garifuna
garifuna
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro > Iñeri, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
- ca garifuna
- ca black carib sin. compl.
- ca caribe isleño sin. compl.
- ca garífuna sin. compl.
- ca iñeri sin. compl.
- cod garífuna
- cod karaphuna (a Dominica)
- de Garifuna
- de Black Carib sin. compl.
- de Caribe sin. compl.
- en Garifuna
- en Black Carib sin. compl.
- en Garífuna sin. compl.
- en Iñeri sin. compl.
- es garifuna
- es black Carib sin. compl.
- es caribe isleño sin. compl.
- es garífuna sin. compl.
- es iñeri sin. compl.
- eu garifuna
- eu black Carib sin. compl.
- eu caribe isleño sin. compl.
- eu garífuna sin. compl.
- eu iñeri sin. compl.
- fr garifuna
- fr black Carib sin. compl.
- fr karipoun noir sin. compl.
- gl garifuna
- gl black Carib sin. compl.
- gl caribe isleño sin. compl.
- gl garífuna sin. compl.
- gl iñeri sin. compl.
- it garifuna
- it black Carib sin. compl.
- it caribe isolano sin. compl.
- it garífuna sin. compl.
- it iñeri sin. compl.
- nl Garifuna
- nl Black Carib sin. compl.
- pt garifuna
- pt black Carib sin. compl.
- pt caribe isleño sin. compl.
- pt garífuna sin. compl.
- pt iñeri sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro > Iñeri, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
Definició
El garifuna és parlat a la costa atlàntica de l'Amèrica Central, a Hondures, Guatemala i Belize. Hi ha una comunitat immigrada a Nicaragua d'unes 1.500 persones, però ja no s'hi parla garifuna. S'havia parlat a Dominica, però es va extingir cap al 1920. També hi ha població garifuna establerta a Mèxic i els Estats Units. El nom que dona la comunitat a la seva llengua és garífuna (karaphuna a Dominica); aquest terme podria derivar d'una forma protocarib karipona, 'indi'. El terme garinagu designa els parlants de la llengua.
Les dades sobre el nombre de parlants de garifuna són molt divergents. Es poden trobar xifres que van des dels 100.000 fins a prop dels 200.000. Pel que fa a la població total pertanyent a la comunitat garifuna, les dades es mouen entre les 200.000 i les 600.000 persones. Segons una estimació de 1988, als Estats Units hi hauria una població garifuna immigrada d'entre 75.000 i 100.000 persones, especialment a Nova York, Nova Orleans, Los Angeles, Chicago i Miami.
Rere la formació de la llengua garifuna hi ha circumstàncies històriques força excepcionals. Cal cercar-ne l'origen a l'illa caribenya de Saint Vincent, colonitzada a partir del segle XVII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Segons sembla, cap a mitjan segle XVII un vaixell carregat d'esclaus africans va naufragar a les costes de Saint Vicent. Aquests esclaus es van barrejar amb la població carib autòctona i en va adoptar la llengua, pertanyent a la família arawak (i no pas a la família carib, malgrat el nom). A partir de la relació entre els carib i els africans, es va formar la comunitat garifuna, que va esdevenir un grup independent durant el trancurs del segle XVIII.
Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els carib i els garifuna, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus (no va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni cap llengua ameríndia). Els garifuna, o black caribs -com els anomenaven els anglesos-, van ser molt bel·ligerants contra els nous colonitzadors, que van acabar deportant-los. Uns 5.000 garifuna van ser traslladats en vaixells a Roatan, una petita illa que pertany actualment a Hondures, el 1797. Els garifuna van construir piragües i van navegar cap a diverses zones de l'Amèrica Central (Belize, Hondures, Guatemala, Nicaragua), on trobem la comunitat garifuna actual.
La llengua garifuna és, doncs, una llengua ameríndia de la família arawak adoptada per un grup constituït per població d'origen africà i població ameríndia. En van prendre fins i tot un tret com la distició entre la parla dels homes i la de les dones a partir de vocabularis diferents sobre una base gramatical comuna. Sembla que en carib aquesta distinció es basava en el manlleu de vocabulari d'origen carib. En el garifuna actual aquesta oposició ha desaparegut i tot el lèxic ha esdevingut comú. Si es compara el garifuna amb el carib antic, llengua que es va extingir a l'illa de Saint Vincent, s'observa una evolució important. El contacte amb el francès ha deixat també un bon nombre de gal·licismes en garifuna.
Es considera que el garifuna va inciar un procés de substitució lingüística cap al 1970, tot i que hi ha diferències importants pel que fa a la situació de la llengua segons les comunitats. Sembla que ja no hi ha parlants a Nicaragua, entre una població de 1.500 persones. A Hondures són majoritàriament bilingües amb el crioll de Miskitu Coast o amb l'espanyol, però encara es transmet als infants com a primera llengua en moltes comunitats. A Guatemala són bilingües amb l'espanyol, però la llengua és encara força parlada. A Belize, sis comunitats han substituït la seva llengua pel crioll anglès del país en les dues darreres generacions.
Hi ha algunes diferències culturals i lingüístiques dins la comunitat garífuna, molt dispersa des d'un punt de vista geogràfic, però hi ha un fort sentiment d'identitat cultural i lingüística comuna. Els darrers anys s'han generat diverses iniciatives per fomentar les relacions entre les diverses comunitats. També s'han impulsat iniciatives en relació amb la difusió de la llengua. El National Garifuna Council of Belize va publicar un sistema ortogràfic i un diccionari a la dècada de 1990. Als Estats Units fa uns anys hi havia interès a organitzar cursos de garifuna per a adults i infants. El 1997, en una trobada entre líders garifuna, es va formar el Language Preservation Committee per dissenyar un pla de revitalització comú.
El 2001, la UNESCO va declarar la llengua, la dansa i la música garifuna patrimoni oral i intangible de la humanitat.
Les dades sobre el nombre de parlants de garifuna són molt divergents. Es poden trobar xifres que van des dels 100.000 fins a prop dels 200.000. Pel que fa a la població total pertanyent a la comunitat garifuna, les dades es mouen entre les 200.000 i les 600.000 persones. Segons una estimació de 1988, als Estats Units hi hauria una població garifuna immigrada d'entre 75.000 i 100.000 persones, especialment a Nova York, Nova Orleans, Los Angeles, Chicago i Miami.
Rere la formació de la llengua garifuna hi ha circumstàncies històriques força excepcionals. Cal cercar-ne l'origen a l'illa caribenya de Saint Vincent, colonitzada a partir del segle XVII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Segons sembla, cap a mitjan segle XVII un vaixell carregat d'esclaus africans va naufragar a les costes de Saint Vicent. Aquests esclaus es van barrejar amb la població carib autòctona i en va adoptar la llengua, pertanyent a la família arawak (i no pas a la família carib, malgrat el nom). A partir de la relació entre els carib i els africans, es va formar la comunitat garifuna, que va esdevenir un grup independent durant el trancurs del segle XVIII.
Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els carib i els garifuna, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus (no va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni cap llengua ameríndia). Els garifuna, o black caribs -com els anomenaven els anglesos-, van ser molt bel·ligerants contra els nous colonitzadors, que van acabar deportant-los. Uns 5.000 garifuna van ser traslladats en vaixells a Roatan, una petita illa que pertany actualment a Hondures, el 1797. Els garifuna van construir piragües i van navegar cap a diverses zones de l'Amèrica Central (Belize, Hondures, Guatemala, Nicaragua), on trobem la comunitat garifuna actual.
La llengua garifuna és, doncs, una llengua ameríndia de la família arawak adoptada per un grup constituït per població d'origen africà i població ameríndia. En van prendre fins i tot un tret com la distició entre la parla dels homes i la de les dones a partir de vocabularis diferents sobre una base gramatical comuna. Sembla que en carib aquesta distinció es basava en el manlleu de vocabulari d'origen carib. En el garifuna actual aquesta oposició ha desaparegut i tot el lèxic ha esdevingut comú. Si es compara el garifuna amb el carib antic, llengua que es va extingir a l'illa de Saint Vincent, s'observa una evolució important. El contacte amb el francès ha deixat també un bon nombre de gal·licismes en garifuna.
Es considera que el garifuna va inciar un procés de substitució lingüística cap al 1970, tot i que hi ha diferències importants pel que fa a la situació de la llengua segons les comunitats. Sembla que ja no hi ha parlants a Nicaragua, entre una població de 1.500 persones. A Hondures són majoritàriament bilingües amb el crioll de Miskitu Coast o amb l'espanyol, però encara es transmet als infants com a primera llengua en moltes comunitats. A Guatemala són bilingües amb l'espanyol, però la llengua és encara força parlada. A Belize, sis comunitats han substituït la seva llengua pel crioll anglès del país en les dues darreres generacions.
Hi ha algunes diferències culturals i lingüístiques dins la comunitat garífuna, molt dispersa des d'un punt de vista geogràfic, però hi ha un fort sentiment d'identitat cultural i lingüística comuna. Els darrers anys s'han generat diverses iniciatives per fomentar les relacions entre les diverses comunitats. També s'han impulsat iniciatives en relació amb la difusió de la llengua. El National Garifuna Council of Belize va publicar un sistema ortogràfic i un diccionari a la dècada de 1990. Als Estats Units fa uns anys hi havia interès a organitzar cursos de garifuna per a adults i infants. El 1997, en una trobada entre líders garifuna, es va formar el Language Preservation Committee per dissenyar un pla de revitalització comú.
El 2001, la UNESCO va declarar la llengua, la dansa i la música garifuna patrimoni oral i intangible de la humanitat.
gascó
gascó
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya, Europa > França, Europa > Itàlia, Europa > Mònaco
- ca occità
- ca aranès sin. compl.
- ca gascó sin. compl.
- ca llengua d'oc sin. compl.
- ca provençal sin. compl.
- cod occitan
- ar الأوكستانية
- cy Ocsitaneg
- de Okzitanisch
- de Aranesisch sin. compl.
- de Langue d'Oc sin. compl.
- en Occitan
- en Aranese sin. compl.
- en Lenga d'Òc sin. compl.
- es occitano
- es aranés sin. compl.
- es lengua d'oc sin. compl.
- eu okzitaniera
- fr occitan
- fr aranais sin. compl.
- fr langue d'oc sin. compl.
- gl occitano
- gl aranés sin. compl.
- gl lingua de oc sin. compl.
- gn occitáno
- gn arane sin. compl.
- gn ñe'êdoy sin. compl.
- it occitano
- it aranese sin. compl.
- it lingua d'oc sin. compl.
- ja オック語
- ja オクシタン語、アラネス語 sin. compl.
- nl Occitaans
- nl Aranees sin. compl.
- nl Langue d'Oc sin. compl.
- oc occitan
- oc aranés sin. compl.
- oc lengua d'òc sin. compl.
- pt occitano
- pt aranês sin. compl.
- pt língua d'oc sin. compl.
- ru Окситанский язык
- ru Аранский sin. compl.
- ru Лангедокский sin. compl.
- ru Провансальский sin. compl.
- sw Occitan
- sw Aranese sin. compl.
- sw Lenga d'òc sin. compl.
- tmh Tuksitant
- tmh Iles n ok sin. compl.
- tmh taranit sin. compl.
- zh 欧西坦语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya, Europa > França, Europa > Itàlia, Europa > Mònaco
Definició
L'occità es va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d'Occitània. Els primers textos que se'n conserven són del segle XI i, als segles XII i XIII, va arribar a ser el vehicle d'una cultura vigorosa. D'ençà del segle XIII, però, i al llarg de la resta de l'edat mitjana, França es va anar emparant de gairebé tot el país, amb la qual cosa s'hi va iniciar un procés de francesització cultural i lingüística.
El col·lectiu Anem Òc lluita per un reconeixement més gran de l'occità a França. Els anys 2005, 2007 i 2009 van mobilitzar 25.000 persones pels carrers de Carcassona i Beziers.
Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle XIX i l'occitanisme del segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. L'occitanisme també ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.
La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle XIV, s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal: el 1990 es va declarar cooficial a la Vall i el 2010, cooficial a tot el Principat, juntament amb el català i el castellà.
Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'Administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà -i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar- l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.
El col·lectiu Anem Òc lluita per un reconeixement més gran de l'occità a França. Els anys 2005, 2007 i 2009 van mobilitzar 25.000 persones pels carrers de Carcassona i Beziers.
Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle XIX i l'occitanisme del segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. L'occitanisme també ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.
La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle XIV, s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal: el 1990 es va declarar cooficial a la Vall i el 2010, cooficial a tot el Principat, juntament amb el català i el castellà.
Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'Administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà -i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar- l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.
gauar
gauar
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca gavar
- ca gauar sin. compl.
- ca gawar sin. compl.
- ca gouwar sin. compl.
- de Gawar
- de Gauar sin. compl.
- de Gawar sin. compl.
- de Gouwar sin. compl.
- de Ma-Gavar sin. compl.
- en Gavar
- en Gauar sin. compl.
- en Gawar sin. compl.
- en Gouwar sin. compl.
- es gavar
- es gauar sin. compl.
- es gawar sin. compl.
- es gouwar sin. compl.
- eu gavar
- eu gauar sin. compl.
- eu gawar sin. compl.
- eu gouwar sin. compl.
- fr gavar
- fr gauar sin. compl.
- fr gawar sin. compl.
- fr gouwar sin. compl.
- fr ma-Gavar sin. compl.
- gl gavar
- gl gauar sin. compl.
- gl gawar sin. compl.
- gl gouwar sin. compl.
- it gavar
- it gauar sin. compl.
- it gawar sin. compl.
- it gouwar sin. compl.
- nl Gavar
- nl Gauar sin. compl.
- nl Gawar sin. compl.
- nl Gouwar sin. compl.
- nl Ma-Gavar sin. compl.
- pt gavar
- pt gauar sin. compl.
- pt gawar sin. compl.
- pt gouwar sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el gavar és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam, el mina i el buwal.
La intel·ligibilitat entre els parlants de gavar i buwal és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent de tots dos grups i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El gavar és una llengua força homogènia. Les variacions entre els parlars de les diverses localitats són mínimes.
Des del punt de vista geogràfic, el gavar és veí del besleri (al sud), el psikye (a l'oest), el buwal (al nord-est) i el mefele (al nord).
L'ètnia gavar es divideix en dos grups diferenciats. D'una banda, els gavar-fulbé, que viuen al cantó de Gawar i parlen ful com a primera llengua. De l'altra, els gavar-hossere ('gavars de la muntanya'), del cantó de Mogodé, que parlen gavar.
Els parlants adults de gavar també parlen ful, llengua vehicular en les comunicacions intergrupals de la zona. D'altra banda, els infants són alfabetitzats en francès, però l'índex d'escolarització és molt baix.
La intel·ligibilitat entre els parlants de gavar i buwal és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent de tots dos grups i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El gavar és una llengua força homogènia. Les variacions entre els parlars de les diverses localitats són mínimes.
Des del punt de vista geogràfic, el gavar és veí del besleri (al sud), el psikye (a l'oest), el buwal (al nord-est) i el mefele (al nord).
L'ètnia gavar es divideix en dos grups diferenciats. D'una banda, els gavar-fulbé, que viuen al cantó de Gawar i parlen ful com a primera llengua. De l'altra, els gavar-hossere ('gavars de la muntanya'), del cantó de Mogodé, que parlen gavar.
Els parlants adults de gavar també parlen ful, llengua vehicular en les comunicacions intergrupals de la zona. D'altra banda, els infants són alfabetitzats en francès, però l'índex d'escolarització és molt baix.
gavar
gavar
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca gavar
- ca gauar sin. compl.
- ca gawar sin. compl.
- ca gouwar sin. compl.
- de Gawar
- de Gauar sin. compl.
- de Gawar sin. compl.
- de Gouwar sin. compl.
- de Ma-Gavar sin. compl.
- en Gavar
- en Gauar sin. compl.
- en Gawar sin. compl.
- en Gouwar sin. compl.
- es gavar
- es gauar sin. compl.
- es gawar sin. compl.
- es gouwar sin. compl.
- eu gavar
- eu gauar sin. compl.
- eu gawar sin. compl.
- eu gouwar sin. compl.
- fr gavar
- fr gauar sin. compl.
- fr gawar sin. compl.
- fr gouwar sin. compl.
- fr ma-Gavar sin. compl.
- gl gavar
- gl gauar sin. compl.
- gl gawar sin. compl.
- gl gouwar sin. compl.
- it gavar
- it gauar sin. compl.
- it gawar sin. compl.
- it gouwar sin. compl.
- nl Gavar
- nl Gauar sin. compl.
- nl Gawar sin. compl.
- nl Gouwar sin. compl.
- nl Ma-Gavar sin. compl.
- pt gavar
- pt gauar sin. compl.
- pt gawar sin. compl.
- pt gouwar sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el gavar és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam, el mina i el buwal.
La intel·ligibilitat entre els parlants de gavar i buwal és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent de tots dos grups i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El gavar és una llengua força homogènia. Les variacions entre els parlars de les diverses localitats són mínimes.
Des del punt de vista geogràfic, el gavar és veí del besleri (al sud), el psikye (a l'oest), el buwal (al nord-est) i el mefele (al nord).
L'ètnia gavar es divideix en dos grups diferenciats. D'una banda, els gavar-fulbé, que viuen al cantó de Gawar i parlen ful com a primera llengua. De l'altra, els gavar-hossere ('gavars de la muntanya'), del cantó de Mogodé, que parlen gavar.
Els parlants adults de gavar també parlen ful, llengua vehicular en les comunicacions intergrupals de la zona. D'altra banda, els infants són alfabetitzats en francès, però l'índex d'escolarització és molt baix.
La intel·ligibilitat entre els parlants de gavar i buwal és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent de tots dos grups i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El gavar és una llengua força homogènia. Les variacions entre els parlars de les diverses localitats són mínimes.
Des del punt de vista geogràfic, el gavar és veí del besleri (al sud), el psikye (a l'oest), el buwal (al nord-est) i el mefele (al nord).
L'ètnia gavar es divideix en dos grups diferenciats. D'una banda, els gavar-fulbé, que viuen al cantó de Gawar i parlen ful com a primera llengua. De l'altra, els gavar-hossere ('gavars de la muntanya'), del cantó de Mogodé, que parlen gavar.
Els parlants adults de gavar també parlen ful, llengua vehicular en les comunicacions intergrupals de la zona. D'altra banda, els infants són alfabetitzats en francès, però l'índex d'escolarització és molt baix.
gavião
gavião
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca gavião
- ca digüt sin. compl.
- ca gavião de Rondônia sin. compl.
- ca gavião do Ji-Paraná sin. compl.
- ca ikõro sin. compl.
- ar غافياو
- cy Gavião
- cy Digüt sin. compl.
- cy Gavião de Rondônia sin. compl.
- cy Gavião do Jiparaná sin. compl.
- cy Ikõro sin. compl.
- de Gavião
- de Digut sin. compl.
- de Digüt sin. compl.
- de Gavião de Rondônia sin. compl.
- de Gavião do Jiparaná sin. compl.
- de Ikolen sin. compl.
- de Ikõro sin. compl.
- en Gavião
- en Digüt sin. compl.
- en Gavião do Jiparaná sin. compl.
- en Gavião do Rondônia sin. compl.
- en Ikõro sin. compl.
- es gaviao
- es digüt sin. compl.
- es gaviao de Jiparaná sin. compl.
- es gaviao de Rondonia sin. compl.
- es ikõro sin. compl.
- eu gaviãoera
- eu digüt sin. compl.
- eu gavião sin. compl.
- eu gavião de Rondônia sin. compl.
- eu gavião do Jiparaná sin. compl.
- eu ikõro sin. compl.
- fr gavião
- fr digüt sin. compl.
- fr gavião de Rondônia sin. compl.
- fr gavião do Jiparaná sin. compl.
- fr ikõro sin. compl.
- gl gavião
- gl digüt sin. compl.
- gl gavião de Rondônia sin. compl.
- gl gavião do Jiparaná sin. compl.
- gl ikõro sin. compl.
- it gavião
- it digüt sin. compl.
- it gavião de Rondônia sin. compl.
- it gavião do Jiparaná sin. compl.
- it ikõro sin. compl.
- ja ガヴィアオ語
- nl Gavião
- nl Digüt sin. compl.
- nl Gavião de Rondônia sin. compl.
- nl Gavião do Jiparaná sin. compl.
- nl Ikõro sin. compl.
- pt gavião
- pt digüt sin. compl.
- pt gavião de Rondônia sin. compl.
- pt gavião do Jiparaná sin. compl.
- pt ikõro sin. compl.
- ru Гавьяу
- ru Дигыт sin. compl.
- ru Икору sin. compl.
- ru Гавьяу-ду-шипарана sin. compl.
- ru Гавьяу-ди-рондония sin. compl.
- zh 加维奥语
- zh 吉帕拉那加维奥语、隆多尼亚加维奥语、依考罗语、迪古特语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definició
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
Tots els membres d'aquesta ètnia parlen la llengua gavião i tan sols el 25% és bilingüe en portuguès.
No s'ha de confondre el gavião, de la família tupí, amb la variant homònima de la llengua timbira (família je).
Tots els membres d'aquesta ètnia parlen la llengua gavião i tan sols el 25% és bilingüe en portuguès.
No s'ha de confondre el gavião, de la família tupí, amb la variant homònima de la llengua timbira (família je).
gavião de Rondônia
gavião de Rondônia
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca gavião
- ca digüt sin. compl.
- ca gavião de Rondônia sin. compl.
- ca gavião do Ji-Paraná sin. compl.
- ca ikõro sin. compl.
- ar غافياو
- cy Gavião
- cy Digüt sin. compl.
- cy Gavião de Rondônia sin. compl.
- cy Gavião do Jiparaná sin. compl.
- cy Ikõro sin. compl.
- de Gavião
- de Digut sin. compl.
- de Digüt sin. compl.
- de Gavião de Rondônia sin. compl.
- de Gavião do Jiparaná sin. compl.
- de Ikolen sin. compl.
- de Ikõro sin. compl.
- en Gavião
- en Digüt sin. compl.
- en Gavião do Jiparaná sin. compl.
- en Gavião do Rondônia sin. compl.
- en Ikõro sin. compl.
- es gaviao
- es digüt sin. compl.
- es gaviao de Jiparaná sin. compl.
- es gaviao de Rondonia sin. compl.
- es ikõro sin. compl.
- eu gaviãoera
- eu digüt sin. compl.
- eu gavião sin. compl.
- eu gavião de Rondônia sin. compl.
- eu gavião do Jiparaná sin. compl.
- eu ikõro sin. compl.
- fr gavião
- fr digüt sin. compl.
- fr gavião de Rondônia sin. compl.
- fr gavião do Jiparaná sin. compl.
- fr ikõro sin. compl.
- gl gavião
- gl digüt sin. compl.
- gl gavião de Rondônia sin. compl.
- gl gavião do Jiparaná sin. compl.
- gl ikõro sin. compl.
- it gavião
- it digüt sin. compl.
- it gavião de Rondônia sin. compl.
- it gavião do Jiparaná sin. compl.
- it ikõro sin. compl.
- ja ガヴィアオ語
- nl Gavião
- nl Digüt sin. compl.
- nl Gavião de Rondônia sin. compl.
- nl Gavião do Jiparaná sin. compl.
- nl Ikõro sin. compl.
- pt gavião
- pt digüt sin. compl.
- pt gavião de Rondônia sin. compl.
- pt gavião do Jiparaná sin. compl.
- pt ikõro sin. compl.
- ru Гавьяу
- ru Дигыт sin. compl.
- ru Икору sin. compl.
- ru Гавьяу-ду-шипарана sin. compl.
- ru Гавьяу-ди-рондония sin. compl.
- zh 加维奥语
- zh 吉帕拉那加维奥语、隆多尼亚加维奥语、依考罗语、迪古特语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definició
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
Tots els membres d'aquesta ètnia parlen la llengua gavião i tan sols el 25% és bilingüe en portuguès.
No s'ha de confondre el gavião, de la família tupí, amb la variant homònima de la llengua timbira (família je).
Tots els membres d'aquesta ètnia parlen la llengua gavião i tan sols el 25% és bilingüe en portuguès.
No s'ha de confondre el gavião, de la família tupí, amb la variant homònima de la llengua timbira (família je).
gavião do Ji-Paraná
gavião do Ji-Paraná
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca gavião
- ca digüt sin. compl.
- ca gavião de Rondônia sin. compl.
- ca gavião do Ji-Paraná sin. compl.
- ca ikõro sin. compl.
- ar غافياو
- cy Gavião
- cy Digüt sin. compl.
- cy Gavião de Rondônia sin. compl.
- cy Gavião do Jiparaná sin. compl.
- cy Ikõro sin. compl.
- de Gavião
- de Digut sin. compl.
- de Digüt sin. compl.
- de Gavião de Rondônia sin. compl.
- de Gavião do Jiparaná sin. compl.
- de Ikolen sin. compl.
- de Ikõro sin. compl.
- en Gavião
- en Digüt sin. compl.
- en Gavião do Jiparaná sin. compl.
- en Gavião do Rondônia sin. compl.
- en Ikõro sin. compl.
- es gaviao
- es digüt sin. compl.
- es gaviao de Jiparaná sin. compl.
- es gaviao de Rondonia sin. compl.
- es ikõro sin. compl.
- eu gaviãoera
- eu digüt sin. compl.
- eu gavião sin. compl.
- eu gavião de Rondônia sin. compl.
- eu gavião do Jiparaná sin. compl.
- eu ikõro sin. compl.
- fr gavião
- fr digüt sin. compl.
- fr gavião de Rondônia sin. compl.
- fr gavião do Jiparaná sin. compl.
- fr ikõro sin. compl.
- gl gavião
- gl digüt sin. compl.
- gl gavião de Rondônia sin. compl.
- gl gavião do Jiparaná sin. compl.
- gl ikõro sin. compl.
- it gavião
- it digüt sin. compl.
- it gavião de Rondônia sin. compl.
- it gavião do Jiparaná sin. compl.
- it ikõro sin. compl.
- ja ガヴィアオ語
- nl Gavião
- nl Digüt sin. compl.
- nl Gavião de Rondônia sin. compl.
- nl Gavião do Jiparaná sin. compl.
- nl Ikõro sin. compl.
- pt gavião
- pt digüt sin. compl.
- pt gavião de Rondônia sin. compl.
- pt gavião do Jiparaná sin. compl.
- pt ikõro sin. compl.
- ru Гавьяу
- ru Дигыт sin. compl.
- ru Икору sin. compl.
- ru Гавьяу-ду-шипарана sin. compl.
- ru Гавьяу-ди-рондония sin. compl.
- zh 加维奥语
- zh 吉帕拉那加维奥语、隆多尼亚加维奥语、依考罗语、迪古特语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definició
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
Tots els membres d'aquesta ètnia parlen la llengua gavião i tan sols el 25% és bilingüe en portuguès.
No s'ha de confondre el gavião, de la família tupí, amb la variant homònima de la llengua timbira (família je).
Tots els membres d'aquesta ètnia parlen la llengua gavião i tan sols el 25% és bilingüe en portuguès.
No s'ha de confondre el gavião, de la família tupí, amb la variant homònima de la llengua timbira (família je).
gavião do mãe Maria
gavião do mãe Maria
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
- ca parkateje
- ca gavião do mãe Maria sin. compl.
- ca parkàteye sin. compl.
- cod parkatêjê
- ar الباركاتيجية
- cy Parkateje
- cy Gavião do mãe Maria sin. compl.
- cy Parkáteye sin. compl.
- de Parkateje
- de Gavião do Mãe Maria sin. compl.
- de Parkatêjê sin. compl.
- de Parkáteye sin. compl.
- en Parkatêjê
- en Gavião do Mãe Maria sin. compl.
- en Gavião Parkatêjê sin. compl.
- en Parkateje sin. compl.
- en Parkateye sin. compl.
- en Parkateyê sin. compl.
- es parkateje
- es gavião do mãe Maria sin. compl.
- es parkàteye sin. compl.
- eu parkatejeera
- eu gavião do mãe Maria sin. compl.
- eu parkàteye sin. compl.
- fr parkateje
- fr gavião do mãe Maria sin. compl.
- fr parkàteye sin. compl.
- gn parkateje
- gn gavião do mãe Maria sin. compl.
- gn parkàteye sin. compl.
- it parkateje
- it gavião do mãe Maria sin. compl.
- it parkàteye sin. compl.
- ja パルカテジェ語
- ja パルカテイェ語 sin. compl.
- nl Parkateje
- nl Gavião do mãe Maria sin. compl.
- nl Parkáteye sin. compl.
- pt parkateje
- pt gavião do mãe Maria sin. compl.
- pt parkàteye sin. compl.
- ru Паркатеже
- ru Паркатежи sin. compl.
- ru Паркатейе sin. compl.
- ru Паркатейи sin. compl.
- ru Гавиан-паркатеже sin. compl.
- ru Гавиан-ду-мани-мариа sin. compl.
- zh 帕卡特泽语
- zh 玛利亚加维奥、帕卡特耶 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
Definició
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:
- l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó),
- l'occidental (apinayé).
Els dos poblats de l'anomenada "Comunidade Indígena Parkatêjê" agrupen tres grups ètnics originàriament propers però diferenciats: els parkatêjê ('gent de riu avall'), els kyikatêjê ('gent de riu amunt') i els akrãtikatêjê ('gent de la muntanya'). Els tres grups vivien repartits en diferents zones del riu Tocantins fins que es van aplegar el 1970 per iniciativa de la FUNAI. Abans d'aquesta data, la població parkateje havia minvat considerablement per culpa de conflictes de "pacificació", malalties, campanyes d'extracció de cautxú i explotació de fruits secs. Amb el reagrupament s'ha recuperat el creixement demogràfic.
Des del 1981, el funcionament regular de l'escola de la FUNAI i les relacions diverses amb la població brasilera no indígena (carreteres, comerç, ràdio i TV) han propagat l'ús del portuguès en la comunitat en tots els àmbits de la vida diària.
La llengua pròpia només s'utilitza en cerimònies tradicionals. Els 40 parlants competents són tots adults. La llengua, molt desprestigiada, no es transmet a les noves generacions. Hi va haver un intent no reeixit d'escola bilingüe.
La majoria de llengües timbires (parkateje, apaniekrà, ramkòkamekra, kraó, etc.) són intel·ligibles entre si en menor o major grau. Hi ha estudis descriptius sobre el parkateje des dels anys 70 del segle XX.
- l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó),
- l'occidental (apinayé).
Els dos poblats de l'anomenada "Comunidade Indígena Parkatêjê" agrupen tres grups ètnics originàriament propers però diferenciats: els parkatêjê ('gent de riu avall'), els kyikatêjê ('gent de riu amunt') i els akrãtikatêjê ('gent de la muntanya'). Els tres grups vivien repartits en diferents zones del riu Tocantins fins que es van aplegar el 1970 per iniciativa de la FUNAI. Abans d'aquesta data, la població parkateje havia minvat considerablement per culpa de conflictes de "pacificació", malalties, campanyes d'extracció de cautxú i explotació de fruits secs. Amb el reagrupament s'ha recuperat el creixement demogràfic.
Des del 1981, el funcionament regular de l'escola de la FUNAI i les relacions diverses amb la població brasilera no indígena (carreteres, comerç, ràdio i TV) han propagat l'ús del portuguès en la comunitat en tots els àmbits de la vida diària.
La llengua pròpia només s'utilitza en cerimònies tradicionals. Els 40 parlants competents són tots adults. La llengua, molt desprestigiada, no es transmet a les noves generacions. Hi va haver un intent no reeixit d'escola bilingüe.
La majoria de llengües timbires (parkateje, apaniekrà, ramkòkamekra, kraó, etc.) són intel·ligibles entre si en menor o major grau. Hi ha estudis descriptius sobre el parkateje des dels anys 70 del segle XX.
gavoko
gavoko
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gvoko
- ca gavoko sin. compl.
- ca gevoko sin. compl.
- ca ghboko sin. compl.
- ca kuvoko sin. compl.
- ca nggweshe sin. compl.
- ca ngoshe sama sin. compl.
- ca ngoshe-ndhang sin. compl.
- ca ngossi sin. compl.
- ca ngweshe-ndaghan sin. compl.
- cod gvoko
- de Gvoko
- de Gavoko sin. compl.
- de Gevoko sin. compl.
- de Kuvoko sin. compl.
- en Gvoko
- en Gavoko sin. compl.
- en Gevoko sin. compl.
- en Ghoboko sin. compl.
- en Kuvoko sin. compl.
- en Nggweshe sin. compl.
- en Ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- es gvoko
- es gavoko sin. compl.
- es gevoko sin. compl.
- es ghoboko sin. compl.
- es kuvoko sin. compl.
- es nggweshe sin. compl.
- es ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- eu gvoko
- eu gavoko sin. compl.
- eu gevoko sin. compl.
- eu ghoboko sin. compl.
- eu kuvoko sin. compl.
- eu nggweshe sin. compl.
- eu ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- fr gvoko
- fr gavoko sin. compl.
- fr gevoko sin. compl.
- fr kuvoko sin. compl.
- fr ngossi sin. compl.
- gl gvoko
- gl gavoko sin. compl.
- gl gevoko sin. compl.
- gl ghoboko sin. compl.
- gl kuvoko sin. compl.
- gl nggweshe sin. compl.
- gl ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- it gvoko
- it gavoko sin. compl.
- it gevoko sin. compl.
- it ghoboko sin. compl.
- it kuvoko sin. compl.
- it nggweshe sin. compl.
- it ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- nl Gvoko
- nl Gavoko sin. compl.
- nl Gevoko sin. compl.
- nl Kuvoko sin. compl.
- nl Ngossi sin. compl.
- pt gvoko
- pt gavoko sin. compl.
- pt gevoko sin. compl.
- pt ghoboko sin. compl.
- pt kuvoko sin. compl.
- pt nggweshe sin. compl.
- pt ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gvoko és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
gawar
gawar
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca gavar
- ca gauar sin. compl.
- ca gawar sin. compl.
- ca gouwar sin. compl.
- de Gawar
- de Gauar sin. compl.
- de Gawar sin. compl.
- de Gouwar sin. compl.
- de Ma-Gavar sin. compl.
- en Gavar
- en Gauar sin. compl.
- en Gawar sin. compl.
- en Gouwar sin. compl.
- es gavar
- es gauar sin. compl.
- es gawar sin. compl.
- es gouwar sin. compl.
- eu gavar
- eu gauar sin. compl.
- eu gawar sin. compl.
- eu gouwar sin. compl.
- fr gavar
- fr gauar sin. compl.
- fr gawar sin. compl.
- fr gouwar sin. compl.
- fr ma-Gavar sin. compl.
- gl gavar
- gl gauar sin. compl.
- gl gawar sin. compl.
- gl gouwar sin. compl.
- it gavar
- it gauar sin. compl.
- it gawar sin. compl.
- it gouwar sin. compl.
- nl Gavar
- nl Gauar sin. compl.
- nl Gawar sin. compl.
- nl Gouwar sin. compl.
- nl Ma-Gavar sin. compl.
- pt gavar
- pt gauar sin. compl.
- pt gawar sin. compl.
- pt gouwar sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el gavar és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam, el mina i el buwal.
La intel·ligibilitat entre els parlants de gavar i buwal és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent de tots dos grups i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El gavar és una llengua força homogènia. Les variacions entre els parlars de les diverses localitats són mínimes.
Des del punt de vista geogràfic, el gavar és veí del besleri (al sud), el psikye (a l'oest), el buwal (al nord-est) i el mefele (al nord).
L'ètnia gavar es divideix en dos grups diferenciats. D'una banda, els gavar-fulbé, que viuen al cantó de Gawar i parlen ful com a primera llengua. De l'altra, els gavar-hossere ('gavars de la muntanya'), del cantó de Mogodé, que parlen gavar.
Els parlants adults de gavar també parlen ful, llengua vehicular en les comunicacions intergrupals de la zona. D'altra banda, els infants són alfabetitzats en francès, però l'índex d'escolarització és molt baix.
La intel·ligibilitat entre els parlants de gavar i buwal és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent de tots dos grups i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El gavar és una llengua força homogènia. Les variacions entre els parlars de les diverses localitats són mínimes.
Des del punt de vista geogràfic, el gavar és veí del besleri (al sud), el psikye (a l'oest), el buwal (al nord-est) i el mefele (al nord).
L'ètnia gavar es divideix en dos grups diferenciats. D'una banda, els gavar-fulbé, que viuen al cantó de Gawar i parlen ful com a primera llengua. De l'altra, els gavar-hossere ('gavars de la muntanya'), del cantó de Mogodé, que parlen gavar.
Els parlants adults de gavar també parlen ful, llengua vehicular en les comunicacions intergrupals de la zona. D'altra banda, els infants són alfabetitzats en francès, però l'índex d'escolarització és molt baix.
