Back to top
lèsguic lèsguic

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Rússia

  • ca  lesguià
  • ca  lèsguic sin. compl.
  • cod  Лезги чІал (Lezgui txal)
  • ar  اللزجية
  • cy  Lesgeg
  • cy  Lesgig sin. compl.
  • de  Lesgisch
  • de  Lezgisch sin. compl.
  • en  Lezgi
  • en  Lezgian sin. compl.
  • es  lezguiano
  • es  lézguico sin. compl.
  • eu  lezgiera
  • fr  lesguien
  • fr  lezgi sin. compl.
  • gn  lesguiáno
  • gn  lésguiko sin. compl.
  • it  lezghiano
  • ja  レズギ語
  • nl  Lezgin
  • nl  Lezgisch sin. compl.
  • pt  lezgui
  • pt  lezghi sin. compl.
  • pt  lezguiano sin. compl.
  • ru  Лезгинский язык
  • zh  列兹吉语
  • zh  列兹吉语 sin. compl.
  • scr  Alfabet ciríl·lic

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Rússia

Definició
El lesguià és la llengua parlada pels lesguians, un dels principals pobles del Daguestan (el quart grup etnolingüístic, un 13% de la població total), que també habita el nord-est de l'Azerbaidjan.

El lesguià es divideix en tres blocs dialectals:

- el kiuri, un subdialecte del qual és la base del lesguià comú escrit,
- el samur, i
- el kuba, parlat a l'Azerbaidjan.

El lesguià és una llengua amb una tradició literària oral molt rica, però no es va començar a escriure fins a les darreries del segle XIX. A l'època soviètica va ser quan diversos autors van conrear la llengua literària. A banda de les obres literàries, també hi ha publicacions periòdiques i materials educatius, tant al Daguestan com a l'Azerbaidjan.

L'estàndard escrit s'ha emprat, fins a final del segle XX, com a llengua d'escriptura i d'intercomunicació entre els parlants de les diferents llengües de la branca lingüística lesguiana que no tenien un estàndard escrit propi, com ara l'agul.

Al Daguestan, la llengua s'ensenya a totes les etapes educatives. A la universitat es pot cursar l'especialitat de mestre de lesguià.

A l'Azerbaidjan, el lesguià només s'imparteix com a assignatura en alguns centres d'educació primària del territori on es parla.

Tot i ser una de les llengües més parlades del Daguestan i haver estat la llengua de comunicació d'una bona part dels habitants d'aquesta república, avui dia el lesguià s'ha vist suplantat en aquesta funció pel rus i l'àzeri, que s'han convertit en les noves llengües d'intercomunicació entre les diverses comunitats lingüístiques. Això fa que s'enfronti a diversos problemes que en dificulten la supervivència i la transmissió intergeneracional: pateix mancances educatives (falten llibres de text i professorat qualificat) i el lèxic lesguià va sent substituït pel rus o l'àzeri, especialment entre els joves.

Hi ha també grups de lesguians al nord del Daguestan, Turquia, Kazakhstan, Geòrgia, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguistan i Uzbekistan.
letó letó

Indoeuropea > Bàltica > Oriental, Europa > Letònia

  • ca  letó
  • cod  latviesu
  • ar  اللاتونية
  • cy  Latfieg
  • de  Lettisch
  • en  Latvian
  • es  letón
  • eu  letoniera
  • fr  letton
  • gl  letón
  • gn  leton
  • it  lettone
  • ja  ラトビア語
  • nl  Lets
  • oc  leton
  • pt  letão
  • pt  letónio sin. compl.
  • ru  Латышский язык
  • sw  Latvian
  • tmh  Talitunt
  • zh  拉脱维亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Bàltica > Oriental, Europa > Letònia

Definició
El primer text conservat escrit en letó data del final del segle XVI. Amb la primera independència letona (1918-1940), la llengua, esdevinguda oficial, va atènyer una normalitat que la Segona Guerra Mundial i l'annexió a la Unió Soviètica van destruir. Les deportacions de letons a Sibèria i al Kazakhstan als anys quaranta del segle XX i la subsegüent immigració massiva de russos a Letònia van fer que la vitalitat de la llengua letona es deteriorés.

Un nou procés de normalització de l'ús de la llengua, que encara no ha acabat, va començar amb la segona independència (1991). Amb tot, la població no letona, que representa més del quaranta per cent de la població total de Letònia i que es concentra sobretot en certes regions, sovint desconeix la llengua del país. En contrapartida, no tots els parlants de letó coneixen el rus.

En el letó es distingeixen tres blocs dialectals: l'occidental, el central -base de la llengua estàndard- i l'oriental.
letuarã letuarã

Tucano, Amèrica > Colòmbia

  • ca  tanimuca-retuama
  • ca  letuarã sin. compl.
  • ca  retuarã sin. compl.
  • ca  retuarna sin. compl.
  • ca  tanimuka sin. compl.
  • cod  ufaina
  • ar  تانيموكا ريتواما
  • cy  Tanimuka-retuama
  • cy  Letuarã sin. compl.
  • cy  Retuama sin. compl.
  • cy  Retuarã sin. compl.
  • cy  Tanimuka sin. compl.
  • de  Tanimuka-Retuama
  • de  Letuarã sin. compl.
  • de  Retuama sin. compl.
  • de  Retuarã sin. compl.
  • de  Tanimuca-Letuama sin. compl.
  • de  Tanimuca-Retuara sin. compl.
  • de  Tanimuka sin. compl.
  • de  Ufaina sin. compl.
  • en  Tanimuca-Retuarã
  • en  Letuama sin. compl.
  • en  Letuarã sin. compl.
  • en  Retuama sin. compl.
  • en  Retuarã sin. compl.
  • en  Tanimuka sin. compl.
  • es  tanimuca-retuara
  • es  letuarã sin. compl.
  • es  retuama sin. compl.
  • es  retuarã sin. compl.
  • es  tanimuka sin. compl.
  • eu  tanimukera
  • eu  letuarã sin. compl.
  • eu  retuama sin. compl.
  • eu  retuarã sin. compl.
  • eu  tanimuka sin. compl.
  • eu  tanimuka-retuama sin. compl.
  • fr  tanimuca
  • fr  letuarã sin. compl.
  • fr  retuama sin. compl.
  • fr  retuarã sin. compl.
  • fr  tanimuka sin. compl.
  • gl  tanimuca-retuama
  • gl  letuarã sin. compl.
  • gl  retuama sin. compl.
  • gl  retuarã sin. compl.
  • gl  tanimuka sin. compl.
  • it  tanimuca-retuama
  • it  letuarã sin. compl.
  • it  retuama sin. compl.
  • it  retuarã sin. compl.
  • it  tanimuka sin. compl.
  • ja  タニムカ・レトゥアマ語
  • ja  タニムカ語 sin. compl.
  • ja  レトゥアマ語 sin. compl.
  • nl  Tanimuka-Retuama
  • nl  Letuarã sin. compl.
  • nl  Retuama sin. compl.
  • nl  Retuarã sin. compl.
  • nl  Tanimuka sin. compl.
  • pt  tanimuka-retuama
  • pt  letuarã sin. compl.
  • pt  retuama sin. compl.
  • pt  retuarã sin. compl.
  • pt  tanimuka sin. compl.
  • ru  Танимука-ретуама
  • ru  Яуна sin. compl.
  • ru  Ретуара sin. compl.
  • ru  Ретуама sin. compl.
  • ru  Танимука sin. compl.
  • zh  塔尼姆卡-勒图瓦马语
  • zh  勒图瓦劳、勒图瓦马、雷图瓦劳、塔尼姆卡 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tucano, Amèrica > Colòmbia

Definició
Els tanimuques i els retuames formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

Els tanimuques i els retuames són dues ètnies que parlen la mateixa llengua. Alguns autors els situen dins del grup yukuna, que estaria format per quatre subgrups que no fan intercanvi matrimonial: dos de llengua arawak, yukuna i matapí, i dos de llengua tucano, tanimuca i retuama. Sembla que els tanimuques i els retuames parlen majoritàriament la llengua yukuna i, alguns, també la llengua makuna. Entre els retuames el monolingüisme és més elevat que entre els tanimuques.

No hi ha acord pel que fa a la classificació d'aquesta llengua dins la família tucano.
libie libie

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

  • ca  elip
  • ca  belibi sin. compl.
  • ca  belip sin. compl.
  • ca  libie sin. compl.
  • ca  nulibie sin. compl.
  • ca  yambasa central sin. compl.
  • de  Elip
  • de  Belibi sin. compl.
  • de  Belip sin. compl.
  • de  Libie sin. compl.
  • de  Nulibie sin. compl.
  • en  Elip
  • en  Belibi sin. compl.
  • en  Belip sin. compl.
  • en  Central Yambasa sin. compl.
  • en  Libie sin. compl.
  • en  Nulibie sin. compl.
  • es  elip
  • es  belibi sin. compl.
  • es  belip sin. compl.
  • es  libie sin. compl.
  • es  nulibie sin. compl.
  • es  yambasa central sin. compl.
  • eu  elip
  • eu  belibi sin. compl.
  • eu  belip sin. compl.
  • eu  libie sin. compl.
  • eu  nulibie sin. compl.
  • eu  yambasa Erdialdekoa sin. compl.
  • fr  elip
  • fr  belibi sin. compl.
  • fr  belip sin. compl.
  • fr  libie sin. compl.
  • fr  nulibie sin. compl.
  • gl  elip
  • gl  belibi sin. compl.
  • gl  belip sin. compl.
  • gl  libie sin. compl.
  • gl  nulibie sin. compl.
  • gl  yambasa central sin. compl.
  • it  elip
  • it  belibi sin. compl.
  • it  belip sin. compl.
  • it  libie sin. compl.
  • it  nulibie sin. compl.
  • it  yambasa centrale sin. compl.
  • nl  Elip
  • nl  Belibi sin. compl.
  • nl  Belip sin. compl.
  • nl  Libie sin. compl.
  • nl  Nulibie sin. compl.
  • pt  elip
  • pt  belibi sin. compl.
  • pt  belip sin. compl.
  • pt  libie sin. compl.
  • pt  nulibie sin. compl.
  • pt  yambasa central sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definició
L'elip és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen a Bokito i Ombesa, al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gunu; el kalong, l'elip, el mmala i el baca. Alguns autors consideren que el kalong, l'elip i el mmala són varietats d'una mateixa llengua; segons altres autors, es poden considerar llengües independents.

L'elip també s'anomena yambassa central ; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i el mmala i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
ligam ligam

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  flaaitaal
  • ca  fly taal sin. compl.
  • ca  himli sin. compl.
  • ca  himlu sin. compl.
  • ca  hova sin. compl.
  • ca  iscamtho sin. compl.
  • ca  isikhumsha sin. compl.
  • ca  ligam sin. compl.
  • ca  lingo sin. compl.
  • ca  sepantsula sin. compl.
  • ca  setsotsi sin. compl.
  • ca  shalambombo sin. compl.
  • ca  taal sin. compl.
  • ca  tsotsitaal sin. compl.
  • ca  withi sin. compl.
  • cod  fly taal
  • ar  فلايتال
  • cy  Flaaitaal
  • cy  Fly taal sin. compl.
  • cy  Himli sin. compl.
  • cy  Himlu sin. compl.
  • cy  Hova sin. compl.
  • cy  Iscamtho sin. compl.
  • cy  Isikhumsha sin. compl.
  • cy  Ligam sin. compl.
  • cy  Lingo sin. compl.
  • cy  Sepantsula sin. compl.
  • cy  Setsotsi sin. compl.
  • cy  Shalambombo sin. compl.
  • cy  Taal sin. compl.
  • cy  Tsotsitaal sin. compl.
  • cy  Withi sin. compl.
  • de  Flaaitaal
  • de  Camtho sin. compl.
  • de  Fly taal sin. compl.
  • de  Himli sin. compl.
  • de  Himlu sin. compl.
  • de  Hova sin. compl.
  • de  Isikhumsha sin. compl.
  • de  Ligam sin. compl.
  • de  Lingo sin. compl.
  • de  Sepantsula sin. compl.
  • de  Setsotsi sin. compl.
  • de  Shalambombo sin. compl.
  • de  Taal sin. compl.
  • de  Tsotsitaal sin. compl.
  • de  Withi sin. compl.
  • en  Flaaitaal
  • en  Flaai Taal sin. compl.
  • en  Fly Taal sin. compl.
  • en  Hova sin. compl.
  • en  Iscamtho sin. compl.
  • en  Isikumsha sin. compl.
  • en  Lingam sin. compl.
  • en  Lingo sin. compl.
  • en  Sepantsula sin. compl.
  • en  Setsotsi sin. compl.
  • en  Shalambombo sin. compl.
  • en  Taal sin. compl.
  • en  Tsotsitaal sin. compl.
  • en  Withi sin. compl.
  • es  flaaitaal
  • es  fly taal sin. compl.
  • es  himli sin. compl.
  • es  himlu sin. compl.
  • es  hova sin. compl.
  • es  iscamtho sin. compl.
  • es  isikhumsha sin. compl.
  • es  ligam sin. compl.
  • es  lingo sin. compl.
  • es  sepantsula sin. compl.
  • es  setsotsi sin. compl.
  • es  shalambombo sin. compl.
  • es  taal sin. compl.
  • es  tsotsitaal sin. compl.
  • es  withi sin. compl.
  • eu  flaaitaal
  • eu  fly taal sin. compl.
  • eu  himli sin. compl.
  • eu  himlu sin. compl.
  • eu  hova sin. compl.
  • eu  iscamtho sin. compl.
  • eu  isikhumsha sin. compl.
  • eu  ligam sin. compl.
  • eu  lingo sin. compl.
  • eu  sepantsula sin. compl.
  • eu  setsotsi sin. compl.
  • eu  shalambombo sin. compl.
  • eu  taal sin. compl.
  • eu  tsotsitaal sin. compl.
  • eu  withi sin. compl.
  • fr  flaaitaal
  • fr  flaaitaal fly taal sin. compl.
  • fr  himli sin. compl.
  • fr  himlu sin. compl.
  • fr  hova sin. compl.
  • fr  iscamtho sin. compl.
  • fr  isicamtho sin. compl.
  • fr  isikhumsha sin. compl.
  • fr  ligam sin. compl.
  • fr  lingo sin. compl.
  • fr  scamto sin. compl.
  • fr  sepantsula sin. compl.
  • fr  setsotsi sin. compl.
  • fr  shalambombo sin. compl.
  • fr  taal sin. compl.
  • fr  tsotsitaal sin. compl.
  • fr  withi sin. compl.
  • gl  flaaitaal
  • gl  fly taal sin. compl.
  • gl  himli sin. compl.
  • gl  himlu sin. compl.
  • gl  hova sin. compl.
  • gl  iscamtho sin. compl.
  • gl  isikhumsha sin. compl.
  • gl  ligam sin. compl.
  • gl  lingo sin. compl.
  • gl  sepantsula sin. compl.
  • gl  setsotsi sin. compl.
  • gl  shalambombo sin. compl.
  • gl  taal sin. compl.
  • gl  tsotsitaal sin. compl.
  • gl  withi sin. compl.
  • gn  flaaitaal
  • gn  fly taal sin. compl.
  • gn  himli sin. compl.
  • gn  himlu sin. compl.
  • gn  hova sin. compl.
  • gn  isikhumsha sin. compl.
  • gn  iskamtho sin. compl.
  • gn  ligam sin. compl.
  • gn  lingo sin. compl.
  • gn  sepantsula sin. compl.
  • gn  setsotsi sin. compl.
  • gn  shalambombo sin. compl.
  • gn  taal sin. compl.
  • gn  tsotsitaal sin. compl.
  • gn  withi sin. compl.
  • it  flaaitaal
  • it  fly taal sin. compl.
  • it  himli sin. compl.
  • it  himlu sin. compl.
  • it  hova sin. compl.
  • it  iscamtho sin. compl.
  • it  isikhumsha sin. compl.
  • it  ligam sin. compl.
  • it  lingo sin. compl.
  • it  sepantsula sin. compl.
  • it  setsotsi sin. compl.
  • it  shalambombo sin. compl.
  • it  taal sin. compl.
  • it  tsotsitaal sin. compl.
  • it  withi sin. compl.
  • pt  flaaitaal
  • pt  fly taal sin. compl.
  • pt  himli sin. compl.
  • pt  himlu sin. compl.
  • pt  hova sin. compl.
  • pt  iscamtho sin. compl.
  • pt  isikhumsha sin. compl.
  • pt  ligam sin. compl.
  • pt  lingo sin. compl.
  • pt  sepantsula sin. compl.
  • pt  setsotsi sin. compl.
  • pt  shalambombo sin. compl.
  • pt  taal sin. compl.
  • pt  tsotsitaal sin. compl.
  • pt  withi sin. compl.
  • tmh  Taflaaitaalt
  • tmh  fly taal sin. compl.
  • tmh  himli sin. compl.
  • tmh  himlu sin. compl.
  • tmh  hova sin. compl.
  • tmh  iscamtho sin. compl.
  • tmh  isikhumsha sin. compl.
  • tmh  ligam sin. compl.
  • tmh  lingo sin. compl.
  • tmh  sepantsula sin. compl.
  • tmh  setsotsi sin. compl.
  • tmh  shalambombo sin. compl.
  • tmh  taal sin. compl.
  • tmh  Tsotsitaal sin. compl.
  • tmh  withi sin. compl.
  • zh  弗莱塔尔语

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
El terme flaaitaal fa referència a una llengua utilitzada a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica. Des d'un punt de vista estructural i gramatical, el flaaital es pot caracteritzar com un argot o registre, però des del punt de vista social i funcional, es pot considerar una llengua. El flaaitaal està basat gramaticalment en l'afrikaans i el seu lèxic deriva en bona part de diverses llengües bantús, de l'anglès i de l'afrikaans.

El flaaitaal probablement té el seu origen en el contacte de llengües, en un entorn multilingüe, a Sud-àfrica durant el segle XIX, i en les comunitats urbanes que es van desenvolupar en zones perifèriques de ciutats, com ara Johannesburg, durant els anys cinquanta.

Cap a la segona meitat del segle XIX, es van descobrir grans jaciments minerals a Sud-àfrica, principalment a la regió del Transvaal. Això va tenir com a conseqüència l'arribada massiva a la zona de persones d'orígens molt diversos: treballadors africans procedents d'altres zones de Sud-àfrica, majoritàriament parlants de llengües bantús (zulú, xhosa, sotho, tswana ...), i europeus que parlaven anglès, francès, alemany, neerlandès o ídix, entre altres llengües. Així doncs, el flaaitaal es va començar a desenvolupar per les necessitats comunicatives dels treballadors de les explotacions mineres i de la seva interacció amb els propietaris d'aquestes, ja que generalment formaven part de comunitats lingüístiques entre les quals no hi havia intercomprensió.

Sembla que el flaaitaal va desenvolupar la seva forma actual durant els anys cinquanta del segle XX. En aquest període, amb la implantació de l'apartheid, la població negra es va establir a la perifèria de les ciutats. El flaaitaal es va originar com a argot utilitzat per bandes criminals a diversos suburbis de Johannesburg (Sophiatown, Martindales i Alexandra). Tanmateix, a la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que eren un exemple de lluita contra el govern dels opressors) i el flaaitaal es va expandir pel que fa al nombre de parlants, als àmbits d'ús i a les situacions d'ús, i va esdevenir un símbol d'identitat grupal associat a la modernitat.

De vegades, el flaaitaal s'anomena tsotsitaal, ja que tsotsi significa 'criminal'. Hi ha certa confusió al voltant del terme tsotsitaal, ja que s'utilitza com a terme general per a referir-se als argots, els registres, les varietats o les llengües utilitzades a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica i també per a designar dues d'aquestes varietats: el flaaitaal, desenvolupat a Sophiatown durant els anys cinquanta i basat en l'afrikaans, i l'iscamtho, desenvolupat posteriorment a Soweto i basat en el zulú.
lillooet lillooet

Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà

  • ca  lillooet
  • ca  st'at'imcets sin. compl.
  • cod  ucwalmícwts
  • de  Lillooet
  • de  Lilloet sin. compl.
  • de  St'at'imc sin. compl.
  • en  Lillooet
  • en  St'at'imcets sin. compl.
  • es  lillooet
  • es  st'at'imcets sin. compl.
  • eu  lillooet
  • eu  st'at'imcets sin. compl.
  • fr  lillooet
  • fr  st'at'imcets sin. compl.
  • gl  lillooet
  • gl  st'at'imcets sin. compl.
  • it  lillooet
  • it  st'at'imcets sin. compl.
  • nl  Lillooet
  • nl  St'at'imcets sin. compl.
  • pt  lillooet
  • pt  st'at'imcets sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà

Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana). El lillooet pertany al grup septentrional, juntament amb el shuswap i el thompson.

El lillooet consta de dos dialectes: el fountain o alt lillooet, que es parla a la riba del riu Fraser, i el de Mount Currie o baix lillooet, que es parla al llarg del riu Lillooet.

Tots els parlants de lillooet són adults grans. La llengua ja no es transmet a les noves generacions i, per aquest motiu, viu un avançat procés d'extinció. Cal remarcar que, des dels anys noranta del segle XX, es fan classes de lillooet a les escoles.

Lillooet és el nom que la comunitat dona al mont Currie.
limi limi

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  nyaturu
  • ca  keremi sin. compl.
  • ca  kinyaturu sin. compl.
  • ca  kiremi sin. compl.
  • ca  kirimi sin. compl.
  • ca  limi sin. compl.
  • ca  remi sin. compl.
  • ca  rimi sin. compl.
  • ca  turu sin. compl.
  • ar  نياتورو
  • cy  Nyaturu
  • cy  Keremi sin. compl.
  • cy  Kinyaturu sin. compl.
  • cy  Kiremi sin. compl.
  • cy  Kirimi sin. compl.
  • cy  Limi sin. compl.
  • cy  Remi sin. compl.
  • cy  Rimi sin. compl.
  • cy  Turu sin. compl.
  • de  Nyaturu
  • de  Keremi sin. compl.
  • de  Kinyaturu sin. compl.
  • de  Kiremi sin. compl.
  • de  Kirimi sin. compl.
  • de  Limi sin. compl.
  • de  Remi sin. compl.
  • de  Rimi sin. compl.
  • de  Turu sin. compl.
  • en  Nyaturu
  • en  Keremi sin. compl.
  • en  Kinyaturu sin. compl.
  • en  Kiremi sin. compl.
  • en  Kirimi sin. compl.
  • en  Limi sin. compl.
  • en  Remi sin. compl.
  • en  Rimi sin. compl.
  • en  Turu sin. compl.
  • es  ñaturu
  • es  keremi sin. compl.
  • es  kinyaturu sin. compl.
  • es  kiremi sin. compl.
  • es  kirimi sin. compl.
  • es  limi sin. compl.
  • es  remi sin. compl.
  • es  rimi sin. compl.
  • es  turu sin. compl.
  • eu  nyaturuera
  • eu  keremi sin. compl.
  • eu  kinyaturu sin. compl.
  • eu  kiremi sin. compl.
  • eu  kirimi sin. compl.
  • eu  limi sin. compl.
  • eu  nyaturu sin. compl.
  • eu  remi sin. compl.
  • eu  rimi sin. compl.
  • eu  turu sin. compl.
  • fr  nyaturu
  • fr  keremi sin. compl.
  • fr  kinyaturu sin. compl.
  • fr  kiremi sin. compl.
  • fr  kirimi sin. compl.
  • fr  limi sin. compl.
  • fr  remi sin. compl.
  • fr  rimi sin. compl.
  • fr  turu sin. compl.
  • gl  nyaturu
  • gl  keremi sin. compl.
  • gl  kinyaturu sin. compl.
  • gl  kiremi sin. compl.
  • gl  kirimi sin. compl.
  • gl  limi sin. compl.
  • gl  remi sin. compl.
  • gl  rimi sin. compl.
  • gl  turu sin. compl.
  • gn  ñaturu
  • gn  keremi sin. compl.
  • gn  kinyaturu sin. compl.
  • gn  kiremi sin. compl.
  • gn  kirimi sin. compl.
  • gn  limi sin. compl.
  • gn  remi sin. compl.
  • gn  rimi sin. compl.
  • gn  turu sin. compl.
  • it  nyaturu
  • it  keremi sin. compl.
  • it  kinyaturu sin. compl.
  • it  kiremi sin. compl.
  • it  kirimi sin. compl.
  • it  limi sin. compl.
  • it  remi sin. compl.
  • it  rimi sin. compl.
  • it  turu sin. compl.
  • pt  nyaturu
  • pt  keremi sin. compl.
  • pt  kinyaturu sin. compl.
  • pt  kiremi sin. compl.
  • pt  kirimi sin. compl.
  • pt  limi sin. compl.
  • pt  remi sin. compl.
  • pt  rimi sin. compl.
  • pt  turu sin. compl.
  • tmh  Tanyaturut
  • tmh  Keremi sin. compl.
  • tmh  kinyaturu sin. compl.
  • tmh  kiremi sin. compl.
  • tmh  kirimi sin. compl.
  • tmh  limi sin. compl.
  • tmh  remi sin. compl.
  • tmh  rimi sin. compl.
  • tmh  turu sin. compl.
  • zh  尼亚图卢语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic nyaturu representa aproximadament el 2% de la població de Tanzània. Generalment, els parlants de nyaturu tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).

El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
lingala lingala

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Congo, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > República Democràtica del Congo

  • ca  lingala
  • ar  لينغالا
  • cy  Lingala
  • cy  Bangala sin. compl.
  • cy  Bobangi sin. compl.
  • de  Lingala
  • de  Bangala sin. compl.
  • de  Bobangi sin. compl.
  • en  Lingala
  • en  Bangala sin. compl.
  • en  Bobangi sin. compl.
  • en  Ngala sin. compl.
  • es  lingala
  • es  bangala sin. compl.
  • es  bobangi sin. compl.
  • eu  lingalera
  • eu  bangala sin. compl.
  • eu  bobangi sin. compl.
  • fr  lingala
  • fr  bangala sin. compl.
  • fr  bobangi sin. compl.
  • gl  lingala
  • gl  bangala sin. compl.
  • gl  bobangi sin. compl.
  • gn  lingala
  • gn  vangala sin. compl.
  • gn  vovangi sin. compl.
  • it  lingala
  • it  bangala sin. compl.
  • it  bobangi sin. compl.
  • it  mangala sin. compl.
  • ja  リンガラ語
  • nl  Lingala
  • nl  Bangala sin. compl.
  • nl  Bobangi sin. compl.
  • pt  lingala
  • pt  bangala sin. compl.
  • pt  bobangi sin. compl.
  • ru  Лингала
  • ru  Нгала sin. compl.
  • ru  Бобанги sin. compl.
  • ru  Бангала sin. compl.
  • ru  Мангала sin. compl.
  • zh  林加拉语
  • zh  布班基语、班加拉语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Congo, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > República Democràtica del Congo

Definició
El cas del lingala és realment singular (potser comparable al del suahili), ja que es tracta de la llengua d'un poble de poc més de 300.000 individus parlada com a segona llengua per més de vuit milions de persones, les quals l'empren com a llengua franca (especialment en les relacions comercials) al Congo i al nord-oest de la República Democràtica del Congo.

La llengua, amb el nom de bobangi, es va difondre al llarg del riu Congo entre Lisala i Kinshasa i va funcionar com a llengua de comerç regional abans de la gènesi de l'estat del Congo. L'avenç del colonialisme europeu propicià l'expansió del bobangi, sobretot en les dues últimes dècades del segle XIX. La llengua va ser apresa i influïda pels mitjancers i intèrprets dels colonitzadors europeus. L'administració colonial va usar-la, ara amb el nom de bangala, amb finalitats missioneres i administratives.

Cap al tombant de segle, un grup de missioners va engegar un projecte per a «depurar» la llengua dels elements no bantús que l'havien deturpat, i és aleshores (vers el 1903) que comença a difondre's el glotònim lingala. El fet és, però, que el lingala conté nombrosos manlleus del francès, i també alguns mots d'origen portuguès, anglès i neerlandès.

El lingala parlat com a primera llengua té escassa variació dialectal. Entre els parlants de lingala com a segona llengua, en canvi, destaquen les varietats de Kinshasa, d'una banda, i de Brazzaville, de l'altra, que es caracteritzen per l'influx divers de les llengües primeres (totes bantús) dels individus que el parlen. L'estàndard lingala té una àmplia difusió en l'ensenyament primari i secundari, a la ràdio, a la televisió, a les misses i, en general, en totes les funcions formals.
lingít lingít

Atapascana-eyak-tlingit > Tlingit, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  tlingit
  • ca  lingít sin. compl.
  • cy  Tlingit
  • cy  Lingit sin. compl.
  • de  Tlingit
  • de  Lingit sin. compl.
  • de  Lingít sin. compl.
  • de  Thlinget sin. compl.
  • de  Tlinkit sin. compl.
  • en  Tlingit
  • en  Lingit sin. compl.
  • en  Lingít sin. compl.
  • en  Thlinget sin. compl.
  • en  Tlinkit sin. compl.
  • es  coluchano
  • es  lingít sin. compl.
  • es  tlingit sin. compl.
  • eu  tlingitera
  • eu  lingít sin. compl.
  • eu  tlingit sin. compl.
  • fr  tlingit
  • fr  lingít sin. compl.
  • gl  tlingit
  • gl  lingít sin. compl.
  • gn  tlingit
  • gn  lingít sin. compl.
  • it  tlingit
  • it  lingít sin. compl.
  • pt  tlingit
  • pt  lingít sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Tlingit, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
El grup ètnic tlingit d'Alaska està integrat per 10.000 individus, dels quals només uns 500 parlen la llengua. A la Colúmbia Britànica els parlants no arriben a un centenar. Tots són parlants adults, fet que condemna la llengua a l'extinció. Actualment hi ha comunitats tlingits disperses per la costa oest, entre Anchorage i Seattle.

A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, llengua que fins llavors no es coneixia i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit. Per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

La principal divisió dialectal del tlingit distingeix dos grans blocs: el bloc septentrional (format pels dialectes Greater Northern, septentrional extrem i interior) i el bloc meridional (format pels dialectes meridional de transició, tlingit de Sanya-Henya i tlingit de Tongass, on hi ha els darrers parlants). Els parlants, tanmateix, no tenen cap dificultat d'intercomprensió.
lingo lingo

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  flaaitaal
  • ca  fly taal sin. compl.
  • ca  himli sin. compl.
  • ca  himlu sin. compl.
  • ca  hova sin. compl.
  • ca  iscamtho sin. compl.
  • ca  isikhumsha sin. compl.
  • ca  ligam sin. compl.
  • ca  lingo sin. compl.
  • ca  sepantsula sin. compl.
  • ca  setsotsi sin. compl.
  • ca  shalambombo sin. compl.
  • ca  taal sin. compl.
  • ca  tsotsitaal sin. compl.
  • ca  withi sin. compl.
  • cod  fly taal
  • ar  فلايتال
  • cy  Flaaitaal
  • cy  Fly taal sin. compl.
  • cy  Himli sin. compl.
  • cy  Himlu sin. compl.
  • cy  Hova sin. compl.
  • cy  Iscamtho sin. compl.
  • cy  Isikhumsha sin. compl.
  • cy  Ligam sin. compl.
  • cy  Lingo sin. compl.
  • cy  Sepantsula sin. compl.
  • cy  Setsotsi sin. compl.
  • cy  Shalambombo sin. compl.
  • cy  Taal sin. compl.
  • cy  Tsotsitaal sin. compl.
  • cy  Withi sin. compl.
  • de  Flaaitaal
  • de  Camtho sin. compl.
  • de  Fly taal sin. compl.
  • de  Himli sin. compl.
  • de  Himlu sin. compl.
  • de  Hova sin. compl.
  • de  Isikhumsha sin. compl.
  • de  Ligam sin. compl.
  • de  Lingo sin. compl.
  • de  Sepantsula sin. compl.
  • de  Setsotsi sin. compl.
  • de  Shalambombo sin. compl.
  • de  Taal sin. compl.
  • de  Tsotsitaal sin. compl.
  • de  Withi sin. compl.
  • en  Flaaitaal
  • en  Flaai Taal sin. compl.
  • en  Fly Taal sin. compl.
  • en  Hova sin. compl.
  • en  Iscamtho sin. compl.
  • en  Isikumsha sin. compl.
  • en  Lingam sin. compl.
  • en  Lingo sin. compl.
  • en  Sepantsula sin. compl.
  • en  Setsotsi sin. compl.
  • en  Shalambombo sin. compl.
  • en  Taal sin. compl.
  • en  Tsotsitaal sin. compl.
  • en  Withi sin. compl.
  • es  flaaitaal
  • es  fly taal sin. compl.
  • es  himli sin. compl.
  • es  himlu sin. compl.
  • es  hova sin. compl.
  • es  iscamtho sin. compl.
  • es  isikhumsha sin. compl.
  • es  ligam sin. compl.
  • es  lingo sin. compl.
  • es  sepantsula sin. compl.
  • es  setsotsi sin. compl.
  • es  shalambombo sin. compl.
  • es  taal sin. compl.
  • es  tsotsitaal sin. compl.
  • es  withi sin. compl.
  • eu  flaaitaal
  • eu  fly taal sin. compl.
  • eu  himli sin. compl.
  • eu  himlu sin. compl.
  • eu  hova sin. compl.
  • eu  iscamtho sin. compl.
  • eu  isikhumsha sin. compl.
  • eu  ligam sin. compl.
  • eu  lingo sin. compl.
  • eu  sepantsula sin. compl.
  • eu  setsotsi sin. compl.
  • eu  shalambombo sin. compl.
  • eu  taal sin. compl.
  • eu  tsotsitaal sin. compl.
  • eu  withi sin. compl.
  • fr  flaaitaal
  • fr  flaaitaal fly taal sin. compl.
  • fr  himli sin. compl.
  • fr  himlu sin. compl.
  • fr  hova sin. compl.
  • fr  iscamtho sin. compl.
  • fr  isicamtho sin. compl.
  • fr  isikhumsha sin. compl.
  • fr  ligam sin. compl.
  • fr  lingo sin. compl.
  • fr  scamto sin. compl.
  • fr  sepantsula sin. compl.
  • fr  setsotsi sin. compl.
  • fr  shalambombo sin. compl.
  • fr  taal sin. compl.
  • fr  tsotsitaal sin. compl.
  • fr  withi sin. compl.
  • gl  flaaitaal
  • gl  fly taal sin. compl.
  • gl  himli sin. compl.
  • gl  himlu sin. compl.
  • gl  hova sin. compl.
  • gl  iscamtho sin. compl.
  • gl  isikhumsha sin. compl.
  • gl  ligam sin. compl.
  • gl  lingo sin. compl.
  • gl  sepantsula sin. compl.
  • gl  setsotsi sin. compl.
  • gl  shalambombo sin. compl.
  • gl  taal sin. compl.
  • gl  tsotsitaal sin. compl.
  • gl  withi sin. compl.
  • gn  flaaitaal
  • gn  fly taal sin. compl.
  • gn  himli sin. compl.
  • gn  himlu sin. compl.
  • gn  hova sin. compl.
  • gn  isikhumsha sin. compl.
  • gn  iskamtho sin. compl.
  • gn  ligam sin. compl.
  • gn  lingo sin. compl.
  • gn  sepantsula sin. compl.
  • gn  setsotsi sin. compl.
  • gn  shalambombo sin. compl.
  • gn  taal sin. compl.
  • gn  tsotsitaal sin. compl.
  • gn  withi sin. compl.
  • it  flaaitaal
  • it  fly taal sin. compl.
  • it  himli sin. compl.
  • it  himlu sin. compl.
  • it  hova sin. compl.
  • it  iscamtho sin. compl.
  • it  isikhumsha sin. compl.
  • it  ligam sin. compl.
  • it  lingo sin. compl.
  • it  sepantsula sin. compl.
  • it  setsotsi sin. compl.
  • it  shalambombo sin. compl.
  • it  taal sin. compl.
  • it  tsotsitaal sin. compl.
  • it  withi sin. compl.
  • pt  flaaitaal
  • pt  fly taal sin. compl.
  • pt  himli sin. compl.
  • pt  himlu sin. compl.
  • pt  hova sin. compl.
  • pt  iscamtho sin. compl.
  • pt  isikhumsha sin. compl.
  • pt  ligam sin. compl.
  • pt  lingo sin. compl.
  • pt  sepantsula sin. compl.
  • pt  setsotsi sin. compl.
  • pt  shalambombo sin. compl.
  • pt  taal sin. compl.
  • pt  tsotsitaal sin. compl.
  • pt  withi sin. compl.
  • tmh  Taflaaitaalt
  • tmh  fly taal sin. compl.
  • tmh  himli sin. compl.
  • tmh  himlu sin. compl.
  • tmh  hova sin. compl.
  • tmh  iscamtho sin. compl.
  • tmh  isikhumsha sin. compl.
  • tmh  ligam sin. compl.
  • tmh  lingo sin. compl.
  • tmh  sepantsula sin. compl.
  • tmh  setsotsi sin. compl.
  • tmh  shalambombo sin. compl.
  • tmh  taal sin. compl.
  • tmh  Tsotsitaal sin. compl.
  • tmh  withi sin. compl.
  • zh  弗莱塔尔语

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
El terme flaaitaal fa referència a una llengua utilitzada a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica. Des d'un punt de vista estructural i gramatical, el flaaital es pot caracteritzar com un argot o registre, però des del punt de vista social i funcional, es pot considerar una llengua. El flaaitaal està basat gramaticalment en l'afrikaans i el seu lèxic deriva en bona part de diverses llengües bantús, de l'anglès i de l'afrikaans.

El flaaitaal probablement té el seu origen en el contacte de llengües, en un entorn multilingüe, a Sud-àfrica durant el segle XIX, i en les comunitats urbanes que es van desenvolupar en zones perifèriques de ciutats, com ara Johannesburg, durant els anys cinquanta.

Cap a la segona meitat del segle XIX, es van descobrir grans jaciments minerals a Sud-àfrica, principalment a la regió del Transvaal. Això va tenir com a conseqüència l'arribada massiva a la zona de persones d'orígens molt diversos: treballadors africans procedents d'altres zones de Sud-àfrica, majoritàriament parlants de llengües bantús (zulú, xhosa, sotho, tswana ...), i europeus que parlaven anglès, francès, alemany, neerlandès o ídix, entre altres llengües. Així doncs, el flaaitaal es va començar a desenvolupar per les necessitats comunicatives dels treballadors de les explotacions mineres i de la seva interacció amb els propietaris d'aquestes, ja que generalment formaven part de comunitats lingüístiques entre les quals no hi havia intercomprensió.

Sembla que el flaaitaal va desenvolupar la seva forma actual durant els anys cinquanta del segle XX. En aquest període, amb la implantació de l'apartheid, la població negra es va establir a la perifèria de les ciutats. El flaaitaal es va originar com a argot utilitzat per bandes criminals a diversos suburbis de Johannesburg (Sophiatown, Martindales i Alexandra). Tanmateix, a la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que eren un exemple de lluita contra el govern dels opressors) i el flaaitaal es va expandir pel que fa al nombre de parlants, als àmbits d'ús i a les situacions d'ús, i va esdevenir un símbol d'identitat grupal associat a la modernitat.

De vegades, el flaaitaal s'anomena tsotsitaal, ja que tsotsi significa 'criminal'. Hi ha certa confusió al voltant del terme tsotsitaal, ja que s'utilitza com a terme general per a referir-se als argots, els registres, les varietats o les llengües utilitzades a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica i també per a designar dues d'aquestes varietats: el flaaitaal, desenvolupat a Sophiatown durant els anys cinquanta i basat en l'afrikaans, i l'iscamtho, desenvolupat posteriorment a Soweto i basat en el zulú.