imakua
imakua
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca makua
- ca imakua sin. compl.
- ca kimakua sin. compl.
- ca makhua sin. compl.
- ca makhuwa-meetto sin. compl.
- ca makoa sin. compl.
- ca makuwa sin. compl.
- ca mato sin. compl.
- de Makua
- de Emakua sin. compl.
- de Macua sin. compl.
- de Makhuwa sin. compl.
- de Maquoua sin. compl.
- en Makua
- en Imakua sin. compl.
- en Kimakua sin. compl.
- en Makhua sin. compl.
- en Makhuwa-meetto sin. compl.
- en Makoa/Makuwa sin. compl.
- en Mato sin. compl.
- es makua
- es imakua sin. compl.
- es kimakua sin. compl.
- es makhua sin. compl.
- es makhuwa-meetto sin. compl.
- es makoa/Makuwa sin. compl.
- es mato sin. compl.
- eu makua
- eu imakua sin. compl.
- eu kimakua sin. compl.
- eu makhua sin. compl.
- eu makhuwa-meetto sin. compl.
- eu makoa/Makuwa sin. compl.
- eu mato sin. compl.
- fr makhuwa
- fr imakua sin. compl.
- fr makhua sin. compl.
- fr makua sin. compl.
- fr maquoua sin. compl.
- gl makua
- gl imakua sin. compl.
- gl kimakua sin. compl.
- gl makhua sin. compl.
- gl makhuwa-meetto sin. compl.
- gl makoa/Makuwa sin. compl.
- gl mato sin. compl.
- it makua
- it imakua sin. compl.
- it kimakua sin. compl.
- it makhua sin. compl.
- it makhuwa-meetto sin. compl.
- it makoa/Makuwa sin. compl.
- it mato sin. compl.
- nl Makua
- nl Imakua sin. compl.
- nl Makhua sin. compl.
- nl Makhuwa sin. compl.
- nl Maquoua sin. compl.
- pt makua
- pt imakua sin. compl.
- pt kimakua sin. compl.
- pt makhua sin. compl.
- pt makhuwa-meetto sin. compl.
- pt makoa/Makuwa sin. compl.
- pt mato sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definició
El makua es parla al nord de Moçambic, on és la llengua majoritària, i a l'extrem sud de Tanzània. Aquesta llengua és lingüísticament propera al lomwe (parlat a Moçambic) i consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: emakhuwa, enahara, esaaka, esankaci, emarevoni, elomwe, emeetto i echirima.
El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
inã
inã
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca carajà
- ca inã sin. compl.
- ca ini sin. compl.
- ca javaé sin. compl.
- ca karajá sin. compl.
- ca xambioà sin. compl.
- cod ini ribé
- ar الكاراجية
- cy Carajá
- cy Inã sin. compl.
- cy Ini sin. compl.
- cy Javaé sin. compl.
- cy Karajá sin. compl.
- cy Xambioá sin. compl.
- de Carajá
- de Inã sin. compl.
- de Ini sin. compl.
- de Javaé sin. compl.
- de Karajá sin. compl.
- de Xambioà sin. compl.
- en Carajá
- en Chamboa sin. compl.
- en Ini sin. compl.
- en Iny sin. compl.
- en Javaé sin. compl.
- en Javahé sin. compl.
- en Karaja sin. compl.
- en Karajá sin. compl.
- en Shambioá sin. compl.
- en Xambioá sin. compl.
- en Ynã sin. compl.
- es carajá
- es ini sin. compl.
- es iña sin. compl.
- es javaé sin. compl.
- es karajá sin. compl.
- es xambioà sin. compl.
- eu carajera
- eu inã sin. compl.
- eu ini sin. compl.
- eu javaé sin. compl.
- eu karajá sin. compl.
- eu xambioà sin. compl.
- fr karaja
- fr caraja sin. compl.
- fr inã sin. compl.
- fr ini sin. compl.
- fr javaé sin. compl.
- fr xambioà sin. compl.
- gn karaja
- gn inã sin. compl.
- gn ini sin. compl.
- gn javaé sin. compl.
- gn karajá sin. compl.
- gn xambioà sin. compl.
- it carajà
- it inã sin. compl.
- it ini sin. compl.
- it javaé sin. compl.
- it karajá sin. compl.
- it xambioà sin. compl.
- ja カラジャ語
- ja サンビオワ語 sin. compl.
- ja ジャヴァエ語 sin. compl.
- ja イニ語、イニャ語 sin. compl.
- nl Carajá
- nl Inã sin. compl.
- nl Ini sin. compl.
- nl Javaé sin. compl.
- nl Karajá sin. compl.
- nl Xambioá sin. compl.
- pt carajá
- pt inã sin. compl.
- pt ini sin. compl.
- pt javaé sin. compl.
- pt karajá sin. compl.
- pt xambioà sin. compl.
- ru Каража
- ru Ини sin. compl.
- ru Инья sin. compl.
- ru Явае sin. compl.
- ru Жовоэ sin. compl.
- ru Шамбиоа sin. compl.
- ru Шимбиоа sin. compl.
- zh 卡拉加语
- zh 伊尼、伊纳、卡拉加、昌比奥阿、加瓦艾 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definició
La llengua carajà inclou tres dialectes força semblants: el carajà, el javaé i el xambioà. S'estableix un contínum dialectal carajà-xambioà-javaé, en el qual el carajà i el javaé són les varietats més diferenciades. Alguns americanistes l'emparenten amb la família je, dins del tronc macro-je.
El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).
Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.
Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.
El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.
Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.
El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).
Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.
Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.
El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.
Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.
ina'o
ina'o
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú
- ca nomatsiguenga
- ca atiri sin. compl.
- ca campa nomatsiguenga sin. compl.
- ca ina'o sin. compl.
- ca inato sin. compl.
- ca inthome sin. compl.
- ca intsome sin. compl.
- cod nomatsiguenga
- ar نوماتسيغينغا
- cy Nomatsiguenga
- cy Atiri sin. compl.
- cy Campa nomatsiguenga sin. compl.
- cy Ina'o sin. compl.
- cy Inato sin. compl.
- cy Inthome sin. compl.
- cy Intsome sin. compl.
- de Nomatsiguenga
- de Atiri sin. compl.
- de Campa Nomatsiguenga sin. compl.
- de Ina'o sin. compl.
- de Inato sin. compl.
- de Inthome sin. compl.
- de Intsome sin. compl.
- en Nomatsiguenga
- en Atiri sin. compl.
- en Campa Nomatsiguenga sin. compl.
- en Ina'o sin. compl.
- en Inato sin. compl.
- en Inthome sin. compl.
- en Intsome sin. compl.
- en Nomatsiguenga Campa sin. compl.
- es nomachiguenga
- es atiri sin. compl.
- es campa nomatsiguenga sin. compl.
- es ina'o sin. compl.
- es inato sin. compl.
- es inthome sin. compl.
- es intsome sin. compl.
- es nomatsiguenga sin. compl.
- eu nomatsiguengera
- eu atiri sin. compl.
- eu campa nomatsiguenga sin. compl.
- eu ina'o sin. compl.
- eu inato sin. compl.
- eu inthome sin. compl.
- eu intsome sin. compl.
- eu nomatsiguenga sin. compl.
- fr nomatsiguenga
- fr atiri sin. compl.
- fr campa nomatsiguenga sin. compl.
- fr ina'o sin. compl.
- fr inato sin. compl.
- fr inthome sin. compl.
- fr intsome sin. compl.
- gl nomatsiguenga
- gl atiri sin. compl.
- gl campa nomatsiguenga sin. compl.
- gl ina'o sin. compl.
- gl inato sin. compl.
- gl inthome sin. compl.
- gl intsome sin. compl.
- it nomatsiguenga
- it atiri sin. compl.
- it campa nomatsiguenga sin. compl.
- it ina'o sin. compl.
- it inato sin. compl.
- it inthome sin. compl.
- it intsome sin. compl.
- ja ノマチゲンガ語
- nl Nomatsiguenga
- pt nomatsiguenga
- pt atiri sin. compl.
- pt campa nomatsiguenga sin. compl.
- pt ina'o sin. compl.
- pt inato sin. compl.
- pt inthome sin. compl.
- pt intsome sin. compl.
- ru Номацигенга
- ru Атири sin. compl.
- ru Кампа номацигенга sin. compl.
- zh 诺马奇根加语
- zh 坎帕－诺马奇根加、伊纳托、伊纳奥、因托美、因索美、阿提利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú
Definició
Les llengües del grup campa (ashàninka, ashèninka, caquinte, machiguenga i nomatsiguenga) són molt properes, tant pel que fa a semblances estructurals com als lligams socials entre els seus parlants. Tanmateix, no és possible la intercomprensió entre els parlants de les diverses llengües.
Els lligams socials i les relacions comercials han afavorit el bilingüisme de les diverses comunitats campa. Així, els homes nomatsiguenga solen saber també ashàninka i castellà. Entre les dones el coneixement de l'ashàninka és més baix.
El 1956 una epidèmia de xarampió va reduir la població nomatsiguenga a la meitat. D'altra banda, el grup s'ha vist implicat diverses vegades en els enfrontaments de l'exèrcit peruà i els grups revolucionaris d'esquerres.
La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe, tot i que els índexs d'escolarització són baixos.
Els lligams socials i les relacions comercials han afavorit el bilingüisme de les diverses comunitats campa. Així, els homes nomatsiguenga solen saber també ashàninka i castellà. Entre les dones el coneixement de l'ashàninka és més baix.
El 1956 una epidèmia de xarampió va reduir la població nomatsiguenga a la meitat. D'altra banda, el grup s'ha vist implicat diverses vegades en els enfrontaments de l'exèrcit peruà i els grups revolucionaris d'esquerres.
La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe, tot i que els índexs d'escolarització són baixos.
inabaknon
inabaknon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
- ca abaknon
- ca capul samal sin. compl.
- ca capuleño sin. compl.
- ca inabaknon sin. compl.
- ca kapul sin. compl.
- ar أباكنونية
- cy Abaknon
- cy Capul samal sin. compl.
- cy Capuleño sin. compl.
- cy Inabaknon sin. compl.
- cy Kapul sin. compl.
- de Abaknon
- de Capul sin. compl.
- de Capuleno sin. compl.
- de Capuleño sin. compl.
- de Inabaknon sin. compl.
- de Kapul sin. compl.
- en Abaknon
- en Abaknon Sama sin. compl.
- en Capul sin. compl.
- en Capul Samal sin. compl.
- en Capuleño sin. compl.
- en Inabaknon sin. compl.
- en Kapul sin. compl.
- es abaknon
- es capul sama sin. compl.
- es capuleño sin. compl.
- es inabaknon sin. compl.
- es kapul sin. compl.
- eu abaknonera
- eu abaknon sin. compl.
- eu abaknon sama sin. compl.
- eu capul samal sin. compl.
- eu capuleño sin. compl.
- eu inabaknon sin. compl.
- eu kapul sin. compl.
- fr abaknon
- fr capul samal sin. compl.
- fr capuleño sin. compl.
- fr inabaknon sin. compl.
- fr kapul sin. compl.
- gl abaknon
- gl capul samal sin. compl.
- gl capuleño sin. compl.
- gl inabaknon sin. compl.
- gl kapul sin. compl.
- gn avaknon
- gn capul samal sin. compl.
- gn inavaknon sin. compl.
- gn kapul sin. compl.
- gn kapuléño sin. compl.
- it abaknon
- it capul samal sin. compl.
- it capuleño sin. compl.
- it inabaknon sin. compl.
- it kapul sin. compl.
- pt abaknon
- pt capul samal sin. compl.
- pt capuleño sin. compl.
- pt inabaknon sin. compl.
- pt kapul sin. compl.
- zh 阿巴克农语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
Definició
El grup etnonlingüístic abaknon està establert a l'illa de Capul, situada al nord-oest de l'illa de Samar, la més oriental de les illes Visayas. La llengua abaknon, però, no és lingüísticament propera a les llengües parlades a la regió, com el bikol o el warai, sinó a les llengües sama (o samal). Aquestes llengües són parlades per diversos grups etnolingüístics localitzats als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi (entre Mindanao i Sabah, a Malàisia).
Segons la tradició oral, els abaknon provenen de Balabac, al sud de Palawan, i van emigrar a Samar per evitar la dominació dels moros.
Segons la tradició oral, els abaknon provenen de Balabac, al sud de Palawan, i van emigrar a Samar per evitar la dominació dels moros.
inamari
inamari
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Perú
- ca iñapari
- ca cujareño sin. compl.
- ca inamari sin. compl.
- ca mashco-piro sin. compl.
- ar إينياباري
- cy Iñapari
- cy Cujareño sin. compl.
- cy Inamari sin. compl.
- cy Mashco-piro sin. compl.
- de Iñapari
- de Cujareño sin. compl.
- de Inamari sin. compl.
- de Mashco-Piro sin. compl.
- en Iñapari
- en Cujareño sin. compl.
- en Inamari sin. compl.
- en Mashco-Piro sin. compl.
- es iñaparí
- es cujareño sin. compl.
- es inamari sin. compl.
- es iñapari sin. compl.
- es mashco-piro sin. compl.
- eu iñapariera
- eu cujareño sin. compl.
- eu cujarera sin. compl.
- eu inamari sin. compl.
- eu iñapari sin. compl.
- eu mashco-piro sin. compl.
- fr iñapari
- fr cujareño sin. compl.
- fr inamari sin. compl.
- fr inapari sin. compl.
- fr mashco-piro sin. compl.
- gl iñapari
- gl cujareño sin. compl.
- gl inamari sin. compl.
- gl iñapari sin. compl.
- gl mashco-piro sin. compl.
- it iñapari
- it cujareño sin. compl.
- it inamari sin. compl.
- it mashco-piro sin. compl.
- ja イニャパリ語
- nl Iñapari
- nl Cujareño sin. compl.
- nl Inamari sin. compl.
- nl Mashco-Piro sin. compl.
- pt iñapari
- pt cujareño sin. compl.
- pt inamari sin. compl.
- pt mashco-piro sin. compl.
- ru Иньяпари
- ru Кухареньо sin. compl.
- ru Машко-пиро sin. compl.
- zh 伊尼亚帕里语
- zh 马史可－皮罗、库哈勒尼奥、伊纳马里 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Perú
Definició
L'iñapari és una llengua molt propera a l'apurinà i el piro.
Fins fa unes dècades hi havia parlants d'iñapari al Brasil (sud de l'Estat d'Acre, tocant a la frontera amb Perú i Bolívia) i també a Bolívia (nord-oest de l'Estat de Pando, tocant a la frontera amb Perú i Brasil).
Fins fa unes dècades hi havia parlants d'iñapari al Brasil (sud de l'Estat d'Acre, tocant a la frontera amb Perú i Bolívia) i també a Bolívia (nord-oest de l'Estat de Pando, tocant a la frontera amb Perú i Brasil).
inamwanga
inamwanga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca nyamwanga
- ca chinamwanga sin. compl.
- ca ichinamwanga sin. compl.
- ca inamwanga sin. compl.
- ca kinamwanga sin. compl.
- ca mwanga sin. compl.
- ca namwanga sin. compl.
- de Nyamwanga
- de Chinamwanga sin. compl.
- de Ichinamwanga sin. compl.
- de Iwa sin. compl.
- de Mwanga sin. compl.
- en Nyamwanga
- en Chinamwanga sin. compl.
- en Ichinamwanga sin. compl.
- en Inamwanga sin. compl.
- en Kinamwanga sin. compl.
- en Mwanga sin. compl.
- en Namwanga sin. compl.
- es nyamwanga
- es chinamwanga sin. compl.
- es ichinamwanga sin. compl.
- es inamwanga sin. compl.
- es kinamwanga sin. compl.
- es mwanga sin. compl.
- es namwanga sin. compl.
- eu nyamwanga
- eu chinamwanga sin. compl.
- eu ichinamwanga sin. compl.
- eu inamwanga sin. compl.
- eu kinamwanga sin. compl.
- eu mwanga sin. compl.
- eu namwanga sin. compl.
- fr nyamwanga
- fr chinyamwanga sin. compl.
- fr ichinyamwanga sin. compl.
- fr inyamwanga sin. compl.
- fr mwanga sin. compl.
- gl nyamwanga
- gl chinamwanga sin. compl.
- gl ichinamwanga sin. compl.
- gl inamwanga sin. compl.
- gl kinamwanga sin. compl.
- gl mwanga sin. compl.
- gl namwanga sin. compl.
- it nyamwanga
- it chinamwanga sin. compl.
- it ichinamwanga sin. compl.
- it inamwanga sin. compl.
- it kinamwanga sin. compl.
- it mwanga sin. compl.
- it namwanga sin. compl.
- nl Nyamwanga
- nl Chinyamwanga sin. compl.
- nl Ichinyamwanga sin. compl.
- nl Inyamwanga sin. compl.
- nl Mwanga sin. compl.
- pt nyamwanga
- pt chinamwanga sin. compl.
- pt ichinamwanga sin. compl.
- pt inamwanga sin. compl.
- pt kinamwanga sin. compl.
- pt mwanga sin. compl.
- pt namwanga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definició
El territori tradicional dels nyamwangues s'estén als dos costats de la frontera entre Tanzània i Zàmbia, entre els llacs Tanganyika i Nyasa. Entre els grups veïns trobem els mambwes a l'oest, els fipes al nord-oest, els wandes al nord-est, els nyihes a l'est, i els bembes al sud.
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
iñapari
iñapari
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Perú
- ca iñapari
- ca cujareño sin. compl.
- ca inamari sin. compl.
- ca mashco-piro sin. compl.
- ar إينياباري
- cy Iñapari
- cy Cujareño sin. compl.
- cy Inamari sin. compl.
- cy Mashco-piro sin. compl.
- de Iñapari
- de Cujareño sin. compl.
- de Inamari sin. compl.
- de Mashco-Piro sin. compl.
- en Iñapari
- en Cujareño sin. compl.
- en Inamari sin. compl.
- en Mashco-Piro sin. compl.
- es iñaparí
- es cujareño sin. compl.
- es inamari sin. compl.
- es iñapari sin. compl.
- es mashco-piro sin. compl.
- eu iñapariera
- eu cujareño sin. compl.
- eu cujarera sin. compl.
- eu inamari sin. compl.
- eu iñapari sin. compl.
- eu mashco-piro sin. compl.
- fr iñapari
- fr cujareño sin. compl.
- fr inamari sin. compl.
- fr inapari sin. compl.
- fr mashco-piro sin. compl.
- gl iñapari
- gl cujareño sin. compl.
- gl inamari sin. compl.
- gl iñapari sin. compl.
- gl mashco-piro sin. compl.
- it iñapari
- it cujareño sin. compl.
- it inamari sin. compl.
- it mashco-piro sin. compl.
- ja イニャパリ語
- nl Iñapari
- nl Cujareño sin. compl.
- nl Inamari sin. compl.
- nl Mashco-Piro sin. compl.
- pt iñapari
- pt cujareño sin. compl.
- pt inamari sin. compl.
- pt mashco-piro sin. compl.
- ru Иньяпари
- ru Кухареньо sin. compl.
- ru Машко-пиро sin. compl.
- zh 伊尼亚帕里语
- zh 马史可－皮罗、库哈勒尼奥、伊纳马里 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Perú
Definició
L'iñapari és una llengua molt propera a l'apurinà i el piro.
Fins fa unes dècades hi havia parlants d'iñapari al Brasil (sud de l'Estat d'Acre, tocant a la frontera amb Perú i Bolívia) i també a Bolívia (nord-oest de l'Estat de Pando, tocant a la frontera amb Perú i Brasil).
Fins fa unes dècades hi havia parlants d'iñapari al Brasil (sud de l'Estat d'Acre, tocant a la frontera amb Perú i Bolívia) i també a Bolívia (nord-oest de l'Estat de Pando, tocant a la frontera amb Perú i Brasil).
inaquean
inaquean
Chon, Amèrica > Argentina
- ca tehuelche
- ca aonik'enk o inaken sin. compl.
- ca aoniken sin. compl.
- ca gununa-kena sin. compl.
- ca hongote sin. compl.
- ca inaquean sin. compl.
- ca patagones sin. compl.
- ca tsoneka sin. compl.
- cod aonek'enk (tawenkenkt)
- ar تويلتشية
- cy Tehuelche
- cy Aonik'enk neu inaken sin. compl.
- cy Aoniken sin. compl.
- cy Gununa-kena sin. compl.
- cy Hongote sin. compl.
- cy Inaquean sin. compl.
- cy Patagones sin. compl.
- cy Tsoneka sin. compl.
- de Tehuelche
- de Aonek'enk sin. compl.
- de Aoniken sin. compl.
- de Gününa-Küne sin. compl.
- de Patagones sin. compl.
- de Tsoneka sin. compl.
- en Tehuelche
- en Aonik'enk or Inaquen sin. compl.
- en Aoniken sin. compl.
- en Gununa-Kena sin. compl.
- en Hongote sin. compl.
- en Inaquean sin. compl.
- en Patagones sin. compl.
- en Tsoneka sin. compl.
- es tehuelche
- es aonik'enk o inaken sin. compl.
- es aoniken sin. compl.
- es gununa-kena sin. compl.
- es hongote sin. compl.
- es inaquean sin. compl.
- es patagones sin. compl.
- es tsoneka sin. compl.
- eu tehuelcheera
- eu aonik'enk o inaken sin. compl.
- eu aoniken sin. compl.
- eu gununa-kena sin. compl.
- eu hongote sin. compl.
- eu inaquean sin. compl.
- eu patagones sin. compl.
- eu tsoneka sin. compl.
- fr tehuelche
- fr aonnikén sin. compl.
- fr aonnikenk ou inaken sin. compl.
- fr gününa këna sin. compl.
- fr hongote sin. compl.
- fr patagones sin. compl.
- fr tsonek sin. compl.
- gl tehuelche
- gl aonik'enk ou inaken sin. compl.
- gl aoniken sin. compl.
- gl gununa-kena sin. compl.
- gl hongote sin. compl.
- gl inaquean sin. compl.
- gl patagones sin. compl.
- gl tsoneka sin. compl.
- gn tehuelche
- gn aonik'enk o inaken sin. compl.
- gn aoniken sin. compl.
- gn gununa-kena sin. compl.
- gn hongote sin. compl.
- gn inakean sin. compl.
- gn patagones sin. compl.
- gn tsoneka sin. compl.
- it tehuelche
- it aonik'enk o inaken sin. compl.
- it aoniken sin. compl.
- it gununa-kena sin. compl.
- it hongote sin. compl.
- it inaquean sin. compl.
- it patagones sin. compl.
- it tsoneka sin. compl.
- ja テウェルチェ語
- ja アオニケン語、アオニク・エンク語、イナケン語、イナケアン語、グヌナ・ケナ語、ツォネカ語、パタゴネス語、オンゴテ語 sin. compl.
- nl Tehuelche
- nl Aonik'enk of Inaken sin. compl.
- nl Aoniken sin. compl.
- nl Gununa-Kena sin. compl.
- nl Hongote sin. compl.
- nl Inaquean sin. compl.
- nl Patagones sin. compl.
- nl Tsoneka sin. compl.
- pt tehuelche
- pt aonik'enk ou inaken sin. compl.
- pt aoniken sin. compl.
- pt gununa-kena sin. compl.
- pt hongote sin. compl.
- pt inaquean sin. compl.
- pt patagones sin. compl.
- pt tsoneka sin. compl.
- ru Теуэльче
- ru Аоник-енк или инакен sin. compl.
- ru Онготе sin. compl.
- ru Цонека sin. compl.
- ru Аоникен sin. compl.
- ru Инакеан sin. compl.
- ru Техуэльче sin. compl.
- ru Гынына-кена sin. compl.
- ru Патагонский sin. compl.
- sw Tehuelche
- sw Aonik'enk o inaken sin. compl.
- sw Aoniken sin. compl.
- sw Gununa-kena sin. compl.
- sw Hongote sin. compl.
- sw Inaquean sin. compl.
- sw Patagones sin. compl.
- sw Tsoneka sin. compl.
- tmh Tahwalcit
- zh 特华尔切
- zh 奥尼肯 sin. compl.
- zh 洪干特 sin. compl.
- zh 依纳格安 sin. compl.
- zh 塔索尼卡 sin. compl.
- zh 巴塔岗内斯 sin. compl.
- zh 古诺纳-肯纳 sin. compl.
- zh 奥尼克恩克或依纳根 sin. compl.
Chon, Amèrica > Argentina
Definició
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena (no és clar que pertanyi a aquesta família), teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.
El terme tehuelche és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.
Segons alguns autors, les llengües tehuelche i teushen (llengua extingida a la primera dècada del segle XX) tenen lèxic emparentat.
El terme tehuelche és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.
Segons alguns autors, les llengües tehuelche i teushen (llengua extingida a la primera dècada del segle XX) tenen lèxic emparentat.
inato
inato
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú
- ca nomatsiguenga
- ca atiri sin. compl.
- ca campa nomatsiguenga sin. compl.
- ca ina'o sin. compl.
- ca inato sin. compl.
- ca inthome sin. compl.
- ca intsome sin. compl.
- cod nomatsiguenga
- ar نوماتسيغينغا
- cy Nomatsiguenga
- cy Atiri sin. compl.
- cy Campa nomatsiguenga sin. compl.
- cy Ina'o sin. compl.
- cy Inato sin. compl.
- cy Inthome sin. compl.
- cy Intsome sin. compl.
- de Nomatsiguenga
- de Atiri sin. compl.
- de Campa Nomatsiguenga sin. compl.
- de Ina'o sin. compl.
- de Inato sin. compl.
- de Inthome sin. compl.
- de Intsome sin. compl.
- en Nomatsiguenga
- en Atiri sin. compl.
- en Campa Nomatsiguenga sin. compl.
- en Ina'o sin. compl.
- en Inato sin. compl.
- en Inthome sin. compl.
- en Intsome sin. compl.
- en Nomatsiguenga Campa sin. compl.
- es nomachiguenga
- es atiri sin. compl.
- es campa nomatsiguenga sin. compl.
- es ina'o sin. compl.
- es inato sin. compl.
- es inthome sin. compl.
- es intsome sin. compl.
- es nomatsiguenga sin. compl.
- eu nomatsiguengera
- eu atiri sin. compl.
- eu campa nomatsiguenga sin. compl.
- eu ina'o sin. compl.
- eu inato sin. compl.
- eu inthome sin. compl.
- eu intsome sin. compl.
- eu nomatsiguenga sin. compl.
- fr nomatsiguenga
- fr atiri sin. compl.
- fr campa nomatsiguenga sin. compl.
- fr ina'o sin. compl.
- fr inato sin. compl.
- fr inthome sin. compl.
- fr intsome sin. compl.
- gl nomatsiguenga
- gl atiri sin. compl.
- gl campa nomatsiguenga sin. compl.
- gl ina'o sin. compl.
- gl inato sin. compl.
- gl inthome sin. compl.
- gl intsome sin. compl.
- it nomatsiguenga
- it atiri sin. compl.
- it campa nomatsiguenga sin. compl.
- it ina'o sin. compl.
- it inato sin. compl.
- it inthome sin. compl.
- it intsome sin. compl.
- ja ノマチゲンガ語
- nl Nomatsiguenga
- pt nomatsiguenga
- pt atiri sin. compl.
- pt campa nomatsiguenga sin. compl.
- pt ina'o sin. compl.
- pt inato sin. compl.
- pt inthome sin. compl.
- pt intsome sin. compl.
- ru Номацигенга
- ru Атири sin. compl.
- ru Кампа номацигенга sin. compl.
- zh 诺马奇根加语
- zh 坎帕－诺马奇根加、伊纳托、伊纳奥、因托美、因索美、阿提利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú
Definició
Les llengües del grup campa (ashàninka, ashèninka, caquinte, machiguenga i nomatsiguenga) són molt properes, tant pel que fa a semblances estructurals com als lligams socials entre els seus parlants. Tanmateix, no és possible la intercomprensió entre els parlants de les diverses llengües.
Els lligams socials i les relacions comercials han afavorit el bilingüisme de les diverses comunitats campa. Així, els homes nomatsiguenga solen saber també ashàninka i castellà. Entre les dones el coneixement de l'ashàninka és més baix.
El 1956 una epidèmia de xarampió va reduir la població nomatsiguenga a la meitat. D'altra banda, el grup s'ha vist implicat diverses vegades en els enfrontaments de l'exèrcit peruà i els grups revolucionaris d'esquerres.
La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe, tot i que els índexs d'escolarització són baixos.
Els lligams socials i les relacions comercials han afavorit el bilingüisme de les diverses comunitats campa. Així, els homes nomatsiguenga solen saber també ashàninka i castellà. Entre les dones el coneixement de l'ashàninka és més baix.
El 1956 una epidèmia de xarampió va reduir la població nomatsiguenga a la meitat. D'altra banda, el grup s'ha vist implicat diverses vegades en els enfrontaments de l'exèrcit peruà i els grups revolucionaris d'esquerres.
La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe, tot i que els índexs d'escolarització són baixos.
iñeri
iñeri
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro > Iñeri, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
- ca garifuna
- ca black carib sin. compl.
- ca caribe isleño sin. compl.
- ca garífuna sin. compl.
- ca iñeri sin. compl.
- cod garífuna
- cod karaphuna (a Dominica)
- de Garifuna
- de Black Carib sin. compl.
- de Caribe sin. compl.
- en Garifuna
- en Black Carib sin. compl.
- en Garífuna sin. compl.
- en Iñeri sin. compl.
- es garifuna
- es black Carib sin. compl.
- es caribe isleño sin. compl.
- es garífuna sin. compl.
- es iñeri sin. compl.
- eu garifuna
- eu black Carib sin. compl.
- eu caribe isleño sin. compl.
- eu garífuna sin. compl.
- eu iñeri sin. compl.
- fr garifuna
- fr black Carib sin. compl.
- fr karipoun noir sin. compl.
- gl garifuna
- gl black Carib sin. compl.
- gl caribe isleño sin. compl.
- gl garífuna sin. compl.
- gl iñeri sin. compl.
- it garifuna
- it black Carib sin. compl.
- it caribe isolano sin. compl.
- it garífuna sin. compl.
- it iñeri sin. compl.
- nl Garifuna
- nl Black Carib sin. compl.
- pt garifuna
- pt black Carib sin. compl.
- pt caribe isleño sin. compl.
- pt garífuna sin. compl.
- pt iñeri sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro > Iñeri, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
Definició
El garifuna és parlat a la costa atlàntica de l'Amèrica Central, a Hondures, Guatemala i Belize. Hi ha una comunitat immigrada a Nicaragua d'unes 1.500 persones, però ja no s'hi parla garifuna. S'havia parlat a Dominica, però es va extingir cap al 1920. També hi ha població garifuna establerta a Mèxic i els Estats Units. El nom que dona la comunitat a la seva llengua és garífuna (karaphuna a Dominica); aquest terme podria derivar d'una forma protocarib karipona, 'indi'. El terme garinagu designa els parlants de la llengua.
Les dades sobre el nombre de parlants de garifuna són molt divergents. Es poden trobar xifres que van des dels 100.000 fins a prop dels 200.000. Pel que fa a la població total pertanyent a la comunitat garifuna, les dades es mouen entre les 200.000 i les 600.000 persones. Segons una estimació de 1988, als Estats Units hi hauria una població garifuna immigrada d'entre 75.000 i 100.000 persones, especialment a Nova York, Nova Orleans, Los Angeles, Chicago i Miami.
Rere la formació de la llengua garifuna hi ha circumstàncies històriques força excepcionals. Cal cercar-ne l'origen a l'illa caribenya de Saint Vincent, colonitzada a partir del segle XVII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Segons sembla, cap a mitjan segle XVII un vaixell carregat d'esclaus africans va naufragar a les costes de Saint Vicent. Aquests esclaus es van barrejar amb la població carib autòctona i en va adoptar la llengua, pertanyent a la família arawak (i no pas a la família carib, malgrat el nom). A partir de la relació entre els carib i els africans, es va formar la comunitat garifuna, que va esdevenir un grup independent durant el trancurs del segle XVIII.
Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els carib i els garifuna, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus (no va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni cap llengua ameríndia). Els garifuna, o black caribs -com els anomenaven els anglesos-, van ser molt bel·ligerants contra els nous colonitzadors, que van acabar deportant-los. Uns 5.000 garifuna van ser traslladats en vaixells a Roatan, una petita illa que pertany actualment a Hondures, el 1797. Els garifuna van construir piragües i van navegar cap a diverses zones de l'Amèrica Central (Belize, Hondures, Guatemala, Nicaragua), on trobem la comunitat garifuna actual.
La llengua garifuna és, doncs, una llengua ameríndia de la família arawak adoptada per un grup constituït per població d'origen africà i població ameríndia. En van prendre fins i tot un tret com la distició entre la parla dels homes i la de les dones a partir de vocabularis diferents sobre una base gramatical comuna. Sembla que en carib aquesta distinció es basava en el manlleu de vocabulari d'origen carib. En el garifuna actual aquesta oposició ha desaparegut i tot el lèxic ha esdevingut comú. Si es compara el garifuna amb el carib antic, llengua que es va extingir a l'illa de Saint Vincent, s'observa una evolució important. El contacte amb el francès ha deixat també un bon nombre de gal·licismes en garifuna.
Es considera que el garifuna va inciar un procés de substitució lingüística cap al 1970, tot i que hi ha diferències importants pel que fa a la situació de la llengua segons les comunitats. Sembla que ja no hi ha parlants a Nicaragua, entre una població de 1.500 persones. A Hondures són majoritàriament bilingües amb el crioll de Miskitu Coast o amb l'espanyol, però encara es transmet als infants com a primera llengua en moltes comunitats. A Guatemala són bilingües amb l'espanyol, però la llengua és encara força parlada. A Belize, sis comunitats han substituït la seva llengua pel crioll anglès del país en les dues darreres generacions.
Hi ha algunes diferències culturals i lingüístiques dins la comunitat garífuna, molt dispersa des d'un punt de vista geogràfic, però hi ha un fort sentiment d'identitat cultural i lingüística comuna. Els darrers anys s'han generat diverses iniciatives per fomentar les relacions entre les diverses comunitats. També s'han impulsat iniciatives en relació amb la difusió de la llengua. El National Garifuna Council of Belize va publicar un sistema ortogràfic i un diccionari a la dècada de 1990. Als Estats Units fa uns anys hi havia interès a organitzar cursos de garifuna per a adults i infants. El 1997, en una trobada entre líders garifuna, es va formar el Language Preservation Committee per dissenyar un pla de revitalització comú.
El 2001, la UNESCO va declarar la llengua, la dansa i la música garifuna patrimoni oral i intangible de la humanitat.
Les dades sobre el nombre de parlants de garifuna són molt divergents. Es poden trobar xifres que van des dels 100.000 fins a prop dels 200.000. Pel que fa a la població total pertanyent a la comunitat garifuna, les dades es mouen entre les 200.000 i les 600.000 persones. Segons una estimació de 1988, als Estats Units hi hauria una població garifuna immigrada d'entre 75.000 i 100.000 persones, especialment a Nova York, Nova Orleans, Los Angeles, Chicago i Miami.
Rere la formació de la llengua garifuna hi ha circumstàncies històriques força excepcionals. Cal cercar-ne l'origen a l'illa caribenya de Saint Vincent, colonitzada a partir del segle XVII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Segons sembla, cap a mitjan segle XVII un vaixell carregat d'esclaus africans va naufragar a les costes de Saint Vicent. Aquests esclaus es van barrejar amb la població carib autòctona i en va adoptar la llengua, pertanyent a la família arawak (i no pas a la família carib, malgrat el nom). A partir de la relació entre els carib i els africans, es va formar la comunitat garifuna, que va esdevenir un grup independent durant el trancurs del segle XVIII.
Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els carib i els garifuna, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus (no va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni cap llengua ameríndia). Els garifuna, o black caribs -com els anomenaven els anglesos-, van ser molt bel·ligerants contra els nous colonitzadors, que van acabar deportant-los. Uns 5.000 garifuna van ser traslladats en vaixells a Roatan, una petita illa que pertany actualment a Hondures, el 1797. Els garifuna van construir piragües i van navegar cap a diverses zones de l'Amèrica Central (Belize, Hondures, Guatemala, Nicaragua), on trobem la comunitat garifuna actual.
La llengua garifuna és, doncs, una llengua ameríndia de la família arawak adoptada per un grup constituït per població d'origen africà i població ameríndia. En van prendre fins i tot un tret com la distició entre la parla dels homes i la de les dones a partir de vocabularis diferents sobre una base gramatical comuna. Sembla que en carib aquesta distinció es basava en el manlleu de vocabulari d'origen carib. En el garifuna actual aquesta oposició ha desaparegut i tot el lèxic ha esdevingut comú. Si es compara el garifuna amb el carib antic, llengua que es va extingir a l'illa de Saint Vincent, s'observa una evolució important. El contacte amb el francès ha deixat també un bon nombre de gal·licismes en garifuna.
Es considera que el garifuna va inciar un procés de substitució lingüística cap al 1970, tot i que hi ha diferències importants pel que fa a la situació de la llengua segons les comunitats. Sembla que ja no hi ha parlants a Nicaragua, entre una població de 1.500 persones. A Hondures són majoritàriament bilingües amb el crioll de Miskitu Coast o amb l'espanyol, però encara es transmet als infants com a primera llengua en moltes comunitats. A Guatemala són bilingües amb l'espanyol, però la llengua és encara força parlada. A Belize, sis comunitats han substituït la seva llengua pel crioll anglès del país en les dues darreres generacions.
Hi ha algunes diferències culturals i lingüístiques dins la comunitat garífuna, molt dispersa des d'un punt de vista geogràfic, però hi ha un fort sentiment d'identitat cultural i lingüística comuna. Els darrers anys s'han generat diverses iniciatives per fomentar les relacions entre les diverses comunitats. També s'han impulsat iniciatives en relació amb la difusió de la llengua. El National Garifuna Council of Belize va publicar un sistema ortogràfic i un diccionari a la dècada de 1990. Als Estats Units fa uns anys hi havia interès a organitzar cursos de garifuna per a adults i infants. El 1997, en una trobada entre líders garifuna, es va formar el Language Preservation Committee per dissenyar un pla de revitalització comú.
El 2001, la UNESCO va declarar la llengua, la dansa i la música garifuna patrimoni oral i intangible de la humanitat.
