Back to top
epena epena

Chocó, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà

  • ca  embera
  • ca  chokó sin. compl.
  • ca  cholo sin. compl.
  • ca  emberá sin. compl.
  • ca  epena sin. compl.
  • ca  êpera sin. compl.
  • ca  katío sin. compl.
  • cod  tibanat (takatyut)
  • cod  tipira pididi
  • ar  إيمبيرية
  • cy  Embera
  • cy  Chokó sin. compl.
  • cy  Cholo sin. compl.
  • cy  Emberá sin. compl.
  • cy  Epena sin. compl.
  • cy  Êpera sin. compl.
  • cy  Katío sin. compl.
  • de  Embera
  • de  Catío sin. compl.
  • de  Chami sin. compl.
  • de  Choco sin. compl.
  • de  Emberá sin. compl.
  • de  Epena sin. compl.
  • de  Epera sin. compl.
  • en  Embera
  • en  Choko sin. compl.
  • en  Cholo sin. compl.
  • en  Emberá sin. compl.
  • en  Epena sin. compl.
  • en  Êpera sin. compl.
  • en  Katío sin. compl.
  • es  embera
  • es  chokó sin. compl.
  • es  cholo sin. compl.
  • es  emberá sin. compl.
  • es  epena sin. compl.
  • es  êpera sin. compl.
  • es  katío sin. compl.
  • eu  emberera
  • eu  chokó sin. compl.
  • eu  cholo sin. compl.
  • eu  emberà sin. compl.
  • eu  epena sin. compl.
  • eu  êpera sin. compl.
  • eu  katío sin. compl.
  • fr  embera
  • fr  cholo sin. compl.
  • fr  ebera sin. compl.
  • fr  epera sin. compl.
  • gl  embera
  • gn  embera
  • gn  chokó sin. compl.
  • gn  cholo sin. compl.
  • gn  emberá sin. compl.
  • gn  epena sin. compl.
  • gn  êpera sin. compl.
  • gn  katío sin. compl.
  • it  embera
  • it  chokó sin. compl.
  • it  cholo sin. compl.
  • it  emberà sin. compl.
  • it  epena sin. compl.
  • it  êpera sin. compl.
  • it  katío sin. compl.
  • ja  エンベラ語
  • ja  エペナ語 sin. compl.
  • ja  エペラ語 sin. compl.
  • ja  チョコ語 sin. compl.
  • ja  チョロ語 sin. compl.
  • ja  エンベラ語 sin. compl.
  • ja  カティオ語 sin. compl.
  • nl  Embera
  • pt  emberá
  • pt  chokó sin. compl.
  • pt  cholo sin. compl.
  • pt  embera sin. compl.
  • pt  epena sin. compl.
  • pt  êpera sin. compl.
  • pt  katío sin. compl.
  • ru  Эмбера
  • ru  Чоко sin. compl.
  • ru  Чоло sin. compl.
  • ru  Эпена sin. compl.
  • ru  Катио sin. compl.
  • ru  Эпера sin. compl.
  • sw  Embera
  • sw  Chokó sin. compl.
  • sw  Cholo sin. compl.
  • sw  Emberá sin. compl.
  • sw  Epena sin. compl.
  • sw  Êpera sin. compl.
  • sw  Katío sin. compl.
  • tmh  Tambirat
  • zh  诶波拉
  • zh  乔可 sin. compl.
  • zh  乔罗 sin. compl.
  • zh  卡迪欧 sin. compl.
  • zh  埃坡拉 sin. compl.
  • zh  埃坡纳 sin. compl.
  • zh  埃波拿 sin. compl.

Chocó, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà

Definició
Les llengües chocó es parlen bàsicament al litoral del Pacífic i zones properes del nord de Colòmbia. S'han produït migracions que han dut comunitats emberes també a l'est de la república de Panamà i a la província d'Esmeraldas, a l'Equador.

Dins d'aquesta família es distingeixen dues llengües, l'embera i el waunana, que, tot i no ser intel·ligibles, revelen un elevat grau de parentiu. La població chocó està formada en un 80% per afroamericans i mestissos, i en un 7% per amerindis.

L'embera es divideix en dues branques: l'embera del nord, que comprèn els dialectes katío, san jorge, río verde i sambú; i l'embera del sud, amb les variants saija, baudó, chamí, tadó i río sucio.

S'observa un fort avenç de l'espanyol entre els parlants de llengües chocó, tot i que aquestes comunitats mostren una clara consciència identitària i lingüística.
êpera êpera

Chocó, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà

  • ca  embera
  • ca  chokó sin. compl.
  • ca  cholo sin. compl.
  • ca  emberá sin. compl.
  • ca  epena sin. compl.
  • ca  êpera sin. compl.
  • ca  katío sin. compl.
  • cod  tibanat (takatyut)
  • cod  tipira pididi
  • ar  إيمبيرية
  • cy  Embera
  • cy  Chokó sin. compl.
  • cy  Cholo sin. compl.
  • cy  Emberá sin. compl.
  • cy  Epena sin. compl.
  • cy  Êpera sin. compl.
  • cy  Katío sin. compl.
  • de  Embera
  • de  Catío sin. compl.
  • de  Chami sin. compl.
  • de  Choco sin. compl.
  • de  Emberá sin. compl.
  • de  Epena sin. compl.
  • de  Epera sin. compl.
  • en  Embera
  • en  Choko sin. compl.
  • en  Cholo sin. compl.
  • en  Emberá sin. compl.
  • en  Epena sin. compl.
  • en  Êpera sin. compl.
  • en  Katío sin. compl.
  • es  embera
  • es  chokó sin. compl.
  • es  cholo sin. compl.
  • es  emberá sin. compl.
  • es  epena sin. compl.
  • es  êpera sin. compl.
  • es  katío sin. compl.
  • eu  emberera
  • eu  chokó sin. compl.
  • eu  cholo sin. compl.
  • eu  emberà sin. compl.
  • eu  epena sin. compl.
  • eu  êpera sin. compl.
  • eu  katío sin. compl.
  • fr  embera
  • fr  cholo sin. compl.
  • fr  ebera sin. compl.
  • fr  epera sin. compl.
  • gl  embera
  • gn  embera
  • gn  chokó sin. compl.
  • gn  cholo sin. compl.
  • gn  emberá sin. compl.
  • gn  epena sin. compl.
  • gn  êpera sin. compl.
  • gn  katío sin. compl.
  • it  embera
  • it  chokó sin. compl.
  • it  cholo sin. compl.
  • it  emberà sin. compl.
  • it  epena sin. compl.
  • it  êpera sin. compl.
  • it  katío sin. compl.
  • ja  エンベラ語
  • ja  エペナ語 sin. compl.
  • ja  エペラ語 sin. compl.
  • ja  チョコ語 sin. compl.
  • ja  チョロ語 sin. compl.
  • ja  エンベラ語 sin. compl.
  • ja  カティオ語 sin. compl.
  • nl  Embera
  • pt  emberá
  • pt  chokó sin. compl.
  • pt  cholo sin. compl.
  • pt  embera sin. compl.
  • pt  epena sin. compl.
  • pt  êpera sin. compl.
  • pt  katío sin. compl.
  • ru  Эмбера
  • ru  Чоко sin. compl.
  • ru  Чоло sin. compl.
  • ru  Эпена sin. compl.
  • ru  Катио sin. compl.
  • ru  Эпера sin. compl.
  • sw  Embera
  • sw  Chokó sin. compl.
  • sw  Cholo sin. compl.
  • sw  Emberá sin. compl.
  • sw  Epena sin. compl.
  • sw  Êpera sin. compl.
  • sw  Katío sin. compl.
  • tmh  Tambirat
  • zh  诶波拉
  • zh  乔可 sin. compl.
  • zh  乔罗 sin. compl.
  • zh  卡迪欧 sin. compl.
  • zh  埃坡拉 sin. compl.
  • zh  埃坡纳 sin. compl.
  • zh  埃波拿 sin. compl.

Chocó, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà

Definició
Les llengües chocó es parlen bàsicament al litoral del Pacífic i zones properes del nord de Colòmbia. S'han produït migracions que han dut comunitats emberes també a l'est de la república de Panamà i a la província d'Esmeraldas, a l'Equador.

Dins d'aquesta família es distingeixen dues llengües, l'embera i el waunana, que, tot i no ser intel·ligibles, revelen un elevat grau de parentiu. La població chocó està formada en un 80% per afroamericans i mestissos, i en un 7% per amerindis.

L'embera es divideix en dues branques: l'embera del nord, que comprèn els dialectes katío, san jorge, río verde i sambú; i l'embera del sud, amb les variants saija, baudó, chamí, tadó i río sucio.

S'observa un fort avenç de l'espanyol entre els parlants de llengües chocó, tot i que aquestes comunitats mostren una clara consciència identitària i lingüística.
erikbaktsá erikbaktsá

Aïllada, Amèrica > Brasil

  • ca  rikbaktsà
  • ca  aripaktsá sin. compl.
  • ca  canoeiro sin. compl.
  • ca  erikbaktsá sin. compl.
  • cod  rikbaktsá
  • ar  ريكباكتسا
  • cy  Rikbaktsá
  • cy  Aripaktsá sin. compl.
  • cy  Canoeiro sin. compl.
  • cy  Erikbaktsá sin. compl.
  • de  Rikbaktsa
  • de  Aripaktsá sin. compl.
  • de  Canoeiro sin. compl.
  • de  Erikbaktsá sin. compl.
  • de  Rikbaktsá sin. compl.
  • en  Rikbaktsa
  • en  Aripaktsa sin. compl.
  • en  Canoeiro sin. compl.
  • en  Erikbatsa sin. compl.
  • en  Erikpatsa sin. compl.
  • es  rikbaktsá
  • es  aripaktsá sin. compl.
  • es  canoeiro sin. compl.
  • es  erikbaktsá sin. compl.
  • eu  rikbaktsera
  • eu  aripaktsá sin. compl.
  • eu  canoeiro sin. compl.
  • eu  erikbaktsá sin. compl.
  • fr  rikbaktsa
  • fr  aripaktsá sin. compl.
  • fr  canoeiro sin. compl.
  • fr  erikbaktsá sin. compl.
  • gn  rikbaktsa
  • gn  aripaktsá sin. compl.
  • gn  canoeiro sin. compl.
  • gn  erikbaktsá sin. compl.
  • it  rikbaktsa
  • it  aripaktsá sin. compl.
  • it  canoeiro sin. compl.
  • it  erikbaktsá sin. compl.
  • ja  リクバクツァ語
  • ja  カノエイロ語 sin. compl.
  • ja  アリパクツァ語 sin. compl.
  • ja  エリクバクツァ語 sin. compl.
  • nl  Rikbaktsá
  • nl  Aripaktsá sin. compl.
  • nl  Caonoeiro sin. compl.
  • nl  Erikbaktsá sin. compl.
  • pt  rikbaktsa
  • pt  aripactsá sin. compl.
  • pt  aripaktsá sin. compl.
  • pt  canoeiro sin. compl.
  • pt  erikbaktsá sin. compl.
  • ru  Рибакца
  • ru  Арипакца sin. compl.
  • ru  Кануэйро sin. compl.
  • ru  Эрикбаца sin. compl.
  • ru  Эрикпаца sin. compl.
  • zh  瑞克巴科查语
  • zh  卡诺埃罗、阿里帕克查、埃里克巴科查 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Brasil

Definició
El rikbaktsà no forma família amb cap altra llengua, però pot considerar-se emparentada amb la família je si assumim l'existència d'un tronc comú macro-je, com defensen americanistes com Rodrigues (1999). Les dades comparatives són prou concloents (vegeu Boswood 1973).

No s'ha de confondre amb el kanoé (aïllada), el guaratira/kanoè (dialecte del mequens, llengua tuparí) o amb l'avà-canoeiro (tupí-guaraní).

Una particularitat de la llengua rikbaktsà és que hi ha diferències entre la llengua dels homes i la de les dones: es pot saber el sexe de qui parla per les terminacions de les paraules. Actualment domina aquest aspecte sobretot la gent més gran.

Tota la població és bilingüe en portuguès i l'ús del rikbaktsà es manté viu en el si de la comunitat.

Es va entrar en contacte amb els canoeiros per primera vegada a la dècada del 1950. El nom canoeiro ve donat per la seva habilitat en la navegació amb canoes. L'autodenominació rikbaktsà significa 'éssers humans'.

Després del primer contacte, la població va minvar un 75% i els missioners es van endur totes les criatures a escoles evangelistes a més de 200 km dels poblats. Aquesta situació va durar fins a la dècada de 1970.
erokh erokh

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  iraqw
  • ca  erokh sin. compl.
  • ca  iraku sin. compl.
  • ca  kiiraqw sin. compl.
  • ca  mbulu sin. compl.
  • ca  mbulunge sin. compl.
  • ar  إيراكو
  • cy  Iraqw
  • cy  Erokh sin. compl.
  • cy  Iraku sin. compl.
  • cy  Kiiraqw sin. compl.
  • cy  Mbulu sin. compl.
  • cy  Mbulunge sin. compl.
  • de  Iraqw
  • de  Erokh sin. compl.
  • de  Iraku sin. compl.
  • de  Kiiraqw sin. compl.
  • de  Mbulu sin. compl.
  • de  Mbulunge sin. compl.
  • en  Iraqw
  • en  Erokh sin. compl.
  • en  Iraku sin. compl.
  • en  Kiiraqw sin. compl.
  • en  Mbulu sin. compl.
  • en  Mbulunge sin. compl.
  • es  irakú
  • es  erokh sin. compl.
  • es  iraku sin. compl.
  • es  iraqw sin. compl.
  • es  kiiraqw sin. compl.
  • es  mbulu sin. compl.
  • es  mbulunge sin. compl.
  • eu  iraqwera
  • eu  erokh sin. compl.
  • eu  iraku sin. compl.
  • eu  iraqw sin. compl.
  • eu  kiiraqw sin. compl.
  • eu  mbulu sin. compl.
  • eu  mbulunge sin. compl.
  • fr  iraqw
  • fr  erokh sin. compl.
  • fr  iraku sin. compl.
  • fr  kiiraqw sin. compl.
  • fr  mbulu sin. compl.
  • fr  mbulungé sin. compl.
  • gl  iraqw
  • gl  erokh sin. compl.
  • gl  iraku sin. compl.
  • gl  kiiraqw sin. compl.
  • gl  mbulu sin. compl.
  • gl  mbulunge sin. compl.
  • gn  iraku
  • gn  erokh sin. compl.
  • gn  iraku sin. compl.
  • gn  kiiraqw sin. compl.
  • gn  mbulu sin. compl.
  • gn  mbulunge sin. compl.
  • it  iraqw
  • it  erokh sin. compl.
  • it  iraku sin. compl.
  • it  kiiraqw sin. compl.
  • it  mbulu sin. compl.
  • it  mbulunge sin. compl.
  • pt  iraqw
  • pt  erokh sin. compl.
  • pt  iraku sin. compl.
  • pt  kiiraqw sin. compl.
  • pt  mbulu sin. compl.
  • pt  mbulunge sin. compl.
  • tmh  Tiraqwt
  • tmh  erokh sin. compl.
  • tmh  iraku sin. compl.
  • tmh  kiiraqw sin. compl.
  • tmh  Mbulu sin. compl.
  • tmh  mbulunge sin. compl.
  • zh  伊拉科维语
  • num  Sistema aràbic

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
L'iraqw es parla al nord de Tanzània, concretament a la regió d'Arusha. El territori lingüístic d'aquesta llengua limita amb regions on habiten els grups massai (al nord), datoga (al sud), hadza (a l'oest), wanyiramba (al sud-oest) i wambugwe (a l'est). Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (mbugwe, nyiramba), la nilosahariana (datoga, massai) i el khoisan (hadza).

El contacte que hi ha entre els iraqw i els datoga és més intens que amb els altres grups veïns. Es produeixen força matrimonis mixtos d'iraqw amb datoga i és habitual l'assimilació cultural entre aquests grups. Aquest contacte també es basa en intercanvis comercials.

Generalment, els parlants d'iraqw tenen com a segona llengua el suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

L'iraqw està relacionada amb les llengües burunge i alagwa, parlades a la regió de Dodoma.
erzya erzya

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Volgaic, Àsia > Rússia

  • ca  mordovià
  • ca  erzya sin. compl.
  • ca  mordvà sin. compl.
  • ca  mordví sin. compl.
  • cod  erza
  • cod  mokša
  • ar  المردافية
  • cy  Mordofeg
  • de  Mordwinisch
  • en  Mordva
  • en  Mordva sin. compl.
  • en  Mordvin sin. compl.
  • es  mordvino
  • es  mordviano sin. compl.
  • eu  mordvera
  • fr  mordovien
  • fr  mordvà sin. compl.
  • fr  mordví sin. compl.
  • gl  mordoviano
  • gl  mordvano sin. compl.
  • gl  mordvino sin. compl.
  • gn  mordvíno
  • it  mordvino
  • it  mordvin sin. compl.
  • ja  モルドヴィン語
  • ja  エルジャ語、モクシャ語 sin. compl.
  • nl  Mordwiens
  • nl  Erzja sin. compl.
  • nl  Moksja sin. compl.
  • oc  mordovian
  • pt  mordoviano
  • pt  mordovo sin. compl.
  • ru  Мордовский язык
  • ru  Эрзя-мордовский sin. compl.
  • ru  Мокша-мордовский sin. compl.
  • sw  Mordva
  • sw  Mordva sin. compl.
  • sw  Mordvin sin. compl.
  • tmh  Tamurduvat
  • tmh  Tamurdvít sin. compl.
  • zh  莫德比语

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Volgaic, Àsia > Rússia

Definició
Les diferents varietats mordovianes s'agrupen en dos blocs dialectals força divergents, l'erza i el moksa, que sovint els lingüistes veuen com a llengües molt pròximes però independents l'una de l'altra. Això es correspon amb la visió dels parlants, tant de l'erza com del moksa, entre els quals no hi ha cap sentiment d'unitat lingüística ni nacional ni cap nom que designi ambdues varietats alhora.

El bloc dialectal erza (o erzjanj kelj, segons la designació dels mordovians mateixos) és parlat per unes 350.000 persones al nord, nord-oest i est de la República de Mordòvia, i en zones adjacents de les repúbliques circumdants. El bloc moksha (mokshanj kälj, en mordovià) se situa a la part occidental de la República de Mordòvia.

A Rússia, en general, els mordovians són considerats un sol poble que parla dues llengües semblants. Després de la Revolució Russa, es va establir per a cadascuna de les dues varietats un estàndard propi.

El règim soviètic, nascut de la Revolució Russa, va dur un cert autogovern a una part de les terres habitades pels mordovians, i també va estimular el naixement de la literatura mordoviana, escrita en qualsevol de les dues llengües estàndard acabades de crear. Cap als anys vint, les males condicions de vida van empènyer un bon nombre de mordovians a emigrar a Sibèria i a l'Àsia central, on encara avui constitueixen nuclis de població.
Malgrat les mesures favorables a l'idioma, la veritable política soviètica sempre va afavorir el predomini del rus per damunt de les altres llengües de l'estat, i això, unit a les noves formes de vida de la segona meitat del segle XX, va accelerar l'assimilació dels mordovians.
escocès escocès

Indoeuropea > Germànica > Occidental, Europa > Regne Unit

  • ca  escocès
  • cod  scots
  • ar  الإسكتلندية
  • cy  Sgoteg
  • de  Schottisch
  • en  Scots
  • es  escocés
  • eu  eskoziera
  • fr  écossais
  • gl  escocés
  • gn  eskose
  • it  scozzese
  • ja  スコットランド語
  • nl  Schots
  • oc  escocés
  • pt  escocês
  • ru  Шотландский язык
  • sw  Scots
  • tmh  Tiskusit
  • zh  苏格兰语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Germànica > Occidental, Europa > Regne Unit

Definició
Els parlars escocesos tenen el mateix origen que els anglesos, i tots plegats formen un contínuum dialectal, però la diversa trajectòria històrica seguida per cadascun dels dos països va dur a la constitució de dues llengües oficials i de cultura diferents: la d'Anglaterra, basada en el parlar de Londres, i la d'Escòcia, en el d'Edimburg. La diferenciació va atènyer el màxim al segle XV i a la primera meitat del XVI. La relació entre l'escocès i l'anglès segurament hauria arribat a ser la mateixa que hi ha avui entre les llengües escandinaves continentals o entre l'eslovac i el txec, però el fet que Escòcia anés entrant com més anava en l'òrbita d'Anglaterra ho va impedir.

El procés de substitució lingüística de l'escocès, però, va anar avançant i ho continua fent avui dia. Es fa servir molt poc als mitjans de comunicació, no s'ensenya a escola i, tot i que mai no ha deixat d'escriure-s'hi literatura culta, no hi ha una llengua estàndard fixada. Actualment, a Escòcia hi ha qui parla formes genuïnes d'escocès al costat de qui només sap parlar anglès estàndard (amb accent i determinats mots escocesos).
ese eja ese eja

Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú

  • ca  esse ejja
  • ca  chama (despectiu) sin. compl.
  • ca  chuncho sin. compl.
  • ca  echoja sin. compl.
  • ca  ese eja sin. compl.
  • ca  guacanahua sin. compl.
  • ca  guarayo sin. compl.
  • ca  huarayo sin. compl.
  • ca  tiatinagua sin. compl.
  • cod  ese'ejja (isi'ijja)
  • ar  إيسي إيخا
  • cy  Esse Ejja
  • cy  Chama (enw difrïol) sin. compl.
  • cy  Chuncho sin. compl.
  • cy  Echoja sin. compl.
  • cy  Ese eja sin. compl.
  • cy  Guacanahua sin. compl.
  • cy  Guarayo sin. compl.
  • cy  Huarayo sin. compl.
  • cy  Tiatinagua sin. compl.
  • de  Ese'ejja
  • de  Chama (abwertend) sin. compl.
  • de  Ese Eja sin. compl.
  • de  Guarayo sin. compl.
  • de  Tambopata-Huarayo sin. compl.
  • de  Tiatinaguae sin. compl.
  • en  Ese Ejja
  • en  Chama (derogatory) sin. compl.
  • en  Chuncho sin. compl.
  • en  Echoja sin. compl.
  • en  Ese Eja sin. compl.
  • en  Guacanawa sin. compl.
  • en  Guaraní sin. compl.
  • en  Huarayo sin. compl.
  • en  Tiatinagua sin. compl.
  • es  ese ejja
  • es  chama (despectivo) sin. compl.
  • es  chuncho sin. compl.
  • es  echoja sin. compl.
  • es  ese eja sin. compl.
  • es  guacanahua sin. compl.
  • es  guacanawa sin. compl.
  • es  guarayo sin. compl.
  • es  huarayo sin. compl.
  • es  tiatinagua sin. compl.
  • eu  ese'ejjera
  • eu  chama (mespretxuzkoa) sin. compl.
  • eu  chuncho sin. compl.
  • eu  echoja sin. compl.
  • eu  ese eja sin. compl.
  • eu  guacanahua sin. compl.
  • eu  guarayo sin. compl.
  • eu  huarayo sin. compl.
  • eu  tiatinagua sin. compl.
  • fr  ese ejja
  • fr  chama (péjoratif) sin. compl.
  • fr  chuncho sin. compl.
  • fr  echoja sin. compl.
  • fr  ese eja sin. compl.
  • fr  ese exa sin. compl.
  • fr  guacanahua sin. compl.
  • fr  guarayo sin. compl.
  • fr  huarayo sin. compl.
  • fr  tiatinagua sin. compl.
  • gl  esse ejja
  • gl  chama (despectivo) sin. compl.
  • gl  chuncho sin. compl.
  • gl  echoja sin. compl.
  • gl  ese eja sin. compl.
  • gl  guacanahua sin. compl.
  • gl  guarayo sin. compl.
  • gl  huarayo sin. compl.
  • gl  tiatinagua sin. compl.
  • gn  ese ejja
  • gn  chama (ñembohorýramo) sin. compl.
  • gn  chuncho sin. compl.
  • gn  echoja sin. compl.
  • gn  ese eja sin. compl.
  • gn  guakanahua sin. compl.
  • gn  guakanawa sin. compl.
  • gn  guarayo sin. compl.
  • gn  huarayo sin. compl.
  • gn  tiatinagua sin. compl.
  • it  esse ejja
  • it  chama (spregiativo) sin. compl.
  • it  chuncho sin. compl.
  • it  echoja sin. compl.
  • it  ese eja sin. compl.
  • it  guacanahua sin. compl.
  • it  guarayo sin. compl.
  • it  huarayo sin. compl.
  • it  tiatinagua sin. compl.
  • ja  エセエハ語
  • ja  チャマ語(軽蔑語)、ウラヨ語 sin. compl.
  • ja  ワラヨ語、ワカナワ語、エチョハ語、チュンチョ語、ティアティナワ語 sin. compl.
  • nl  Esse Ejja
  • nl  Chama (minachtend) sin. compl.
  • nl  Chuncho sin. compl.
  • nl  Echoja sin. compl.
  • nl  Ese Eja sin. compl.
  • nl  Guacanahua sin. compl.
  • nl  Guarayo sin. compl.
  • nl  Huarayo sin. compl.
  • nl  Tiatinagua sin. compl.
  • pt  esse ejja
  • pt  chama (depreciativo) sin. compl.
  • pt  chuncho sin. compl.
  • pt  echoja sin. compl.
  • pt  ese eja sin. compl.
  • pt  guacanahua sin. compl.
  • pt  guarayo sin. compl.
  • pt  huarayo sin. compl.
  • pt  tiatinagua sin. compl.
  • ru  Эссе-эхха
  • ru  Эсе эха sin. compl.
  • ru  Чунчо sin. compl.
  • ru  Эсеха sin. compl.
  • ru  Эчоха sin. compl.
  • ru  Уарайо sin. compl.
  • ru  Эсеэха sin. compl.
  • ru  Эссейя sin. compl.
  • ru  Гуарайо sin. compl.
  • ru  Гуаканава sin. compl.
  • ru  Тиатинагуа sin. compl.
  • ru  Чама (уничижительно) sin. compl.
  • sw  Ese ejja
  • sw  Chama (despectivo) sin. compl.
  • sw  Chuncho sin. compl.
  • sw  Echoja sin. compl.
  • sw  Ese eja sin. compl.
  • sw  Guacanahua sin. compl.
  • sw  Guacanawa sin. compl.
  • sw  Guarayo sin. compl.
  • sw  Huarayo sin. compl.
  • sw  Tiatinagua sin. compl.
  • tmh  Tassijat
  • zh  埃塞埃哈
  • zh  华拉尤 sin. compl.
  • zh  厄楚哈 sin. compl.
  • zh  楚恩楚 sin. compl.
  • zh  瓜拉尼 sin. compl.
  • zh  埃塞埃哈 sin. compl.
  • zh  瓜卡纳瓦 sin. compl.
  • zh  迪亚迪纳瓜 sin. compl.
  • zh  查玛(已不用) sin. compl.

Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú

Definició
Esse ejja és el nom emprat per a designar l'ètnia integrada pels clans bahuajja, sonene i esse'eja. Aquesta ètnia és originària probablement del departament de Madre de Dios, al Perú, i es va dispersar a causa de les espoliacions dels europeus i de les campanyes d'explotació del cautxú dutes a terme a la zona durant el segle XIX.

Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
eshisango eshisango

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  sango
  • ca  eshisango sin. compl.
  • ca  kisangu sin. compl.
  • ca  rori sin. compl.
  • de  Sangu
  • de  Eshisango sin. compl.
  • de  Kisangu sin. compl.
  • de  Rori sin. compl.
  • de  Sango sin. compl.
  • en  Sangu
  • en  Eshisango sin. compl.
  • en  Kisangu sin. compl.
  • en  Rori sin. compl.
  • en  Sango sin. compl.
  • es  sangu
  • es  eshisango sin. compl.
  • es  kisangu sin. compl.
  • es  rori sin. compl.
  • es  sango sin. compl.
  • eu  sangu
  • eu  eshisango sin. compl.
  • eu  kisangu sin. compl.
  • eu  rori sin. compl.
  • eu  sango sin. compl.
  • fr  sangu
  • fr  eshisango sin. compl.
  • fr  kisangu sin. compl.
  • fr  rori sin. compl.
  • fr  sango sin. compl.
  • gl  sangu
  • gl  eshisango sin. compl.
  • gl  kisangu sin. compl.
  • gl  rori sin. compl.
  • gl  sango sin. compl.
  • it  sangu
  • it  eshisango sin. compl.
  • it  kisangu sin. compl.
  • it  rori sin. compl.
  • it  sango sin. compl.
  • nl  Sangu
  • nl  Eshisango sin. compl.
  • nl  Kisangu sin. compl.
  • nl  Rori sin. compl.
  • nl  Sango sin. compl.
  • pt  sangu
  • pt  eshisango sin. compl.
  • pt  kisangu sin. compl.
  • pt  rori sin. compl.
  • pt  sango sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic sango se situa al sud-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels sangos trobem els kimbus, al nord; els hehes, a l'est; els benes, al sud-est; els safwes i els wanjis, al sud, i els wungus, a l'oest.

Els sangos són un dels tres grups majoritaris al districte de Mbarale (al nord-est de la regió de Mbeya), juntament amb els hehes i els benes.

Generalment, els parlants de sango tenen el suahili com a segona llengua: el sango s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.

El sango s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kisangu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasangu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
esimbi esimbi

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  esimbi
  • ca  age sin. compl.
  • ca  bogue sin. compl.
  • ca  essimbi sin. compl.
  • ca  isimbi sin. compl.
  • de  Esimbi
  • de  Age sin. compl.
  • de  Bogue sin. compl.
  • de  Isimbi sin. compl.
  • de  Simpi sin. compl.
  • en  Esimbi
  • en  Age sin. compl.
  • en  Bogue sin. compl.
  • en  essimbi sin. compl.
  • en  Isimbi sin. compl.
  • es  esimbi
  • es  age sin. compl.
  • es  bogue sin. compl.
  • es  essimbi sin. compl.
  • es  isimbi sin. compl.
  • eu  esimbi
  • eu  age sin. compl.
  • eu  bogue sin. compl.
  • eu  essimbi sin. compl.
  • eu  isimbi sin. compl.
  • fr  esimbi
  • fr  age sin. compl.
  • fr  bogue sin. compl.
  • fr  isimbi sin. compl.
  • fr  simpi sin. compl.
  • gl  esimbi
  • gl  age sin. compl.
  • gl  bogue sin. compl.
  • gl  essimbi sin. compl.
  • gl  isimbi sin. compl.
  • it  esimbi
  • it  age sin. compl.
  • it  bogue sin. compl.
  • it  essimbi sin. compl.
  • it  isimbi sin. compl.
  • nl  Esimbi
  • nl  Age sin. compl.
  • nl  Bogue sin. compl.
  • nl  Isimbi sin. compl.
  • nl  Simpi sin. compl.
  • pt  esimbi
  • pt  age sin. compl.
  • pt  bogue sin. compl.
  • pt  essimbi sin. compl.
  • pt  isimbi sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
L'esimbi és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Segons algunes fonts tan sols es parla a la banda camerunesa; d'altres inclouen també una petita zona de Nigèria. Pel que fa al nombre de parlants, només hi ha dades sobre el Camerun, on hi hauria uns 20.000 parlants d'esimbi.

El grup tivoide, al qual sembla que pertany l'esimbi, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'esimbi en podria constituir una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'ugare. Hi ha certs dubtes, però, sobre la pertinença de l'esimbi al grup tivoide, ja que presenta un percentatge important de vocabulari no compartit amb la resta de llengües del grup.
eslovac eslovac

Indoeuropea > Eslava > Occidental, Europa > Àustria, Europa > Eslovàquia, Europa > Hongria, Europa > Polònia, Europa > República Txeca, Europa > Romania, Europa > Ucraïna

  • ca  eslovac
  • cod  slovenský
  • ar  السلوفاكية
  • cy  Slofaceg
  • de  Slowakisch
  • en  Slovak
  • es  eslovaco
  • eu  eslovakiera
  • fr  slovaque
  • gl  eslovaco
  • gn  eslováko
  • it  slovacco
  • ja  スロヴァキア語
  • nl  Slowaaks
  • oc  eslovac
  • pt  eslovaco
  • ru  Словацкий язык
  • sw  Slovak
  • tmh  Taslovakt
  • zh  斯洛伐克文
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Eslava > Occidental, Europa > Àustria, Europa > Eslovàquia, Europa > Hongria, Europa > Polònia, Europa > República Txeca, Europa > Romania, Europa > Ucraïna

Definició
L'eslovac i el txec formen un contínuum dialectal sobre el qual s'han constituït dues llengües estàndard, amb dues tradicions literàries separades i dos alfabets no exactament iguals, a causa de la diferent trajectòria històrica seguida per cadascun dels dos pobles. El grau d'intel·ligibilitat que hi ha entre totes dues llengües és molt alt, però hi ha diferències. L'eslovac ha estat fortament influït per l'hongarès.

En l'eslovac es distingeixen tres dialectes: l'occidental, el central i l'oriental. La llengua estàndard, que després d'uns primers intents de fixació cap a la fi del segle XVIII es va consolidar definitivament a mitjan segle XIX, es basa en el dialecte central.