Back to top
hanonoo hanonoo

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  hanunóo
  • ca  hanonoo sin. compl.
  • ar  هانونو
  • cy  Hanunoo
  • cy  Hanonoo sin. compl.
  • de  Hanunoo
  • de  Hanonoo sin. compl.
  • en  Hanunoo
  • en  Hanonoo sin. compl.
  • es  hanunó
  • es  hanonoo sin. compl.
  • eu  hanunooera
  • eu  hanonoo sin. compl.
  • eu  hanunoo sin. compl.
  • fr  hanunoo
  • fr  hanonoo sin. compl.
  • fr  hanuno'o sin. compl.
  • gl  hanunoo
  • gl  hanonoo sin. compl.
  • gn  hanunóo
  • gn  hanonóo sin. compl.
  • it  hanunoo
  • it  hanonoo sin. compl.
  • it  hanunó'o sin. compl.
  • pt  hanunóo
  • pt  hanonoo sin. compl.
  • zh  哈努诺语
  • scr  Escriptura hanunóo

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El grup etnolingüístic hanunóo s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a mangyan, juntament amb els iraya, els alangan, els tadyawan, els batangan, els buhid, els ratagnon i els tao buid. El territori tradicional d'aquests grups se situa a les terres altes de l'interior de l'illa de Mindoro. A les terres baixes de Mindoro, en canvi, hi viuen majoritàriament altres grups no mangyan, com el tagal, el visaia i l'ilocano. El hanunóo limita amb el tagal i el buhid.

Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.

Els hanunóo han conservat el sistema d'escriptura propi, a diferència d'altres comunitats lingüístiques de les Filipines, que van adoptar l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar-hi al segle XVI. L'escriptura hanunóo és una de les dues variants de l'escriptura mangyan, juntament amb l'utilitzada pels buhid.

L'escriptura mangyan deriva de l'escriptura kavi i està relacionada amb l'escriptura baybayin, utilitzada originalment per escriure el tagal. El suport tradicional de l'escriptura mangyan és el bambú, sobre el qual es graven les lletres amb l'ajut d'un instrument afilat. El procés de gravació es fa en columnes verticals, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, encara que habitualment es llegeix d'esquerra a dreta, en sentit horitzontal.
hanunóo hanunóo

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  hanunóo
  • ca  hanonoo sin. compl.
  • ar  هانونو
  • cy  Hanunoo
  • cy  Hanonoo sin. compl.
  • de  Hanunoo
  • de  Hanonoo sin. compl.
  • en  Hanunoo
  • en  Hanonoo sin. compl.
  • es  hanunó
  • es  hanonoo sin. compl.
  • eu  hanunooera
  • eu  hanonoo sin. compl.
  • eu  hanunoo sin. compl.
  • fr  hanunoo
  • fr  hanonoo sin. compl.
  • fr  hanuno'o sin. compl.
  • gl  hanunoo
  • gl  hanonoo sin. compl.
  • gn  hanunóo
  • gn  hanonóo sin. compl.
  • it  hanunoo
  • it  hanonoo sin. compl.
  • it  hanunó'o sin. compl.
  • pt  hanunóo
  • pt  hanonoo sin. compl.
  • zh  哈努诺语
  • scr  Escriptura hanunóo

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El grup etnolingüístic hanunóo s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a mangyan, juntament amb els iraya, els alangan, els tadyawan, els batangan, els buhid, els ratagnon i els tao buid. El territori tradicional d'aquests grups se situa a les terres altes de l'interior de l'illa de Mindoro. A les terres baixes de Mindoro, en canvi, hi viuen majoritàriament altres grups no mangyan, com el tagal, el visaia i l'ilocano. El hanunóo limita amb el tagal i el buhid.

Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.

Els hanunóo han conservat el sistema d'escriptura propi, a diferència d'altres comunitats lingüístiques de les Filipines, que van adoptar l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar-hi al segle XVI. L'escriptura hanunóo és una de les dues variants de l'escriptura mangyan, juntament amb l'utilitzada pels buhid.

L'escriptura mangyan deriva de l'escriptura kavi i està relacionada amb l'escriptura baybayin, utilitzada originalment per escriure el tagal. El suport tradicional de l'escriptura mangyan és el bambú, sobre el qual es graven les lletres amb l'ajut d'un instrument afilat. El procés de gravació es fa en columnes verticals, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, encara que habitualment es llegeix d'esquerra a dreta, en sentit horitzontal.
harakmbet harakmbet

Aïllada, Amèrica > Perú

  • ca  harakmbut
  • ca  amarakaeri sin. compl.
  • ca  harakmbet sin. compl.
  • ca  harakmbut ate sin. compl.
  • ca  mashco sin. compl.
  • cod  harakmbut háte
  • ar  هاراكمبوت
  • cy  Harakmbut
  • cy  Amarakaeri sin. compl.
  • cy  Harakmbet sin. compl.
  • cy  Harakmbut ate sin. compl.
  • cy  Mashco sin. compl.
  • de  Harakmbut
  • de  Amarakaeri sin. compl.
  • de  Harakmbet sin. compl.
  • de  Harakmbut Ate sin. compl.
  • de  Mashco sin. compl.
  • en  Harakmbut
  • en  Amarakaeri sin. compl.
  • en  Arakmbet sin. compl.
  • en  Arakmbut sin. compl.
  • en  Harakmbet sin. compl.
  • en  Harakmbut Ate sin. compl.
  • en  Mashco sin. compl.
  • es  harakambeto
  • es  amarakaerí sin. compl.
  • es  harakmbet sin. compl.
  • es  harakmbut sin. compl.
  • es  harakmbut ate sin. compl.
  • es  mashco sin. compl.
  • eu  harakmbut
  • eu  amarakaeri sin. compl.
  • eu  harakmbet sin. compl.
  • eu  harakmbut ate sin. compl.
  • eu  mashco sin. compl.
  • fr  harakmbut
  • fr  amarakaeri sin. compl.
  • fr  harakmbet sin. compl.
  • fr  harakmbut ate sin. compl.
  • fr  mashco sin. compl.
  • gl  harakmbut
  • gl  amarakaeri sin. compl.
  • gl  harakmbet sin. compl.
  • gl  harakmbut ate sin. compl.
  • gl  mashco sin. compl.
  • it  harakmbut
  • it  amarakaeri sin. compl.
  • it  harakmbet sin. compl.
  • it  harakmbut ate sin. compl.
  • it  mashco sin. compl.
  • ja  アラクンブット語
  • ja  マシュコ語 sin. compl.
  • ja  アマラカエリ語 sin. compl.
  • nl  Harakmbut
  • nl  Amarakaeri sin. compl.
  • nl  Harakmbet sin. compl.
  • nl  Harakmbut Ate sin. compl.
  • nl  Mashco sin. compl.
  • pt  harakmbut
  • pt  amarakaeri sin. compl.
  • pt  harakmbet sin. compl.
  • pt  harakmbut ate sin. compl.
  • pt  mashco sin. compl.
  • ru  Харакмбыт
  • ru  Машко sin. compl.
  • ru  Аракмбыт sin. compl.
  • ru  Харамбыт sin. compl.
  • ru  Хате туйонери sin. compl.
  • ru  Харакмбет sin. compl.
  • ru  Амаракаэри sin. compl.
  • zh  哈拉克姆布特语
  • zh  哈拉克姆贝特、马史可、哈拉克姆布塔特、阿马拉卡艾里 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Aïllada, Amèrica > Perú

Definició
L'autodenominació harakmbut háte significa 'la llengua dels homes'. Mashco és el nom que els mestissos donen al grup ètnic harakmbut i a la seva llengua.

La llengua consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: wachipaire, arasaire, amarakaeri i sapiteri. Es fa difícil situar-los geogràficament, ja que són un poble amb molta mobilitat. El nom amarakaeri de vegades s'empra com a sinònim de harakmbut per a designar la llengua o el grup ètnic sencer.

La regió del riu Madre de Dios i els seus afluents no va ser explorada sistemàticament fins al final del segle XIX, en època de l'explotació del cautxú. Les primeres missions evangelitzadores van entrar en contacte amb els harakmbuts vers el 1901.

La població harakmbut actual és bilingüe en espanyol, però es manté la transmissió de la llengua pròpia.
harakmbut harakmbut

Aïllada, Amèrica > Perú

  • ca  harakmbut
  • ca  amarakaeri sin. compl.
  • ca  harakmbet sin. compl.
  • ca  harakmbut ate sin. compl.
  • ca  mashco sin. compl.
  • cod  harakmbut háte
  • ar  هاراكمبوت
  • cy  Harakmbut
  • cy  Amarakaeri sin. compl.
  • cy  Harakmbet sin. compl.
  • cy  Harakmbut ate sin. compl.
  • cy  Mashco sin. compl.
  • de  Harakmbut
  • de  Amarakaeri sin. compl.
  • de  Harakmbet sin. compl.
  • de  Harakmbut Ate sin. compl.
  • de  Mashco sin. compl.
  • en  Harakmbut
  • en  Amarakaeri sin. compl.
  • en  Arakmbet sin. compl.
  • en  Arakmbut sin. compl.
  • en  Harakmbet sin. compl.
  • en  Harakmbut Ate sin. compl.
  • en  Mashco sin. compl.
  • es  harakambeto
  • es  amarakaerí sin. compl.
  • es  harakmbet sin. compl.
  • es  harakmbut sin. compl.
  • es  harakmbut ate sin. compl.
  • es  mashco sin. compl.
  • eu  harakmbut
  • eu  amarakaeri sin. compl.
  • eu  harakmbet sin. compl.
  • eu  harakmbut ate sin. compl.
  • eu  mashco sin. compl.
  • fr  harakmbut
  • fr  amarakaeri sin. compl.
  • fr  harakmbet sin. compl.
  • fr  harakmbut ate sin. compl.
  • fr  mashco sin. compl.
  • gl  harakmbut
  • gl  amarakaeri sin. compl.
  • gl  harakmbet sin. compl.
  • gl  harakmbut ate sin. compl.
  • gl  mashco sin. compl.
  • it  harakmbut
  • it  amarakaeri sin. compl.
  • it  harakmbet sin. compl.
  • it  harakmbut ate sin. compl.
  • it  mashco sin. compl.
  • ja  アラクンブット語
  • ja  マシュコ語 sin. compl.
  • ja  アマラカエリ語 sin. compl.
  • nl  Harakmbut
  • nl  Amarakaeri sin. compl.
  • nl  Harakmbet sin. compl.
  • nl  Harakmbut Ate sin. compl.
  • nl  Mashco sin. compl.
  • pt  harakmbut
  • pt  amarakaeri sin. compl.
  • pt  harakmbet sin. compl.
  • pt  harakmbut ate sin. compl.
  • pt  mashco sin. compl.
  • ru  Харакмбыт
  • ru  Машко sin. compl.
  • ru  Аракмбыт sin. compl.
  • ru  Харамбыт sin. compl.
  • ru  Хате туйонери sin. compl.
  • ru  Харакмбет sin. compl.
  • ru  Амаракаэри sin. compl.
  • zh  哈拉克姆布特语
  • zh  哈拉克姆贝特、马史可、哈拉克姆布塔特、阿马拉卡艾里 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Aïllada, Amèrica > Perú

Definició
L'autodenominació harakmbut háte significa 'la llengua dels homes'. Mashco és el nom que els mestissos donen al grup ètnic harakmbut i a la seva llengua.

La llengua consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: wachipaire, arasaire, amarakaeri i sapiteri. Es fa difícil situar-los geogràficament, ja que són un poble amb molta mobilitat. El nom amarakaeri de vegades s'empra com a sinònim de harakmbut per a designar la llengua o el grup ètnic sencer.

La regió del riu Madre de Dios i els seus afluents no va ser explorada sistemàticament fins al final del segle XIX, en època de l'explotació del cautxú. Les primeres missions evangelitzadores van entrar en contacte amb els harakmbuts vers el 1901.

La població harakmbut actual és bilingüe en espanyol, però es manté la transmissió de la llengua pròpia.
harakmbut ate harakmbut ate

Aïllada, Amèrica > Perú

  • ca  harakmbut
  • ca  amarakaeri sin. compl.
  • ca  harakmbet sin. compl.
  • ca  harakmbut ate sin. compl.
  • ca  mashco sin. compl.
  • cod  harakmbut háte
  • ar  هاراكمبوت
  • cy  Harakmbut
  • cy  Amarakaeri sin. compl.
  • cy  Harakmbet sin. compl.
  • cy  Harakmbut ate sin. compl.
  • cy  Mashco sin. compl.
  • de  Harakmbut
  • de  Amarakaeri sin. compl.
  • de  Harakmbet sin. compl.
  • de  Harakmbut Ate sin. compl.
  • de  Mashco sin. compl.
  • en  Harakmbut
  • en  Amarakaeri sin. compl.
  • en  Arakmbet sin. compl.
  • en  Arakmbut sin. compl.
  • en  Harakmbet sin. compl.
  • en  Harakmbut Ate sin. compl.
  • en  Mashco sin. compl.
  • es  harakambeto
  • es  amarakaerí sin. compl.
  • es  harakmbet sin. compl.
  • es  harakmbut sin. compl.
  • es  harakmbut ate sin. compl.
  • es  mashco sin. compl.
  • eu  harakmbut
  • eu  amarakaeri sin. compl.
  • eu  harakmbet sin. compl.
  • eu  harakmbut ate sin. compl.
  • eu  mashco sin. compl.
  • fr  harakmbut
  • fr  amarakaeri sin. compl.
  • fr  harakmbet sin. compl.
  • fr  harakmbut ate sin. compl.
  • fr  mashco sin. compl.
  • gl  harakmbut
  • gl  amarakaeri sin. compl.
  • gl  harakmbet sin. compl.
  • gl  harakmbut ate sin. compl.
  • gl  mashco sin. compl.
  • it  harakmbut
  • it  amarakaeri sin. compl.
  • it  harakmbet sin. compl.
  • it  harakmbut ate sin. compl.
  • it  mashco sin. compl.
  • ja  アラクンブット語
  • ja  マシュコ語 sin. compl.
  • ja  アマラカエリ語 sin. compl.
  • nl  Harakmbut
  • nl  Amarakaeri sin. compl.
  • nl  Harakmbet sin. compl.
  • nl  Harakmbut Ate sin. compl.
  • nl  Mashco sin. compl.
  • pt  harakmbut
  • pt  amarakaeri sin. compl.
  • pt  harakmbet sin. compl.
  • pt  harakmbut ate sin. compl.
  • pt  mashco sin. compl.
  • ru  Харакмбыт
  • ru  Машко sin. compl.
  • ru  Аракмбыт sin. compl.
  • ru  Харамбыт sin. compl.
  • ru  Хате туйонери sin. compl.
  • ru  Харакмбет sin. compl.
  • ru  Амаракаэри sin. compl.
  • zh  哈拉克姆布特语
  • zh  哈拉克姆贝特、马史可、哈拉克姆布塔特、阿马拉卡艾里 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Aïllada, Amèrica > Perú

Definició
L'autodenominació harakmbut háte significa 'la llengua dels homes'. Mashco és el nom que els mestissos donen al grup ètnic harakmbut i a la seva llengua.

La llengua consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: wachipaire, arasaire, amarakaeri i sapiteri. Es fa difícil situar-los geogràficament, ja que són un poble amb molta mobilitat. El nom amarakaeri de vegades s'empra com a sinònim de harakmbut per a designar la llengua o el grup ètnic sencer.

La regió del riu Madre de Dios i els seus afluents no va ser explorada sistemàticament fins al final del segle XIX, en època de l'explotació del cautxú. Les primeres missions evangelitzadores van entrar en contacte amb els harakmbuts vers el 1901.

La població harakmbut actual és bilingüe en espanyol, però es manté la transmissió de la llengua pròpia.
hatsa hatsa

Khoisan, Àfrica > Tanzània

  • ca  hadza
  • ca  bali sin. compl.
  • ca  hadzapi sin. compl.
  • ca  hatsa sin. compl.
  • ca  kangeju sin. compl.
  • ca  kindiga sin. compl.
  • ca  tindiga sin. compl.
  • ca  wakingdiga sin. compl.
  • ca  watindega sin. compl.
  • ar  هادجا
  • cy  Hadza
  • cy  Bali sin. compl.
  • cy  Hadzapi sin. compl.
  • cy  Hatsa sin. compl.
  • cy  Kangeju sin. compl.
  • cy  Kindiga sin. compl.
  • cy  Tindiga sin. compl.
  • cy  Wakingdiga sin. compl.
  • cy  Watindega sin. compl.
  • de  Hadza
  • de  Bali sin. compl.
  • de  Hadzabe sin. compl.
  • de  Hadzapi sin. compl.
  • de  Hatsa sin. compl.
  • de  Kangeju sin. compl.
  • de  Kindiga sin. compl.
  • de  Tindiga sin. compl.
  • de  Wakingdiga sin. compl.
  • de  Watindega sin. compl.
  • en  Hadza
  • en  Bali sin. compl.
  • en  Hadzabi sin. compl.
  • en  Hadzapi sin. compl.
  • en  Hatsa sin. compl.
  • en  Kangeju sin. compl.
  • en  Kindiga sin. compl.
  • en  Tindiga sin. compl.
  • en  Wakindiga sin. compl.
  • en  Watindiga sin. compl.
  • es  hatsa
  • es  bali sin. compl.
  • es  hadza sin. compl.
  • es  hadzapi sin. compl.
  • es  kangeju sin. compl.
  • es  kindiga sin. compl.
  • es  tindiga sin. compl.
  • es  wakingdiga sin. compl.
  • es  watindega sin. compl.
  • eu  hadzera
  • eu  bali sin. compl.
  • eu  hadza sin. compl.
  • eu  hadzapi sin. compl.
  • eu  hatsa sin. compl.
  • eu  kangeju sin. compl.
  • eu  kindiga sin. compl.
  • eu  tindiga sin. compl.
  • eu  wakingdiga sin. compl.
  • eu  watindega sin. compl.
  • fr  hadza
  • fr  bali sin. compl.
  • fr  hadzapi sin. compl.
  • fr  hatsa sin. compl.
  • fr  kangeju sin. compl.
  • fr  kindiga sin. compl.
  • fr  tindiga sin. compl.
  • fr  wakindiga sin. compl.
  • fr  watindega sin. compl.
  • gl  hadza
  • gl  bali sin. compl.
  • gl  hadzapi sin. compl.
  • gl  hatsa sin. compl.
  • gl  kangeju sin. compl.
  • gl  kindiga sin. compl.
  • gl  tindiga sin. compl.
  • gl  wakingdiga sin. compl.
  • gl  watindega sin. compl.
  • gn  hadsa
  • gn  bali sin. compl.
  • gn  hadzapi sin. compl.
  • gn  hatsa sin. compl.
  • gn  kangeju sin. compl.
  • gn  kindiga sin. compl.
  • gn  tindiga sin. compl.
  • gn  wakingdiga sin. compl.
  • gn  watindega sin. compl.
  • it  hadza
  • it  bali sin. compl.
  • it  hadzapi sin. compl.
  • it  hatsa sin. compl.
  • it  kangeju sin. compl.
  • it  kindiga sin. compl.
  • it  tindiga sin. compl.
  • it  wakingdiga sin. compl.
  • it  watindega sin. compl.
  • pt  hadza
  • pt  bali sin. compl.
  • pt  hadzapi sin. compl.
  • pt  hatsa sin. compl.
  • pt  kangeju sin. compl.
  • pt  kindiga sin. compl.
  • pt  tindiga sin. compl.
  • pt  wakingdiga sin. compl.
  • pt  watindega sin. compl.
  • tmh  Tahadzat
  • tmh  bali sin. compl.
  • tmh  hadzapi sin. compl.
  • tmh  Hatsa sin. compl.
  • tmh  kangeju sin. compl.
  • tmh  kindiga sin. compl.
  • tmh  tindiga sin. compl.
  • tmh  wakingdiga sin. compl.
  • tmh  watindega sin. compl.
  • zh  Hadza
  • zh  Bali sin. compl.
  • zh  hadzapi sin. compl.
  • zh  hatsa sin. compl.
  • zh  kangeju sin. compl.
  • zh  kindiga sin. compl.
  • zh  tindiga sin. compl.
  • zh  wakingdiga sin. compl.
  • zh  watindega sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > Tanzània

Definició
Els hadza són un grup etnolingüístic establert tradicionalment a la regió est i sud del llac Eyasi, situat al nord de Tanzània. Hi ha cert desacord al voltant de la classificació de la llengua hadza i alguns autors inclouen aquesta llengua dins la família khoisan.

Els grups etnolingüístics que tenen més contacte amb els hadzes són els iraqws, els izanzus i els datogues. Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (isanzu), la nilosahariana (datoga) i el khoisan (hadza).

El hadza és una de les tres llengües parlades a l'Àfrica oriental (juntament amb el sandawe i el dahalo) que tenen clics en el seu inventari fonètic. Els clics són uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar), i són el tret més característic de les llengües khoisans.

Hi ha autors que distingeixen dues varietats dialectals del hadza: el kondoa i el merilu.
haussa haussa

Afroasiàtica > Txàdica > Occidental, Àfrica > Benín, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria

  • ca  haussa
  • ar  هوسا
  • cy  Hawsa
  • cy  Abakwariga sin. compl.
  • cy  Habe sin. compl.
  • cy  Hausawa sin. compl.
  • cy  Kado sin. compl.
  • cy  Mgbakpa sin. compl.
  • de  Hausa
  • de  Abakwariga sin. compl.
  • de  Habe sin. compl.
  • de  Hausawa sin. compl.
  • de  Haussa sin. compl.
  • de  Kado sin. compl.
  • de  Mgbakpa sin. compl.
  • en  Hausa
  • en  Abakwariga sin. compl.
  • en  Habe sin. compl.
  • en  Haoussa sin. compl.
  • en  Hausawa sin. compl.
  • en  Kado sin. compl.
  • en  Mgbakpa sin. compl.
  • es  hausa
  • es  abakwariga sin. compl.
  • es  habe sin. compl.
  • es  hausawa sin. compl.
  • es  kado sin. compl.
  • es  mgbakpa sin. compl.
  • eu  hausa
  • eu  abakwariga sin. compl.
  • eu  habe sin. compl.
  • eu  hausawa sin. compl.
  • eu  kado sin. compl.
  • eu  mgbakpa sin. compl.
  • fr  haoussa
  • fr  abakwariga sin. compl.
  • fr  habe sin. compl.
  • fr  hausa sin. compl.
  • fr  hausawa sin. compl.
  • fr  kado sin. compl.
  • fr  mgbakpa sin. compl.
  • gl  hausa
  • gl  abakwariga sin. compl.
  • gl  habe sin. compl.
  • gl  hausawa sin. compl.
  • gl  kado sin. compl.
  • gl  mgbakpa sin. compl.
  • gn  hausa
  • gn  avakwariga sin. compl.
  • gn  hausawa sin. compl.
  • gn  have sin. compl.
  • gn  mgvakpa sin. compl.
  • it  hausa
  • it  abakwariga sin. compl.
  • it  habe sin. compl.
  • it  hausawa sin. compl.
  • it  kado sin. compl.
  • it  mgbakpa sin. compl.
  • ja  ハウサ語
  • nl  Hausa
  • nl  Abakwariga sin. compl.
  • nl  Habe sin. compl.
  • nl  Hausawa sin. compl.
  • nl  Kado sin. compl.
  • nl  Mgbakpa sin. compl.
  • pt  haussa
  • pt  abakwariga sin. compl.
  • pt  habe sin. compl.
  • pt  hausawa sin. compl.
  • pt  kado sin. compl.
  • pt  mgbakpa sin. compl.
  • ru  Хауса
  • ru  Кадо sin. compl.
  • ru  Хабе sin. compl.
  • ru  Хаусава sin. compl.
  • ru  Мгбакпа sin. compl.
  • ru  Абакварига sin. compl.
  • zh  豪萨语
  • zh  豪萨瓦、阿巴克瓦利加、穆戈巴克帕、哈贝、卡多 sin. compl.
  • scr  Alfabet aràbic
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Afroasiàtica > Txàdica > Occidental, Àfrica > Benín, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria

Definició
De les 150 llengües txàdiques, el haussa és la que té, de llarg, el major nombre de parlants. A més dels hausses de Níger i Nigèria, molts altres pobles veïns, generalment musulmans, empren la llengua haussa com a llengua d'intercanvi intercultural (al Txad, el Sudan i Ghana, principalment). L'àrea de difusió del haussa ha crescut enormement al llarg dels segles en detriment d'altres llengües.

Des del segle XII fins avui, els hausses mantenen l'hegemonia política a la regió del centre i nord de l'actual Nigèria i a l'est de Níger.

Es distingeixen quatre blocs dialectals principals de haussa: dialectes orientals, dialectes occidentals, dialectes septentrionals i dialectes meridionals.

La base de l'estàndard de la llengua haussa és el parlar de Kano, de dialecte oriental. Té molta difusió als mitjans de comunicació, l'escola i en la projecció internacional.

Fins a la primeria del segle XX, el haussa s'ha escrit en una adaptació de l'alfabet àrab, actualment en retrocés davant de l'alfabet llatí.
hawaià hawaià

Austronèsica, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  hawaià
  • cod  'Ōlelo Hawai'i
  • ar  هاواي
  • cy  Hawäieg
  • cy  'olelo hawai'i sin. compl.
  • cy  'olelo hawai'i makuahine sin. compl.
  • de  Hawaiisch
  • de  'Olelo Hawai'i sin. compl.
  • de  'Olelo Hawai'i Makuahine sin. compl.
  • en  Hawaiian
  • en  'Olelo Hawai'i sin. compl.
  • en  'Olelo Hawai'i Makuahine sin. compl.
  • es  hawaiano
  • es  'olelo hawai'i sin. compl.
  • es  'olelo hawai'i makuahine sin. compl.
  • eu  hawaiiera
  • eu  'olelo hawai'i sin. compl.
  • eu  'olelo hawai'i makuahine sin. compl.
  • fr  hawaïen
  • fr  hawaii sin. compl.
  • fr  'olelo hawai'i sin. compl.
  • fr  'olelo hawai'i et makuahine sin. compl.
  • gl  hawaiano
  • gl  'olelo hawai'i sin. compl.
  • gl  'olelo hawai'i makuahine sin. compl.
  • gn  hawaiáno
  • gn  'olelo hawai'i sin. compl.
  • gn  'olelo hawai'i makuahine sin. compl.
  • it  hawaiano
  • it  'olelo hawai'i sin. compl.
  • it  'olelo hawai'i makuahine sin. compl.
  • ja  ハワイ語
  • nl  Hawaiiaans
  • nl  'Olelo Hawai'i sin. compl.
  • nl  'Olelo Hawai'i Makuahine sin. compl.
  • pt  havaiano
  • pt  'olelo hawai'i sin. compl.
  • pt  'olelo hawai'i makuahine sin. compl.
  • ru  Гавайский
  • ru  Олело хавайи sin. compl.
  • ru  Хаваин sin. compl.
  • zh  夏威夷语
  • zh  奥雷洛哈瓦伊 sin. compl.
  • zh  奥雷洛哈瓦伊马夸希内 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Dels dos milers de parlants que té actualment el hawaià, es calcula que només uns 200 són parlants nadius, la majoria de l'illa de Ni'ihau; la resta l'han après a l'escola. Aquesta illa es manté fora de la interferència de l'anglès fins al punt que la majoria d'habitants són monolingües.

A la resta de l'arxipèlag, en canvi, el hawaià pateix un procés avançat de substitució iniciat a mitjan segle XIX. A l'illa principal de Hawaii ha estat substituït gairebé completament pel pidgin hawaià de base anglesa.

El hawaià de Ni'ihau s'ha pres com a base per als intents de recuperació de la llengua. Des del 1984, les noves generacions han començat a aprendre la llengua autòctona a l'escola. La llengua només es recuperarà si es reprèn la transmissió de pares a fills i creix, per tant, la xifra de parlants nadius.
hawuwut hawuwut

Atapascana-eyak-tlingit > Costa del Pacífic > Oregon, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  tolowa
  • ca  hawuwut sin. compl.
  • cy  Tolowa
  • cy  Hawuwut sin. compl.
  • de  Tolowa
  • de  Hawuwut sin. compl.
  • en  Tolowa
  • en  Hawuwut sin. compl.
  • es  tolohua
  • eu  tolowera
  • eu  hawuwut sin. compl.
  • eu  tolowa sin. compl.
  • fr  tolowa
  • fr  hawuwut sin. compl.
  • gl  tolowa
  • gl  hawuwut sin. compl.
  • gn  tolohua
  • gn  hawuwut sin. compl.
  • it  tolowa
  • it  hawuwut sin. compl.
  • pt  tolowa
  • pt  hawuwut sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Costa del Pacífic > Oregon, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües atapascanes de la costa del Pacífic s'estenien des del sud d'Oregon fins al nord de Califòrnia. Se'n distingeixen dos grups: les llengües d'Oregon i les de Califòrnia. Les dues que han arribat als nostres dies, el hupa i el tolowa, estan pràcticament extingides.

El tolowa està integrat pels següents dos dialectes, probablement ja extingits: el chetko, que es parla a la riba del riu Chetko (al sud d'Oregon) i que l'any 1964 ja només tenia quatre parlants vius, i el dialecte del riu Smith (a la ciutat de Crescente, a Califòrnia) que compta amb menys de 10 parlants d'edat avançada. Aquestes dades són del 2001, raó per la qual és probable que la llengua ja s'hagi extingit.

Loren Bommelyn, membre de la comunitat del riu Smith, va aprendre la llengua de jove, tot i que els pares no l'hi havien transmesa d'infant. És qui més estudis ha publicat sobre la llengua tolowa en un intent de preservar-la per a les noves generacions.

A la darreria dels anys seixanta del segle XX, Bommelyn va adaptar l'alfabet Unifon per al tolowa. Aquest alfabet es basa en el llatí, però l'amplia amb símbols fonètics per tal d'arribar a representar cada so d'una llengua amb una grafia pròpia (en una relació unívoca so-grafia).

El sistema Unifon tenia, tanmateix, l'inconvenient que no es podia escriure amb una màquina d'escriure convencional i que era molt poc pràctic en l'ús informatitzat. A final de segle, el mateix Bommelyn es va encarregar de substituir-lo per una adaptació de l'alfabet llatí tradicional.

La comunitat tolowa s'autodenomina xash, que significa 'persones'. El terme tolowa és d'origen yurok.
haya haya

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  haya
  • ca  ekihaya sin. compl.
  • ca  hikaya sin. compl.
  • ca  ruhaya sin. compl.
  • ca  ziba sin. compl.
  • cod  ekihaya
  • cod  kihaya
  • cod  ruhaya
  • cod  ziba
  • ar  هايا
  • cy  Haya
  • cy  Ekihaya sin. compl.
  • cy  Kihaya sin. compl.
  • cy  Ruhaya sin. compl.
  • cy  Ziba sin. compl.
  • de  Haya
  • de  Ekihaya sin. compl.
  • de  Kihaya sin. compl.
  • de  Ruhaya sin. compl.
  • de  Ziba sin. compl.
  • en  Haya
  • en  Ekihaya sin. compl.
  • en  Kihaya sin. compl.
  • en  Ruhaya sin. compl.
  • en  Ziba sin. compl.
  • es  haya
  • es  ekihaya sin. compl.
  • es  kihaya sin. compl.
  • es  ruhaya sin. compl.
  • es  ziba sin. compl.
  • eu  hayera
  • eu  ekihaya sin. compl.
  • eu  haya sin. compl.
  • eu  kihaya sin. compl.
  • eu  ruhaya sin. compl.
  • eu  ziba sin. compl.
  • fr  haya
  • fr  ekihaya sin. compl.
  • fr  kihaya sin. compl.
  • fr  ruhaya sin. compl.
  • fr  ziba sin. compl.
  • gl  haya
  • gl  ekihaya sin. compl.
  • gl  kihaya sin. compl.
  • gl  ruhaya sin. compl.
  • gl  ziba sin. compl.
  • gn  ája
  • gn  ekihaya sin. compl.
  • gn  kihaya sin. compl.
  • gn  ruhaya sin. compl.
  • gn  siva sin. compl.
  • it  haya
  • it  ekihaya sin. compl.
  • it  kihaya sin. compl.
  • it  ruhaya sin. compl.
  • it  ziba sin. compl.
  • pt  haya
  • pt  ekihaya sin. compl.
  • pt  kihaya sin. compl.
  • pt  ruhaya sin. compl.
  • pt  ziba sin. compl.
  • tmh  Tahayat
  • tmh  Ekihaya sin. compl.
  • tmh  kihaya sin. compl.
  • tmh  ruhaya sin. compl.
  • tmh  ziba sin. compl.
  • zh  哈亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic haya constitueix aproximadament el 3,5% de la població de Tanzània. Generalment els parlants de haya tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels hayes, que han tingut una forta influència sobre els nyambos.

Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba i yoza.

El haya s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.