lapó
lapó
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià, Europa > Finlàndia, Europa > Noruega, Europa > Suècia
- ca sami
- ca lapó sin. compl.
- cod sámegiella
- ar الساميّة
- cy Sami
- cy Lapeg sin. compl.
- de Sami
- de Lappisch sin. compl.
- de Saami sin. compl.
- de Samisch sin. compl.
- en Sami
- en Lapp sin. compl.
- en Saam sin. compl.
- en Sámi sin. compl.
- en Samic sin. compl.
- es sami
- es lapón sin. compl.
- es saami sin. compl.
- es sámico sin. compl.
- eu samiera
- fr sami
- fr lapon sin. compl.
- fr saami sin. compl.
- fr saàmic sin. compl.
- fr sàmic sin. compl.
- gl sami
- gl lapón sin. compl.
- gl saami sin. compl.
- gl saámico sin. compl.
- gl sámico sin. compl.
- gn sámi
- gn lapon sin. compl.
- gn saámi sin. compl.
- gn sámiko sin. compl.
- it sami
- it lappone sin. compl.
- it saami sin. compl.
- nl Sami
- nl Laps sin. compl.
- nl Saami sin. compl.
- oc sami
- oc lapon sin. compl.
- oc saami sin. compl.
- pt sami
- pt lapão sin. compl.
- pt saami sin. compl.
- ru Саамский язык
- ru Лапландский sin. compl.
- sw Sami
- sw Lapp sin. compl.
- sw Saam sin. compl.
- sw Sámi sin. compl.
- sw Samic sin. compl.
- tmh Tasamit
- tmh Talaput sin. compl.
- tmh tasaamikt sin. compl.
- tmh tasaamit sin. compl.
- tmh tasamikt sin. compl.
- zh 萨摩斯语
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià, Europa > Finlàndia, Europa > Noruega, Europa > Suècia
Definició
El sami es divideix en dos grans blocs dialectals, l'occidental i l'oriental, dins dels quals es distingeixen diversos dialectes. Tots aquests parlars es van anar constituint durant l'edat mitjana i la primera part de la moderna a partir d'una mateixa llengua comuna.
Les importants diferències que hi ha entre els dialectes de la llengua, causades per factors diversos, entre els quals es pot esmentar l'aïllament dels diferents grups samis, fan que cada vegada hi hagi més autors que afirmin que el sami no és una llengua, sinó més aviat un grup de llengües relacionades entre elles de la mateixa manera, per exemple, que les que componen el subgrup baltofinès.
Aquesta diversitat de varietats es fa palesa també en les distintes llengües escrites samis que, basades en diferents parlars, s'han anat creant i utilitzant al llarg del temps. Els mateixos samis, però, tot i les diferències que hi ha entre els diversos grups i parlars, es consideren un sol poble, i també els hi consideren oficialment els estats de què són ciutadans.
No se sap amb seguretat quin és l'origen del poble sami ni per quin motiu parla una de les llengües uralianes.
El primer llibre imprès en llengua sami va aparèixer al primer quart del segle XVII. A partir d'aquell moment es van anar publicant textos, sobretot religiosos, en què s'utilitzava l'alfabet llatí, llevat dels publicats a Rússia, en què s'emprava el ciríl·lic. Al segle XX va néixer la literatura sami contemporània.
A la península russa de Kola es va fer servir, durant els anys trenta del segles XX, una varietat estàndard basada en el dialecte de Kildin, que s'escrivia en alfabet llatí. L'estàndard més difós avui és el que es basa en el dialecte septentrional, l'únic que es parla alhora a Noruega, Suècia i Finlàndia, l'ortografia del qual es va establir l'any 1978. A Rússia es torna a usar l'alfabet ciríl·lic.
Les importants diferències que hi ha entre els dialectes de la llengua, causades per factors diversos, entre els quals es pot esmentar l'aïllament dels diferents grups samis, fan que cada vegada hi hagi més autors que afirmin que el sami no és una llengua, sinó més aviat un grup de llengües relacionades entre elles de la mateixa manera, per exemple, que les que componen el subgrup baltofinès.
Aquesta diversitat de varietats es fa palesa també en les distintes llengües escrites samis que, basades en diferents parlars, s'han anat creant i utilitzant al llarg del temps. Els mateixos samis, però, tot i les diferències que hi ha entre els diversos grups i parlars, es consideren un sol poble, i també els hi consideren oficialment els estats de què són ciutadans.
No se sap amb seguretat quin és l'origen del poble sami ni per quin motiu parla una de les llengües uralianes.
El primer llibre imprès en llengua sami va aparèixer al primer quart del segle XVII. A partir d'aquell moment es van anar publicant textos, sobretot religiosos, en què s'utilitzava l'alfabet llatí, llevat dels publicats a Rússia, en què s'emprava el ciríl·lic. Al segle XX va néixer la literatura sami contemporània.
A la península russa de Kola es va fer servir, durant els anys trenta del segles XX, una varietat estàndard basada en el dialecte de Kildin, que s'escrivia en alfabet llatí. L'estàndard més difós avui és el que es basa en el dialecte septentrional, l'únic que es parla alhora a Noruega, Suècia i Finlàndia, l'ortografia del qual es va establir l'any 1978. A Rússia es torna a usar l'alfabet ciríl·lic.
laz
laz
Caucàsica meridional o kartveliana > Zan, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Turquia
- ca laz
- cod ლაზური ნენა
- cod lazuri nena
- ar اللازية
- cy Laz
- de Lasisch
- de Lazisch sin. compl.
- en Laz
- es laz
- eu lazera
- fr laze
- gn las
- it laz
- ja ラズ語
- nl Laz
- pt laz
- pt laze sin. compl.
- pt lazepe sin. compl.
- pt lazi sin. compl.
- ru Лазский язык
- ru Чанский sin. compl.
- zh 拉兹语
- scr Alfabet georgià
- scr Alfabet llatí
Caucàsica meridional o kartveliana > Zan, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Turquia
Definició
La llengua laz és una de les quatre llengües caucàsiques meridionals o kartvelianes. Pertany, conjuntament amb el mingrelià, a la branca zan d'aquesta família. Ambdues llengües són molt pròximes, fins al punt que van ser oficialment considerades dialectes d'una sola llengua anomenada zan durant el període soviètic (consideració que Geòrgia encara manté avui dia). El corrent majoritari, però, considera que el laz i el mingrelià són llengües diferenciades, tant per la seva llarga separació (500 anys) com pel fet de que no hi ha intel·ligibilitat mútua.
El laz té cinc blocs dialectals principals:
- khopa, parlat a Geòrgia i a Hopa (Turquia),
- vitse-arkhava, parlat a Arhavi i Fındıklı (Turquia),
- chkhala, parlat prop de Borçka (Turquia),
- atina, parlat a Pazar (Turquia),
- ardesheni, parlat a Ardeşen (Turquia). Se sol considerar un subdialecte de l'atina.
El laz és l'única llengua kartveliana la majoria de parlants de la qual no viuen a Geòrgia, sinó a Turquia. Tot i que les diferències entre els dialectes són petites, els parlants consideren que la intercomprensió és baixa i, en no existir una variant estàndard comuna de la llengua, es comuniquen entre ells en turc.
A Geòrgia, de 1930 a 1938 la llengua zan (laz i mingrelià) va gaudir d'autonomia cultural i es va utilitzar com a llengua literària, però no se'n va crear un estàndard oficial. Des de llavors, tots els intents de crear una tradició escrita en aquesta llengua han fallat, encara que la major part dels intel·lectuals la utilitzen com a llengua literària.
A Turquia, el laz s'escriu des de 1984, quan es va crear un alfabet basat en l'alfabet turc, de caràcters llatins. Des de llavors la majoria de les poques publicacions que s'han fet en laz fan servir aquest sistema. L'alfabet georgià, desenvolupat específicament per a les llengües kartvelianes, s'ajusta millor als sons del laz, però el fet que la majoria de parlants visqui a Turquia -on es fa servir l'alfabet llatí- n'ha fet impossible l'adopció. Tot i això, el 1991 es va publicar un llibre de text -Nana-nena ('Llengua mare')-, adreçat a tots els parlants de laz, que utilitza tant l'alfabet llatí com el georgià. El primer diccionari laz-turc és de 1999.
Les úniques llengües de l'educació per als laz són el turc a Turquia i el georgià a Geòrgia. Pràcticament tots els laz són bilingües en turc i laz o en georgià i laz. Fins i tot als pobles exclusivament laz és normal sentir converses en turc o en georgià. La llengua turca ha influït notablement el lèxic laz.
Per als mateixos parlants, el laz és fonamentalment un mitjà de comunicació oral. A les famílies on encara es parla només es fa servir per a la comunicació informal entre els adults; en tot altre context s'utilitzen el turc o el georgià. Això fa que no sigui plenament adquirida per les generacions més joves, que només en tenen un coneixement passiu.
Al nord-oest d'Anatòlia hi ha laz arribats durant la guerra russo-turca de 1877-1878. També hi ha grups de parlants als Estats Units, França i Alemanya per emigracions recents per causes econòmiques.
El laz té cinc blocs dialectals principals:
- khopa, parlat a Geòrgia i a Hopa (Turquia),
- vitse-arkhava, parlat a Arhavi i Fındıklı (Turquia),
- chkhala, parlat prop de Borçka (Turquia),
- atina, parlat a Pazar (Turquia),
- ardesheni, parlat a Ardeşen (Turquia). Se sol considerar un subdialecte de l'atina.
El laz és l'única llengua kartveliana la majoria de parlants de la qual no viuen a Geòrgia, sinó a Turquia. Tot i que les diferències entre els dialectes són petites, els parlants consideren que la intercomprensió és baixa i, en no existir una variant estàndard comuna de la llengua, es comuniquen entre ells en turc.
A Geòrgia, de 1930 a 1938 la llengua zan (laz i mingrelià) va gaudir d'autonomia cultural i es va utilitzar com a llengua literària, però no se'n va crear un estàndard oficial. Des de llavors, tots els intents de crear una tradició escrita en aquesta llengua han fallat, encara que la major part dels intel·lectuals la utilitzen com a llengua literària.
A Turquia, el laz s'escriu des de 1984, quan es va crear un alfabet basat en l'alfabet turc, de caràcters llatins. Des de llavors la majoria de les poques publicacions que s'han fet en laz fan servir aquest sistema. L'alfabet georgià, desenvolupat específicament per a les llengües kartvelianes, s'ajusta millor als sons del laz, però el fet que la majoria de parlants visqui a Turquia -on es fa servir l'alfabet llatí- n'ha fet impossible l'adopció. Tot i això, el 1991 es va publicar un llibre de text -Nana-nena ('Llengua mare')-, adreçat a tots els parlants de laz, que utilitza tant l'alfabet llatí com el georgià. El primer diccionari laz-turc és de 1999.
Les úniques llengües de l'educació per als laz són el turc a Turquia i el georgià a Geòrgia. Pràcticament tots els laz són bilingües en turc i laz o en georgià i laz. Fins i tot als pobles exclusivament laz és normal sentir converses en turc o en georgià. La llengua turca ha influït notablement el lèxic laz.
Per als mateixos parlants, el laz és fonamentalment un mitjà de comunicació oral. A les famílies on encara es parla només es fa servir per a la comunicació informal entre els adults; en tot altre context s'utilitzen el turc o el georgià. Això fa que no sigui plenament adquirida per les generacions més joves, que només en tenen un coneixement passiu.
Al nord-oest d'Anatòlia hi ha laz arribats durant la guerra russo-turca de 1877-1878. També hi ha grups de parlants als Estats Units, França i Alemanya per emigracions recents per causes econòmiques.
leco
leco
Aïllada, Amèrica > Bolívia
- ca leco
- ca lapalapa sin. compl.
- ca leko sin. compl.
- ca ripa sin. compl.
- cod buruwa
- ar ليكوية
- cy Leco
- cy Lapalapa sin. compl.
- cy Leko sin. compl.
- cy Ripa sin. compl.
- de Leco
- de Lapalapa sin. compl.
- de Leko sin. compl.
- en Leco
- en Lapalapa sin. compl.
- en Leko sin. compl.
- en Rik'a sin. compl.
- en Ripa sin. compl.
- es leco
- es lapalapa sin. compl.
- es leko sin. compl.
- es ripa sin. compl.
- eu lekoera
- eu lapalapa sin. compl.
- eu leco sin. compl.
- eu leko sin. compl.
- eu ripa sin. compl.
- fr leco
- fr lapalapa sin. compl.
- fr leko sin. compl.
- fr ripa sin. compl.
- gl leco
- gl lapalapa sin. compl.
- gl leko sin. compl.
- gl ripa sin. compl.
- gn leko
- gn lapalapa sin. compl.
- gn leko sin. compl.
- gn ripa sin. compl.
- it leco
- it lapalapa sin. compl.
- it leko sin. compl.
- it ripa sin. compl.
- ja レコ語
- ja リパ語 sin. compl.
- ja ラパラパ語 sin. compl.
- nl Leco
- nl Lapalapa sin. compl.
- nl Leko sin. compl.
- nl Ripa sin. compl.
- pt leco
- pt lapalapa sin. compl.
- pt leko sin. compl.
- pt ripa sin. compl.
- ru Леко
- ru Рипа sin. compl.
- ru Лапалапа sin. compl.
- sw Leco
- sw Lapalapa sin. compl.
- sw Leko sin. compl.
- sw Ripa sin. compl.
- tmh Talikut
- zh 勒克
- zh 勒科 sin. compl.
- zh 里帕 sin. compl.
- zh 拉帕拉帕 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Bolívia
Definició
L'any 1988 es va considerar extingida, però l'any 1994 un lingüista va trobar alguns parlants, ja grans, amb els quals va treballar per ampliar la poca informació de què disposàvem sobre aquesta llengua.
leko
leko
Aïllada, Amèrica > Bolívia
- ca leco
- ca lapalapa sin. compl.
- ca leko sin. compl.
- ca ripa sin. compl.
- cod buruwa
- ar ليكوية
- cy Leco
- cy Lapalapa sin. compl.
- cy Leko sin. compl.
- cy Ripa sin. compl.
- de Leco
- de Lapalapa sin. compl.
- de Leko sin. compl.
- en Leco
- en Lapalapa sin. compl.
- en Leko sin. compl.
- en Rik'a sin. compl.
- en Ripa sin. compl.
- es leco
- es lapalapa sin. compl.
- es leko sin. compl.
- es ripa sin. compl.
- eu lekoera
- eu lapalapa sin. compl.
- eu leco sin. compl.
- eu leko sin. compl.
- eu ripa sin. compl.
- fr leco
- fr lapalapa sin. compl.
- fr leko sin. compl.
- fr ripa sin. compl.
- gl leco
- gl lapalapa sin. compl.
- gl leko sin. compl.
- gl ripa sin. compl.
- gn leko
- gn lapalapa sin. compl.
- gn leko sin. compl.
- gn ripa sin. compl.
- it leco
- it lapalapa sin. compl.
- it leko sin. compl.
- it ripa sin. compl.
- ja レコ語
- ja リパ語 sin. compl.
- ja ラパラパ語 sin. compl.
- nl Leco
- nl Lapalapa sin. compl.
- nl Leko sin. compl.
- nl Ripa sin. compl.
- pt leco
- pt lapalapa sin. compl.
- pt leko sin. compl.
- pt ripa sin. compl.
- ru Леко
- ru Рипа sin. compl.
- ru Лапалапа sin. compl.
- sw Leco
- sw Lapalapa sin. compl.
- sw Leko sin. compl.
- sw Ripa sin. compl.
- tmh Talikut
- zh 勒克
- zh 勒科 sin. compl.
- zh 里帕 sin. compl.
- zh 拉帕拉帕 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Bolívia
Definició
L'any 1988 es va considerar extingida, però l'any 1994 un lingüista va trobar alguns parlants, ja grans, amb els quals va treballar per ampliar la poca informació de què disposàvem sobre aquesta llengua.
lemba
lemba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
- ca venda
- ca cevenda sin. compl.
- ca chivenda sin. compl.
- ca lemba sin. compl.
- ca tshivenda sin. compl.
- ar فيندا
- cy Venda
- cy Cevenda sin. compl.
- cy Chivenda sin. compl.
- cy Lemba sin. compl.
- cy Tshivenda sin. compl.
- de Venda
- de Cevenda sin. compl.
- de Chivenda sin. compl.
- de Lemba sin. compl.
- de Tshivenda sin. compl.
- en Venda
- en Cevenda sin. compl.
- en Chivenda sin. compl.
- en Lemba sin. compl.
- en Tshivenda sin. compl.
- es venda
- es cevenda sin. compl.
- es chivenda sin. compl.
- es lemba sin. compl.
- es tshivenda sin. compl.
- eu vendera
- eu cevenda sin. compl.
- eu chivenda sin. compl.
- eu lemba sin. compl.
- eu tshivenda sin. compl.
- eu venda sin. compl.
- eu vendera sin. compl.
- fr venda
- fr cevenda sin. compl.
- fr chivenda sin. compl.
- fr lemba sin. compl.
- fr tshivenda sin. compl.
- gl venda
- gl cevenda sin. compl.
- gl chivenda sin. compl.
- gl lemba sin. compl.
- gl tshivenda sin. compl.
- gn venda
- gn cevenda sin. compl.
- gn chivenda sin. compl.
- gn lemba sin. compl.
- gn tshivenda sin. compl.
- it venda
- it cevenda sin. compl.
- it chivenda sin. compl.
- it lemba sin. compl.
- it tshivenda sin. compl.
- pt venda
- pt cevenda sin. compl.
- pt chivenda sin. compl.
- pt lemba sin. compl.
- pt tshivenda sin. compl.
- tmh Tavendat
- tmh cevenda sin. compl.
- tmh Chivenda sin. compl.
- tmh lemba sin. compl.
- tmh tshivenda sin. compl.
- zh 文达语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
Definició
El grup etnoligüístic venda constitueix el 2,2 % de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua venda és una de les llengües majoritàries de la província de Limpopo (16% de la població local), juntament amb el sepedi (52%) i el songa (22%).
Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).
El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).
El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
lenape
lenape
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca unami
- ca delaware sin. compl.
- ca lenape sin. compl.
- cod lenape
- cy Unami
- cy Delaware sin. compl.
- cy Lenape sin. compl.
- de Unami
- de Delaware sin. compl.
- de Lenape sin. compl.
- en Unami
- en Delaware sin. compl.
- es unamí
- es delaware sin. compl.
- es lenape sin. compl.
- eu unamiera
- eu delaware sin. compl.
- eu lenape sin. compl.
- eu unami sin. compl.
- eu unamiera sin. compl.
- fr unami
- fr delaware sin. compl.
- fr lenape sin. compl.
- gl unami
- gl delaware sin. compl.
- gl lenape sin. compl.
- gn unami
- gn delaware sin. compl.
- gn lenape sin. compl.
- it unami
- it delaware sin. compl.
- it lenape sin. compl.
- pt unami
- pt delaware sin. compl.
- pt lenape sin. compl.
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Els unamis són originaris del sud de Nova Jersey, de Pennsilvània i de Delaware. Els colonitzadors europeus hi van entrar en contacte l'any 1609. La comunitat va passar per diverses relocalitzacions fins a situar-se a Oklahoma.
A final del segle XIX es van recloure els infants unamis en internats on la llengua o qualsevol manifestació cultural indígena estaven prohibides. Va ser la consolidació de la decadència de la llengua.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
L'unami i el munsi formen un petit grup lingüístic, el delaware. Dins l'unami, es distingeixen les varietats dialectals del nord, que ja estan extingides, i les del sud, que compten amb molt pocs parlants.
Els intents actuals de revitalització de la llengua volen unificar l'unami i el munsi per tal de tenir una comunitat més gran i augmentar, així, les possibilitats d'èxit del procés de revitalització.
El grup ètnic s'autodenomina lenape, que significa 'persones corrents'. Els europeus els van anomenar delaware.
A final del segle XIX es van recloure els infants unamis en internats on la llengua o qualsevol manifestació cultural indígena estaven prohibides. Va ser la consolidació de la decadència de la llengua.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
L'unami i el munsi formen un petit grup lingüístic, el delaware. Dins l'unami, es distingeixen les varietats dialectals del nord, que ja estan extingides, i les del sud, que compten amb molt pocs parlants.
Els intents actuals de revitalització de la llengua volen unificar l'unami i el munsi per tal de tenir una comunitat més gran i augmentar, així, les possibilitats d'èxit del procés de revitalització.
El grup ètnic s'autodenomina lenape, que significa 'persones corrents'. Els europeus els van anomenar delaware.
lenca
lenca
Aïllada, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Hondures
- ca lenca
- ca chilanga sin. compl.
- ar اللينكا
- cy Lenca
- cy Chilanga sin. compl.
- de Lenca
- de Chilanga sin. compl.
- en Lenca
- en Chilanga sin. compl.
- es lenca
- eu lenkera
- eu chilanga sin. compl.
- fr lenca
- fr chilanga sin. compl.
- gn lenka
- gn chilanga sin. compl.
- it lenca
- it chilanga sin. compl.
- ja レンカ語
- ja チランガ語 sin. compl.
- nl Lenca
- nl Chilanga sin. compl.
- pt lenca
- pt chilanga sin. compl.
- ru Ленка
- ru Чиланга sin. compl.
- zh 兰卡语
- zh 奇兰加语 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Hondures
Definició
Aquesta llengua resta encara inclassificada, tot i que alguns autors l'inclouen dins de la família txibtxa. La varietat d'El Salvador, també anomenada chilanga, i la d'Hondures es consideren dialectes diferents; segons alguns autors es tractaria en realitat d'una família de dues llengües.
Abans de la conquesta, la zona lenca comprenia les parts sud, central i oest d'Hondures i tota la part oriental d'El Salvador fins al riu Lempa, frontera tradicional entre els pipil i els lenca. Se suposa que els departaments d'Olancho i El Paraíso van ser poblats per grups lenca que fugien dels espanyols. Els veïns dels lenca són i han estat els tolupan al nord, els sumu al sud, els cacaopera al sud-est i els pipil al sud-oest. Molts lenca eren bilingües lenca-pipil.
Actualment la llengua lenca es troba pràcticament extingida o bé definitivament extingida tant a El Salvador com a Hondures; tots els membres del grup ètnic parlen espanyol. Ja a començament del segle XX hi ha constància que els joves lenca d'El Salvador mostraven un cert rebuig cap a la seva llengua i preferien utilitzar l'espanyol.
Abans de la conquesta, la zona lenca comprenia les parts sud, central i oest d'Hondures i tota la part oriental d'El Salvador fins al riu Lempa, frontera tradicional entre els pipil i els lenca. Se suposa que els departaments d'Olancho i El Paraíso van ser poblats per grups lenca que fugien dels espanyols. Els veïns dels lenca són i han estat els tolupan al nord, els sumu al sud, els cacaopera al sud-est i els pipil al sud-oest. Molts lenca eren bilingües lenca-pipil.
Actualment la llengua lenca es troba pràcticament extingida o bé definitivament extingida tant a El Salvador com a Hondures; tots els membres del grup ètnic parlen espanyol. Ja a començament del segle XX hi ha constància que els joves lenca d'El Salvador mostraven un cert rebuig cap a la seva llengua i preferien utilitzar l'espanyol.
lengua
lengua
Crioll de base espanyola, Amèrica > Colòmbia
- ca palenquero
- ca lengua sin. compl.
- ca palenque sin. compl.
- cod palenkwiru
- ar بالينكيرية
- cy Palenquero
- cy Lengua sin. compl.
- cy Palenque sin. compl.
- de Palenquero
- de Lengua sin. compl.
- en Palenquero
- en Lengua sin. compl.
- en Palenque sin. compl.
- es palenquero
- es palenque sin. compl.
- eu palenqueera
- eu lengua sin. compl.
- eu palenque sin. compl.
- fr palenquero
- fr lengua sin. compl.
- fr palenque sin. compl.
- gl palenquero
- gl lengua sin. compl.
- gl palenque sin. compl.
- gn palenkéro
- gn lengua sin. compl.
- gn palenke sin. compl.
- it palenquero
- it lengua sin. compl.
- it palenque sin. compl.
- ja パレンケロ語
- ja パレンケ語 sin. compl.
- ja レングア語 sin. compl.
- nl Palenquero
- nl Lengua sin. compl.
- nl Palenque sin. compl.
- pt palenquero
- pt lengua sin. compl.
- pt palenque sin. compl.
- ru Паленкеро
- ru Ленгуа sin. compl.
- ru Паленке sin. compl.
- sw Palenquero
- sw Lengua sin. compl.
- sw Palenque sin. compl.
- tmh Tapalankwirt
- zh 帕伦盖洛
- zh 语言 sin. compl.
- zh 帕伦盖 sin. compl.
Crioll de base espanyola, Amèrica > Colòmbia
Definició
El palenquero és l'únic crioll americà originalment de base espanyola (tot i que hi ha qui afirma que en realitat va néixer com a crioll de base portuguesa i va ser posteriorment relexificat vers l'espanyol, igual que el papiamentu).
És parlat pels descendents d'esclaus cimarrons d'origen africà que treballaven construint les fortificacions de Cartagena, entre el final del segle XVI i principi del XVII. Un grup d'esclaus va fugir cap a la selva, on va construir una ciutat amb una estacada defensiva o palenque -d'on ve el nom de la llengua-, que va esdevenir refugi per a altres esclaus fugitius i base per emprendre assalts contra els colonitzadors. Després de més d'un segle de lluites, els espanyols els van reconèixer el dret a autogovernar-se a canvi de la fi dels assalts.
És parlat pels descendents d'esclaus cimarrons d'origen africà que treballaven construint les fortificacions de Cartagena, entre el final del segle XVI i principi del XVII. Un grup d'esclaus va fugir cap a la selva, on va construir una ciutat amb una estacada defensiva o palenque -d'on ve el nom de la llengua-, que va esdevenir refugi per a altres esclaus fugitius i base per emprendre assalts contra els colonitzadors. Després de més d'un segle de lluites, els espanyols els van reconèixer el dret a autogovernar-se a canvi de la fi dels assalts.
lepanto igorot
lepanto igorot
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca kankanaey
- ca igorot sagada sin. compl.
- ca kankana-ey sin. compl.
- ca kankanay sin. compl.
- ca katangnan sin. compl.
- ca kataugnan sin. compl.
- ca lepanto igorot sin. compl.
- ar كانكاناي
- cy Kankanaey
- cy Igorot sagada sin. compl.
- cy Kankana-ey sin. compl.
- cy Kankanay sin. compl.
- cy Katangnan sin. compl.
- cy Kataugnan sin. compl.
- cy Lepanto igorot sin. compl.
- de Kankanaey
- de Igorot Sagada sin. compl.
- de Kankana-Ey sin. compl.
- de Kankanay sin. compl.
- de Katangnan sin. compl.
- de Lepanto-Igorot sin. compl.
- en Kankanaey
- en Kankana-Ey sin. compl.
- en Kankanai sin. compl.
- en Kankanay sin. compl.
- en Katangnan sin. compl.
- en Kataugnan sin. compl.
- en Lepanto Igorot sin. compl.
- en Sagada Igorot sin. compl.
- es cancanái
- es igorote sagada sin. compl.
- es kankanaey sin. compl.
- es kankanay sin. compl.
- es katangnan sin. compl.
- es kataugnan sin. compl.
- es lepanto igorote sin. compl.
- eu kankanaeyera
- eu igorot sagada sin. compl.
- eu kankana-ey sin. compl.
- eu kankanaey sin. compl.
- eu kankanai sin. compl.
- eu kankanay sin. compl.
- eu katangnan sin. compl.
- eu kataugnan sin. compl.
- eu lepanto igorot sin. compl.
- fr kankana-ey
- fr igorot sagada sin. compl.
- fr kankanaey sin. compl.
- fr kankanay sin. compl.
- fr katangnan sin. compl.
- fr kataugnan sin. compl.
- fr lepanto igorot sin. compl.
- gl kankanaey
- gl igorrote sagada sin. compl.
- gl kankana-ey sin. compl.
- gl kankanay sin. compl.
- gl katangnan sin. compl.
- gl kataugnan sin. compl.
- gl lepanto igorrote sin. compl.
- gn kankanaey
- gn igorot sagada sin. compl.
- gn kankana-ey sin. compl.
- gn kankanay sin. compl.
- gn katangnan sin. compl.
- gn kataugnan sin. compl.
- gn lepanto igorot sin. compl.
- it kankanaey
- it igorot sagada sin. compl.
- it kankana-ey sin. compl.
- it kankanay sin. compl.
- it katangnan sin. compl.
- it kataugnan sin. compl.
- it lepanto igorot sin. compl.
- pt kankanaey
- pt igorot sagada sin. compl.
- pt kankana-ey sin. compl.
- pt kankanay sin. compl.
- pt katangnan sin. compl.
- pt kataugnan sin. compl.
- pt lepanto igorot sin. compl.
- zh 坎卡纳伊语
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
Els kankanaey s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.
Els kankanay són una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon i constitueixen, juntament amb els inibolai, els igorot de Benguet, la província més meridional de la regió Cordillera.
La llengua kankanaey forma un contínuum dialectal que inclou el kankanaey (meridional), el kankanaey (septentrional) i el kankanaey (itneg).
Els kankanay són una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon i constitueixen, juntament amb els inibolai, els igorot de Benguet, la província més meridional de la regió Cordillera.
La llengua kankanaey forma un contínuum dialectal que inclou el kankanaey (meridional), el kankanaey (septentrional) i el kankanaey (itneg).
lesguià
lesguià
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Rússia
- ca lesguià
- ca lèsguic sin. compl.
- cod Лезги чІал (Lezgui txal)
- ar اللزجية
- cy Lesgeg
- cy Lesgig sin. compl.
- de Lesgisch
- de Lezgisch sin. compl.
- en Lezgi
- en Lezgian sin. compl.
- es lezguiano
- es lézguico sin. compl.
- eu lezgiera
- fr lesguien
- fr lezgi sin. compl.
- gn lesguiáno
- gn lésguiko sin. compl.
- it lezghiano
- ja レズギ語
- nl Lezgin
- nl Lezgisch sin. compl.
- pt lezgui
- pt lezghi sin. compl.
- pt lezguiano sin. compl.
- ru Лезгинский язык
- zh 列兹吉语
- zh 列兹吉语 sin. compl.
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Rússia
Definició
El lesguià és la llengua parlada pels lesguians, un dels principals pobles del Daguestan (el quart grup etnolingüístic, un 13% de la població total), que també habita el nord-est de l'Azerbaidjan.
El lesguià es divideix en tres blocs dialectals:
- el kiuri, un subdialecte del qual és la base del lesguià comú escrit,
- el samur, i
- el kuba, parlat a l'Azerbaidjan.
El lesguià és una llengua amb una tradició literària oral molt rica, però no es va començar a escriure fins a les darreries del segle XIX. A l'època soviètica va ser quan diversos autors van conrear la llengua literària. A banda de les obres literàries, també hi ha publicacions periòdiques i materials educatius, tant al Daguestan com a l'Azerbaidjan.
L'estàndard escrit s'ha emprat, fins a final del segle XX, com a llengua d'escriptura i d'intercomunicació entre els parlants de les diferents llengües de la branca lingüística lesguiana que no tenien un estàndard escrit propi, com ara l'agul.
Al Daguestan, la llengua s'ensenya a totes les etapes educatives. A la universitat es pot cursar l'especialitat de mestre de lesguià.
A l'Azerbaidjan, el lesguià només s'imparteix com a assignatura en alguns centres d'educació primària del territori on es parla.
Tot i ser una de les llengües més parlades del Daguestan i haver estat la llengua de comunicació d'una bona part dels habitants d'aquesta república, avui dia el lesguià s'ha vist suplantat en aquesta funció pel rus i l'àzeri, que s'han convertit en les noves llengües d'intercomunicació entre les diverses comunitats lingüístiques. Això fa que s'enfronti a diversos problemes que en dificulten la supervivència i la transmissió intergeneracional: pateix mancances educatives (falten llibres de text i professorat qualificat) i el lèxic lesguià va sent substituït pel rus o l'àzeri, especialment entre els joves.
Hi ha també grups de lesguians al nord del Daguestan, Turquia, Kazakhstan, Geòrgia, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguistan i Uzbekistan.
El lesguià es divideix en tres blocs dialectals:
- el kiuri, un subdialecte del qual és la base del lesguià comú escrit,
- el samur, i
- el kuba, parlat a l'Azerbaidjan.
El lesguià és una llengua amb una tradició literària oral molt rica, però no es va començar a escriure fins a les darreries del segle XIX. A l'època soviètica va ser quan diversos autors van conrear la llengua literària. A banda de les obres literàries, també hi ha publicacions periòdiques i materials educatius, tant al Daguestan com a l'Azerbaidjan.
L'estàndard escrit s'ha emprat, fins a final del segle XX, com a llengua d'escriptura i d'intercomunicació entre els parlants de les diferents llengües de la branca lingüística lesguiana que no tenien un estàndard escrit propi, com ara l'agul.
Al Daguestan, la llengua s'ensenya a totes les etapes educatives. A la universitat es pot cursar l'especialitat de mestre de lesguià.
A l'Azerbaidjan, el lesguià només s'imparteix com a assignatura en alguns centres d'educació primària del territori on es parla.
Tot i ser una de les llengües més parlades del Daguestan i haver estat la llengua de comunicació d'una bona part dels habitants d'aquesta república, avui dia el lesguià s'ha vist suplantat en aquesta funció pel rus i l'àzeri, que s'han convertit en les noves llengües d'intercomunicació entre les diverses comunitats lingüístiques. Això fa que s'enfronti a diversos problemes que en dificulten la supervivència i la transmissió intergeneracional: pateix mancances educatives (falten llibres de text i professorat qualificat) i el lèxic lesguià va sent substituït pel rus o l'àzeri, especialment entre els joves.
Hi ha també grups de lesguians al nord del Daguestan, Turquia, Kazakhstan, Geòrgia, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguistan i Uzbekistan.
