deg xinag
deg xinag
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca deg xinag
- ca deg hit'an sin. compl.
- ca degexit'an sin. compl.
- ca ingalik sin. compl.
- cy Deg Xinag
- cy Ingalik
- cy Deg hit'an sin. compl.
- cy Degexit'an sin. compl.
- cy Ingalik sin. compl.
- de Deg Xinag
- de Deg Hit'an sin. compl.
- de Deg Hitan sin. compl.
- de Deg Xit'an sin. compl.
- de Degexit'an sin. compl.
- de Ingalik sin. compl.
- de Ingalit sin. compl.
- en Deg Xinag
- en Deg Hit'an sin. compl.
- en Deg Xit'an sin. compl.
- en Degexit'an sin. compl.
- en Ingalik sin. compl.
- es ingalí
- es deg hit'an sin. compl.
- es deg xinag sin. compl.
- es degexit'an sin. compl.
- es ingalik sin. compl.
- eu deg Xinagera
- eu deg hit'an sin. compl.
- eu deg xinag sin. compl.
- eu degexit'an sin. compl.
- eu ingalik sin. compl.
- eu ingalikera sin. compl.
- fr deg hitʾan
- fr ingalik
- fr deg xinag sin. compl.
- fr degexit'an sin. compl.
- fr ingalik sin. compl.
- gl deg xinag
- gl ingalik
- gl deg hit'an sin. compl.
- gl degexit'an sin. compl.
- gl ingalik sin. compl.
- gn deg xinag
- gn ingalik
- gn deg hit'an sin. compl.
- gn degexit'an sin. compl.
- gn ingalik sin. compl.
- it deg xinag
- it deg hit'an sin. compl.
- it degexit'an sin. compl.
- it ingalik sin. compl.
- pt deg xinag
- pt deg hit'an sin. compl.
- pt degexit'an sin. compl.
- pt ingalik sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.
El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.
L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.
El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.
L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.
degexit'an
degexit'an
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca deg xinag
- ca deg hit'an sin. compl.
- ca degexit'an sin. compl.
- ca ingalik sin. compl.
- cy Deg Xinag
- cy Ingalik
- cy Deg hit'an sin. compl.
- cy Degexit'an sin. compl.
- cy Ingalik sin. compl.
- de Deg Xinag
- de Deg Hit'an sin. compl.
- de Deg Hitan sin. compl.
- de Deg Xit'an sin. compl.
- de Degexit'an sin. compl.
- de Ingalik sin. compl.
- de Ingalit sin. compl.
- en Deg Xinag
- en Deg Hit'an sin. compl.
- en Deg Xit'an sin. compl.
- en Degexit'an sin. compl.
- en Ingalik sin. compl.
- es ingalí
- es deg hit'an sin. compl.
- es deg xinag sin. compl.
- es degexit'an sin. compl.
- es ingalik sin. compl.
- eu deg Xinagera
- eu deg hit'an sin. compl.
- eu deg xinag sin. compl.
- eu degexit'an sin. compl.
- eu ingalik sin. compl.
- eu ingalikera sin. compl.
- fr deg hitʾan
- fr ingalik
- fr deg xinag sin. compl.
- fr degexit'an sin. compl.
- fr ingalik sin. compl.
- gl deg xinag
- gl ingalik
- gl deg hit'an sin. compl.
- gl degexit'an sin. compl.
- gl ingalik sin. compl.
- gn deg xinag
- gn ingalik
- gn deg hit'an sin. compl.
- gn degexit'an sin. compl.
- gn ingalik sin. compl.
- it deg xinag
- it deg hit'an sin. compl.
- it degexit'an sin. compl.
- it ingalik sin. compl.
- pt deg xinag
- pt deg hit'an sin. compl.
- pt degexit'an sin. compl.
- pt ingalik sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.
El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.
L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.
El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.
L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.
delaware
delaware
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà
- ca munsi
- ca delaware sin. compl.
- ca munsee sin. compl.
- cy Munsi
- cy Delaware sin. compl.
- cy Munsee sin. compl.
- de Munsee
- de Munsee-Delaware sin. compl.
- en Munsee
- en Delaware sin. compl.
- en Munsee Delaware sin. compl.
- en Munsi sin. compl.
- en Ontario Delaware sin. compl.
- es munsí
- es delaware sin. compl.
- es munsee sin. compl.
- eu munsiera
- eu delaware sin. compl.
- eu munsee sin. compl.
- eu munsi sin. compl.
- eu munsiera sin. compl.
- fr munsee
- fr delaware sin. compl.
- fr delaware de l'ontario sin. compl.
- fr munsi sin. compl.
- gl munsi
- gl delaware sin. compl.
- gl munsee sin. compl.
- gn munsi
- gn delaware sin. compl.
- gn munsee sin. compl.
- it munsee
- it delaware sin. compl.
- pt munsi
- pt delaware sin. compl.
- pt munsee sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà
Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
Sembla que, en el moment del contacte amb els europeus, els munsis habitaven a l'oest de Long Island, a la vall del Hudson (al sud-est de Nova York) i a la vall del Delaware (al nord de Nova Jersey). Durant el segle XIX, vivien confinats a les reserves de Moraviantown, de Munceytown i de Six Nations (a Ontario).
El munsi i l'unami formen un petit grup lingüístic que s'anomena delaware. La llengua munsee estava formada per dos dialectes: el munsee i el wappinger.
Actualment hi ha intents de revitalització de la llengua que volen unificar l'unami i el munsi per tal de tenir una comunitat més gran i augmentar, així, les possibilitats d'èxit del procés de revitalització.
Sembla que, en el moment del contacte amb els europeus, els munsis habitaven a l'oest de Long Island, a la vall del Hudson (al sud-est de Nova York) i a la vall del Delaware (al nord de Nova Jersey). Durant el segle XIX, vivien confinats a les reserves de Moraviantown, de Munceytown i de Six Nations (a Ontario).
El munsi i l'unami formen un petit grup lingüístic que s'anomena delaware. La llengua munsee estava formada per dos dialectes: el munsee i el wappinger.
Actualment hi ha intents de revitalització de la llengua que volen unificar l'unami i el munsi per tal de tenir una comunitat més gran i augmentar, així, les possibilitats d'èxit del procés de revitalització.
delaware
delaware
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca unami
- ca delaware sin. compl.
- ca lenape sin. compl.
- cod lenape
- cy Unami
- cy Delaware sin. compl.
- cy Lenape sin. compl.
- de Unami
- de Delaware sin. compl.
- de Lenape sin. compl.
- en Unami
- en Delaware sin. compl.
- es unamí
- es delaware sin. compl.
- es lenape sin. compl.
- eu unamiera
- eu delaware sin. compl.
- eu lenape sin. compl.
- eu unami sin. compl.
- eu unamiera sin. compl.
- fr unami
- fr delaware sin. compl.
- fr lenape sin. compl.
- gl unami
- gl delaware sin. compl.
- gl lenape sin. compl.
- gn unami
- gn delaware sin. compl.
- gn lenape sin. compl.
- it unami
- it delaware sin. compl.
- it lenape sin. compl.
- pt unami
- pt delaware sin. compl.
- pt lenape sin. compl.
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Els unamis són originaris del sud de Nova Jersey, de Pennsilvània i de Delaware. Els colonitzadors europeus hi van entrar en contacte l'any 1609. La comunitat va passar per diverses relocalitzacions fins a situar-se a Oklahoma.
A final del segle XIX es van recloure els infants unamis en internats on la llengua o qualsevol manifestació cultural indígena estaven prohibides. Va ser la consolidació de la decadència de la llengua.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
L'unami i el munsi formen un petit grup lingüístic, el delaware. Dins l'unami, es distingeixen les varietats dialectals del nord, que ja estan extingides, i les del sud, que compten amb molt pocs parlants.
Els intents actuals de revitalització de la llengua volen unificar l'unami i el munsi per tal de tenir una comunitat més gran i augmentar, així, les possibilitats d'èxit del procés de revitalització.
El grup ètnic s'autodenomina lenape, que significa 'persones corrents'. Els europeus els van anomenar delaware.
A final del segle XIX es van recloure els infants unamis en internats on la llengua o qualsevol manifestació cultural indígena estaven prohibides. Va ser la consolidació de la decadència de la llengua.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
L'unami i el munsi formen un petit grup lingüístic, el delaware. Dins l'unami, es distingeixen les varietats dialectals del nord, que ja estan extingides, i les del sud, que compten amb molt pocs parlants.
Els intents actuals de revitalització de la llengua volen unificar l'unami i el munsi per tal de tenir una comunitat més gran i augmentar, així, les possibilitats d'èxit del procés de revitalització.
El grup ètnic s'autodenomina lenape, que significa 'persones corrents'. Els europeus els van anomenar delaware.
dena'ina
dena'ina
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca dena'ina
- ca denaina sin. compl.
- ca kenai sin. compl.
- ca kenaitze sin. compl.
- ca tanaina sin. compl.
- cod dena'ina
- cy Dena'ina
- cy Denaina sin. compl.
- cy Kenai sin. compl.
- cy Kenaitze sin. compl.
- cy Tanaina sin. compl.
- de Tanaina
- de Dena'ina sin. compl.
- de Denaina sin. compl.
- de Kenai sin. compl.
- de Kenaitze sin. compl.
- en Dena'ina
- en Denaina sin. compl.
- en Kenaitze sin. compl.
- en Tanaina sin. compl.
- es tanaina
- es dena'ina sin. compl.
- es denaina sin. compl.
- es kenai sin. compl.
- es kenaitze sin. compl.
- eu dena'inera
- eu dena'ina sin. compl.
- eu denaina sin. compl.
- eu kenai sin. compl.
- eu kenaitze sin. compl.
- eu tanaina sin. compl.
- fr tanaina
- fr dena'ina sin. compl.
- fr denaina sin. compl.
- fr kenai sin. compl.
- fr kenaitze sin. compl.
- gl dena'ina
- gl denaina sin. compl.
- gl kenai sin. compl.
- gl kenaitze sin. compl.
- gl tanaina sin. compl.
- gn denaina
- gn denaina sin. compl.
- gn kenai sin. compl.
- gn kenaitze sin. compl.
- gn tanaina sin. compl.
- it dena'ina
- it denaina sin. compl.
- it kenai sin. compl.
- it kenaitze sin. compl.
- it tanaina sin. compl.
- pt dena'ina
- pt denaina sin. compl.
- pt kenai sin. compl.
- pt kenaitze sin. compl.
- pt tanaina sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.
La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.
El terme dena'ina significa 'gent'.
Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.
La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.
El terme dena'ina significa 'gent'.
Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.
denaakk'e
denaakk'e
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca denaakk'e
- ca koyukon sin. compl.
- ca ten'a sin. compl.
- cod denaakk'e
- cy Denaakk'e
- cy Koyukon
- cy Ten'a sin. compl.
- de Koyukon
- de Ten'a sin. compl.
- en Koyukon
- en Ten'a sin. compl.
- es koyukón
- es ten'a sin. compl.
- eu koyukonera
- eu koyukon sin. compl.
- eu ten'a sin. compl.
- fr koyukon
- fr denaakk'e sin. compl.
- fr ten'a sin. compl.
- gl denaakk'e
- gl Koyukon
- gl ten'a sin. compl.
- gn denaakk'e
- gn koyukon
- gn ten'a sin. compl.
- it denaakk'e
- it Koyukon
- it ten'a sin. compl.
- pt denaakk'e
- pt Koyukon
- pt ten'a sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlants de koyukon entenen parcialment els parlants d'holikachuk i de deg xinag. La llengua està dividida en tres dialectes, el septentrional, el central i el meridional.
La comunitat denaakk'e consta aproximadament de 2.500 individus. Tots els parlants competents de denaakk'e tenen més de 50 anys. La llengua ja no s'ensenya a les generacions joves.
La designació denaakk'e, aplicada a la comunitat i a la llengua, significa 'com nosaltres' (literalment: denaa 'persona' i kk'e 'similar').
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlants de koyukon entenen parcialment els parlants d'holikachuk i de deg xinag. La llengua està dividida en tres dialectes, el septentrional, el central i el meridional.
La comunitat denaakk'e consta aproximadament de 2.500 individus. Tots els parlants competents de denaakk'e tenen més de 50 anys. La llengua ja no s'ensenya a les generacions joves.
La designació denaakk'e, aplicada a la comunitat i a la llengua, significa 'com nosaltres' (literalment: denaa 'persona' i kk'e 'similar').
denaina
denaina
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca dena'ina
- ca denaina sin. compl.
- ca kenai sin. compl.
- ca kenaitze sin. compl.
- ca tanaina sin. compl.
- cod dena'ina
- cy Dena'ina
- cy Denaina sin. compl.
- cy Kenai sin. compl.
- cy Kenaitze sin. compl.
- cy Tanaina sin. compl.
- de Tanaina
- de Dena'ina sin. compl.
- de Denaina sin. compl.
- de Kenai sin. compl.
- de Kenaitze sin. compl.
- en Dena'ina
- en Denaina sin. compl.
- en Kenaitze sin. compl.
- en Tanaina sin. compl.
- es tanaina
- es dena'ina sin. compl.
- es denaina sin. compl.
- es kenai sin. compl.
- es kenaitze sin. compl.
- eu dena'inera
- eu dena'ina sin. compl.
- eu denaina sin. compl.
- eu kenai sin. compl.
- eu kenaitze sin. compl.
- eu tanaina sin. compl.
- fr tanaina
- fr dena'ina sin. compl.
- fr denaina sin. compl.
- fr kenai sin. compl.
- fr kenaitze sin. compl.
- gl dena'ina
- gl denaina sin. compl.
- gl kenai sin. compl.
- gl kenaitze sin. compl.
- gl tanaina sin. compl.
- gn denaina
- gn denaina sin. compl.
- gn kenai sin. compl.
- gn kenaitze sin. compl.
- gn tanaina sin. compl.
- it dena'ina
- it denaina sin. compl.
- it kenai sin. compl.
- it kenaitze sin. compl.
- it tanaina sin. compl.
- pt dena'ina
- pt denaina sin. compl.
- pt kenai sin. compl.
- pt kenaitze sin. compl.
- pt tanaina sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.
La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.
El terme dena'ina significa 'gent'.
Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.
La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.
El terme dena'ina significa 'gent'.
Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.
dene
dene
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca slavi
- ca dene sin. compl.
- ca dene tha sin. compl.
- ca slave sin. compl.
- ca slavey-hare sin. compl.
- cod dené tha
- cy Slavi
- cy Dene sin. compl.
- cy Dene tha sin. compl.
- cy Slave sin. compl.
- cy Slavey-hare sin. compl.
- de Slavey
- de Dene sin. compl.
- de Dene Tha sin. compl.
- de Mackenzian sin. compl.
- de Slave sin. compl.
- de Slavey-Hare sin. compl.
- de Slavi sin. compl.
- en Slavey
- en Dene sin. compl.
- en Dené sin. compl.
- en Dene Tha sin. compl.
- en Hare sin. compl.
- en Mackenzian sin. compl.
- en Slave sin. compl.
- en Slavé sin. compl.
- en Slavey-Hare sin. compl.
- en Slavi sin. compl.
- es eslavi
- es dene sin. compl.
- es dene tha sin. compl.
- es slave sin. compl.
- es slavey-hare sin. compl.
- eu slaveyera
- eu dene sin. compl.
- eu dene tha sin. compl.
- eu slave sin. compl.
- eu slavey sin. compl.
- eu slavey-hare sin. compl.
- fr esclave
- fr dene sin. compl.
- fr dene tha sin. compl.
- fr slaey-hare sin. compl.
- fr slave sin. compl.
- fr slavey sin. compl.
- gl slavi
- gl dene sin. compl.
- gl dene tha sin. compl.
- gl slave sin. compl.
- gl slavey-hare sin. compl.
- gn slavi
- gn dene sin. compl.
- gn dene tha sin. compl.
- gn slave sin. compl.
- gn slavey-hare sin. compl.
- it slavey
- it dene sin. compl.
- it dene tha sin. compl.
- it slave sin. compl.
- it slavey-hare sin. compl.
- it slavi sin. compl.
- pt slavi
- pt dene sin. compl.
- pt dene tha sin. compl.
- pt slave sin. compl.
- pt slavey-hare sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'slavi és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Està integrat pels següents dialectes, que alguns lingüistes consideren llengües: l'slavi meridional, parlat a la regió nord-occidental (a Fort Liard, a Fort Providence, al riu Jean Marie i a Wrigley), a Alberta (al riu Meander, al llac Chate i al riu Hay) i a Fort Nelson, a la Colúmbia Britànica; el mountain o dialecte del sud, parlat a Wrigley, a Tulit'a i al riu Ross; el bearlake o dialecte septentrional, parlat a Deline, i el hare o, també, dialecte septentrional, parlat a Fort Good i al llac Colville. Els dialectes del sud compten amb uns 3.000 parlants, mentre que els del nord en tenen uns 900.
Arreu del domini lingüístic la comunitat ensenya la llengua als infants, la qual cosa n'assegura la supervivència almenys durant una generació. No obstant això, s'observa que el percentatge de parlants competents decreix de generació en generació, ja que mentre que el percentatge arriba al 100% entre els més grans de 45 anys, entre els menors de 25 no supera el 10%.
La llengua slavi s'escriu amb l'alfabet llatí. Al segle XIX es van escriure textos bíblics en slavi emprant el sil·labari cree.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'slavi és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Està integrat pels següents dialectes, que alguns lingüistes consideren llengües: l'slavi meridional, parlat a la regió nord-occidental (a Fort Liard, a Fort Providence, al riu Jean Marie i a Wrigley), a Alberta (al riu Meander, al llac Chate i al riu Hay) i a Fort Nelson, a la Colúmbia Britànica; el mountain o dialecte del sud, parlat a Wrigley, a Tulit'a i al riu Ross; el bearlake o dialecte septentrional, parlat a Deline, i el hare o, també, dialecte septentrional, parlat a Fort Good i al llac Colville. Els dialectes del sud compten amb uns 3.000 parlants, mentre que els del nord en tenen uns 900.
Arreu del domini lingüístic la comunitat ensenya la llengua als infants, la qual cosa n'assegura la supervivència almenys durant una generació. No obstant això, s'observa que el percentatge de parlants competents decreix de generació en generació, ja que mentre que el percentatge arriba al 100% entre els més grans de 45 anys, entre els menors de 25 no supera el 10%.
La llengua slavi s'escriu amb l'alfabet llatí. Al segle XIX es van escriure textos bíblics en slavi emprant el sil·labari cree.
dene suline
dene suline
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca chipewyà
- ca chipewyan sin. compl.
- ca dene suline sin. compl.
- ca montagnais sin. compl.
- cod dene suline
- cy Chipewyeg
- cy Chipewyan sin. compl.
- cy Dene suline sin. compl.
- cy Montagnais sin. compl.
- de Chipewyan
- de Dene Suline sin. compl.
- de Montagnais sin. compl.
- en Chipewyan
- en Dene sin. compl.
- en Dene Soun'liné sin. compl.
- en Dene Suliné sin. compl.
- en Dëne Suliné sin. compl.
- en Dëne Súline sin. compl.
- en Montagnais sin. compl.
- es montañés
- es chipewyan sin. compl.
- es dene suline sin. compl.
- es montagnais sin. compl.
- eu chipewyera
- eu chipewyan sin. compl.
- eu dene suline sin. compl.
- eu montagnais sin. compl.
- fr chipewyan
- fr dene suline sin. compl.
- fr montagnais sin. compl.
- gl chipewyano
- gl chipewyan sin. compl.
- gl dene suline sin. compl.
- gl montagnais sin. compl.
- gn chipewya
- gn chipewyan sin. compl.
- gn dene suline sin. compl.
- gn montagnais sin. compl.
- it chipewyan
- it dene suline sin. compl.
- it dënesųlinè sin. compl.
- it denèsolinè sin. compl.
- it montagnais sin. compl.
- pt chipewyano
- pt chipewyan sin. compl.
- pt dene suline sin. compl.
- pt montagnais sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- scr Sil·labari dene
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chipewyà és la primera llengua atapascana que van trobar els colonitzadors europeus, l'any 1686 a York Factory, i també la primera que van documentar. Se'n conserven llistes de vocabulari datades de mitjan segle XVIII.
La comunitat de parlants inclou individus de totes les generacions, fins i tot infants. Bona part dels chipewyans són bilingües en cree.
A Cold Lake (al nord d'Alberta) el chipewyà està altament amenaçat. L'any 2000 només el parlaven amb fluïdesa els més grans de 60 anys. Les generacions joves en tenien un coneixement parcial o gairebé nul. Per aquest motiu s'hi va engegar un programa d'immersió a les escoles.
La designació montagnais era emprada pels missioners francesos. La chipewyà prové de la llengua cree.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chipewyà és la primera llengua atapascana que van trobar els colonitzadors europeus, l'any 1686 a York Factory, i també la primera que van documentar. Se'n conserven llistes de vocabulari datades de mitjan segle XVIII.
La comunitat de parlants inclou individus de totes les generacions, fins i tot infants. Bona part dels chipewyans són bilingües en cree.
A Cold Lake (al nord d'Alberta) el chipewyà està altament amenaçat. L'any 2000 només el parlaven amb fluïdesa els més grans de 60 anys. Les generacions joves en tenien un coneixement parcial o gairebé nul. Per aquest motiu s'hi va engegar un programa d'immersió a les escoles.
La designació montagnais era emprada pels missioners francesos. La chipewyà prové de la llengua cree.
dene tha
dene tha
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca slavi
- ca dene sin. compl.
- ca dene tha sin. compl.
- ca slave sin. compl.
- ca slavey-hare sin. compl.
- cod dené tha
- cy Slavi
- cy Dene sin. compl.
- cy Dene tha sin. compl.
- cy Slave sin. compl.
- cy Slavey-hare sin. compl.
- de Slavey
- de Dene sin. compl.
- de Dene Tha sin. compl.
- de Mackenzian sin. compl.
- de Slave sin. compl.
- de Slavey-Hare sin. compl.
- de Slavi sin. compl.
- en Slavey
- en Dene sin. compl.
- en Dené sin. compl.
- en Dene Tha sin. compl.
- en Hare sin. compl.
- en Mackenzian sin. compl.
- en Slave sin. compl.
- en Slavé sin. compl.
- en Slavey-Hare sin. compl.
- en Slavi sin. compl.
- es eslavi
- es dene sin. compl.
- es dene tha sin. compl.
- es slave sin. compl.
- es slavey-hare sin. compl.
- eu slaveyera
- eu dene sin. compl.
- eu dene tha sin. compl.
- eu slave sin. compl.
- eu slavey sin. compl.
- eu slavey-hare sin. compl.
- fr esclave
- fr dene sin. compl.
- fr dene tha sin. compl.
- fr slaey-hare sin. compl.
- fr slave sin. compl.
- fr slavey sin. compl.
- gl slavi
- gl dene sin. compl.
- gl dene tha sin. compl.
- gl slave sin. compl.
- gl slavey-hare sin. compl.
- gn slavi
- gn dene sin. compl.
- gn dene tha sin. compl.
- gn slave sin. compl.
- gn slavey-hare sin. compl.
- it slavey
- it dene sin. compl.
- it dene tha sin. compl.
- it slave sin. compl.
- it slavey-hare sin. compl.
- it slavi sin. compl.
- pt slavi
- pt dene sin. compl.
- pt dene tha sin. compl.
- pt slave sin. compl.
- pt slavey-hare sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'slavi és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Està integrat pels següents dialectes, que alguns lingüistes consideren llengües: l'slavi meridional, parlat a la regió nord-occidental (a Fort Liard, a Fort Providence, al riu Jean Marie i a Wrigley), a Alberta (al riu Meander, al llac Chate i al riu Hay) i a Fort Nelson, a la Colúmbia Britànica; el mountain o dialecte del sud, parlat a Wrigley, a Tulit'a i al riu Ross; el bearlake o dialecte septentrional, parlat a Deline, i el hare o, també, dialecte septentrional, parlat a Fort Good i al llac Colville. Els dialectes del sud compten amb uns 3.000 parlants, mentre que els del nord en tenen uns 900.
Arreu del domini lingüístic la comunitat ensenya la llengua als infants, la qual cosa n'assegura la supervivència almenys durant una generació. No obstant això, s'observa que el percentatge de parlants competents decreix de generació en generació, ja que mentre que el percentatge arriba al 100% entre els més grans de 45 anys, entre els menors de 25 no supera el 10%.
La llengua slavi s'escriu amb l'alfabet llatí. Al segle XIX es van escriure textos bíblics en slavi emprant el sil·labari cree.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'slavi és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Està integrat pels següents dialectes, que alguns lingüistes consideren llengües: l'slavi meridional, parlat a la regió nord-occidental (a Fort Liard, a Fort Providence, al riu Jean Marie i a Wrigley), a Alberta (al riu Meander, al llac Chate i al riu Hay) i a Fort Nelson, a la Colúmbia Britànica; el mountain o dialecte del sud, parlat a Wrigley, a Tulit'a i al riu Ross; el bearlake o dialecte septentrional, parlat a Deline, i el hare o, també, dialecte septentrional, parlat a Fort Good i al llac Colville. Els dialectes del sud compten amb uns 3.000 parlants, mentre que els del nord en tenen uns 900.
Arreu del domini lingüístic la comunitat ensenya la llengua als infants, la qual cosa n'assegura la supervivència almenys durant una generació. No obstant això, s'observa que el percentatge de parlants competents decreix de generació en generació, ja que mentre que el percentatge arriba al 100% entre els més grans de 45 anys, entre els menors de 25 no supera el 10%.
La llengua slavi s'escriu amb l'alfabet llatí. Al segle XIX es van escriure textos bíblics en slavi emprant el sil·labari cree.
