Back to top
gaye gaye

Zaparoana, Amèrica > Perú

  • ca  andoa
  • ca  gae sin. compl.
  • ca  gaye sin. compl.
  • ca  semigae sin. compl.
  • ca  shimigae sin. compl.
  • ca  siaviri sin. compl.
  • ar  أندوية
  • cy  Andoa
  • cy  Gae sin. compl.
  • cy  Gaye sin. compl.
  • cy  Semigae sin. compl.
  • cy  Shimigae sin. compl.
  • cy  Siaviri sin. compl.
  • de  Andoa
  • de  Gae sin. compl.
  • de  Gaye sin. compl.
  • de  Shimigae sin. compl.
  • en  Andoa
  • en  Gae sin. compl.
  • en  Gaye sin. compl.
  • en  Semigae sin. compl.
  • en  Shimigae sin. compl.
  • en  Siaviri sin. compl.
  • es  andoa
  • es  gae sin. compl.
  • es  gaye sin. compl.
  • es  semigae sin. compl.
  • es  shimigae sin. compl.
  • es  siaviri sin. compl.
  • eu  andoa
  • eu  gae sin. compl.
  • eu  gaye sin. compl.
  • eu  semigae sin. compl.
  • eu  shimigae sin. compl.
  • eu  siaviri sin. compl.
  • fr  andoa
  • fr  gae sin. compl.
  • fr  gaye sin. compl.
  • fr  semigae sin. compl.
  • fr  shimigae sin. compl.
  • fr  siaviri sin. compl.
  • gl  andoa
  • gn  andoa
  • gn  gae sin. compl.
  • gn  gaye sin. compl.
  • gn  semigae sin. compl.
  • gn  shimigae sin. compl.
  • gn  siaviri sin. compl.
  • it  andoa
  • it  gae sin. compl.
  • it  gaye sin. compl.
  • it  semigae sin. compl.
  • it  shimigae sin. compl.
  • it  siaviri sin. compl.
  • ja  アンドア語
  • ja  シミガエ語、セミガエ語、ガエ語、ガイェ語、シアビリ語 sin. compl.
  • nl  Andoa
  • nl  Gae sin. compl.
  • nl  Gaye sin. compl.
  • nl  Semigae sin. compl.
  • nl  Shimigae sin. compl.
  • nl  Siaviri sin. compl.
  • pt  andoa
  • pt  gae sin. compl.
  • pt  gaye sin. compl.
  • pt  semigae sin. compl.
  • pt  shimigae sin. compl.
  • pt  siaviri sin. compl.
  • ru  Андоа
  • ru  Гаэ sin. compl.
  • ru  Гайе sin. compl.
  • ru  Шимигаэ sin. compl.
  • ru  Сиавири sin. compl.
  • ru  Симигаэ sin. compl.
  • sw  Andoa
  • sw  Gae sin. compl.
  • sw  Gaye sin. compl.
  • sw  Semigae sin. compl.
  • sw  Shimigae sin. compl.
  • sw  Siaviri sin. compl.
  • tmh  Tandiwat
  • zh  安多阿
  • zh  加恩 sin. compl.
  • zh  加耶 sin. compl.
  • zh  赛米嘎恩 sin. compl.
  • zh  西哈维利 sin. compl.
  • zh  舍米嘎恩 sin. compl.

Zaparoana, Amèrica > Perú

Definició
L'andoa, el shimigae i el gae eren tres grups amb poques diferències culturals i lingüístiques.

Actualment el grup ètnic està format per 150-200 persones, que parlen una varietat de quítxua o bé espanyol.

La llengua andoa es considera extingida des de 1993.
gbe gbe

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Ghana, Àfrica > Togo

  • ca  ewe
  • ca  ebwe sin. compl.
  • ca  efe sin. compl.
  • ca  eibe sin. compl.
  • ca  eue sin. compl.
  • ca  eve sin. compl.
  • ca  gbe sin. compl.
  • ca  krepe sin. compl.
  • ca  krepi sin. compl.
  • ca  popo sin. compl.
  • ca  vhe sin. compl.
  • cod  ewegbe
  • ar  إيوي
  • cy  Ewe
  • cy  Ebwe sin. compl.
  • cy  Efe sin. compl.
  • cy  Eibe sin. compl.
  • cy  Eue sin. compl.
  • cy  Eve sin. compl.
  • cy  Gbe sin. compl.
  • cy  Krepe sin. compl.
  • cy  Krepi sin. compl.
  • cy  Popo sin. compl.
  • cy  Vhe sin. compl.
  • de  Ewe
  • de  Ebwe sin. compl.
  • de  Efe sin. compl.
  • de  Eibe sin. compl.
  • de  Eue sin. compl.
  • de  Eve sin. compl.
  • de  Gbe sin. compl.
  • de  Krebe sin. compl.
  • de  Krebi sin. compl.
  • de  Pope sin. compl.
  • de  Vhe sin. compl.
  • en  Ewe
  • en  Ebwe sin. compl.
  • en  Efe sin. compl.
  • en  Eibe sin. compl.
  • en  Eue sin. compl.
  • en  Eve sin. compl.
  • en  Éwé sin. compl.
  • en  Gbe sin. compl.
  • en  Krepe sin. compl.
  • en  Krepi sin. compl.
  • en  Popo sin. compl.
  • en  Vhe sin. compl.
  • es  ewe
  • es  ebwe sin. compl.
  • es  efe sin. compl.
  • es  eibe sin. compl.
  • es  eue sin. compl.
  • es  eve sin. compl.
  • es  gbe sin. compl.
  • es  krepe sin. compl.
  • es  krepi sin. compl.
  • es  popo sin. compl.
  • es  vhe sin. compl.
  • eu  eweera
  • eu  ebwe sin. compl.
  • eu  efe sin. compl.
  • eu  eibe sin. compl.
  • eu  eue sin. compl.
  • eu  eve sin. compl.
  • eu  gbe sin. compl.
  • eu  krepe sin. compl.
  • eu  krepi sin. compl.
  • eu  popo sin. compl.
  • eu  vhe sin. compl.
  • fr  ewe
  • fr  ebwe sin. compl.
  • fr  efe sin. compl.
  • fr  eibe sin. compl.
  • fr  eoué sin. compl.
  • fr  évé sin. compl.
  • fr  éwé sin. compl.
  • fr  gbe sin. compl.
  • fr  krepe sin. compl.
  • fr  krepi sin. compl.
  • fr  popo sin. compl.
  • fr  vhe sin. compl.
  • gl  ewe
  • gl  ebwe sin. compl.
  • gl  efe sin. compl.
  • gl  eibe sin. compl.
  • gl  eue sin. compl.
  • gl  eve sin. compl.
  • gl  gbe sin. compl.
  • gl  krepe sin. compl.
  • gl  krepi sin. compl.
  • gl  popo sin. compl.
  • gl  vhe sin. compl.
  • gn  ewe
  • it  ewe
  • it  ebwe sin. compl.
  • it  efe sin. compl.
  • it  eibe sin. compl.
  • it  eue sin. compl.
  • it  eve sin. compl.
  • it  gbe sin. compl.
  • it  krepe sin. compl.
  • it  krepi sin. compl.
  • it  popo sin. compl.
  • it  vhe sin. compl.
  • ja  エウェ語
  • nl  Ewe
  • nl  Ebwe sin. compl.
  • nl  Efe sin. compl.
  • nl  Eibe sin. compl.
  • nl  Eue sin. compl.
  • nl  Eve sin. compl.
  • nl  Gbe sin. compl.
  • nl  Krepe sin. compl.
  • nl  Krepi sin. compl.
  • nl  Popo sin. compl.
  • nl  Vhe sin. compl.
  • pt  ewe
  • pt  ebwe sin. compl.
  • pt  efe sin. compl.
  • pt  eibe sin. compl.
  • pt  eue sin. compl.
  • pt  eve sin. compl.
  • pt  gbe sin. compl.
  • pt  krepe sin. compl.
  • pt  krepi sin. compl.
  • pt  popo sin. compl.
  • pt  vhe sin. compl.
  • ru  Эве
  • ru  Гбе sin. compl.
  • ru  Эфе sin. compl.
  • ru  Попо sin. compl.
  • ru  Эбве sin. compl.
  • ru  Эйбе sin. compl.
  • ru  Крепе sin. compl.
  • ru  Крепи sin. compl.
  • ru  Эвегбе sin. compl.
  • zh  埃维语
  • zh  埃贝、埃博维、阿维、埃费、艾维、维赫、戈贝、克勒匹、克雷佩、波波 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Ghana, Àfrica > Togo

Definició
A més de parlar-se al seu territori propi, l'ewe és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a tota la regió de Ghana i Togo.

Els dialectes principals de l'ewe són: l'anglo (anlo), l'awuna, el hudu i el kotafoa a Ghana, i l'adan, l'agu, l'anglo (anlo, awlan), l'aveno, el be, el gbin, el ho, el kpelen, el togo, el vlin i el vo a Togo.

El 1853, la missió Norddeutsche Missionsgesellschaft va desenvolupar una llengua ewe literària basada en el dialecte anlo.

Actualment, malgrat la manca d'oficialitat, l'ewe té una gran presència a l'ensenyament primari i secundari i força difusió a la ràdio i la televisió. També s'hi escriu literatura.
gbunhu gbunhu

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  mbongno
  • ca  bungnu sin. compl.
  • ca  bungun sin. compl.
  • ca  bunu sin. compl.
  • ca  gbunhu sin. compl.
  • ca  kakaba sin. compl.
  • ca  kamkam sin. compl.
  • ca  mbogno sin. compl.
  • de  Mbongno
  • de  Bungnu sin. compl.
  • de  Bungun sin. compl.
  • de  Kakaba sin. compl.
  • de  Kamkam sin. compl.
  • en  Mbongno
  • en  Bungnu sin. compl.
  • en  Bungun sin. compl.
  • en  Bunu sin. compl.
  • en  Gbunhu sin. compl.
  • en  Kakaba/Kamkam sin. compl.
  • en  Mbogno sin. compl.
  • es  mbongno
  • es  bungnu sin. compl.
  • es  bungun sin. compl.
  • es  bunu sin. compl.
  • es  gbunhu sin. compl.
  • es  kakaba/Kamkam sin. compl.
  • es  mbogno sin. compl.
  • eu  mbongno
  • eu  bungnu sin. compl.
  • eu  bungun sin. compl.
  • eu  bunu sin. compl.
  • eu  gbunhu sin. compl.
  • eu  kakaba/Kamkam sin. compl.
  • eu  mbogno sin. compl.
  • fr  mbongno
  • fr  bungnu sin. compl.
  • fr  bungun sin. compl.
  • fr  kakaba sin. compl.
  • fr  kamkam sin. compl.
  • gl  mbongno
  • gl  bungnu sin. compl.
  • gl  bungun sin. compl.
  • gl  bunu sin. compl.
  • gl  gbunhu sin. compl.
  • gl  kakaba/Kamkam sin. compl.
  • gl  mbogno sin. compl.
  • it  mbongno
  • it  bungnu sin. compl.
  • it  bungun sin. compl.
  • it  bunu sin. compl.
  • it  gbunhu sin. compl.
  • it  kakaba/Kamkam sin. compl.
  • it  mbogno sin. compl.
  • nl  Kakabai
  • nl  Bungnu sin. compl.
  • nl  Bungun sin. compl.
  • nl  Kakaba sin. compl.
  • nl  Kamkam sin. compl.
  • pt  mbongno
  • pt  bungnu sin. compl.
  • pt  bungun sin. compl.
  • pt  bunu sin. compl.
  • pt  gbunhu sin. compl.
  • pt  kakaba/Kamkam sin. compl.
  • pt  mbogno sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El mbongno es parla principalment a Nigèria, a l'altiplà Mambila. Sembla que també és present al Camerun, però no hi ha dades sobre el nombre de parlants. Al Camerun el mbongno rep el nom de kamkam.

El mbongno és molt pròxim al mvano, una llengua veïna del mateix grup parlada únicament en territori nigerià. Segons els parlants de mbongno, hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües.

S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
ge ge

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Togo

  • ca  gun
  • ca  alada sin. compl.
  • ca  alada-gbe sin. compl.
  • ca  egun sin. compl.
  • ca  ge sin. compl.
  • ca  gu sin. compl.
  • ca  gugbe sin. compl.
  • ca  gun-alada sin. compl.
  • ca  gun-gbe sin. compl.
  • ca  mina sin. compl.
  • ca  seto-gbe sin. compl.
  • ca  toli-gbe sin. compl.
  • ar  غونية
  • cy  Gun
  • cy  Alada sin. compl.
  • cy  Alada-gbe sin. compl.
  • cy  Egun sin. compl.
  • cy  Ge sin. compl.
  • cy  Gu sin. compl.
  • cy  Gugbe sin. compl.
  • cy  Gun-alada sin. compl.
  • cy  Gun-gbe sin. compl.
  • cy  Mina sin. compl.
  • cy  Seto-gbe sin. compl.
  • cy  Toli-gbe sin. compl.
  • de  Gun
  • de  Alada sin. compl.
  • de  Alada-Gbe sin. compl.
  • de  Egun sin. compl.
  • de  Ge sin. compl.
  • de  Gu sin. compl.
  • de  Gugbe sin. compl.
  • de  Gun-Alada sin. compl.
  • de  Gun-Gbe sin. compl.
  • de  Mina sin. compl.
  • de  Seto-Gbe sin. compl.
  • de  Toli-Gbe sin. compl.
  • en  Gun
  • en  Alada sin. compl.
  • en  Alada-Gbe sin. compl.
  • en  Egun sin. compl.
  • en  Goun sin. compl.
  • en  Gu sin. compl.
  • en  Gugbe sin. compl.
  • en  Gun-Alada sin. compl.
  • en  Gun-Gbe sin. compl.
  • en  Seto-Gbe sin. compl.
  • en  Toli-Gbe sin. compl.
  • es  gun
  • es  alada sin. compl.
  • es  alada-gbe sin. compl.
  • es  egun sin. compl.
  • es  ge sin. compl.
  • es  gu sin. compl.
  • es  gugbe sin. compl.
  • es  gun-alada sin. compl.
  • es  gun-gbe sin. compl.
  • es  mina sin. compl.
  • es  seto-gbe sin. compl.
  • es  toli-gbe sin. compl.
  • eu  gun
  • eu  alada sin. compl.
  • eu  alada-gbe sin. compl.
  • eu  egun sin. compl.
  • eu  ge sin. compl.
  • eu  gu sin. compl.
  • eu  gugbe sin. compl.
  • eu  gun-alada sin. compl.
  • eu  gun-gbe sin. compl.
  • eu  mina sin. compl.
  • eu  seto-gbe sin. compl.
  • eu  toli-gbe sin. compl.
  • fr  gun
  • fr  alada sin. compl.
  • fr  alada-gbe sin. compl.
  • fr  egun sin. compl.
  • fr  ge sin. compl.
  • fr  gu sin. compl.
  • fr  gugbe sin. compl.
  • fr  gun-alada sin. compl.
  • fr  gun-gbe sin. compl.
  • fr  mina sin. compl.
  • fr  seto-gbe sin. compl.
  • fr  toli-gbe sin. compl.
  • gl  gun
  • gl  alada sin. compl.
  • gl  alada-gbe sin. compl.
  • gl  egun sin. compl.
  • gl  ge sin. compl.
  • gl  gu sin. compl.
  • gl  gugbe sin. compl.
  • gl  gun-alada sin. compl.
  • gl  gun-gbe sin. compl.
  • gl  mina sin. compl.
  • gl  seto-gbe sin. compl.
  • gl  toli-gbe sin. compl.
  • gn  gun
  • gn  alada sin. compl.
  • gn  alada-gbe sin. compl.
  • gn  egun sin. compl.
  • gn  ge sin. compl.
  • gn  gu sin. compl.
  • gn  gugbe sin. compl.
  • gn  gun-alada sin. compl.
  • gn  gun-gbe sin. compl.
  • gn  mina sin. compl.
  • gn  seto-gbe sin. compl.
  • gn  toli-gbe sin. compl.
  • it  gun
  • it  alada sin. compl.
  • it  alada-gbe sin. compl.
  • it  egun sin. compl.
  • it  ge sin. compl.
  • it  gu sin. compl.
  • it  gugbe sin. compl.
  • it  gun-alada sin. compl.
  • it  gun-gbe sin. compl.
  • it  mina sin. compl.
  • it  seto-gbe sin. compl.
  • it  toli-gbe sin. compl.
  • ja  グン語
  • nl  Gun
  • nl  Alada sin. compl.
  • nl  Alada-Gbe sin. compl.
  • nl  Egun sin. compl.
  • nl  Ge sin. compl.
  • nl  Gu sin. compl.
  • nl  Gugbe sin. compl.
  • nl  Gun-Alada sin. compl.
  • nl  Gun-Gbe sin. compl.
  • nl  Mina sin. compl.
  • nl  Seto-Gbe sin. compl.
  • nl  Toli-Gbe sin. compl.
  • pt  gun
  • pt  alada sin. compl.
  • pt  alada-gbe sin. compl.
  • pt  egun sin. compl.
  • pt  ge sin. compl.
  • pt  gu sin. compl.
  • pt  gugbe sin. compl.
  • pt  gun-alada sin. compl.
  • pt  gun-gbe sin. compl.
  • pt  mina sin. compl.
  • pt  seto-gbe sin. compl.
  • pt  toli-gbe sin. compl.
  • ru  Гун
  • ru  Ге sin. compl.
  • ru  Гу sin. compl.
  • ru  Мина sin. compl.
  • ru  Эгун sin. compl.
  • ru  Алада sin. compl.
  • ru  Гугбе sin. compl.
  • ru  Гун-гбе sin. compl.
  • ru  Сето-гбе sin. compl.
  • ru  Толи-гбе sin. compl.
  • ru  Алада-гбе sin. compl.
  • ru  Гун-алада sin. compl.
  • zh  衮语
  • zh  戈语、米纳语、阿拉达语、阿拉达-戈贝语、衮-阿拉达语、衮-戈贝语、埃衮语、固语、固戈贝语、塞托-戈贝语、托里-戈贝语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Togo

Definició
El grup gbe de la branca kwa, al qual pertany el gun, constitueix un contínuum lingüístic d'unes vint llengües parlades principalment a Togo, Benín i Ghana.

Els dialectes del gun són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.
geechee geechee

Crioll de base anglesa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  gullah
  • ca  geechee sin. compl.
  • cy  Gullah
  • cy  Geechee sin. compl.
  • cy  Sea island creole english sin. compl.
  • de  Gullah
  • de  Geechee sin. compl.
  • de  Sea Island Creole English sin. compl.
  • en  Gullah
  • en  Geechee sin. compl.
  • en  Sea Island Creole English sin. compl.
  • es  gula
  • es  criollo inglés de las sea islands sin. compl.
  • es  guichí sin. compl.
  • es  gullah sin. compl.
  • eu  gullah
  • eu  geechee sin. compl.
  • eu  gullah sin. compl.
  • eu  sea island creole english sin. compl.
  • fr  gullah
  • fr  geechee sin. compl.
  • fr  sea island creole english sin. compl.
  • gl  gullah
  • gl  geechee sin. compl.
  • gl  sea island creole english sin. compl.
  • gn  gullah
  • gn  geechee sin. compl.
  • gn  sea island creole english sin. compl.
  • it  gullah
  • it  geechee sin. compl.
  • it  sea island creole english sin. compl.
  • pt  gullah
  • pt  geechee sin. compl.
  • pt  sea island creole english sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Crioll de base anglesa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
El gullah és un crioll de base anglesa que es parla a la costa sud-oriental dels Estats Units. La denominació gullah podria derivar de l'ètnia gola de Libèria. El terme geechee s'empra de vegades com a apel·lació alternativa, però també s'usa per a fer referència únicament a la parla de les Sea Islands de Geòrgia i de les plantacions del riu Ogeechee, del qual procedeix el nom. Actualment, el terme geechee tendeix a associar-se amb les variants urbanes més descriollitzades, mentre que el terme gullah s'identifica amb les variants rurals més conservadores.

El gullah presenta certes similituds amb els criolls anglesos del Carib, d'on procedien molts dels colons que es van establir a les colònies de Geòrgia i de Carolina del Sud amb els seus esclaus durant els primers anys de colonització, iniciada cap al 1670. A partir del començament del segle XVIII, amb l'inici del conreu de l'arròs, va caldre importar un gran nombre d'esclaus de l'Àfrica.

Algunes fonts consideren que el gullah tindria una estructura similar a un crioll nord-americà que s'hauria estès molt més al país, però que hauria patit un procés de descriollització i hauria esdevingut la variant anglesa anomenada Black English ('anglès negre'), parlada per la població afroamericana dels Estats Units. La supervivència del gullah s'ha explicat per l'arribada relativament tardana d'esclaus vinguts directament des de l'Àfrica en aquesta àrea i per l'aïllament geogràfic de la zona on es troben establerts.

L'afroseminola, una altra llengua criolla, és descendent directa del gullah. Se'n va separar al segle XVIII, quan un cert nombre d'esclaus va fugir de les plantacions d'arròs de Geòrgia i de Carolina del Sud i es va establir a Florida.

En l'actualitat, el gullah està experimentant una descriollització progressiva, si més no en algunes zones. D'una altra banda, la precària situació econòmica de la regió és la causa d'una important emigració cap a altres regions dels Estats Units, especialment cap a Nova York, on ja hi ha uns 10.000 parlants de gullah. Malgrat tot, sembla que encara hi ha un bon nombre de parlants monolingües (entre 7.000 i 10.000).
gelebda gelebda

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  glavda
  • ca  galavda sin. compl.
  • ca  galvaxdaxa sin. compl.
  • ca  gelebda sin. compl.
  • ca  glanda sin. compl.
  • ca  guelebda sin. compl.
  • de  Glavda
  • de  Galavda sin. compl.
  • de  Glanda sin. compl.
  • de  Guelebda sin. compl.
  • en  Glavda
  • en  Galavda sin. compl.
  • en  Galvachdacha sin. compl.
  • en  Gelebda sin. compl.
  • en  Glanda sin. compl.
  • en  Guelebda sin. compl.
  • es  glavda
  • es  galavda sin. compl.
  • es  galvachdacha sin. compl.
  • es  gelebda sin. compl.
  • es  glanda sin. compl.
  • es  guelebda sin. compl.
  • eu  glavda
  • eu  galavda sin. compl.
  • eu  galvachdacha sin. compl.
  • eu  gelebda sin. compl.
  • eu  glanda sin. compl.
  • eu  guelebda sin. compl.
  • fr  glavda
  • fr  galavda sin. compl.
  • fr  glanda sin. compl.
  • fr  guelebda sin. compl.
  • gl  glavda
  • gl  galavda sin. compl.
  • gl  galvachdacha sin. compl.
  • gl  gelebda sin. compl.
  • gl  glanda sin. compl.
  • gl  guelebda sin. compl.
  • it  glavda
  • it  galavda sin. compl.
  • it  galvachdacha sin. compl.
  • it  gelebda sin. compl.
  • it  glanda sin. compl.
  • it  guelebda sin. compl.
  • nl  Glavda
  • nl  Galavda sin. compl.
  • nl  Glanda sin. compl.
  • nl  Guelebda sin. compl.
  • pt  glavda
  • pt  galavda sin. compl.
  • pt  galvachdacha sin. compl.
  • pt  gelebda sin. compl.
  • pt  glanda sin. compl.
  • pt  guelebda sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El glavda és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües mandara, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la glavda) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

El grup ètnic glavda és originari de Ngoshe Sama, prop de Tourou. Actualment viu a l'extrem est de les muntanyes Mandara. Són veïns dels grups mandara/wandala (al nord i l'est), lamang (a l'oest) i dghwede (al sud).

A més del grup ètnic glavda, parlen la llengua els grups amuda i ganjara. La llengua gaudeix de bona vitalitat en tots els àmbits de la vida comunitària.

Els glavda de Nigèria parlen haussa com a llengua de comunicació intergrupal. Els de Camerun parlaven ful, però actualment també estan adoptant el haussa. D'altra banda, els infants escolaritzats, una minoria, són alfabetitzats en anglès a Nigèria i en francès al Camerun.

Com la majoria de llengües de la regió, el glavda ha estat poc estudiat. No és clar, per exemple, quantes varietats dialectals la componen. Actualment es duu a terme un projecte de documentació, destinat a elaborar un corpus de textos en glavda i una gramàtica.
gemjek gemjek

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

  • ca  zulgo-gemzek
  • ca  gemjek sin. compl.
  • ca  guemshek sin. compl.
  • ca  zulgo sin. compl.
  • ca  zulgwa sin. compl.
  • de  Gemzek
  • de  Gemjek sin. compl.
  • de  Guemshek sin. compl.
  • de  Zulgo sin. compl.
  • de  Zulgwa sin. compl.
  • en  Zulgo-gemzek
  • en  Gemjek sin. compl.
  • en  Guemshek sin. compl.
  • en  Zulgo sin. compl.
  • en  Zulgwa sin. compl.
  • es  zulgo-gemzek
  • es  gemjek sin. compl.
  • es  guemshek sin. compl.
  • es  zulgo sin. compl.
  • es  zulgwa sin. compl.
  • eu  zulgo-gemzek
  • eu  gemjek sin. compl.
  • eu  guemshek sin. compl.
  • eu  zulgo sin. compl.
  • eu  zulgwa sin. compl.
  • fr  zulgo-Gemzek
  • fr  gemjek sin. compl.
  • fr  guemshek sin. compl.
  • fr  zulgo sin. compl.
  • fr  zulgwa sin. compl.
  • gl  zulgo-gemzek
  • gl  gemjek sin. compl.
  • gl  guemshek sin. compl.
  • gl  zulgo sin. compl.
  • gl  zulgwa sin. compl.
  • it  zulgo-gemzek
  • it  gemjek sin. compl.
  • it  guemshek sin. compl.
  • it  zulgo sin. compl.
  • it  zulgwa sin. compl.
  • nl  Zulgwa
  • nl  Gemjek sin. compl.
  • nl  Guemshek sin. compl.
  • nl  Zulgo sin. compl.
  • pt  zulgo-gemzek
  • pt  gemjek sin. compl.
  • pt  guemshek sin. compl.
  • pt  zulgo sin. compl.
  • pt  zulgwa sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El zulgo-gemzek és lingüísticament molt proper a les llengües merey, uldemé, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.

Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.

Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.

La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).

Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.
geolecte del nord geolecte del nord

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

  • ca  geolecte del nord
  • cod  Běifānghuà
  • ar  الصينية ماندرين
  • cy  Tsieinëeg Mandarin
  • cy  Beifanghua sin. compl.
  • cy  Mandarin sin. compl.
  • de  Hochchinesisch
  • de  Beifang Fangyan sin. compl.
  • de  Mandarin sin. compl.
  • en  Mandarin
  • en  Northern dialects
  • en  Beifang Fangyan sin. compl.
  • en  Guoyu sin. compl.
  • en  Mandarin Chinese sin. compl.
  • es  geolecto del norte
  • es  beifanghua sin. compl.
  • eu  beifanghua
  • fr  chinois mandarin
  • fr  běifāng huà sin. compl.
  • fr  mandarin sin. compl.
  • gl  beifanghua
  • gn  chíno mandarin
  • gn  mandarin sin. compl.
  • gn  veifanghua sin. compl.
  • it  cinese mandarino
  • it  beifanghua sin. compl.
  • it  mandarino sin. compl.
  • ja  中国語
  • nl  Mandarijn Chinees
  • nl  Beifanghua sin. compl.
  • nl  Mandarijn sin. compl.
  • pt  chinês mandarim
  • pt  beifanghua sin. compl.
  • pt  mandarim sin. compl.
  • ru  Мандаринский китайский
  • ru  Мандаринский диалект sin. compl.
  • ru  Гуаньхуа sin. compl.
  • ru  Путунхуа sin. compl.
  • ru  Бейфанхуа sin. compl.
  • zh  北方话
  • scr  Caràcters xinesos o hanzi
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema xinès

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El terme geolecte del nord inclou totes les variants lingüístiques que es parlen al nord de la Xina, i cobreix una àrea que correspon a tres quartes parts del territori xinès. Compta amb més de 800 milions de parlants com a primera llengua, i uns 180 milions més que la tenen com a segona llengua. El parlar de referència del geolecte del nord és el pequinès, la pronúncia del qual és, a més, la base del xinès estàndard.

Malgrat la gran extensió territorial, el geolecte del nord té unes característiques fonològiques, gramaticals i lèxiques compartides entre totes les variants, les quals són mútuament intel·ligibles, i que el distingeixen clarament de la resta de geolectes.
geolecte gan geolecte gan

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

  • ca  gan
  • ca  geolecte gan sin. compl.
  • cod  Gànyŭ

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El geolecte gan es parla a les províncies de Jiangxi i Hubei, al sud del riu Chang Jiang, en una àrea relativament petita. Rep el nom del riu Gan, que corre pel mig de Jiangxi i que, al llarg dels segles, ha facilitat els contactes entre el nord i el sud de la Xina.

El geolecte gan és un grup dialectal poc estudiat. Constitueix una zona de transició entre els geolectes del nord i els del sud, i presenta característiques de tots dos. La variant dialectal que es pren com a referència és el dialecte de Nanchang.
geolecte hakka geolecte hakka

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Taiwan, Àsia > Xina

  • ca  hakka
  • ca  geolecte hakka sin. compl.
  • ca  geolecte kejia sin. compl.
  • ca  kejia sin. compl.
  • cod  hak-kâ-fa
  • cod  Kèjiāhuà
  • ar  هاكا
  • cy  Hakka
  • cy  Hokka sin. compl.
  • cy  Kejia sin. compl.
  • de  Hakka
  • de  Hokka sin. compl.
  • de  Kejia sin. compl.
  • en  Hakka
  • en  Hokka sin. compl.
  • en  Kejia sin. compl.
  • es  hakka
  • es  hokka sin. compl.
  • es  kejia sin. compl.
  • eu  hakkera
  • eu  hokka sin. compl.
  • eu  kejia sin. compl.
  • fr  hakka
  • fr  hokka sin. compl.
  • fr  kejia sin. compl.
  • fr  kejiaren sin. compl.
  • gl  hakka
  • gl  hokka sin. compl.
  • gl  kejia sin. compl.
  • gn  hakka
  • gn  hokka sin. compl.
  • gn  kejia sin. compl.
  • it  hakka
  • it  hokka sin. compl.
  • it  kejia sin. compl.
  • ja  客家語
  • nl  Hakka
  • nl  Hokka sin. compl.
  • nl  Kejia sin. compl.
  • pt  hakka
  • pt  hokka sin. compl.
  • pt  kejia sin. compl.
  • ru  Хакка
  • ru  Кэцзя sin. compl.
  • ru  Хокка sin. compl.
  • zh  客家话
  • zh  客家语
  • scr  Caràcters xinesos o hanzi
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema xinès

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Taiwan, Àsia > Xina

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

Els hakkes anomenen la seva llengua hak-kâ-fa. En xinès estàndard s'anomena Kejiahua o Kejiayu.

El hakka predomina a les províncies xineses del sud-est, concretament Guangdong, Jiangxi i Fujian. També hi ha comunitats lingüístiques de hakka a Taiwan, Hong Kong, Malàisia, Singapur, Indonèsia i Tailàndia.

Originaris de la Xina central, al llarg dels segles els hakkes han migrat cap a les regions meridionals que ocupen avui dia. Les onades migratòries més significatives es van produir entre els segles III i XVII.

Les diferències dialectals del hakka segons les regions són grans, sobretot en l'àmbit fonològic. El dialecte de Meixian (nord-est de Guangdong) ha esdevingut la varietat estàndard.