jicaque
jicaque
Aïllada, Amèrica > Hondures
- ca tol
- ca jicaque sin. compl.
- ca tolpan sin. compl.
- ca tolupan sin. compl.
- ca torrupan sin. compl.
- cod tol
- ar التولية
- cy Tol
- cy Jicaque sin. compl.
- cy Tolpan sin. compl.
- cy Tolupan sin. compl.
- cy Torrupan sin. compl.
- de Jicaque
- de Tol sin. compl.
- de Tolpan sin. compl.
- de Tolupan sin. compl.
- de Torrupan sin. compl.
- de Xicaque sin. compl.
- en Jicaque
- en Tol sin. compl.
- en Tolpan sin. compl.
- en Tolupan sin. compl.
- en Torupan sin. compl.
- es tol
- es jicaque sin. compl.
- es tolpan sin. compl.
- es tolupan sin. compl.
- es torrupan sin. compl.
- eu tol
- eu jicaque sin. compl.
- eu tolpan sin. compl.
- eu tolupan sin. compl.
- eu torrupan sin. compl.
- fr tol
- fr jicaque sin. compl.
- fr tolpan sin. compl.
- fr tolupan sin. compl.
- fr torrupan sin. compl.
- gn tol
- gn jikake sin. compl.
- gn tolpan sin. compl.
- gn tolupan sin. compl.
- gn torrupan sin. compl.
- it tol
- it jicaque sin. compl.
- it tolpan sin. compl.
- it tolupan sin. compl.
- it torrupan sin. compl.
- ja トルパン語
- ja トル語、ジカケ語 sin. compl.
- nl Tol
- nl Jicaque sin. compl.
- nl Tolpan sin. compl.
- nl Tolupan sin. compl.
- nl Torrupan sin. compl.
- pt tol
- pt jicaque sin. compl.
- pt tolpan sin. compl.
- pt tolupan sin. compl.
- pt torrupan sin. compl.
- ru Хикаке
- ru Тол sin. compl.
- ru Толь sin. compl.
- ru Толпан sin. compl.
- ru Толупан sin. compl.
- ru Торупан sin. compl.
- zh 托尔语
- zh 托尔潘语、托鲁潘语、托卢潘语、基加克语 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Hondures
Definició
Aquesta llengua estava formada per dos dialectes: el jicaque occidental d'El Palmar, ja extingit, i el jicaque oriental o tol, parlat encara a la Montaña de la Flor. Per a alguns autors eren en realitat dues llengües independents emparentades.
Antigament, l'àrea d'assentaments tolupan s'estenia per la costa atlàntica, Bahía de Honduras, des del riu Ulua, pròxim a la frontera amb Guatemala, fins a la zona de l'actual ciutat de Trujillo, i terra endins des del riu Sulaco i la Montaña de la Flor, al nord de Tegucigalpa.
Tots els parlants d'aquesta llengua són bilingües en espanyol.
Antigament, l'àrea d'assentaments tolupan s'estenia per la costa atlàntica, Bahía de Honduras, des del riu Ulua, pròxim a la frontera amb Guatemala, fins a la zona de l'actual ciutat de Trujillo, i terra endins des del riu Sulaco i la Montaña de la Flor, al nord de Tegucigalpa.
Tots els parlants d'aquesta llengua són bilingües en espanyol.
jicarilla
jicarilla
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca jicarilla
- cy Jicarilla
- de Jicarilla
- en Jicarilla Apache
- en Jicarilla sin. compl.
- es jicarilla
- eu jicarilla apache
- eu jicarilla sin. compl.
- fr jicarilla
- gl jicarilla
- gn jikarilla
- it jicarilla
- pt jicarilla
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El jicarilla, el kiowa-apatxe i el lipà de vegades s'han considerat varietats dialectals d'una única llengua, l'apatxe oriental. Tanmateix, són prou diferents per no permetre la intercomprensió dels parlants.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.
Els 300 parlants competents de jicarilla són adults. A més, hi ha uns 500 individus que tenen un coneixement passiu de la llengua. El fet que ja no s'ensenyi a les noves generacions la converteix en una llengua en un procés d'extinció molt avançat.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El jicarilla, el kiowa-apatxe i el lipà de vegades s'han considerat varietats dialectals d'una única llengua, l'apatxe oriental. Tanmateix, són prou diferents per no permetre la intercomprensió dels parlants.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.
Els 300 parlants competents de jicarilla són adults. A més, hi ha uns 500 individus que tenen un coneixement passiu de la llengua. El fet que ja no s'ensenyi a les noves generacions la converteix en una llengua en un procés d'extinció molt avançat.
jiji
jiji
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca jiji
- de Jiji
- en Jiji
- es jiji
- eu jiji
- fr jiji
- gl jiji
- it jiji
- nl Jiji
- pt jiji
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup ètnic jiji se situa a l'oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels jijis trobem els has, un dels grups ètnics més nombrosos de Tanzània (1.000.000 de persones aproximadament). Segons alguns autors, el jiji no existeix com a llengua diferenciada i els jiji parlen una varietat de la llengua ha.
Els parlants de jiji generalment són bilingües jiji-suahili. El suahili és la llengua dominant, és utilitzada en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del jiji sovint queda reduït a l'entorn familiar i les pràctiques culturals.
El jiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants de jiji generalment són bilingües jiji-suahili. El suahili és la llengua dominant, és utilitzada en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del jiji sovint queda reduït a l'entorn familiar i les pràctiques culturals.
El jiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
jimi
jimi
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca jimi
- ca djimi sin. compl.
- ca jimijimen sin. compl.
- ca 'um falin sin. compl.
- cod jimi
- cod jimijimen
- de Jimi
- de Djimi sin. compl.
- de Jimjimen sin. compl.
- de Um Falin sin. compl.
- en Jimi
- en Djimi sin. compl.
- en Jimijimen sin. compl.
- en Um falin sin. compl.
- es jimi
- es djimi sin. compl.
- es jimijimen sin. compl.
- es um falin sin. compl.
- eu jimi
- eu djimi sin. compl.
- eu jimijimen sin. compl.
- eu um falin sin. compl.
- fr jimi
- fr djimi sin. compl.
- fr jimjimen sin. compl.
- fr um Falin sin. compl.
- gl jimi
- gl djimi sin. compl.
- gl jimijimen sin. compl.
- gl um falin sin. compl.
- it jimi
- it djimi sin. compl.
- it jimijimen sin. compl.
- it um falin sin. compl.
- nl Jimi
- nl Djimi sin. compl.
- nl Jimjimen sin. compl.
- nl Um Falin sin. compl.
- pt jimi
- pt djimi sin. compl.
- pt jimijimen sin. compl.
- pt um falin sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. La llengua més propera al jimi, des del punt de vista lingüístic, és el gude.
Tot i que actualment se situa al Camerun, el grup ètnic jimi és originari de Nigèria, concretament de Sahuda, al peu de les muntanyes Hud. S'autodenomina majimen.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats jimi, gude, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
La llengua jimi presenta poca variació dialectal. Entre els parlars de les diferents ciutats, només s'observen petites variacions. Segons l'opinió dels parlants, la llengua es manté especialment 'pura' a la localitat de Jimi, on viu el gruix principal de parlants.
Tots els jimis parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els gudes, la llengua dels quals és molt propera al jimi, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix. El jimi es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat.
No s'ha de confondre amb la llengua jimi de Nigèria, del grup txàdic occidental.
Tot i que actualment se situa al Camerun, el grup ètnic jimi és originari de Nigèria, concretament de Sahuda, al peu de les muntanyes Hud. S'autodenomina majimen.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats jimi, gude, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
La llengua jimi presenta poca variació dialectal. Entre els parlars de les diferents ciutats, només s'observen petites variacions. Segons l'opinió dels parlants, la llengua es manté especialment 'pura' a la localitat de Jimi, on viu el gruix principal de parlants.
Tots els jimis parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els gudes, la llengua dels quals és molt propera al jimi, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix. El jimi es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat.
No s'ha de confondre amb la llengua jimi de Nigèria, del grup txàdic occidental.
jimijimen
jimijimen
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca jimi
- ca djimi sin. compl.
- ca jimijimen sin. compl.
- ca 'um falin sin. compl.
- cod jimi
- cod jimijimen
- de Jimi
- de Djimi sin. compl.
- de Jimjimen sin. compl.
- de Um Falin sin. compl.
- en Jimi
- en Djimi sin. compl.
- en Jimijimen sin. compl.
- en Um falin sin. compl.
- es jimi
- es djimi sin. compl.
- es jimijimen sin. compl.
- es um falin sin. compl.
- eu jimi
- eu djimi sin. compl.
- eu jimijimen sin. compl.
- eu um falin sin. compl.
- fr jimi
- fr djimi sin. compl.
- fr jimjimen sin. compl.
- fr um Falin sin. compl.
- gl jimi
- gl djimi sin. compl.
- gl jimijimen sin. compl.
- gl um falin sin. compl.
- it jimi
- it djimi sin. compl.
- it jimijimen sin. compl.
- it um falin sin. compl.
- nl Jimi
- nl Djimi sin. compl.
- nl Jimjimen sin. compl.
- nl Um Falin sin. compl.
- pt jimi
- pt djimi sin. compl.
- pt jimijimen sin. compl.
- pt um falin sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. La llengua més propera al jimi, des del punt de vista lingüístic, és el gude.
Tot i que actualment se situa al Camerun, el grup ètnic jimi és originari de Nigèria, concretament de Sahuda, al peu de les muntanyes Hud. S'autodenomina majimen.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats jimi, gude, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
La llengua jimi presenta poca variació dialectal. Entre els parlars de les diferents ciutats, només s'observen petites variacions. Segons l'opinió dels parlants, la llengua es manté especialment 'pura' a la localitat de Jimi, on viu el gruix principal de parlants.
Tots els jimis parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els gudes, la llengua dels quals és molt propera al jimi, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix. El jimi es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat.
No s'ha de confondre amb la llengua jimi de Nigèria, del grup txàdic occidental.
Tot i que actualment se situa al Camerun, el grup ètnic jimi és originari de Nigèria, concretament de Sahuda, al peu de les muntanyes Hud. S'autodenomina majimen.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats jimi, gude, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
La llengua jimi presenta poca variació dialectal. Entre els parlars de les diferents ciutats, només s'observen petites variacions. Segons l'opinió dels parlants, la llengua es manté especialment 'pura' a la localitat de Jimi, on viu el gruix principal de parlants.
Tots els jimis parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els gudes, la llengua dels quals és molt propera al jimi, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix. El jimi es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat.
No s'ha de confondre amb la llengua jimi de Nigèria, del grup txàdic occidental.
jin
jin
Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina
- ca jin
- ca geolecte jin sin. compl.
- cod Jìnyŭ
Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina
Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.
El geolecte jin es parla a la major part de la província de Shanxi i en algunes zones de les províncies de Mongòlia Interior, Shaanxi, Hebei i Henan. Durant molts anys va ser considerat una variant dialectal del geolecte del nord, però a partir de la dècada de 1980 se'n va reconèixer l'estatus de geolecte independent.
El geolecte jin es caracteritza per conservar trets propis del xinès clàssic, cosa que es podria deure a l'orografia de la zona. En aquest aspecte, és molt més conservador que el geolecte del nord.
El geolecte jin es parla a la major part de la província de Shanxi i en algunes zones de les províncies de Mongòlia Interior, Shaanxi, Hebei i Henan. Durant molts anys va ser considerat una variant dialectal del geolecte del nord, però a partir de la dècada de 1980 se'n va reconèixer l'estatus de geolecte independent.
El geolecte jin es caracteritza per conservar trets propis del xinès clàssic, cosa que es podria deure a l'orografia de la zona. En aquest aspecte, és molt més conservador que el geolecte del nord.
jinja
jinja
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zinza
- ca dzinda sin. compl.
- ca dzindza sin. compl.
- ca jinja sin. compl.
- ca zinja sin. compl.
- ar زينزا
- cy Zinza
- cy Dzinda sin. compl.
- cy Dzindza sin. compl.
- cy Jinja sin. compl.
- cy Zinja sin. compl.
- de Zinza
- de Dzinda sin. compl.
- de Dzindza sin. compl.
- de Jinja sin. compl.
- de Kizinza sin. compl.
- de Zinja sin. compl.
- en Zinza
- en Dzinda sin. compl.
- en Dzindza sin. compl.
- en Jinja sin. compl.
- en Zinja sin. compl.
- es zinza
- es dzinda sin. compl.
- es dzindza sin. compl.
- es jinja sin. compl.
- es zinja sin. compl.
- eu zinzera
- eu dzinda sin. compl.
- eu dzindza sin. compl.
- eu jinja sin. compl.
- eu zinja sin. compl.
- eu zinza sin. compl.
- fr zinza
- fr dzinda sin. compl.
- fr dzindza sin. compl.
- fr jinja sin. compl.
- fr zinja sin. compl.
- gl zinza
- gl dzinda sin. compl.
- gl dzindza sin. compl.
- gl jinja sin. compl.
- gl zinja sin. compl.
- gn sinsa
- gn dzinda sin. compl.
- gn dzindza sin. compl.
- gn jinja sin. compl.
- gn zinja sin. compl.
- it zinza
- it dzinda sin. compl.
- it dzindza sin. compl.
- it jinja sin. compl.
- it zinja sin. compl.
- pt zinza
- pt dzinda sin. compl.
- pt dzindza sin. compl.
- pt jinja sin. compl.
- pt zinja sin. compl.
- tmh Tazinzat
- tmh Dzinda sin. compl.
- tmh dzindza sin. compl.
- tmh jinja sin. compl.
- tmh zinja sin. compl.
- zh 怎扎语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic zinza se situa a la regió nord-oest de Tanzània, concretament a la costa sud-oest del llac Victòria. Els zinzes han rebut una forta influència dels sukumes, un poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, tot cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els zinzes i els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
jita
jita
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca jita
- ca echijita sin. compl.
- ca ecijita sin. compl.
- ca kijita sin. compl.
- ar جيتا
- cy Jita
- cy Echijita sin. compl.
- cy Ecijita sin. compl.
- cy Kijita sin. compl.
- de Jita
- de Echijita sin. compl.
- de Ecijita sin. compl.
- de Kijita sin. compl.
- en Jita
- en Echijita sin. compl.
- en Ecijita sin. compl.
- en Kijita sin. compl.
- es jita
- es echijita sin. compl.
- es ecijita sin. compl.
- es kijita sin. compl.
- eu jitera
- eu echijita sin. compl.
- eu ecijita sin. compl.
- eu jita sin. compl.
- eu kijita sin. compl.
- fr jita
- fr echijita sin. compl.
- fr ecijita sin. compl.
- fr kijita sin. compl.
- gl jita
- gl echijita sin. compl.
- gl ecijita sin. compl.
- gl kijita sin. compl.
- gn jita
- gn echijita sin. compl.
- gn ecijita sin. compl.
- gn kijita sin. compl.
- it jita
- it echijita sin. compl.
- it ecijita sin. compl.
- it kijita sin. compl.
- pt jita
- pt echijita sin. compl.
- pt ecijita sin. compl.
- pt kijita sin. compl.
- tmh Tajitat
- tmh Echijita sin. compl.
- tmh ecijita sin. compl.
- tmh kijita sin. compl.
- zh 吉塔语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic jita és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Generalment, els parlants de jita tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en comunitats veïnes. Aquest és el cas dels jites, que han tingut una forta influència sobre els kerewes.
Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.
El jita s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.
El jita s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
jitnu
jitnu
Guahibo, Amèrica > Colòmbia
- ca hitnü
- ca guahibo de Agualinda sin. compl.
- ca jitnu sin. compl.
- ca macaguán sin. compl.
- ca makaguane sin. compl.
- cod hitnü
- cod jit
- ar هيتنو
- cy Hitnü
- cy Guahibo de Agualinda sin. compl.
- cy Jitnu sin. compl.
- cy Macaguán sin. compl.
- cy Makaguane sin. compl.
- de Hitnü
- de Guahibo de Agualinda sin. compl.
- de Jitnu sin. compl.
- de Macaguán sin. compl.
- de Makaguane sin. compl.
- en Hitnü
- en Guahibo de Agualinda sin. compl.
- en Jitnu sin. compl.
- en Macaguán sin. compl.
- en Macaguane sin. compl.
- en Makaguane sin. compl.
- es guajibo de Agualinda
- es macaguán
- es guahibo sin. compl.
- es hitnü sin. compl.
- es jitnu sin. compl.
- es makaguane sin. compl.
- eu hitnu
- eu guahibo de Agualinda sin. compl.
- eu hitnü sin. compl.
- eu jitnu sin. compl.
- eu macaguán sin. compl.
- eu makaguane sin. compl.
- fr jitnu
- fr guahibo de Agualinda sin. compl.
- fr hitnü sin. compl.
- fr macaguán sin. compl.
- fr makaguane sin. compl.
- gl hitnü
- gl guahibo de Agualinda sin. compl.
- gl jitnu sin. compl.
- gl macaguán sin. compl.
- gl makaguane sin. compl.
- it hitnü
- it guahibo de Agualinda sin. compl.
- it jitnu sin. compl.
- it macaguane sin. compl.
- it makaguane sin. compl.
- ja ウィトゥヌ語
- nl Hitnü
- nl Guahibo de Agualinda sin. compl.
- nl Jitnu sin. compl.
- nl Macaguán sin. compl.
- nl Makaguane sin. compl.
- pt hitnü
- pt guahibo de Agualinda sin. compl.
- pt jitnu sin. compl.
- pt macaguán sin. compl.
- pt makaguane sin. compl.
- ru Хитны
- ru Макагуан sin. compl.
- ru Макагуане sin. compl.
- zh 西特努语
- zh 基特努、马卡瓜恩、马卡瓜内、阿瓜林达瓜希巴语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Guahibo, Amèrica > Colòmbia
Definició
La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Sembla, però, que el hitnü no és comprensible per als parlants de la resta de llengües guahibo.
Algunes fonts classifiquen erròniament el hitnü com a llengua de la família txibtxa.
Els hitnü són encara caçadors-recol·lectors seminòmades i la major part de la comunitat és monolingüe.
Algunes fonts classifiquen erròniament el hitnü com a llengua de la família txibtxa.
Els hitnü són encara caçadors-recol·lectors seminòmades i la major part de la comunitat és monolingüe.
jívaro
jívaro
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
- ca shuar
- ca jívaro sin. compl.
- ca shuar chicham sin. compl.
- cod muraya Shuar (tamurayt Tacwart)
- cod shuar (Tacwart)
- cod untsuri Shuar (tuntsurit Tacwart)
- ar شوارية
- cy Shuar
- cy Jívaro sin. compl.
- cy Shuar chicham sin. compl.
- de Shuar
- de Chivaro sin. compl.
- de Jibaro sin. compl.
- de Jívaro sin. compl.
- de Shuar Chicham sin. compl.
- de Xivaro sin. compl.
- en Shuar
- en Jivaro sin. compl.
- en Shuar Chicham sin. compl.
- es chuar
- es jívaro sin. compl.
- eu shuarera
- eu jívaro sin. compl.
- eu shuar chicham sin. compl.
- fr shuar
- fr shuar chicham
- fr jivaro sin. compl.
- gl shuar
- gl shuar chicham sin. compl.
- gl xíbaro sin. compl.
- gn chuar
- gn jívaro sin. compl.
- it shuar
- it jivaro sin. compl.
- it shuar chicham sin. compl.
- ja シュワル語
- ja シュワル・チチャン語、ヒバロ語 sin. compl.
- nl Shuar
- nl Jívaro sin. compl.
- nl Shuar Chicham sin. compl.
- pt shuar
- pt jívaro sin. compl.
- ru Шуар
- ru Унтсури шуар sin. compl.
- ru Шуара sin. compl.
- ru Хибаро sin. compl.
- ru Хиваро sin. compl.
- ru Шуар-чичам sin. compl.
- sw Chuar
- sw Jívaro sin. compl.
- tmh Tacwart
- zh 舒尔
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
Definició
Als anys 90 hi havia uns 385 assentaments shuar a l'Equador, una part de la Federación Shuar i una altra part de la Federación Independiente del Pueblo shuar del Ecuador (evangèlics).
Els shuar, anomenats habitualment jívaros, han estat coneguts tradicionalment per les seves pràctiques de reducció de caps, fet que els ha creat una imatge força negativa.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
Els shuar, anomenats habitualment jívaros, han estat coneguts tradicionalment per les seves pràctiques de reducció de caps, fet que els ha creat una imatge força negativa.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
