ingalik
ingalik
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca deg xinag
- ca deg hit'an sin. compl.
- ca degexit'an sin. compl.
- ca ingalik sin. compl.
- cy Deg Xinag
- cy Ingalik
- cy Deg hit'an sin. compl.
- cy Degexit'an sin. compl.
- cy Ingalik sin. compl.
- de Deg Xinag
- de Deg Hit'an sin. compl.
- de Deg Hitan sin. compl.
- de Deg Xit'an sin. compl.
- de Degexit'an sin. compl.
- de Ingalik sin. compl.
- de Ingalit sin. compl.
- en Deg Xinag
- en Deg Hit'an sin. compl.
- en Deg Xit'an sin. compl.
- en Degexit'an sin. compl.
- en Ingalik sin. compl.
- es ingalí
- es deg hit'an sin. compl.
- es deg xinag sin. compl.
- es degexit'an sin. compl.
- es ingalik sin. compl.
- eu deg Xinagera
- eu deg hit'an sin. compl.
- eu deg xinag sin. compl.
- eu degexit'an sin. compl.
- eu ingalik sin. compl.
- eu ingalikera sin. compl.
- fr deg hitʾan
- fr ingalik
- fr deg xinag sin. compl.
- fr degexit'an sin. compl.
- fr ingalik sin. compl.
- gl deg xinag
- gl ingalik
- gl deg hit'an sin. compl.
- gl degexit'an sin. compl.
- gl ingalik sin. compl.
- gn deg xinag
- gn ingalik
- gn deg hit'an sin. compl.
- gn degexit'an sin. compl.
- gn ingalik sin. compl.
- it deg xinag
- it deg hit'an sin. compl.
- it degexit'an sin. compl.
- it ingalik sin. compl.
- pt deg xinag
- pt deg hit'an sin. compl.
- pt degexit'an sin. compl.
- pt ingalik sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.
El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.
L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.
El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.
L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.
ingrià
ingrià
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia
- ca carelià
- ca ingrià sin. compl.
- ca livià sin. compl.
- ca ludià sin. compl.
- cod karjala
- ar الكرجلية
- cy Careleg
- de Karelisch
- de Ischorisch sin. compl.
- de Livisch sin. compl.
- de Lüdisch sin. compl.
- en Karelian
- en Ingrian sin. compl.
- en Livvi sin. compl.
- en Ludic sin. compl.
- es careliano
- eu kareliera
- fr carélien
- fr ingrien sin. compl.
- fr livwi sin. compl.
- fr lude sin. compl.
- gl careliano
- gl ingriano sin. compl.
- gl liviano sin. compl.
- gl ludiano sin. compl.
- gn kareliáno
- gn íngrio sin. compl.
- gn liviáno sin. compl.
- gn ludiáno sin. compl.
- it careliano
- it ingrico sin. compl.
- it livoniano sin. compl.
- it ludico sin. compl.
- ja カレリア語
- ja リビア語、ルディア語、イングリア語 sin. compl.
- nl Karelisch
- nl Ingrisch sin. compl.
- nl Lijfs sin. compl.
- nl Lydisch sin. compl.
- oc carelian
- oc ingrian sin. compl.
- oc livian sin. compl.
- oc ludian sin. compl.
- pt carélio
- pt ingriano sin. compl.
- pt liviano sin. compl.
- pt ludiano sin. compl.
- ru Карельский язык
- ru Ижорский sin. compl.
- ru Людиковский sin. compl.
- ru Ливвиковский sin. compl.
- sw Karelian
- sw Ingrian sin. compl.
- sw Livvi sin. compl.
- sw Ludic sin. compl.
- tmh Takarelyat
- tmh taingriyat sin. compl.
- tmh Talivyat sin. compl.
- tmh taludyta sin. compl.
- zh 卡雷利亚诺语
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia
Definició
Llengua parlada sobretot a la República de Carèlia i als territoris de Tver i Leningrad. Componen el carelià quatre dialectes ben caracteritzats: el carelià pròpiament dit, el livià, el ludià i l'ingrià. Sovint, malgrat les afinitats que hi ha entre ells i l'origen històric comú dels qui els parlen, es considera que cadascun d'aquests dialectes constitueix una llengua separada. En un altre extrem, hi ha autors que no veuen en els parlars carelians res més que un conjunt de varietats orientals fineses.
Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.
Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.
ingúix
ingúix
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Vainakh o txetxè-ingúix, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
- ca ingúix
- cod ГІалгІай мотт (G'alg'aai mott)
- ar الأنغوشية
- cy Ingush
- de Inguschisch
- en Ingush
- es ingusetio
- eu inguxera
- fr ingouche
- gn ingusetio
- it inguscio
- ja イングーシ語
- nl Ingoesj
- pt ingush
- ru Ингушский язык
- tmh Tinguct
- zh 印古什语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Vainakh o txetxè-ingúix, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
Definició
El poble ingúix, com el txetxè, és originari de la zona muntanyosa central de la serralada del Caucas. Abans del 800 dC, l'ingúix i el txetxè eren una sola llengua i encara perviu la noció d'identitat i costums comuns sota els noms vaj mott ('la nostra llengua') i vaj naax ('el nostre poble'). És habitual que els parlants d'ingúix entenguin el txetxè per l'estret contacte entre tots dos pobles i per la proximitat lingüística entre tots dos idiomes.
Generalment es considera que aquesta llengua no té dialectes, tot i que alguns lingüistes han apuntat l'existència de dues variants: l'ingúix de la muntanya i l'ingúix de les planes.
L'ingúix no es va escriure fins a principi del segle XX i la llengua estàndard no ha estat del tot desenvolupada. El seu complicat sistema fonològic de vocals i diftongs (n'hi ha més de 20) és difícil de transcriure en l'alfabet ciríl·lic. Això duu a malentesos i a confusions en la identificació de paraules i dificulta l'extensió de la lectura en aquesta llengua. A més, l'ingúix posseeix un complicat codi d'etiqueta formal, heretat de la tradicional distribució en clans, que només dominen un 16% dels parlants i són els únics que el poden transmetre. L'emigració dels joves posa en perill aquesta transmissió.
Els ingúixos van quedar sota sobirania russa al segle XIX. A l'època soviètica, l'ingúix va ser ensenyat a les escoles com a matèria d'aprenentatge. De 1944 a 1957, els ingúixos van ser deportats al Kazakhstan i a Sibèria, cosa que va comportar la russificació de la generació escolaritzada durant aquell període. Actualment l'ingúix s'ensenya a l'escola secundària de la República d'Ingúixia i té presència a la universitat.
Tot i ser parlat per una comunitat força nombrosa, es pot considerar una llengua amenaçada per l'extensió del bilingüisme, les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètiques i la falta d'accés a l'educació superior i a una feina dins o a prop d'Ingúixia. A més, l'educació a Ingúixia va patir una russificació més gran a partir de 1991, amb la separació d'aquesta república de Txetxènia. Com a conseqüència, s'està donant un procés accelerat de substitució lingüística de l'ingúix pel rus, i fins i tot els parlants més fluents de la llengua utilitzen estructures i paraules russes. Malgrat això, hi ha un bon nombre de publicacions i traduccions en ingúix, com ara una gramàtica normativa, diccionaris, diaris i llibres escolars. També es publiquen antologies de poesia tradicional i llibres infantils.
La llengua ingúix té comunitats en diàspora a l'Uzbekistan, Kazakhstan, Turkmenistan, Bèlgica, Noruega, Turquia i Jordània. La majoria dels ingúixos residents a la República de Txetxènia i a la República d'Ossètia Septentrional han abandonat els darrers anys aquests territoris a causa dels conflictes.
Generalment es considera que aquesta llengua no té dialectes, tot i que alguns lingüistes han apuntat l'existència de dues variants: l'ingúix de la muntanya i l'ingúix de les planes.
L'ingúix no es va escriure fins a principi del segle XX i la llengua estàndard no ha estat del tot desenvolupada. El seu complicat sistema fonològic de vocals i diftongs (n'hi ha més de 20) és difícil de transcriure en l'alfabet ciríl·lic. Això duu a malentesos i a confusions en la identificació de paraules i dificulta l'extensió de la lectura en aquesta llengua. A més, l'ingúix posseeix un complicat codi d'etiqueta formal, heretat de la tradicional distribució en clans, que només dominen un 16% dels parlants i són els únics que el poden transmetre. L'emigració dels joves posa en perill aquesta transmissió.
Els ingúixos van quedar sota sobirania russa al segle XIX. A l'època soviètica, l'ingúix va ser ensenyat a les escoles com a matèria d'aprenentatge. De 1944 a 1957, els ingúixos van ser deportats al Kazakhstan i a Sibèria, cosa que va comportar la russificació de la generació escolaritzada durant aquell període. Actualment l'ingúix s'ensenya a l'escola secundària de la República d'Ingúixia i té presència a la universitat.
Tot i ser parlat per una comunitat força nombrosa, es pot considerar una llengua amenaçada per l'extensió del bilingüisme, les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètiques i la falta d'accés a l'educació superior i a una feina dins o a prop d'Ingúixia. A més, l'educació a Ingúixia va patir una russificació més gran a partir de 1991, amb la separació d'aquesta república de Txetxènia. Com a conseqüència, s'està donant un procés accelerat de substitució lingüística de l'ingúix pel rus, i fins i tot els parlants més fluents de la llengua utilitzen estructures i paraules russes. Malgrat això, hi ha un bon nombre de publicacions i traduccions en ingúix, com ara una gramàtica normativa, diccionaris, diaris i llibres escolars. També es publiquen antologies de poesia tradicional i llibres infantils.
La llengua ingúix té comunitats en diàspora a l'Uzbekistan, Kazakhstan, Turkmenistan, Bèlgica, Noruega, Turquia i Jordània. La majoria dels ingúixos residents a la República de Txetxènia i a la República d'Ossètia Septentrional han abandonat els darrers anys aquests territoris a causa dels conflictes.
ini
ini
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca carajà
- ca inã sin. compl.
- ca ini sin. compl.
- ca javaé sin. compl.
- ca karajá sin. compl.
- ca xambioà sin. compl.
- cod ini ribé
- ar الكاراجية
- cy Carajá
- cy Inã sin. compl.
- cy Ini sin. compl.
- cy Javaé sin. compl.
- cy Karajá sin. compl.
- cy Xambioá sin. compl.
- de Carajá
- de Inã sin. compl.
- de Ini sin. compl.
- de Javaé sin. compl.
- de Karajá sin. compl.
- de Xambioà sin. compl.
- en Carajá
- en Chamboa sin. compl.
- en Ini sin. compl.
- en Iny sin. compl.
- en Javaé sin. compl.
- en Javahé sin. compl.
- en Karaja sin. compl.
- en Karajá sin. compl.
- en Shambioá sin. compl.
- en Xambioá sin. compl.
- en Ynã sin. compl.
- es carajá
- es ini sin. compl.
- es iña sin. compl.
- es javaé sin. compl.
- es karajá sin. compl.
- es xambioà sin. compl.
- eu carajera
- eu inã sin. compl.
- eu ini sin. compl.
- eu javaé sin. compl.
- eu karajá sin. compl.
- eu xambioà sin. compl.
- fr karaja
- fr caraja sin. compl.
- fr inã sin. compl.
- fr ini sin. compl.
- fr javaé sin. compl.
- fr xambioà sin. compl.
- gn karaja
- gn inã sin. compl.
- gn ini sin. compl.
- gn javaé sin. compl.
- gn karajá sin. compl.
- gn xambioà sin. compl.
- it carajà
- it inã sin. compl.
- it ini sin. compl.
- it javaé sin. compl.
- it karajá sin. compl.
- it xambioà sin. compl.
- ja カラジャ語
- ja サンビオワ語 sin. compl.
- ja ジャヴァエ語 sin. compl.
- ja イニ語、イニャ語 sin. compl.
- nl Carajá
- nl Inã sin. compl.
- nl Ini sin. compl.
- nl Javaé sin. compl.
- nl Karajá sin. compl.
- nl Xambioá sin. compl.
- pt carajá
- pt inã sin. compl.
- pt ini sin. compl.
- pt javaé sin. compl.
- pt karajá sin. compl.
- pt xambioà sin. compl.
- ru Каража
- ru Ини sin. compl.
- ru Инья sin. compl.
- ru Явае sin. compl.
- ru Жовоэ sin. compl.
- ru Шамбиоа sin. compl.
- ru Шимбиоа sin. compl.
- zh 卡拉加语
- zh 伊尼、伊纳、卡拉加、昌比奥阿、加瓦艾 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definició
La llengua carajà inclou tres dialectes força semblants: el carajà, el javaé i el xambioà. S'estableix un contínum dialectal carajà-xambioà-javaé, en el qual el carajà i el javaé són les varietats més diferenciades. Alguns americanistes l'emparenten amb la família je, dins del tronc macro-je.
El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).
Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.
Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.
El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.
Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.
El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).
Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.
Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.
El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.
Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.
inibaloi
inibaloi
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca inibaloi
- ca benguet-igorot sin. compl.
- ca ibadoy sin. compl.
- ca ibaloi sin. compl.
- ca ibaloy sin. compl.
- ca igodor sin. compl.
- ca nabaloi sin. compl.
- ar إينيبالوي
- cy Inibaloi
- cy Benguet-igorot sin. compl.
- cy Ibadoy sin. compl.
- cy Ibaloi sin. compl.
- cy Ibaloy sin. compl.
- cy Igodor sin. compl.
- cy Nabaloi sin. compl.
- de Inibaloi
- de Benguet-Igorot sin. compl.
- de Ibadoy sin. compl.
- de Ibaloi sin. compl.
- de Ibaloy sin. compl.
- de Igodor sin. compl.
- de Nabaloi sin. compl.
- en Ibaloi
- en Benguet-Igorot sin. compl.
- en Ibadoy sin. compl.
- en Ibaloy sin. compl.
- en Igodor sin. compl.
- en Inibaloi sin. compl.
- en Nabaloi sin. compl.
- es inibalói
- es benguet-igorot sin. compl.
- es ibadoy sin. compl.
- es ibaloi sin. compl.
- es ibaloy sin. compl.
- es igodor sin. compl.
- es nabaloi sin. compl.
- eu inibaloiera
- eu benguet-igorot sin. compl.
- eu ibadoy sin. compl.
- eu ibaloi sin. compl.
- eu ibaloy sin. compl.
- eu igodor sin. compl.
- eu inibaloi sin. compl.
- eu nabaloi sin. compl.
- fr nabaloi
- fr benguet-igorot sin. compl.
- fr ibadoy sin. compl.
- fr ibaloi sin. compl.
- fr ibaloy sin. compl.
- fr igodor sin. compl.
- fr inibaloi sin. compl.
- gl inibaloi
- gl benguet-igorrote sin. compl.
- gl ibadoy sin. compl.
- gl ibaloi sin. compl.
- gl ibaloy sin. compl.
- gl igodor sin. compl.
- gl nabaloi sin. compl.
- gn inivaloi
- gn benguet-igorot sin. compl.
- gn ibadoy sin. compl.
- gn ibaloi sin. compl.
- gn ibaloy sin. compl.
- gn igodor sin. compl.
- gn nabaloi sin. compl.
- it inibaloi
- it benguet-igorot sin. compl.
- it ibadoy sin. compl.
- it ibaloi sin. compl.
- it ibaloy sin. compl.
- it igodor sin. compl.
- it nabaloi sin. compl.
- pt inibaloi
- pt benguet-igorot sin. compl.
- pt ibadoy sin. compl.
- pt ibaloi sin. compl.
- pt ibaloy sin. compl.
- pt igodor sin. compl.
- pt nabaloi sin. compl.
- zh 依尼巴洛依语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
Els inibaloi s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontoc, els ifugao, els isneg (o apayao), els kalinga, els kankanaey, els kalanguya (o ikalahan) i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.
El territori tradicional dels inibaloi se situa a Benguet; aquests, però, es van expandir cap a altres províncies, com ara Pangasinan, La Union, Nueva Vizcaya i Nueva Ecija. L'inibaloi és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Benguet: Sablan, Bokod, Kabayan, Tublay i Atok.
El territori tradicional dels inibaloi se situa a Benguet; aquests, però, es van expandir cap a altres províncies, com ara Pangasinan, La Union, Nueva Vizcaya i Nueva Ecija. L'inibaloi és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Benguet: Sablan, Bokod, Kabayan, Tublay i Atok.
inmeas
inmeas
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca isinai
- ca inmeas sin. compl.
- ca insinai sin. compl.
- ca isinay sin. compl.
- ca isnay sin. compl.
- ar إيسيناي
- cy Isinai
- cy Inmeas sin. compl.
- cy Insinai sin. compl.
- cy Isinay sin. compl.
- cy Isnay sin. compl.
- de Isinai
- de Inmeas sin. compl.
- de Insinai sin. compl.
- de Isinay sin. compl.
- de Isnay sin. compl.
- en Isinay
- en Inmeas sin. compl.
- en Insinai sin. compl.
- en Isinai sin. compl.
- en Isnay sin. compl.
- es isinai
- es inmeas sin. compl.
- es insinai sin. compl.
- es isinay sin. compl.
- es isnay sin. compl.
- eu isinayera
- eu inmeas sin. compl.
- eu insinai sin. compl.
- eu isinai sin. compl.
- eu isinay sin. compl.
- eu isnay sin. compl.
- fr isinaï
- fr inmeas sin. compl.
- fr insinai sin. compl.
- fr isinay sin. compl.
- fr isnay sin. compl.
- gl isinai
- gl inmeas sin. compl.
- gl insinai sin. compl.
- gl isinay sin. compl.
- gl isnay sin. compl.
- gn isinai
- gn inmeas sin. compl.
- gn insinai sin. compl.
- gn isinay sin. compl.
- gn isnay sin. compl.
- it isinai
- it inmeas sin. compl.
- it insinai sin. compl.
- it isinay sin. compl.
- it isnay sin. compl.
- pt isinai
- pt inmeas sin. compl.
- pt insinai sin. compl.
- pt isinay sin. compl.
- pt isnay sin. compl.
- zh 伊辛奈语
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
El terme isinai fa referència a un dels grups etnolingüístics establerts a la província de Nueva Vizcaya (Luzon), on viuen també els ilocano, els ifugao, els inibaloi, els gaddang, els kallahan i els ilongot.
Es distingeixen tres variants dialectals de la llengua isinai, parlades als municipis de Dupax del Sud, Aritao i Bambang.
Els parlants d'isinai generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca a la regió nord de l'illa de Luzon.
Es distingeixen tres variants dialectals de la llengua isinai, parlades als municipis de Dupax del Sud, Aritao i Bambang.
Els parlants d'isinai generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca a la regió nord de l'illa de Luzon.
innoko
innoko
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca holikachuk
- ca innoko sin. compl.
- cy Holikachuk
- cy Innoko sin. compl.
- de Holikachuk
- en Holikachuk
- en Innoko sin. compl.
- es holikachú
- es holikachuk sin. compl.
- es innoko sin. compl.
- eu holikachukera
- eu holikachuk sin. compl.
- fr holikachuk
- fr innoko sin. compl.
- gl holikachuk
- gl innoko sin. compl.
- gn holikachuk
- gn innoko sin. compl.
- it holikachuk
- it innoko sin. compl.
- pt holikachuk
- pt innoko sin. compl.
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
La comunitat holikachuk era originària del curs alt del riu Innoko, on va viure fins als anys seixanta del segle XX. La llengua és parcialment intel·ligible amb el denaakk'e i amb el deg xinag.
El grup ètnic compta actualment amb unes 200 persones. Només una dotzena d'ancians, però, parlen la llengua. El procés d'extinció de l'holikachuk està molt avançat.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
La comunitat holikachuk era originària del curs alt del riu Innoko, on va viure fins als anys seixanta del segle XX. La llengua és parcialment intel·ligible amb el denaakk'e i amb el deg xinag.
El grup ètnic compta actualment amb unes 200 persones. Només una dotzena d'ancians, però, parlen la llengua. El procés d'extinció de l'holikachuk està molt avançat.
insinai
insinai
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca isinai
- ca inmeas sin. compl.
- ca insinai sin. compl.
- ca isinay sin. compl.
- ca isnay sin. compl.
- ar إيسيناي
- cy Isinai
- cy Inmeas sin. compl.
- cy Insinai sin. compl.
- cy Isinay sin. compl.
- cy Isnay sin. compl.
- de Isinai
- de Inmeas sin. compl.
- de Insinai sin. compl.
- de Isinay sin. compl.
- de Isnay sin. compl.
- en Isinay
- en Inmeas sin. compl.
- en Insinai sin. compl.
- en Isinai sin. compl.
- en Isnay sin. compl.
- es isinai
- es inmeas sin. compl.
- es insinai sin. compl.
- es isinay sin. compl.
- es isnay sin. compl.
- eu isinayera
- eu inmeas sin. compl.
- eu insinai sin. compl.
- eu isinai sin. compl.
- eu isinay sin. compl.
- eu isnay sin. compl.
- fr isinaï
- fr inmeas sin. compl.
- fr insinai sin. compl.
- fr isinay sin. compl.
- fr isnay sin. compl.
- gl isinai
- gl inmeas sin. compl.
- gl insinai sin. compl.
- gl isinay sin. compl.
- gl isnay sin. compl.
- gn isinai
- gn inmeas sin. compl.
- gn insinai sin. compl.
- gn isinay sin. compl.
- gn isnay sin. compl.
- it isinai
- it inmeas sin. compl.
- it insinai sin. compl.
- it isinay sin. compl.
- it isnay sin. compl.
- pt isinai
- pt inmeas sin. compl.
- pt insinai sin. compl.
- pt isinay sin. compl.
- pt isnay sin. compl.
- zh 伊辛奈语
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
El terme isinai fa referència a un dels grups etnolingüístics establerts a la província de Nueva Vizcaya (Luzon), on viuen també els ilocano, els ifugao, els inibaloi, els gaddang, els kallahan i els ilongot.
Es distingeixen tres variants dialectals de la llengua isinai, parlades als municipis de Dupax del Sud, Aritao i Bambang.
Els parlants d'isinai generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca a la regió nord de l'illa de Luzon.
Es distingeixen tres variants dialectals de la llengua isinai, parlades als municipis de Dupax del Sud, Aritao i Bambang.
Els parlants d'isinai generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca a la regió nord de l'illa de Luzon.
inthome
inthome
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú
- ca nomatsiguenga
- ca atiri sin. compl.
- ca campa nomatsiguenga sin. compl.
- ca ina'o sin. compl.
- ca inato sin. compl.
- ca inthome sin. compl.
- ca intsome sin. compl.
- cod nomatsiguenga
- ar نوماتسيغينغا
- cy Nomatsiguenga
- cy Atiri sin. compl.
- cy Campa nomatsiguenga sin. compl.
- cy Ina'o sin. compl.
- cy Inato sin. compl.
- cy Inthome sin. compl.
- cy Intsome sin. compl.
- de Nomatsiguenga
- de Atiri sin. compl.
- de Campa Nomatsiguenga sin. compl.
- de Ina'o sin. compl.
- de Inato sin. compl.
- de Inthome sin. compl.
- de Intsome sin. compl.
- en Nomatsiguenga
- en Atiri sin. compl.
- en Campa Nomatsiguenga sin. compl.
- en Ina'o sin. compl.
- en Inato sin. compl.
- en Inthome sin. compl.
- en Intsome sin. compl.
- en Nomatsiguenga Campa sin. compl.
- es nomachiguenga
- es atiri sin. compl.
- es campa nomatsiguenga sin. compl.
- es ina'o sin. compl.
- es inato sin. compl.
- es inthome sin. compl.
- es intsome sin. compl.
- es nomatsiguenga sin. compl.
- eu nomatsiguengera
- eu atiri sin. compl.
- eu campa nomatsiguenga sin. compl.
- eu ina'o sin. compl.
- eu inato sin. compl.
- eu inthome sin. compl.
- eu intsome sin. compl.
- eu nomatsiguenga sin. compl.
- fr nomatsiguenga
- fr atiri sin. compl.
- fr campa nomatsiguenga sin. compl.
- fr ina'o sin. compl.
- fr inato sin. compl.
- fr inthome sin. compl.
- fr intsome sin. compl.
- gl nomatsiguenga
- gl atiri sin. compl.
- gl campa nomatsiguenga sin. compl.
- gl ina'o sin. compl.
- gl inato sin. compl.
- gl inthome sin. compl.
- gl intsome sin. compl.
- it nomatsiguenga
- it atiri sin. compl.
- it campa nomatsiguenga sin. compl.
- it ina'o sin. compl.
- it inato sin. compl.
- it inthome sin. compl.
- it intsome sin. compl.
- ja ノマチゲンガ語
- nl Nomatsiguenga
- pt nomatsiguenga
- pt atiri sin. compl.
- pt campa nomatsiguenga sin. compl.
- pt ina'o sin. compl.
- pt inato sin. compl.
- pt inthome sin. compl.
- pt intsome sin. compl.
- ru Номацигенга
- ru Атири sin. compl.
- ru Кампа номацигенга sin. compl.
- zh 诺马奇根加语
- zh 坎帕－诺马奇根加、伊纳托、伊纳奥、因托美、因索美、阿提利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú
Definició
Les llengües del grup campa (ashàninka, ashèninka, caquinte, machiguenga i nomatsiguenga) són molt properes, tant pel que fa a semblances estructurals com als lligams socials entre els seus parlants. Tanmateix, no és possible la intercomprensió entre els parlants de les diverses llengües.
Els lligams socials i les relacions comercials han afavorit el bilingüisme de les diverses comunitats campa. Així, els homes nomatsiguenga solen saber també ashàninka i castellà. Entre les dones el coneixement de l'ashàninka és més baix.
El 1956 una epidèmia de xarampió va reduir la població nomatsiguenga a la meitat. D'altra banda, el grup s'ha vist implicat diverses vegades en els enfrontaments de l'exèrcit peruà i els grups revolucionaris d'esquerres.
La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe, tot i que els índexs d'escolarització són baixos.
Els lligams socials i les relacions comercials han afavorit el bilingüisme de les diverses comunitats campa. Així, els homes nomatsiguenga solen saber també ashàninka i castellà. Entre les dones el coneixement de l'ashàninka és més baix.
El 1956 una epidèmia de xarampió va reduir la població nomatsiguenga a la meitat. D'altra banda, el grup s'ha vist implicat diverses vegades en els enfrontaments de l'exèrcit peruà i els grups revolucionaris d'esquerres.
La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe, tot i que els índexs d'escolarització són baixos.
intsome
intsome
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú
- ca nomatsiguenga
- ca atiri sin. compl.
- ca campa nomatsiguenga sin. compl.
- ca ina'o sin. compl.
- ca inato sin. compl.
- ca inthome sin. compl.
- ca intsome sin. compl.
- cod nomatsiguenga
- ar نوماتسيغينغا
- cy Nomatsiguenga
- cy Atiri sin. compl.
- cy Campa nomatsiguenga sin. compl.
- cy Ina'o sin. compl.
- cy Inato sin. compl.
- cy Inthome sin. compl.
- cy Intsome sin. compl.
- de Nomatsiguenga
- de Atiri sin. compl.
- de Campa Nomatsiguenga sin. compl.
- de Ina'o sin. compl.
- de Inato sin. compl.
- de Inthome sin. compl.
- de Intsome sin. compl.
- en Nomatsiguenga
- en Atiri sin. compl.
- en Campa Nomatsiguenga sin. compl.
- en Ina'o sin. compl.
- en Inato sin. compl.
- en Inthome sin. compl.
- en Intsome sin. compl.
- en Nomatsiguenga Campa sin. compl.
- es nomachiguenga
- es atiri sin. compl.
- es campa nomatsiguenga sin. compl.
- es ina'o sin. compl.
- es inato sin. compl.
- es inthome sin. compl.
- es intsome sin. compl.
- es nomatsiguenga sin. compl.
- eu nomatsiguengera
- eu atiri sin. compl.
- eu campa nomatsiguenga sin. compl.
- eu ina'o sin. compl.
- eu inato sin. compl.
- eu inthome sin. compl.
- eu intsome sin. compl.
- eu nomatsiguenga sin. compl.
- fr nomatsiguenga
- fr atiri sin. compl.
- fr campa nomatsiguenga sin. compl.
- fr ina'o sin. compl.
- fr inato sin. compl.
- fr inthome sin. compl.
- fr intsome sin. compl.
- gl nomatsiguenga
- gl atiri sin. compl.
- gl campa nomatsiguenga sin. compl.
- gl ina'o sin. compl.
- gl inato sin. compl.
- gl inthome sin. compl.
- gl intsome sin. compl.
- it nomatsiguenga
- it atiri sin. compl.
- it campa nomatsiguenga sin. compl.
- it ina'o sin. compl.
- it inato sin. compl.
- it inthome sin. compl.
- it intsome sin. compl.
- ja ノマチゲンガ語
- nl Nomatsiguenga
- pt nomatsiguenga
- pt atiri sin. compl.
- pt campa nomatsiguenga sin. compl.
- pt ina'o sin. compl.
- pt inato sin. compl.
- pt inthome sin. compl.
- pt intsome sin. compl.
- ru Номацигенга
- ru Атири sin. compl.
- ru Кампа номацигенга sin. compl.
- zh 诺马奇根加语
- zh 坎帕－诺马奇根加、伊纳托、伊纳奥、因托美、因索美、阿提利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú
Definició
Les llengües del grup campa (ashàninka, ashèninka, caquinte, machiguenga i nomatsiguenga) són molt properes, tant pel que fa a semblances estructurals com als lligams socials entre els seus parlants. Tanmateix, no és possible la intercomprensió entre els parlants de les diverses llengües.
Els lligams socials i les relacions comercials han afavorit el bilingüisme de les diverses comunitats campa. Així, els homes nomatsiguenga solen saber també ashàninka i castellà. Entre les dones el coneixement de l'ashàninka és més baix.
El 1956 una epidèmia de xarampió va reduir la població nomatsiguenga a la meitat. D'altra banda, el grup s'ha vist implicat diverses vegades en els enfrontaments de l'exèrcit peruà i els grups revolucionaris d'esquerres.
La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe, tot i que els índexs d'escolarització són baixos.
Els lligams socials i les relacions comercials han afavorit el bilingüisme de les diverses comunitats campa. Així, els homes nomatsiguenga solen saber també ashàninka i castellà. Entre les dones el coneixement de l'ashàninka és més baix.
El 1956 una epidèmia de xarampió va reduir la població nomatsiguenga a la meitat. D'altra banda, el grup s'ha vist implicat diverses vegades en els enfrontaments de l'exèrcit peruà i els grups revolucionaris d'esquerres.
La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe, tot i que els índexs d'escolarització són baixos.
