kaguru
kaguru
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kagulu
- ca chikagulu sin. compl.
- ca chimegi sin. compl.
- ca kaguru sin. compl.
- ca kikaguru sin. compl.
- ca sagara septentrional sin. compl.
- de Kagulu
- de Chikagulu sin. compl.
- de Kaguru sin. compl.
- de Kigaguru sin. compl.
- de Kigalulu sin. compl.
- en Kagulu
- en Chikagulu sin. compl.
- en Chimegi sin. compl.
- en Kikaguru sin. compl.
- en Sagara septentrional sin. compl.
- es kagulu
- es chikagulu sin. compl.
- es chimegi sin. compl.
- es kikaguru sin. compl.
- es sagara septentrional sin. compl.
- eu kagulu
- eu chikagulu sin. compl.
- eu chimegi sin. compl.
- eu kikaguru sin. compl.
- eu sagara Iparraldekoa sin. compl.
- fr kagulu
- fr chikagulu sin. compl.
- fr kaguru sin. compl.
- fr kikaguru sin. compl.
- fr sagara septentrional sin. compl.
- gl kagulu
- gl chikagulu sin. compl.
- gl chimegi sin. compl.
- gl kikaguru sin. compl.
- gl sagara septentrional sin. compl.
- it kagulu
- it chikagulu sin. compl.
- it chimegi sin. compl.
- it kikaguru sin. compl.
- it sagara settentrionale sin. compl.
- nl Kagulu
- nl Chikagulu sin. compl.
- nl Kaguru sin. compl.
- nl Kikaguru sin. compl.
- pt kagulu
- pt chikagulu sin. compl.
- pt chimegi sin. compl.
- pt kikaguru sin. compl.
- pt sagara septentrional sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els kagulus són un grup etnolingüístic establert a la part est de Tanzània central, a uns 200 kilòmetres cap a l'interior de Dar es Salaam. Es tracta d'una zona accidentada amb muntanyes (anomenades Itumba), planes i un altiplà on viuen la majoria dels kagulus.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
kagwahiva
kagwahiva
Tupí > Tupí-guaraní > Kawahib, Amèrica > Brasil
- ca kagwahiva
- ca parintintín
- ca kawahiva sin. compl.
- ar الكاغواهيبية
- cy Kagwahiva
- cy Kawahiva sin. compl.
- cy Parintintín sin. compl.
- de Kagwahiva
- de Kawahiva sin. compl.
- de Parintintín sin. compl.
- en Kagwahiva
- en Kagwahibm sin. compl.
- en Kagwahiph sin. compl.
- en Kagwahiv sin. compl.
- en Kavahiva sin. compl.
- en Kawahip sin. compl.
- en Kawahiva sin. compl.
- en Parintintin sin. compl.
- es kagwahiva
- es kawahiva sin. compl.
- es parintintín sin. compl.
- eu kagwahivera
- eu kawahiva sin. compl.
- eu parintintín sin. compl.
- fr kawahib
- fr kawahiva sin. compl.
- fr parintintín sin. compl.
- gn kagwahiva
- gn kawahiva sin. compl.
- gn parintintín sin. compl.
- it kagwahiva
- it kawahiva sin. compl.
- it parintintin sin. compl.
- ja カワイブ語
- ja カワイバ語 sin. compl.
- ja パリンティンティン語 sin. compl.
- nl Kagwahiva
- nl Kawahiva sin. compl.
- nl Parintintín sin. compl.
- pt kagwahiva
- pt kawahiva sin. compl.
- pt parintintin sin. compl.
- ru Кавахиб
- ru Кавахим sin. compl.
- ru Кавахип sin. compl.
- ru Кавахива sin. compl.
- ru Кагвахив sin. compl.
- ru Паринтинтин sin. compl.
- zh 卡格瓦希维语
- zh 卡瓦席维 sin. compl.
- zh 帕林廷丁 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Kawahib, Amèrica > Brasil
Definició
El kagwahiva o parintintín agrupa diversos dialectes:
- parintintín, 150 individus a la capçalera del riu Madeira;
- juma, 5 persones;
- tenharim, riu Marmelos;
- jiahui o kagwahiva, uns 50 al curs mitjà del Madeira;
- urueu-wau-wau o amondaua, uns 170 a la capçalera del Madeira;
- karipuna, capçalera del Madeira, que no s'ha de confondre amb el karipuna do Guaporé, llengua de la família pano, ni amb el créole guyanais o karipuna, llengua criolla;
- para-nawat;
- pawate-wirafet;
- tukumanfed, i
- diaroi.
Les diferències dialectals són bàsicament lèxiques.
El grup ètnic s'autodenomina kagwahiva ('la nostra gent'). Són originaris del naixement del riu Tapajós, on vivien al tombant dels segles XVIII i XIX. Es van fragmentar al llarg del segle XIX per culpa de conflictes amb altres comunitats indígenes i de l'acció colonitzadora.
Mantenen contactes estables amb els blancs (Servei de Protecció als Indis, primer, i FUNAI, després) des dels anys 1920. Tots saben portuguès, llevat dels 5 jumes, membres d'una mateixa família. A les escoles no s'aplica el programa intercultural bilingüe, de manera que no s'ensenya la llengua materna dels infants.
- parintintín, 150 individus a la capçalera del riu Madeira;
- juma, 5 persones;
- tenharim, riu Marmelos;
- jiahui o kagwahiva, uns 50 al curs mitjà del Madeira;
- urueu-wau-wau o amondaua, uns 170 a la capçalera del Madeira;
- karipuna, capçalera del Madeira, que no s'ha de confondre amb el karipuna do Guaporé, llengua de la família pano, ni amb el créole guyanais o karipuna, llengua criolla;
- para-nawat;
- pawate-wirafet;
- tukumanfed, i
- diaroi.
Les diferències dialectals són bàsicament lèxiques.
El grup ètnic s'autodenomina kagwahiva ('la nostra gent'). Són originaris del naixement del riu Tapajós, on vivien al tombant dels segles XVIII i XIX. Es van fragmentar al llarg del segle XIX per culpa de conflictes amb altres comunitats indígenes i de l'acció colonitzadora.
Mantenen contactes estables amb els blancs (Servei de Protecció als Indis, primer, i FUNAI, després) des dels anys 1920. Tots saben portuguès, llevat dels 5 jumes, membres d'una mateixa família. A les escoles no s'aplica el programa intercultural bilingüe, de manera que no s'ensenya la llengua materna dels infants.
kaigani
kaigani
Aïllada, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca haida
- ca kaigani sin. compl.
- ca xaadas sin. compl.
- cod xaat kil
- cy Haida
- cy Kaigani sin. compl.
- cy Xaadas sin. compl.
- de Haida
- de Kaigani sin. compl.
- de Xaadas sin. compl.
- en Haida
- en Kaigani sin. compl.
- en Xaadas sin. compl.
- en Xayda Kil sin. compl.
- es haida
- es kaigani sin. compl.
- es xaadas sin. compl.
- eu haidera
- eu kaigani sin. compl.
- eu xaadas sin. compl.
- fr haida
- fr kaigani sin. compl.
- fr xaadas sin. compl.
- gl haida
- gl kaigani sin. compl.
- gl xaadas sin. compl.
- gn haida
- gn kaigani sin. compl.
- gn xaadas sin. compl.
- it haida
- it kaigani sin. compl.
- it xaadas sin. compl.
- pt haida
- pt kaigani sin. compl.
- pt xaadas sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
S'ha intentat relacionar la llengua haida amb la família atapascana-eyak-tlingit. Com que no se n'ha pogut establir el parentiu, es continua considerant aïllada.
La regió originària de la llengua correspon a l'arxipèlag Reina Carlota, des d'on es va escampar cap al sud-est d'Alaska en moviments migratoris del segle XVIII, abans del contacte amb els europeus.
Els parlants es reparteixen en diversos dialectes: el de les illes Reina Carlota centrals, el de les illes septentrionals i el del sud-est d'Alaska (a les illes Prince of Wales i Dall). La varietat dialectal més meridional es va parlar a l'illa d'Anthony fins al començament del segle XX.
Actualment tots els parlants són més grans de 70 anys, de manera que la llengua està en un avançat procés d'extinció. Es duen a terme intents de revitalització que consisteixen especialment a ensenyar la llengua als joves i a enregistrar la parla dels adults grans competents.
El nom de la llengua prové de la paraula xayda, que en haida significa 'persona'.
La regió originària de la llengua correspon a l'arxipèlag Reina Carlota, des d'on es va escampar cap al sud-est d'Alaska en moviments migratoris del segle XVIII, abans del contacte amb els europeus.
Els parlants es reparteixen en diversos dialectes: el de les illes Reina Carlota centrals, el de les illes septentrionals i el del sud-est d'Alaska (a les illes Prince of Wales i Dall). La varietat dialectal més meridional es va parlar a l'illa d'Anthony fins al començament del segle XX.
Actualment tots els parlants són més grans de 70 anys, de manera que la llengua està en un avançat procés d'extinció. Es duen a terme intents de revitalització que consisteixen especialment a ensenyar la llengua als joves i a enregistrar la parla dels adults grans competents.
El nom de la llengua prové de la paraula xayda, que en haida significa 'persona'.
kaingà
kaingà
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
- ca kaingà
- ca bugre sin. compl.
- ca coroado sin. compl.
- ca kaingan sin. compl.
- ca kaingán sin. compl.
- ca kanhgág sin. compl.
- ar كاينغا
- cy Kaingáng
- cy Bugre sin. compl.
- cy Coroado sin. compl.
- cy Kaingan sin. compl.
- cy Kaingán sin. compl.
- cy Kanhgág sin. compl.
- de Kaingang
- de Bugre sin. compl.
- de Coroado sin. compl.
- de Kaingá sin. compl.
- de Kaingán sin. compl.
- de Kanhgág sin. compl.
- en Kaingang
- en Bugre sin. compl.
- en Caingang sin. compl.
- en Coroado sin. compl.
- en Coroados sin. compl.
- es kaingá
- es bugre sin. compl.
- es coroado sin. compl.
- es kahngág sin. compl.
- es kaingan sin. compl.
- es kaingán sin. compl.
- eu kaingangera
- eu bugre sin. compl.
- eu coroado sin. compl.
- eu kaingan sin. compl.
- eu kaingán sin. compl.
- eu kanhgág sin. compl.
- fr kaingang
- fr bugre sin. compl.
- fr coroado sin. compl.
- fr kaingan sin. compl.
- fr kaingán sin. compl.
- fr kanhgág sin. compl.
- gn kainga
- gn bugre sin. compl.
- gn coroado sin. compl.
- gn kaingan sin. compl.
- gn kaingán sin. compl.
- gn kanhgág sin. compl.
- it kaingang
- it bugre sin. compl.
- it coroado sin. compl.
- it kaingan sin. compl.
- it kaingán sin. compl.
- it kanhgág sin. compl.
- ja カインガング語
- ja ブグレ語 sin. compl.
- ja コロアド語 sin. compl.
- ja カンガッグ語 sin. compl.
- ja カインガ語、カインガン語 sin. compl.
- nl Kaingang
- nl Bugre sin. compl.
- nl Coroado sin. compl.
- nl Kaingan sin. compl.
- nl Kaingán sin. compl.
- nl Kanhgág sin. compl.
- pt kaingang
- pt bugre sin. compl.
- pt caingangue sin. compl.
- pt coroado sin. compl.
- pt kaingan sin. compl.
- pt kaingán sin. compl.
- pt kanhgág sin. compl.
- ru Каинганг
- ru Бугре sin. compl.
- ru Каинган sin. compl.
- ru Короадо sin. compl.
- ru Кайнганг sin. compl.
- ru Короадос sin. compl.
- zh 康加语
- zh 康敢 sin. compl.
- zh 康甘 sin. compl.
- zh 布格雷 sin. compl.
- zh 康赫加戈 sin. compl.
- zh 科洛阿多 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
Definició
El kaingà és la llengua je amb més parlants (45% del total).
Es divideix en cinc dialectes:
1. el kaingà de São Paulo,
2. el kaingà de Paranà (entre els rius Paranapanema i Iguaçú),
3. el central (entre els rius Iguaçú i Uruguai),
4. el sud-oriental (al sud del riu Uruguai i est del riu Passo Fundo) i
5. el sud-occidental (al sud del riu Uruguai i oest del riu Passo Fundo).
Les diferències dialectals afecten fonamentalment la fonologia.
Van establir relacions estables amb població no indígena al segle XIX, quan es van instal·lar explotacions ramaderes a la seva regió. Els kaingàs que més s'hi van resistir van ser els de São Paulo i els del nord de Paranà.
Des del 1970 hi ha escola bilingüe, que no fa sinó afavorir l'ús del portuguès: l'ensenyament es fa en kaingà el primer any d'escolarització, però a partir del segon es passa al portuguès.
En zones com Ivaí i Faxinal encara hi ha força població monolingüe en la llengua autòctona, mentre que en d'altres, com en alguns pobles de São Paulo, el kaingà ja no es parla gens. Es manté una certa consciència que la llengua és símbol d'identitat.
S'han escrit alguns materials bilingües sobre sanitat, alcoholisme, ajudes estatals, etc.
Existeixen molts estudis lingüístics sobre aquesta llengua (vegeu Fabre 2005).
Es divideix en cinc dialectes:
1. el kaingà de São Paulo,
2. el kaingà de Paranà (entre els rius Paranapanema i Iguaçú),
3. el central (entre els rius Iguaçú i Uruguai),
4. el sud-oriental (al sud del riu Uruguai i est del riu Passo Fundo) i
5. el sud-occidental (al sud del riu Uruguai i oest del riu Passo Fundo).
Les diferències dialectals afecten fonamentalment la fonologia.
Van establir relacions estables amb població no indígena al segle XIX, quan es van instal·lar explotacions ramaderes a la seva regió. Els kaingàs que més s'hi van resistir van ser els de São Paulo i els del nord de Paranà.
Des del 1970 hi ha escola bilingüe, que no fa sinó afavorir l'ús del portuguès: l'ensenyament es fa en kaingà el primer any d'escolarització, però a partir del segon es passa al portuguès.
En zones com Ivaí i Faxinal encara hi ha força població monolingüe en la llengua autòctona, mentre que en d'altres, com en alguns pobles de São Paulo, el kaingà ja no es parla gens. Es manté una certa consciència que la llengua és símbol d'identitat.
S'han escrit alguns materials bilingües sobre sanitat, alcoholisme, ajudes estatals, etc.
Existeixen molts estudis lingüístics sobre aquesta llengua (vegeu Fabre 2005).
kaingan
kaingan
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
- ca kaingà
- ca bugre sin. compl.
- ca coroado sin. compl.
- ca kaingan sin. compl.
- ca kaingán sin. compl.
- ca kanhgág sin. compl.
- ar كاينغا
- cy Kaingáng
- cy Bugre sin. compl.
- cy Coroado sin. compl.
- cy Kaingan sin. compl.
- cy Kaingán sin. compl.
- cy Kanhgág sin. compl.
- de Kaingang
- de Bugre sin. compl.
- de Coroado sin. compl.
- de Kaingá sin. compl.
- de Kaingán sin. compl.
- de Kanhgág sin. compl.
- en Kaingang
- en Bugre sin. compl.
- en Caingang sin. compl.
- en Coroado sin. compl.
- en Coroados sin. compl.
- es kaingá
- es bugre sin. compl.
- es coroado sin. compl.
- es kahngág sin. compl.
- es kaingan sin. compl.
- es kaingán sin. compl.
- eu kaingangera
- eu bugre sin. compl.
- eu coroado sin. compl.
- eu kaingan sin. compl.
- eu kaingán sin. compl.
- eu kanhgág sin. compl.
- fr kaingang
- fr bugre sin. compl.
- fr coroado sin. compl.
- fr kaingan sin. compl.
- fr kaingán sin. compl.
- fr kanhgág sin. compl.
- gn kainga
- gn bugre sin. compl.
- gn coroado sin. compl.
- gn kaingan sin. compl.
- gn kaingán sin. compl.
- gn kanhgág sin. compl.
- it kaingang
- it bugre sin. compl.
- it coroado sin. compl.
- it kaingan sin. compl.
- it kaingán sin. compl.
- it kanhgág sin. compl.
- ja カインガング語
- ja ブグレ語 sin. compl.
- ja コロアド語 sin. compl.
- ja カンガッグ語 sin. compl.
- ja カインガ語、カインガン語 sin. compl.
- nl Kaingang
- nl Bugre sin. compl.
- nl Coroado sin. compl.
- nl Kaingan sin. compl.
- nl Kaingán sin. compl.
- nl Kanhgág sin. compl.
- pt kaingang
- pt bugre sin. compl.
- pt caingangue sin. compl.
- pt coroado sin. compl.
- pt kaingan sin. compl.
- pt kaingán sin. compl.
- pt kanhgág sin. compl.
- ru Каинганг
- ru Бугре sin. compl.
- ru Каинган sin. compl.
- ru Короадо sin. compl.
- ru Кайнганг sin. compl.
- ru Короадос sin. compl.
- zh 康加语
- zh 康敢 sin. compl.
- zh 康甘 sin. compl.
- zh 布格雷 sin. compl.
- zh 康赫加戈 sin. compl.
- zh 科洛阿多 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
Definició
El kaingà és la llengua je amb més parlants (45% del total).
Es divideix en cinc dialectes:
1. el kaingà de São Paulo,
2. el kaingà de Paranà (entre els rius Paranapanema i Iguaçú),
3. el central (entre els rius Iguaçú i Uruguai),
4. el sud-oriental (al sud del riu Uruguai i est del riu Passo Fundo) i
5. el sud-occidental (al sud del riu Uruguai i oest del riu Passo Fundo).
Les diferències dialectals afecten fonamentalment la fonologia.
Van establir relacions estables amb població no indígena al segle XIX, quan es van instal·lar explotacions ramaderes a la seva regió. Els kaingàs que més s'hi van resistir van ser els de São Paulo i els del nord de Paranà.
Des del 1970 hi ha escola bilingüe, que no fa sinó afavorir l'ús del portuguès: l'ensenyament es fa en kaingà el primer any d'escolarització, però a partir del segon es passa al portuguès.
En zones com Ivaí i Faxinal encara hi ha força població monolingüe en la llengua autòctona, mentre que en d'altres, com en alguns pobles de São Paulo, el kaingà ja no es parla gens. Es manté una certa consciència que la llengua és símbol d'identitat.
S'han escrit alguns materials bilingües sobre sanitat, alcoholisme, ajudes estatals, etc.
Existeixen molts estudis lingüístics sobre aquesta llengua (vegeu Fabre 2005).
Es divideix en cinc dialectes:
1. el kaingà de São Paulo,
2. el kaingà de Paranà (entre els rius Paranapanema i Iguaçú),
3. el central (entre els rius Iguaçú i Uruguai),
4. el sud-oriental (al sud del riu Uruguai i est del riu Passo Fundo) i
5. el sud-occidental (al sud del riu Uruguai i oest del riu Passo Fundo).
Les diferències dialectals afecten fonamentalment la fonologia.
Van establir relacions estables amb població no indígena al segle XIX, quan es van instal·lar explotacions ramaderes a la seva regió. Els kaingàs que més s'hi van resistir van ser els de São Paulo i els del nord de Paranà.
Des del 1970 hi ha escola bilingüe, que no fa sinó afavorir l'ús del portuguès: l'ensenyament es fa en kaingà el primer any d'escolarització, però a partir del segon es passa al portuguès.
En zones com Ivaí i Faxinal encara hi ha força població monolingüe en la llengua autòctona, mentre que en d'altres, com en alguns pobles de São Paulo, el kaingà ja no es parla gens. Es manté una certa consciència que la llengua és símbol d'identitat.
S'han escrit alguns materials bilingües sobre sanitat, alcoholisme, ajudes estatals, etc.
Existeixen molts estudis lingüístics sobre aquesta llengua (vegeu Fabre 2005).
kajabi
kajabi
Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
- ca kayabí
- ca caiabi sin. compl.
- ca kajabi sin. compl.
- ca maquiri sin. compl.
- ca parua sin. compl.
- ar كايابية
- cy Kayabí
- cy Caiabi sin. compl.
- cy Kajabi sin. compl.
- cy Maquiri sin. compl.
- cy Parua sin. compl.
- de Kayabi
- de Caiabi sin. compl.
- de Kajabí sin. compl.
- de Maquiri sin. compl.
- de Parua sin. compl.
- en Kayabí
- en Caiabi sin. compl.
- en Cayabí sin. compl.
- en Kajabí sin. compl.
- en Kayabi sin. compl.
- en Maquiri sin. compl.
- en Parua sin. compl.
- es kayabí
- es caiabi sin. compl.
- es kajabi sin. compl.
- es kayabí sin. compl.
- es maquiri sin. compl.
- es parua sin. compl.
- eu kayabiera
- eu caiabi sin. compl.
- eu kajabi sin. compl.
- eu maquiri sin. compl.
- eu parua sin. compl.
- fr kayabi
- fr caiabi sin. compl.
- fr kajabi sin. compl.
- fr maquiri sin. compl.
- fr parua sin. compl.
- gn kajavi
- gn caiabi sin. compl.
- gn kajabi sin. compl.
- gn maquiri sin. compl.
- gn parua sin. compl.
- it kayabi
- it caiabi sin. compl.
- it kajabí sin. compl.
- it maquiri sin. compl.
- it parua sin. compl.
- ja カヤビ語
- ja パルア語 sin. compl.
- ja マキリ語 sin. compl.
- ja カイアビ語 sin. compl.
- ja カジャビ語 sin. compl.
- nl Kayabí
- nl Caiabi sin. compl.
- nl Kajabi sin. compl.
- nl Maquiri sin. compl.
- nl Parua sin. compl.
- pt caiabi
- pt caiabi sin. compl.
- pt kajabi sin. compl.
- pt maquiri sin. compl.
- pt parua sin. compl.
- ru Каяби
- ru Паруа sin. compl.
- ru Кажаби sin. compl.
- ru Макири sin. compl.
- zh 卡亚比语
- zh 凯亚比 sin. compl.
- zh 卡加比 sin. compl.
- zh 帕鲁阿 sin. compl.
- zh 马基利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
Definició
La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.
Originalment els kayabís se situaven entre els rius Arinos, Rio dos Peixes i Teles Pires, a l'oest del riu Xingu. Van ser uns territoris molt disputats per altres pobles indígenes, com els mundurukús i els bacairís, a causa de l'abundància de minerals adequats per a la manufactura d'eines i armes.
Finalment, a les dècades de 1950 i 1960 van ser desterrats per desavinences amb les companyies extractores de cautxú. Actualment, una part dels kayabís han tornat a la seva regió ancestral, on viuen i treballen integrats en la comunitat no indígena, mentre que un altre grup viu al Parc indígena del Xingu.
El contacte amb la societat majoritària (escola, televisió, ràdio) ha fet que tots els kayabís coneguin el portuguès. Si bé els adults són bilingües i es comuniquen entre si principalment en kayabí, ja hi ha infants que no han après la llengua pròpia.
Originalment els kayabís se situaven entre els rius Arinos, Rio dos Peixes i Teles Pires, a l'oest del riu Xingu. Van ser uns territoris molt disputats per altres pobles indígenes, com els mundurukús i els bacairís, a causa de l'abundància de minerals adequats per a la manufactura d'eines i armes.
Finalment, a les dècades de 1950 i 1960 van ser desterrats per desavinences amb les companyies extractores de cautxú. Actualment, una part dels kayabís han tornat a la seva regió ancestral, on viuen i treballen integrats en la comunitat no indígena, mentre que un altre grup viu al Parc indígena del Xingu.
El contacte amb la societat majoritària (escola, televisió, ràdio) ha fet que tots els kayabís coneguin el portuguès. Si bé els adults són bilingües i es comuniquen entre si principalment en kayabí, ja hi ha infants que no han après la llengua pròpia.
kaká
kaká
Aïllada, Amèrica > Argentina
- ca kakan
- ca calchaquí sin. compl.
- ca catamarcana sin. compl.
- ca chaka sin. compl.
- ca diaguita sin. compl.
- ca kaká sin. compl.
- cod kakán
- ar الكاكانية
- cy Kakan
- cy Calchaquí sin. compl.
- cy Catamarcana sin. compl.
- cy Chaka sin. compl.
- cy Diaguita sin. compl.
- cy Kaká sin. compl.
- de Kakan
- de Calchaquí sin. compl.
- de Catamarcana sin. compl.
- de Chaka sin. compl.
- de Diaguita sin. compl.
- de Kaká sin. compl.
- en Cacan
- en Calchaquí sin. compl.
- en Chaka sin. compl.
- en Diaguita sin. compl.
- en Kaka sin. compl.
- es kakan
- es calchaquí sin. compl.
- es catamarcana sin. compl.
- es chaka sin. compl.
- es diaguita sin. compl.
- es kaká sin. compl.
- es kakan sin. compl.
- eu kakanera
- eu calchaqui sin. compl.
- eu catamarcana sin. compl.
- eu chaka sin. compl.
- eu diaguita sin. compl.
- eu kaka sin. compl.
- fr kakan
- fr calchaquí sin. compl.
- fr catamarcana sin. compl.
- fr chaka sin. compl.
- fr diaguita sin. compl.
- fr kaká sin. compl.
- gn kakan
- gn calchaquí sin. compl.
- gn chaka sin. compl.
- gn diaguita sin. compl.
- gn kaka sin. compl.
- gn katamarkana sin. compl.
- it kakan
- it calchaquí sin. compl.
- it catamarcana sin. compl.
- it chaka sin. compl.
- it diaguita sin. compl.
- it kaká sin. compl.
- ja カカン語
- ja カカ語 sin. compl.
- ja チャカ語 sin. compl.
- ja カルチャキ語 sin. compl.
- ja ディアギタ語 sin. compl.
- ja カタマルカナ語 sin. compl.
- nl Kakan
- nl Calchaquí sin. compl.
- nl Catamarcana sin. compl.
- nl Chaka sin. compl.
- nl Diaguita sin. compl.
- nl Kaká sin. compl.
- pt kakan
- pt calchaquí sin. compl.
- pt catamarcana sin. compl.
- pt chaka sin. compl.
- pt diaguita sin. compl.
- pt kaká sin. compl.
- ru Какан
- ru Кака sin. compl.
- ru Чака sin. compl.
- ru Диагита sin. compl.
- ru Кальчаки sin. compl.
- ru Катамаркана sin. compl.
- zh 卡坎语
- zh 卡喀、查卡、卡塔马卡语、迪亚吉纳、卡尔查基 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina
Definició
Aquesta llengua es va extingir al final del segle XVII o començament del XVIII. El grup ètnic, format per unes 62.000 persones, parla actualment espanyol.
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de l'Argentina i Xile prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakan. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.
No ens han arribat dades sobre el kakan, que només coneixem parcialment a través de la toponímia i l'onomàstica. Tampoc no s'ha pogut incloure dins de cap família lingüística i es considera, per tant, aïllada. Ens consta l'existència d'obres que descrivien aquesta llengua, però s'han perdut.
Les poques dades disponibles permeten distingir tres àrees dialectals de la llengua kakan: kakan del nord, parlat als Valles Calchaquíes, Santa María i oest de l'actual província de Tucumán; kakan del sud, parlat a la província de Catamarca, al nord de La Rioja i part de Santiago del Estero, i capayán, parlat a l'oest i al sud de la Rioja i al nord de la província de San Juan.
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de l'Argentina i Xile prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakan. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.
No ens han arribat dades sobre el kakan, que només coneixem parcialment a través de la toponímia i l'onomàstica. Tampoc no s'ha pogut incloure dins de cap família lingüística i es considera, per tant, aïllada. Ens consta l'existència d'obres que descrivien aquesta llengua, però s'han perdut.
Les poques dades disponibles permeten distingir tres àrees dialectals de la llengua kakan: kakan del nord, parlat als Valles Calchaquíes, Santa María i oest de l'actual província de Tucumán; kakan del sud, parlat a la província de Catamarca, al nord de La Rioja i part de Santiago del Estero, i capayán, parlat a l'oest i al sud de la Rioja i al nord de la província de San Juan.
kakaba
kakaba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca mbongno
- ca bungnu sin. compl.
- ca bungun sin. compl.
- ca bunu sin. compl.
- ca gbunhu sin. compl.
- ca kakaba sin. compl.
- ca kamkam sin. compl.
- ca mbogno sin. compl.
- de Mbongno
- de Bungnu sin. compl.
- de Bungun sin. compl.
- de Kakaba sin. compl.
- de Kamkam sin. compl.
- en Mbongno
- en Bungnu sin. compl.
- en Bungun sin. compl.
- en Bunu sin. compl.
- en Gbunhu sin. compl.
- en Kakaba/Kamkam sin. compl.
- en Mbogno sin. compl.
- es mbongno
- es bungnu sin. compl.
- es bungun sin. compl.
- es bunu sin. compl.
- es gbunhu sin. compl.
- es kakaba/Kamkam sin. compl.
- es mbogno sin. compl.
- eu mbongno
- eu bungnu sin. compl.
- eu bungun sin. compl.
- eu bunu sin. compl.
- eu gbunhu sin. compl.
- eu kakaba/Kamkam sin. compl.
- eu mbogno sin. compl.
- fr mbongno
- fr bungnu sin. compl.
- fr bungun sin. compl.
- fr kakaba sin. compl.
- fr kamkam sin. compl.
- gl mbongno
- gl bungnu sin. compl.
- gl bungun sin. compl.
- gl bunu sin. compl.
- gl gbunhu sin. compl.
- gl kakaba/Kamkam sin. compl.
- gl mbogno sin. compl.
- it mbongno
- it bungnu sin. compl.
- it bungun sin. compl.
- it bunu sin. compl.
- it gbunhu sin. compl.
- it kakaba/Kamkam sin. compl.
- it mbogno sin. compl.
- nl Kakabai
- nl Bungnu sin. compl.
- nl Bungun sin. compl.
- nl Kakaba sin. compl.
- nl Kamkam sin. compl.
- pt mbongno
- pt bungnu sin. compl.
- pt bungun sin. compl.
- pt bunu sin. compl.
- pt gbunhu sin. compl.
- pt kakaba/Kamkam sin. compl.
- pt mbogno sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El mbongno es parla principalment a Nigèria, a l'altiplà Mambila. Sembla que també és present al Camerun, però no hi ha dades sobre el nombre de parlants. Al Camerun el mbongno rep el nom de kamkam.
El mbongno és molt pròxim al mvano, una llengua veïna del mateix grup parlada únicament en territori nigerià. Segons els parlants de mbongno, hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
El mbongno és molt pròxim al mvano, una llengua veïna del mateix grup parlada únicament en territori nigerià. Segons els parlants de mbongno, hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
kakan
kakan
Aïllada, Amèrica > Argentina
- ca kakan
- ca calchaquí sin. compl.
- ca catamarcana sin. compl.
- ca chaka sin. compl.
- ca diaguita sin. compl.
- ca kaká sin. compl.
- cod kakán
- ar الكاكانية
- cy Kakan
- cy Calchaquí sin. compl.
- cy Catamarcana sin. compl.
- cy Chaka sin. compl.
- cy Diaguita sin. compl.
- cy Kaká sin. compl.
- de Kakan
- de Calchaquí sin. compl.
- de Catamarcana sin. compl.
- de Chaka sin. compl.
- de Diaguita sin. compl.
- de Kaká sin. compl.
- en Cacan
- en Calchaquí sin. compl.
- en Chaka sin. compl.
- en Diaguita sin. compl.
- en Kaka sin. compl.
- es kakan
- es calchaquí sin. compl.
- es catamarcana sin. compl.
- es chaka sin. compl.
- es diaguita sin. compl.
- es kaká sin. compl.
- es kakan sin. compl.
- eu kakanera
- eu calchaqui sin. compl.
- eu catamarcana sin. compl.
- eu chaka sin. compl.
- eu diaguita sin. compl.
- eu kaka sin. compl.
- fr kakan
- fr calchaquí sin. compl.
- fr catamarcana sin. compl.
- fr chaka sin. compl.
- fr diaguita sin. compl.
- fr kaká sin. compl.
- gn kakan
- gn calchaquí sin. compl.
- gn chaka sin. compl.
- gn diaguita sin. compl.
- gn kaka sin. compl.
- gn katamarkana sin. compl.
- it kakan
- it calchaquí sin. compl.
- it catamarcana sin. compl.
- it chaka sin. compl.
- it diaguita sin. compl.
- it kaká sin. compl.
- ja カカン語
- ja カカ語 sin. compl.
- ja チャカ語 sin. compl.
- ja カルチャキ語 sin. compl.
- ja ディアギタ語 sin. compl.
- ja カタマルカナ語 sin. compl.
- nl Kakan
- nl Calchaquí sin. compl.
- nl Catamarcana sin. compl.
- nl Chaka sin. compl.
- nl Diaguita sin. compl.
- nl Kaká sin. compl.
- pt kakan
- pt calchaquí sin. compl.
- pt catamarcana sin. compl.
- pt chaka sin. compl.
- pt diaguita sin. compl.
- pt kaká sin. compl.
- ru Какан
- ru Кака sin. compl.
- ru Чака sin. compl.
- ru Диагита sin. compl.
- ru Кальчаки sin. compl.
- ru Катамаркана sin. compl.
- zh 卡坎语
- zh 卡喀、查卡、卡塔马卡语、迪亚吉纳、卡尔查基 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina
Definició
Aquesta llengua es va extingir al final del segle XVII o començament del XVIII. El grup ètnic, format per unes 62.000 persones, parla actualment espanyol.
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de l'Argentina i Xile prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakan. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.
No ens han arribat dades sobre el kakan, que només coneixem parcialment a través de la toponímia i l'onomàstica. Tampoc no s'ha pogut incloure dins de cap família lingüística i es considera, per tant, aïllada. Ens consta l'existència d'obres que descrivien aquesta llengua, però s'han perdut.
Les poques dades disponibles permeten distingir tres àrees dialectals de la llengua kakan: kakan del nord, parlat als Valles Calchaquíes, Santa María i oest de l'actual província de Tucumán; kakan del sud, parlat a la província de Catamarca, al nord de La Rioja i part de Santiago del Estero, i capayán, parlat a l'oest i al sud de la Rioja i al nord de la província de San Juan.
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de l'Argentina i Xile prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakan. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.
No ens han arribat dades sobre el kakan, que només coneixem parcialment a través de la toponímia i l'onomàstica. Tampoc no s'ha pogut incloure dins de cap família lingüística i es considera, per tant, aïllada. Ens consta l'existència d'obres que descrivien aquesta llengua, però s'han perdut.
Les poques dades disponibles permeten distingir tres àrees dialectals de la llengua kakan: kakan del nord, parlat als Valles Calchaquíes, Santa María i oest de l'actual província de Tucumán; kakan del sud, parlat a la província de Catamarca, al nord de La Rioja i part de Santiago del Estero, i capayán, parlat a l'oest i al sud de la Rioja i al nord de la província de San Juan.
kakua
kakua
Makú, Amèrica > Colòmbia
- ca kakua-nukak
- ca barà sin. compl.
- ca kakua sin. compl.
- ca kubeo sin. compl.
- ca makú sin. compl.
- ar كاكوا-نوكاك
- cy Kakua-nukak
- cy Bará sin. compl.
- cy Kakua sin. compl.
- cy Kubeo sin. compl.
- cy Makú sin. compl.
- de Kakua-Nukak
- de Bará sin. compl.
- de Cacua sin. compl.
- de Makú de Cobeo sin. compl.
- en Cacua-Nukak
- en Bara sin. compl.
- en Cacua sin. compl.
- en Cubeo sin. compl.
- en Makú sin. compl.
- es kakua-nukak
- es bará sin. compl.
- es kakua sin. compl.
- es kubeo sin. compl.
- es makú sin. compl.
- eu kakua-nukakera
- eu barà sin. compl.
- eu kakua sin. compl.
- eu kubeo sin. compl.
- eu makú sin. compl.
- fr kakua-nukak
- fr bará sin. compl.
- fr kakua sin. compl.
- fr kubeo sin. compl.
- fr maku sin. compl.
- gl kakua-nukak
- gl bará sin. compl.
- gl kakua sin. compl.
- gl kubeo sin. compl.
- gl makú sin. compl.
- gn kakua-nukak
- gn bara sin. compl.
- gn kakua sin. compl.
- gn kuveo sin. compl.
- gn maku sin. compl.
- it kakua-nukak
- it barà sin. compl.
- it kakua sin. compl.
- it kubeo sin. compl.
- it maku sin. compl.
- ja カクア・ヌカク語
- ja カクア語、バラ語、マクー語、クベオ語 sin. compl.
- nl Kakua-Nukak
- nl Barà sin. compl.
- nl Kakua sin. compl.
- nl Kubeo sin. compl.
- nl Makú sin. compl.
- pt kakua-nukak
- pt bará sin. compl.
- pt kakua sin. compl.
- pt kubeo sin. compl.
- pt maku sin. compl.
- ru Какуа-нукак
- ru Бара sin. compl.
- ru Маку sin. compl.
- ru Какуа sin. compl.
- ru Кубео sin. compl.
- sw Kakua-nukak
- sw Bará sin. compl.
- sw Kakua sin. compl.
- sw Kubeo sin. compl.
- sw Makú sin. compl.
- tmh Takakwat-tanukakt
- zh 卡库瓦-奴卡卡
- zh 巴拉 sin. compl.
- zh 玛库 sin. compl.
- zh 卡库瓦 sin. compl.
- zh 库佩欧 sin. compl.
Makú, Amèrica > Colòmbia
Definició
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
