garifuna, que va esdevenir un grup independent durant el trancurs del segle XVIII.
Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els carib i els garifuna, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus (no va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni cap llengua ameríndia). Els garifuna, o black caribs -com els anomenaven els anglesos-, van ser molt bel·ligerants contra els nous colonitzadors, que van acabar deportant-los. Uns 5.000 garifuna van ser traslladats en vaixells a Roatan, una petita illa que pertany actualment a Hondures, el 1797. Els garifuna van construir piragües i van navegar cap a diverses zones de l'Amèrica Central (Belize, Hondures, Guatemala, Nicaragua), on trobem la comunitat garifuna actual.
La llengua garifuna és, doncs, una llengua ameríndia de la família arawak adoptada per un grup constituït per població d'origen africà i població ameríndia. En van prendre fins i tot un tret com la distició entre la parla dels homes i la de les dones a partir de vocabularis diferents sobre una base gramatical comuna. Sembla que en carib aquesta distinció es basava en el manlleu de vocabulari d'origen carib. En el garifuna actual aquesta oposició ha desaparegut i tot el lèxic ha esdevingut comú. Si es compara el garifuna amb el carib antic, llengua que es va extingir a l'illa de Saint Vincent, s'observa una evolució important. El contacte amb el francès ha deixat també un bon nombre de gal·licismes en garifuna.
Es considera que el garifuna va inciar un procés de substitució lingüística cap al 1970, tot i que hi ha diferències importants pel que fa a la situació de la llengua segons les comunitats. Sembla que ja no hi ha parlants a Nicaragua, entre una població de 1.500 persones. A Hondures són majoritàriament bilingües amb el crioll de Miskitu Coast o amb l'espanyol, però encara es transmet als infants com a primera llengua en moltes comunitats. A Guatemala són bilingües amb l'espanyol, però la llengua és encara força parlada. A Belize, sis comunitats han substituït la seva llengua pel crioll anglès del país en les dues darreres generacions.
Hi ha algunes diferències culturals i lingüístiques dins la comunitat garífuna, molt dispersa des d'un punt de vista geogràfic, però hi ha un fort sentiment d'identitat cultural i lingüística comuna. Els darrers anys s'han generat diverses iniciatives per fomentar les relacions entre les diverses comunitats. També s'han impulsat iniciatives en relació amb la difusió de la llengua. El National Garifuna Council of Belize va publicar un sistema ortogràfic i un diccionari a la dècada de 1990. Als Estats Units fa uns anys hi havia interès a organitzar cursos de garifuna per a adults i infants. El 1997, en una trobada entre líders garifuna, es va formar el Language Preservation Committee per dissenyar un pla de revitalització comú.
El 2001, la UNESCO va declarar la llengua, la dansa i la música garifuna patrimoni oral i intangible de la humanitat.
Les dades sobre el nombre de parlants de garifuna són molt divergents. Es poden trobar xifres que van des dels 100.000 fins a prop dels 200.000. Pel que fa a la població total pertanyent a la comunitat garifuna, les dades es mouen entre les 200.000 i les 600.000 persones. Segons una estimació de 1988, als Estats Units hi hauria una població garifuna immigrada d'entre 75.000 i 100.000 persones, especialment a Nova York, Nova Orleans, Los Angeles, Chicago i Miami.
Rere la formació de la llengua garifuna hi ha circumstàncies històriques força excepcionals. Cal cercar-ne l'origen a l'illa caribenya de Saint Vincent, colonitzada a partir del segle XVII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Segons sembla, cap a mitjan segle XVII un vaixell carregat d'esclaus africans va naufragar a les costes de Saint Vicent. Aquests esclaus es van barrejar amb la població carib autòctona i en va adoptar la llengua, pertanyent a la família arawak (i no pas a la família carib, malgrat el nom). A partir de la relació entre els carib i els africans, es va formar la comunitat garifuna, que va esdevenir un grup independent durant el trancurs del segle XVIII.
Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els carib i els garifuna, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus (no va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni cap llengua ameríndia). Els garifuna, o black caribs -com els anomenaven els anglesos-, van ser molt bel·ligerants contra els nous colonitzadors, que van acabar deportant-los. Uns 5.000 garifuna van ser traslladats en vaixells a Roatan, una petita illa que pertany actualment a Hondures, el 1797. Els garifuna van construir piragües i van navegar cap a diverses zones de l'Amèrica Central (Belize, Hondures, Guatemala, Nicaragua), on trobem la comunitat garifuna actual.
La llengua garifuna és, doncs, una llengua ameríndia de la família arawak adoptada per un grup constituït per població d'origen africà i població ameríndia. En van prendre fins i tot un tret com la distició entre la parla dels homes i la de les dones a partir de vocabularis diferents sobre una base gramatical comuna. Sembla que en carib aquesta distinció es basava en el manlleu de vocabulari d'origen carib. En el garifuna actual aquesta oposició ha desaparegut i tot el lèxic ha esdevingut comú. Si es compara el garifuna amb el carib antic, llengua que es va extingir a l'illa de Saint Vincent, s'observa una evolució important. El contacte amb el francès ha deixat també un bon nombre de gal·licismes en garifuna.
Es considera que el garifuna va inciar un procés de substitució lingüística cap al 1970, tot i que hi ha diferències importants pel que fa a la situació de la llengua segons les comunitats. Sembla que ja no hi ha parlants a Nicaragua, entre una població de 1.500 persones. A Hondures són majoritàriament bilingües amb el crioll de Miskitu Coast o amb l'espanyol, però encara es transmet als infants com a primera llengua en moltes comunitats. A Guatemala són bilingües amb l'espanyol, però la llengua és encara força parlada. A Belize, sis comunitats han substituït la seva llengua pel crioll anglès del país en les dues darreres generacions.
Hi ha algunes diferències culturals i lingüístiques dins la comunitat garífuna, molt dispersa des d'un punt de vista geogràfic, però hi ha un fort sentiment d'identitat cultural i lingüística comuna. Els darrers anys s'han generat diverses iniciatives per fomentar les relacions entre les diverses comunitats. També s'han impulsat iniciatives en relació amb la difusió de la llengua. El National Garifuna Council of Belize va publicar un sistema ortogràfic i un diccionari a la dècada de 1990. Als Estats Units fa uns anys hi havia interès a organitzar cursos de garifuna per a adults i infants. El 1997, en una trobada entre líders garifuna, es va formar el Language Preservation Committee per dissenyar un pla de revitalització comú.
El 2001, la UNESCO va declarar la llengua, la dansa i la música garifuna patrimoni oral i intangible de la humanitat.
carihona
carihona
Carib > Tiriyó > Karihona, Amèrica > Colòmbia
- ca carijona
- ca carihona sin. compl.
- ca hianacoto-omaua sin. compl.
- ca karijona sin. compl.
- ca omagua sin. compl.
- ca umawa sin. compl.
- ar كاريخونا
- cy Carijona
- cy Carihona sin. compl.
- cy Hianacoto-omaua sin. compl.
- cy Karijona sin. compl.
- cy Omagua sin. compl.
- cy Umawa sin. compl.
- de Carijona
- de Carihona sin. compl.
- de Hianacoto-Umawa sin. compl.
- de Karijona sin. compl.
- de Omagua sin. compl.
- de Umawa sin. compl.
- en Carijona
- en Carihona sin. compl.
- en Hianacoto-Umaua sin. compl.
- en Karijona sin. compl.
- en Omagua sin. compl.
- en Umawa sin. compl.
- es carijona
- es carihona sin. compl.
- es hianacoto-omaua sin. compl.
- es karijona sin. compl.
- es omagua sin. compl.
- es umawa sin. compl.
- eu carijonera
- eu carihona sin. compl.
- eu carijona sin. compl.
- eu hianacoto-omaua sin. compl.
- eu karijona sin. compl.
- eu omagua sin. compl.
- eu umawa sin. compl.
- fr carijona
- fr carihona sin. compl.
- fr hianacoto-omaua sin. compl.
- fr karijona sin. compl.
- fr omagua sin. compl.
- fr umawa sin. compl.
- gl carijona
- gl carihona sin. compl.
- gl hianacoto-omaua sin. compl.
- gl karijona sin. compl.
- gl omagua sin. compl.
- gl umawa sin. compl.
- it carijona
- it carihona sin. compl.
- it hianacoto-omaua sin. compl.
- it karijona sin. compl.
- it omagua sin. compl.
- it umawa sin. compl.
- ja カリホナ語
- ja ウマウア語、ヒアナコト・オマウア語 sin. compl.
- nl Carijona
- nl Carihona sin. compl.
- nl Hianacoto-Omaua sin. compl.
- nl Karijona sin. compl.
- nl Omagua sin. compl.
- nl Umawa sin. compl.
- pt carijona
- pt carihona sin. compl.
- pt hianacoto-omaua sin. compl.
- pt karijona sin. compl.
- pt omagua sin. compl.
- pt umawa sin. compl.
- ru Карихона
- ru Омауа sin. compl.
- ru Умава sin. compl.
- ru Умауа sin. compl.
- ru Омагуа sin. compl.
- ru Хианакото sin. compl.
- zh 卡里霍纳语
- zh 卡里霍纳、卡里翁纳、欧马瓜、乌马瓦、亚纳科托－欧马瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Tiriyó > Karihona, Amèrica > Colòmbia
Definició
L'àrea tradicional de parla carijona estava situada a les sabanes dels rius Yarí i Mesai. Es creu que es van traslladar a la ubicació actual al segle XX.
A la dècada del 1970 sembla que els carijones joves -menors de 30 anys- ja no parlaven la llengua. Actualment, doncs, tots els parlants serien d'edat avançada.
Els grups carijona i hianacoto-umaua, tots dos parlants de carijona, han viscut durant molt de temps separats, sense contacte, fet que pot haver afavorit diferències importants en llurs varietats dialectals.
A la dècada del 1970 sembla que els carijones joves -menors de 30 anys- ja no parlaven la llengua. Actualment, doncs, tots els parlants serien d'edat avançada.
Els grups carijona i hianacoto-umaua, tots dos parlants de carijona, han viscut durant molt de temps separats, sense contacte, fet que pot haver afavorit diferències importants en llurs varietats dialectals.
carijona
carijona
Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia
- ca coreguaje
- ca caquetá sin. compl.
- ca carijona sin. compl.
- ca chaocha pai sin. compl.
- ca correguaje sin. compl.
- ca ko'reuaju sin. compl.
- ca koreguaje sin. compl.
- ca tama sin. compl.
- cod kho'rewahi
- ar كوريغواخية
- cy Coreguaje
- cy Caquetá sin. compl.
- cy Carijona sin. compl.
- cy Chaocha pai sin. compl.
- cy Correguaje sin. compl.
- cy Ko'reuaju sin. compl.
- cy Koreguaje sin. compl.
- cy Tama sin. compl.
- de Coreguaje
- de Caqueta sin. compl.
- de Caquetá sin. compl.
- de Carijona sin. compl.
- de Chaocha Pai sin. compl.
- de Correguaje sin. compl.
- de Ko'reuaju sin. compl.
- de Koreguaje sin. compl.
- de Korewahe sin. compl.
- de Tama sin. compl.
- en Koreguaje
- en Caquetá sin. compl.
- en Carijona sin. compl.
- en Chaocha Pai sin. compl.
- en Coreguaje sin. compl.
- en Correguaje sin. compl.
- en Ko'reuaju sin. compl.
- en Tama sin. compl.
- es coreguaje
- es caquetá sin. compl.
- es carijona sin. compl.
- es chaocha pai sin. compl.
- es correguaje sin. compl.
- es ko'reuaju sin. compl.
- es koreguaje sin. compl.
- es tama sin. compl.
- eu koreguajeera
- eu caquetá sin. compl.
- eu carijona sin. compl.
- eu chaocha pai sin. compl.
- eu coreguaje sin. compl.
- eu correguaje sin. compl.
- eu ko'reuaju sin. compl.
- eu koreguaje sin. compl.
- eu tama sin. compl.
- fr coreguaje
- fr caquetá sin. compl.
- fr carijona sin. compl.
- fr chaocha pai sin. compl.
- fr correguaje sin. compl.
- fr ko'reuaju sin. compl.
- fr koreguaje sin. compl.
- fr tama sin. compl.
- gl coreguaxe
- gl caquetá sin. compl.
- gl carijona sin. compl.
- gl chaocha pai sin. compl.
- gl coreguaje sin. compl.
- gl correguaje sin. compl.
- gl ko'reuaju sin. compl.
- gl koreguaje sin. compl.
- gl tama sin. compl.
- it coreguaje
- it caquetá sin. compl.
- it carijona sin. compl.
- it chaocha pai sin. compl.
- it correguaje sin. compl.
- it ko'reuaju sin. compl.
- it koreguaje sin. compl.
- it tama sin. compl.
- ja コレグアッヘ語
- nl Coreguaje
- nl Caquetá sin. compl.
- nl Carijona sin. compl.
- nl Chaocha Pai sin. compl.
- nl Correguaje sin. compl.
- nl Ko'reuaju sin. compl.
- nl Koreguaje sin. compl.
- nl Tama sin. compl.
- pt coreguaje
- pt caquetá sin. compl.
- pt carijona sin. compl.
- pt chaocha pai sin. compl.
- pt correguaje sin. compl.
- pt ko'reuaju sin. compl.
- pt koreguaje sin. compl.
- pt tama sin. compl.
- ru Корегуахе
- ru Тама sin. compl.
- ru Карихона sin. compl.
- ru Коррегуахе sin. compl.
- ru Какетá sin. compl.
- zh 科勒瓜赫语
- zh 科勒瓜泽、考勒瓜赫、科雷瓦胡、塔马、卡里霍纳、卡盖塔、乔查－帕伊 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia
Definició
L'àrea d'assentaments coreguajes, formada per 25-30 comunitats, s'estén pel sud-est de la ciutat de Florencia (riu Orteguaza i afluents), l'est de Puerto Solano (confluència de l'Orteguaza i el Caquetá) i el nord-est del departament del Putumayo. Inicialment ocupaven el territori del riu Caguán i afluents, però en van emigrar a l'inici del segle XX fugint dels explotadors de cautxú.
Alguns autors esmenten dues variants dialectals: el coreguaje pur i el coreguaje-tama. Aquest darrer és parlat per un grup de tames que s'han integrat en la comunitat coreguaje i n'han adoptat la llengua (el tama, llengua de la mateixa família i branca que el coreguaje, està extingit; la resta de tames parla actualment espanyol). També alguns carijones (família carib) s'han barrejat amb els coreguajes.
La major part dels coreguajes parla espanyol com a segona llengua.
Alguns autors esmenten dues variants dialectals: el coreguaje pur i el coreguaje-tama. Aquest darrer és parlat per un grup de tames que s'han integrat en la comunitat coreguaje i n'han adoptat la llengua (el tama, llengua de la mateixa família i branca que el coreguaje, està extingit; la resta de tames parla actualment espanyol). També alguns carijones (família carib) s'han barrejat amb els coreguajes.
La major part dels coreguajes parla espanyol com a segona llengua.
carijona
carijona
Carib > Tiriyó > Karihona, Amèrica > Colòmbia
- ca carijona
- ca carihona sin. compl.
- ca hianacoto-omaua sin. compl.
- ca karijona sin. compl.
- ca omagua sin. compl.
- ca umawa sin. compl.
- ar كاريخونا
- cy Carijona
- cy Carihona sin. compl.
- cy Hianacoto-omaua sin. compl.
- cy Karijona sin. compl.
- cy Omagua sin. compl.
- cy Umawa sin. compl.
- de Carijona
- de Carihona sin. compl.
- de Hianacoto-Umawa sin. compl.
- de Karijona sin. compl.
- de Omagua sin. compl.
- de Umawa sin. compl.
- en Carijona
- en Carihona sin. compl.
- en Hianacoto-Umaua sin. compl.
- en Karijona sin. compl.
- en Omagua sin. compl.
- en Umawa sin. compl.
- es carijona
- es carihona sin. compl.
- es hianacoto-omaua sin. compl.
- es karijona sin. compl.
- es omagua sin. compl.
- es umawa sin. compl.
- eu carijonera
- eu carihona sin. compl.
- eu carijona sin. compl.
- eu hianacoto-omaua sin. compl.
- eu karijona sin. compl.
- eu omagua sin. compl.
- eu umawa sin. compl.
- fr carijona
- fr carihona sin. compl.
- fr hianacoto-omaua sin. compl.
- fr karijona sin. compl.
- fr omagua sin. compl.
- fr umawa sin. compl.
- gl carijona
- gl carihona sin. compl.
- gl hianacoto-omaua sin. compl.
- gl karijona sin. compl.
- gl omagua sin. compl.
- gl umawa sin. compl.
- it carijona
- it carihona sin. compl.
- it hianacoto-omaua sin. compl.
- it karijona sin. compl.
- it omagua sin. compl.
- it umawa sin. compl.
- ja カリホナ語
- ja ウマウア語、ヒアナコト・オマウア語 sin. compl.
- nl Carijona
- nl Carihona sin. compl.
- nl Hianacoto-Omaua sin. compl.
- nl Karijona sin. compl.
- nl Omagua sin. compl.
- nl Umawa sin. compl.
- pt carijona
- pt carihona sin. compl.
- pt hianacoto-omaua sin. compl.
- pt karijona sin. compl.
- pt omagua sin. compl.
- pt umawa sin. compl.
- ru Карихона
- ru Омауа sin. compl.
- ru Умава sin. compl.
- ru Умауа sin. compl.
- ru Омагуа sin. compl.
- ru Хианакото sin. compl.
- zh 卡里霍纳语
- zh 卡里霍纳、卡里翁纳、欧马瓜、乌马瓦、亚纳科托－欧马瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Tiriyó > Karihona, Amèrica > Colòmbia
Definició
L'àrea tradicional de parla carijona estava situada a les sabanes dels rius Yarí i Mesai. Es creu que es van traslladar a la ubicació actual al segle XX.
A la dècada del 1970 sembla que els carijones joves -menors de 30 anys- ja no parlaven la llengua. Actualment, doncs, tots els parlants serien d'edat avançada.
Els grups carijona i hianacoto-umaua, tots dos parlants de carijona, han viscut durant molt de temps separats, sense contacte, fet que pot haver afavorit diferències importants en llurs varietats dialectals.
A la dècada del 1970 sembla que els carijones joves -menors de 30 anys- ja no parlaven la llengua. Actualment, doncs, tots els parlants serien d'edat avançada.
Els grups carijona i hianacoto-umaua, tots dos parlants de carijona, han viscut durant molt de temps separats, sense contacte, fet que pot haver afavorit diferències importants en llurs varietats dialectals.
