Back to top
ma'a ma'a

Llengua mixta de base cuixítica i bantu, Àfrica > Tanzània

  • ca  mbugu
  • ca  kibwyo sin. compl.
  • ca  ma'a sin. compl.
  • ca  mbougou sin. compl.
  • ca  wa maathi sin. compl.
  • ca  wama'a sin. compl.
  • cod  ma'á
  • ar  مبوغو
  • cy  Mbugu
  • cy  Kibwyo sin. compl.
  • cy  Mbougou sin. compl.
  • cy  Wa maathi sin. compl.
  • cy  Wama'a sin. compl.
  • de  Mbugu
  • de  Kibwyo sin. compl.
  • de  Ma'a sin. compl.
  • de  Mbougou sin. compl.
  • de  Wa Maathi sin. compl.
  • de  Wama'a sin. compl.
  • en  Mbugu
  • en  Kibwyo sin. compl.
  • en  Ma'a sin. compl.
  • en  Mbougou sin. compl.
  • en  Wa Maathi sin. compl.
  • en  Wama'a sin. compl.
  • es  embugu
  • es  kibwyo sin. compl.
  • es  ma'a sin. compl.
  • es  mbougou sin. compl.
  • es  mbugu sin. compl.
  • es  wa maathi sin. compl.
  • es  wama'a sin. compl.
  • eu  mbuguera
  • eu  kibwyo sin. compl.
  • eu  ma'a sin. compl.
  • eu  mbougou sin. compl.
  • eu  mbugu sin. compl.
  • eu  wa maathi sin. compl.
  • eu  wama'a sin. compl.
  • fr  mbugu
  • fr  kibwyo sin. compl.
  • fr  ma'a sin. compl.
  • fr  mbougou sin. compl.
  • fr  wa maathi sin. compl.
  • fr  wama'a sin. compl.
  • gl  mbugu
  • gl  kibwyo sin. compl.
  • gl  ma'a sin. compl.
  • gl  mbougou sin. compl.
  • gl  wa maathi sin. compl.
  • gl  wama'a sin. compl.
  • gn  mbugu
  • gn  kibwyo sin. compl.
  • gn  ma'a sin. compl.
  • gn  mbougou sin. compl.
  • gn  wa maathi sin. compl.
  • gn  wama'a sin. compl.
  • it  mbugu
  • it  kibwyo sin. compl.
  • it  ma'a sin. compl.
  • it  mbougou sin. compl.
  • it  wa maathi sin. compl.
  • it  wama'a sin. compl.
  • pt  mbugu
  • pt  kibwyo sin. compl.
  • pt  ma'a sin. compl.
  • pt  mbougou sin. compl.
  • pt  wa maathi sin. compl.
  • pt  wama'a sin. compl.
  • tmh  Tambugut
  • tmh  kibwyo sin. compl.
  • tmh  Ma'a sin. compl.
  • tmh  mbougou sin. compl.
  • tmh  wa maathi sin. compl.
  • tmh  wama'a sin. compl.
  • zh  姆布古语
  • num  Sistema aràbic

Llengua mixta de base cuixítica i bantu, Àfrica > Tanzània

Definició
Els parlants de mbugu viuen dispersos a les muntanyes Usambara (Tanzània), on viuen també parlants de shambaa i de pare (totes dues llengües bantú). De fet, els mbugus parlen generalment suahili (llengua nacional), shambaa (llengua dominant de la regió) i/o pare.

El ma'a o mbugu és sovint considerat una llengua mixta. Es poden distingir dues varietats de mbugu:

- El kimbugu cha kawaida ('mbugu normal, usual'), similar, tant des d'un punt de vista gramatical com lèxic, al pare, una llengua bantú.

- El ma'a o kimbugu cha ndani ('mbugu interior'), una llengua mixta, que comparteix la mateixa gramàtica del pare (llengua bantú), però que presenta un elevat nombre d'arrels lèxiques no bantú, una part important de les quals és d'origen cuixític. Hi ha autors que consideren el mbugu interior un registre lèxic del mbugu normal.

No està gaire clar l'origen de la varietat kimbugu cha ndani. L'element identitari podria haver-hi tingut un cert pes: s'hauria pogut originar entre parlants de la varietat kimbugu cha kawaida amb l'objectiu de distingir-se dels seus veïns bantú.

No s'ha de confondre el nom mbugu amb mbugwe, el qual fa referència a una llengua bantú lingüísticament propera al rangi.
maa maa

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània

  • ca  massai
  • ca  kimaasai sin. compl.
  • ca  lumbwa sin. compl.
  • ca  maa sin. compl.
  • cod  kimaasa
  • cod  lumbwa
  • cod  maa
  • cod  maasai
  • cod  masai
  • ar  ماساي
  • cy  Masai
  • cy  Kimaasai sin. compl.
  • cy  Lumbwa sin. compl.
  • cy  Maa sin. compl.
  • cy  Maasai sin. compl.
  • de  Massai
  • de  Kimaasai sin. compl.
  • de  Lumbwa sin. compl.
  • de  Maa sin. compl.
  • de  Maasai sin. compl.
  • de  Masai sin. compl.
  • de  Massaai sin. compl.
  • en  Masai
  • en  Kimaasai sin. compl.
  • en  Lumbwa sin. compl.
  • en  Maa sin. compl.
  • en  Maasai sin. compl.
  • es  masái
  • es  kimaasai sin. compl.
  • es  lumbwa sin. compl.
  • es  maa sin. compl.
  • es  maasai sin. compl.
  • eu  masaiera
  • eu  kimaasai sin. compl.
  • eu  lumbwa sin. compl.
  • eu  maa sin. compl.
  • eu  maasai sin. compl.
  • eu  masai sin. compl.
  • fr  massaï
  • fr  kimaasai sin. compl.
  • fr  lumbwa sin. compl.
  • fr  maa sin. compl.
  • fr  maasaï sin. compl.
  • fr  masai sin. compl.
  • gl  masai
  • gl  kimaasai sin. compl.
  • gl  lumbwa sin. compl.
  • gl  maa sin. compl.
  • gl  maasai sin. compl.
  • gn  masái
  • gn  kimaasai sin. compl.
  • gn  lumbwa sin. compl.
  • gn  maa sin. compl.
  • gn  maasai sin. compl.
  • gn  masai sin. compl.
  • it  masai
  • it  kimaasai sin. compl.
  • it  lumbwa sin. compl.
  • it  maa sin. compl.
  • it  maasai sin. compl.
  • it  massai sin. compl.
  • pt  massai
  • pt  kimaasai sin. compl.
  • pt  lumbwa sin. compl.
  • pt  maa sin. compl.
  • pt  maasai sin. compl.
  • pt  masai sin. compl.
  • tmh  Tamassayt
  • tmh  kimaasai sin. compl.
  • tmh  lumbwa sin. compl.
  • tmh  maa sin. compl.
  • tmh  Maasai sin. compl.
  • tmh  masai sin. compl.
  • zh  马赛语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic massai constitueix aproximadament l'1,3% de la població total de Tanzània i l'1,5% de Kenya. El terme massai significa 'aquell que parla la llengua maa'. Els massais són un poble tradicionalment ramader que es va expandir cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics per tal de cercar noves terres per a la pastura. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, que van adoptar la llengua o la forma de vida massai. Entre les llengües de Tanzània que es van veure afectades trobem l'akie, el temi (o sonjo) i l'aasax.

La llengua massai està formada per diverses varietats dialectals: arusa, baraguyu, damat, iloodokilani, kaputiei, keekonyokie, kisonko, kore, laitokitok, loitai, matapo, moitanik, purko, siria (a Kenya), arusa, baraguyu, kisonko (a Tanzània).

Les llengües de Tanzània amb un nombre més elevat de parlants, a excepció del massai, formen part de la família lingüística bantú: el sukuma, el gogo, l'haya, el nyamwezi, el makondé, el suahili, etc. El massai, en canvi, forma part de la família nilosahariana, que inclou llengües com l'acholi, el luo i el datoga.

A Tanzània, els parlants de massai solen tenir el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població d'aquest país i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

Nairobi és un topònim d'origen massai que significa 'aigua freda'.
maasa maasa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial

  • ca  yasa
  • ca  bongwe sin. compl.
  • ca  lyaasa sin. compl.
  • ca  maasa sin. compl.
  • ca  yassa sin. compl.
  • ar  ياسا
  • cy  Yasa
  • cy  Bongwe sin. compl.
  • cy  Lyaasa sin. compl.
  • cy  Maasa sin. compl.
  • cy  Yassa sin. compl.
  • de  Yasa
  • de  Bongwe sin. compl.
  • de  Lyaasa sin. compl.
  • de  Maasa sin. compl.
  • de  Yassa sin. compl.
  • en  Yasa
  • en  Bongwe sin. compl.
  • en  Lyassa sin. compl.
  • en  Maasa sin. compl.
  • en  Yassa sin. compl.
  • es  yasa
  • es  bongwe sin. compl.
  • es  lyaasa sin. compl.
  • es  maasa sin. compl.
  • es  yassa sin. compl.
  • eu  yasera
  • eu  bongwe sin. compl.
  • eu  lyaasa sin. compl.
  • eu  maasa sin. compl.
  • eu  yasera sin. compl.
  • eu  yassa sin. compl.
  • fr  yasa
  • fr  bongwe sin. compl.
  • fr  lyaasa sin. compl.
  • fr  maasa sin. compl.
  • fr  yassa sin. compl.
  • gl  yasa
  • gl  bongwe sin. compl.
  • gl  lyaasa sin. compl.
  • gl  maasa sin. compl.
  • gl  yassa sin. compl.
  • gn  yasa
  • gn  lyaasa sin. compl.
  • gn  maasa sin. compl.
  • gn  vongwe sin. compl.
  • gn  yassa sin. compl.
  • it  yasa
  • it  bongwe sin. compl.
  • it  lyaasa sin. compl.
  • it  maasa sin. compl.
  • it  yassa sin. compl.
  • pt  yasa
  • pt  bongwe sin. compl.
  • pt  lyaasa sin. compl.
  • pt  maasa sin. compl.
  • pt  yassa sin. compl.
  • tmh  Tayasat
  • tmh  bongwe sin. compl.
  • tmh  lyaasa sin. compl.
  • tmh  maasa sin. compl.
  • tmh  Yassa sin. compl.
  • zh  亚萨语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial

Definició
El grup etnolingüístic yasa s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.

El yasa està format per diverses variants dialectals: iyasa, bweko, vendo, bodele, marry, one, asonga, bomui, mogana, mooma o mapanga.

El yasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
mabas mabas

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  vemgo-mabas
  • ca  ghuduvun sin. compl.
  • ca  kigiwo sin. compl.
  • ca  mabas sin. compl.
  • ca  maya sin. compl.
  • ca  vemgo sin. compl.
  • cod  ghuduvun
  • cod  kigiwo
  • de  Vemgo-Mabas
  • en  Vemgo-mabas
  • en  Ghuduvun sin. compl.
  • en  Kigiwo sin. compl.
  • en  Mabas sin. compl.
  • en  Maya sin. compl.
  • en  Vemgo sin. compl.
  • es  vemgo-mabas
  • es  ghuduvun sin. compl.
  • es  kigiwo sin. compl.
  • es  mabas sin. compl.
  • es  maya sin. compl.
  • es  vemgo sin. compl.
  • eu  vemgo-mabas
  • eu  ghuduvun sin. compl.
  • eu  kigiwo sin. compl.
  • eu  mabas sin. compl.
  • eu  maya sin. compl.
  • eu  vemgo sin. compl.
  • fr  vemgo-Mabas
  • gl  vemgo-mabas
  • gl  ghuduvun sin. compl.
  • gl  kigiwo sin. compl.
  • gl  mabas sin. compl.
  • gl  maya sin. compl.
  • gl  vemgo sin. compl.
  • it  vemgo-mabas
  • it  ghuduvun sin. compl.
  • it  kigiwo sin. compl.
  • it  mabas sin. compl.
  • it  maya sin. compl.
  • it  vemgo sin. compl.
  • nl  Vemgomabas
  • pt  vemgo-mabas
  • pt  ghuduvun sin. compl.
  • pt  kigiwo sin. compl.
  • pt  mabas sin. compl.
  • pt  maya sin. compl.
  • pt  vemgo sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El vemgo-mabas és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, hdi i lamang, entre d'altres.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la vemgo-mabas de la banda camerunesa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

La llengua vemgo-mabas ha estat considerada dialecte del lamang en alguns estudis lingüístics. Tanmateix, la intel·ligibilitat entre vemgo-mabas i lamang és massa baixa per considerar-les varietats d'una mateixa llengua. Són freqüents els casaments interètnics de vemgo-mabas i lamangs, de manera que molt sovint els membres d'una comunitat coneixen la llengua de l'altra.

El vemgo-mabas consta de dos dialectes principals: el vemgo, parlat a les planes de Nigèria, i el mabas, de les muntanyes del Camerun; el dialecte mabas inclou la subvarietat vizik de les muntanyes nigerianes. Convé aclarir que els termes vemgo i mabas són els emprats en l'àmbit administratiu, però no coincideixen amb les denominacions dels mateixos parlants: el grup vemgo anomena la seva llengua ghuduvun i el mabas, kigiwo.

Les llengües dominants per a les comunicacions interètniques de la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) són el haussa a Nigèria i el ful al Camerun. Sembla que els joves mostren certa preferència pel haussa en detriment de la llengua pròpia, tendència que podria representar un primer pas cap a la substitució del vemgo-mabas a Nigèria. A més, a les escoles de Nigèria l'alfabetització es duu a terme en anglès, mentre que al Camerun és en francès.
macà macà

Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai

  • ca  maka
  • ca  enimaca sin. compl.
  • ca  enimaga sin. compl.
  • ca  macà sin. compl.
  • ca  mak'à sin. compl.
  • ca  makà sin. compl.
  • ca  nynaka sin. compl.
  • ca  toothle sin. compl.
  • ca  towolhi sin. compl.
  • cod  in-e-khewe-l (tanikihwelt)
  • cod  makà (tamakt)
  • ar  ماكية
  • cy  Maka
  • cy  Enimaca sin. compl.
  • cy  Enimaga sin. compl.
  • cy  Macá sin. compl.
  • cy  Mak'á sin. compl.
  • cy  Maká sin. compl.
  • cy  Nynaka sin. compl.
  • cy  Toothle sin. compl.
  • cy  Towolhi sin. compl.
  • de  Maká
  • de  Enimaca sin. compl.
  • de  Maca sin. compl.
  • de  Nynaka sin. compl.
  • de  Towolhi sin. compl.
  • en  Maca
  • en  Enimaca sin. compl.
  • en  Enimaga sin. compl.
  • en  Macá sin. compl.
  • en  Mak'á sin. compl.
  • en  Maká sin. compl.
  • en  Nynaka sin. compl.
  • en  Toothle sin. compl.
  • en  Towolhi sin. compl.
  • es  maká
  • es  enimaca sin. compl.
  • es  enimaga sin. compl.
  • es  macá sin. compl.
  • es  mak'á sin. compl.
  • es  maká sin. compl.
  • es  nynaka sin. compl.
  • es  toothle sin. compl.
  • es  towolhi sin. compl.
  • eu  makera
  • eu  enimaca sin. compl.
  • eu  enimaga sin. compl.
  • eu  macà sin. compl.
  • eu  mak'à sin. compl.
  • eu  makà sin. compl.
  • eu  nynaka sin. compl.
  • eu  toothle sin. compl.
  • eu  towolhi sin. compl.
  • fr  maca
  • fr  enimaca sin. compl.
  • fr  enimaga sin. compl.
  • fr  macá sin. compl.
  • fr  mak'á sin. compl.
  • fr  maka sin. compl.
  • fr  nynaka sin. compl.
  • fr  toothle sin. compl.
  • fr  towolhi sin. compl.
  • gl  maka
  • gl  enimaca sin. compl.
  • gl  enimaga sin. compl.
  • gl  macá sin. compl.
  • gl  mak'á sin. compl.
  • gl  maká sin. compl.
  • gl  nynaka sin. compl.
  • gl  toothle sin. compl.
  • gl  towolhi sin. compl.
  • gn  maka
  • gn  enimaga sin. compl.
  • gn  enimaka sin. compl.
  • gn  macá sin. compl.
  • gn  mak'á sin. compl.
  • gn  maká sin. compl.
  • gn  nynaka sin. compl.
  • gn  toothle sin. compl.
  • gn  towolhi sin. compl.
  • it  maka
  • it  enimaca sin. compl.
  • it  enimaga sin. compl.
  • it  macà sin. compl.
  • it  mak'à sin. compl.
  • it  makà sin. compl.
  • it  nynaka sin. compl.
  • it  toothle sin. compl.
  • it  towolhi sin. compl.
  • ja  マカ語
  • ja  トウォリ語、トオレ語、ニナカ語、エニマカ語、エニマガ語 sin. compl.
  • nl  Maka
  • nl  Enimaca sin. compl.
  • nl  Enimaga sin. compl.
  • nl  Macà sin. compl.
  • nl  Mak'à sin. compl.
  • nl  Makà sin. compl.
  • nl  Nynaka sin. compl.
  • nl  Toothle sin. compl.
  • nl  Towolhi sin. compl.
  • pt  maka
  • pt  enimaca sin. compl.
  • pt  enimaga sin. compl.
  • pt  macá sin. compl.
  • pt  mak'á sin. compl.
  • pt  maká sin. compl.
  • pt  nynaka sin. compl.
  • pt  toothle sin. compl.
  • pt  towolhi sin. compl.
  • ru  Мака
  • ru  Мак-а sin. compl.
  • ru  Нинака sin. compl.
  • ru  Тоотле sin. compl.
  • ru  Энимака sin. compl.
  • ru  Товольи sin. compl.
  • ru  Энимага sin. compl.
  • sw  Maká
  • sw  Enimaca sin. compl.
  • sw  Enimaga sin. compl.
  • sw  Macá sin. compl.
  • sw  Mak'á sin. compl.
  • sw  Maká sin. compl.
  • sw  Nynaka sin. compl.
  • sw  Toothle sin. compl.
  • sw  Towolhi sin. compl.
  • tmh  Tamakt
  • zh  玛卡
  • zh  玛卡 sin. compl.
  • zh  玛嘎 sin. compl.
  • zh  图斯勒 sin. compl.
  • zh  尼纳卡 sin. compl.
  • zh  托瓦依 sin. compl.
  • zh  玛嘎阿 sin. compl.
  • zh  恩尼玛卡 sin. compl.
  • zh  恩尼玛嘎 sin. compl.

Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai

Definició
El gentilici makà és originalment el nom que les comunitats toba i pilagà aplicaven a aquest grup ètnic. El terme in-e-khewe-l, 'nosaltres', es fa servir també com a autodenominació dels parlants de maka.

Els makes van contactar amb els europeus l'any 1927. Durant la Guerra del Chaco (1932-1935) van lluitar contra Bolívia, i després de la guerra van ser traslladats a prop d'Asunción, a la colònia Fray Bartolomé de las Casas. L'any 1985, a causa de les inundacions, la comunitat va ser reubicada a la Colònia Indígena Maka, a la localitat de Mariano Roque Alonso, prop de Puente Remanso.
macaguán macaguán

Guahibo, Amèrica > Colòmbia

  • ca  hitnü
  • ca  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • ca  jitnu sin. compl.
  • ca  macaguán sin. compl.
  • ca  makaguane sin. compl.
  • cod  hitnü
  • cod  jit
  • ar  هيتنو
  • cy  Hitnü
  • cy  Guahibo de Agualinda sin. compl.
  • cy  Jitnu sin. compl.
  • cy  Macaguán sin. compl.
  • cy  Makaguane sin. compl.
  • de  Hitnü
  • de  Guahibo de Agualinda sin. compl.
  • de  Jitnu sin. compl.
  • de  Macaguán sin. compl.
  • de  Makaguane sin. compl.
  • en  Hitnü
  • en  Guahibo de Agualinda sin. compl.
  • en  Jitnu sin. compl.
  • en  Macaguán sin. compl.
  • en  Macaguane sin. compl.
  • en  Makaguane sin. compl.
  • es  guajibo de Agualinda
  • es  macaguán
  • es  guahibo sin. compl.
  • es  hitnü sin. compl.
  • es  jitnu sin. compl.
  • es  makaguane sin. compl.
  • eu  hitnu
  • eu  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • eu  hitnü sin. compl.
  • eu  jitnu sin. compl.
  • eu  macaguán sin. compl.
  • eu  makaguane sin. compl.
  • fr  jitnu
  • fr  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • fr  hitnü sin. compl.
  • fr  macaguán sin. compl.
  • fr  makaguane sin. compl.
  • gl  hitnü
  • gl  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • gl  jitnu sin. compl.
  • gl  macaguán sin. compl.
  • gl  makaguane sin. compl.
  • it  hitnü
  • it  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • it  jitnu sin. compl.
  • it  macaguane sin. compl.
  • it  makaguane sin. compl.
  • ja  ウィトゥヌ語
  • nl  Hitnü
  • nl  Guahibo de Agualinda sin. compl.
  • nl  Jitnu sin. compl.
  • nl  Macaguán sin. compl.
  • nl  Makaguane sin. compl.
  • pt  hitnü
  • pt  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • pt  jitnu sin. compl.
  • pt  macaguán sin. compl.
  • pt  makaguane sin. compl.
  • ru  Хитны
  • ru  Макагуан sin. compl.
  • ru  Макагуане sin. compl.
  • zh  西特努语
  • zh  基特努、马卡瓜恩、马卡瓜内、阿瓜林达瓜希巴语 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Guahibo, Amèrica > Colòmbia

Definició
La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Sembla, però, que el hitnü no és comprensible per als parlants de la resta de llengües guahibo.

Algunes fonts classifiquen erròniament el hitnü com a llengua de la família txibtxa.

Els hitnü són encara caçadors-recol·lectors seminòmades i la major part de la comunitat és monolingüe.
macedoni macedoni

Indoeuropea > Eslava > Meridional, Europa > Albània, Europa > Bulgària, Europa > Grècia, Europa > Macedònia

  • ca  macedònic
  • ca  macedoni sin. compl.
  • cod  makedonski
  • ar  المقدونية
  • cy  Macedoneg
  • de  Mazedonisch
  • de  Makedonisch sin. compl.
  • en  Macedonian
  • en  Makedonski sin. compl.
  • es  macedonio
  • eu  mazedoniera
  • fr  macédonien
  • fr  macedonien sin. compl.
  • gl  macedonio
  • gl  macedonio sin. compl.
  • gn  masedónio
  • it  macedone
  • ja  マケドニア語
  • ja  マケドニ語 sin. compl.
  • nl  Macedonisch
  • oc  macedonian
  • oc  macedòni sin. compl.
  • pt  macedónio
  • pt  macedónico sin. compl.
  • ru  Македонский язык
  • sw  Macedonian
  • sw  Makedonski sin. compl.
  • tmh  Tamasidunikt
  • tmh  Tamasidunit sin. compl.
  • zh  马其顿语

Indoeuropea > Eslava > Meridional, Europa > Albània, Europa > Bulgària, Europa > Grècia, Europa > Macedònia

Definició
El macedònic és molt pròxim al búlgar. De fet, els parlars macedònics sempre havien estat considerats dialectes búlgars, amb algun tret serbocroat, i encara ho trobarem afirmat així en manuals de lingüística del segle XX. Al final del segle XIX va començar a aparèixer una llengua literària diferent de la búlgara, juntament amb un corrent d'opinió que defensava el caràcter no búlgar del país.

La llengua macedònica es divideix en tres blocs dialectals: el septentrional, el central, en què es basa la llengua estàndard, i el meridional.
macedònic macedònic

Indoeuropea > Eslava > Meridional, Europa > Albània, Europa > Bulgària, Europa > Grècia, Europa > Macedònia

  • ca  macedònic
  • ca  macedoni sin. compl.
  • cod  makedonski
  • ar  المقدونية
  • cy  Macedoneg
  • de  Mazedonisch
  • de  Makedonisch sin. compl.
  • en  Macedonian
  • en  Makedonski sin. compl.
  • es  macedonio
  • eu  mazedoniera
  • fr  macédonien
  • fr  macedonien sin. compl.
  • gl  macedonio
  • gl  macedonio sin. compl.
  • gn  masedónio
  • it  macedone
  • ja  マケドニア語
  • ja  マケドニ語 sin. compl.
  • nl  Macedonisch
  • oc  macedonian
  • oc  macedòni sin. compl.
  • pt  macedónio
  • pt  macedónico sin. compl.
  • ru  Македонский язык
  • sw  Macedonian
  • sw  Makedonski sin. compl.
  • tmh  Tamasidunikt
  • tmh  Tamasidunit sin. compl.
  • zh  马其顿语

Indoeuropea > Eslava > Meridional, Europa > Albània, Europa > Bulgària, Europa > Grècia, Europa > Macedònia

Definició
El macedònic és molt pròxim al búlgar. De fet, els parlars macedònics sempre havien estat considerats dialectes búlgars, amb algun tret serbocroat, i encara ho trobarem afirmat així en manuals de lingüística del segle XX. Al final del segle XIX va començar a aparèixer una llengua literària diferent de la búlgara, juntament amb un corrent d'opinió que defensava el caràcter no búlgar del país.

La llengua macedònica es divideix en tres blocs dialectals: el septentrional, el central, en què es basa la llengua estàndard, i el meridional.
machiguenga machiguenga

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú

  • ca  machiguenga
  • ca  mañari sin. compl.
  • ca  niagantsi sin. compl.
  • cod  matsigenka (Tamatsigankat)
  • ar  ماتشيغينغية
  • cy  Machiguenga
  • cy  Mañari sin. compl.
  • cy  Niagantsi sin. compl.
  • de  Machiguenga
  • de  Matsigenka sin. compl.
  • en  Machiguenga
  • en  Mañari sin. compl.
  • en  Niagantsi sin. compl.
  • es  machiguenga
  • es  mañari sin. compl.
  • es  niagantsi sin. compl.
  • eu  machiguengera
  • eu  mañari sin. compl.
  • eu  niagantsi sin. compl.
  • fr  machiguenga
  • fr  manaries sin. compl.
  • fr  matsiganga sin. compl.
  • fr  matsigenka sin. compl.
  • gl  machiguenga
  • gl  mañari sin. compl.
  • gl  niagantsi sin. compl.
  • gn  machigénga
  • gn  mañari sin. compl.
  • gn  niagantsi sin. compl.
  • it  machiguenga
  • it  mañari sin. compl.
  • it  niagantsi sin. compl.
  • ja  マチゲンガ語
  • ja  マニャリ語、ニアガンチ語 sin. compl.
  • nl  Machiguenga
  • nl  Mañari sin. compl.
  • nl  Niagantsi sin. compl.
  • pt  machiguenga
  • pt  mañari sin. compl.
  • pt  niagantsi sin. compl.
  • ru  Мачигенга
  • ru  Маньяри sin. compl.
  • ru  Ньяганци sin. compl.
  • ru  Мацигенка sin. compl.
  • sw  Machiguenga
  • sw  Mañari sin. compl.
  • sw  Niagantsi sin. compl.
  • tmh  Tamacigwingat
  • zh  玛其瓜嘎
  • zh  玛尼利 sin. compl.
  • zh  尼阿甘茨 sin. compl.

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú

Definició
En algunes zones, com Quillabamba, Koribeni o Chirumbia, aquesta llengua està sent substituïda per l'espanyol i el quítxua. En canvi, a la zona del riu Manu, on un grup de mestres machiguenga comença a implementar un programa d'educació bilingüe, la llengua es continua transmetent als infants.

Els machiguenga tenen un paper destacat a la novel·la de Mario Vargas Llosa El hablador (1987).
machinere machinere

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

  • ca  machinerí
  • ca  machinere sin. compl.
  • ca  machineri sin. compl.
  • ca  manchinere sin. compl.
  • ca  manchineri sin. compl.
  • ca  manitenere sin. compl.
  • ca  manitenerí sin. compl.
  • ca  piro sin. compl.
  • ca  yini sin. compl.
  • cod  yineru-tokanu
  • ar  ماتشينيرية
  • cy  Machinerí
  • cy  Machinere sin. compl.
  • cy  Machineri sin. compl.
  • cy  Manchinere sin. compl.
  • cy  Manchineri sin. compl.
  • cy  Manitenere sin. compl.
  • cy  Manitenerí sin. compl.
  • cy  Piro sin. compl.
  • cy  Yini sin. compl.
  • de  Machineri
  • de  Machinere sin. compl.
  • de  Machinerí sin. compl.
  • de  Manchinere sin. compl.
  • de  Manchineri sin. compl.
  • de  Manitenere sin. compl.
  • de  Manitenerí sin. compl.
  • de  Piro sin. compl.
  • de  Yini sin. compl.
  • en  Machinere
  • en  Manchinere sin. compl.
  • en  Manchineri sin. compl.
  • en  Manitenére sin. compl.
  • en  Manitenerí sin. compl.
  • en  Maxinéri sin. compl.
  • en  Piro sin. compl.
  • en  Yine sin. compl.
  • es  machinerí
  • es  machinere sin. compl.
  • es  machineri sin. compl.
  • es  manchinere sin. compl.
  • es  manitenere sin. compl.
  • es  manitenerí sin. compl.
  • es  piro sin. compl.
  • es  yineru-tokanu sin. compl.
  • es  yini sin. compl.
  • eu  machinereera
  • eu  machinere sin. compl.
  • eu  machineri sin. compl.
  • eu  manchinere sin. compl.
  • eu  manchineri sin. compl.
  • eu  manitenere sin. compl.
  • eu  manitenerí sin. compl.
  • eu  piro sin. compl.
  • eu  yini sin. compl.
  • fr  machinere
  • fr  machineri sin. compl.
  • fr  manchinere sin. compl.
  • fr  manchineri sin. compl.
  • fr  manitenere sin. compl.
  • fr  manitenerí sin. compl.
  • fr  piro sin. compl.
  • fr  yini sin. compl.
  • gn  machineri
  • gn  machinere sin. compl.
  • gn  machineri sin. compl.
  • gn  manchinere sin. compl.
  • gn  manchineri sin. compl.
  • gn  manitenerí sin. compl.
  • gn  piro sin. compl.
  • it  machineri
  • it  machinere sin. compl.
  • it  machinerí sin. compl.
  • it  manchinere sin. compl.
  • it  manchineri sin. compl.
  • it  manitenere sin. compl.
  • it  manitenerí sin. compl.
  • it  piro sin. compl.
  • it  yini sin. compl.
  • ja  マシネリ語
  • ja  イニ語 sin. compl.
  • ja  ピロ語 sin. compl.
  • ja  マチネリ語 sin. compl.
  • ja  マチネレ語 sin. compl.
  • ja  マニテネリ語 sin. compl.
  • ja  マニテネレ語 sin. compl.
  • ja  マンチネリ語 sin. compl.
  • ja  マンチネレ語 sin. compl.
  • nl  Machinerí
  • nl  Machinere sin. compl.
  • nl  Machineri sin. compl.
  • nl  Manchinere sin. compl.
  • nl  Manchineri sin. compl.
  • nl  Manitenere sin. compl.
  • nl  Manitenerí sin. compl.
  • nl  Piro sin. compl.
  • nl  Yini sin. compl.
  • pt  machineri
  • pt  machinere sin. compl.
  • pt  machineri sin. compl.
  • pt  manchinere sin. compl.
  • pt  manchinerí sin. compl.
  • pt  manitenere sin. compl.
  • pt  manitenerí sin. compl.
  • pt  piro sin. compl.
  • pt  yini sin. compl.
  • ru  Мачинере
  • ru  Йине sin. compl.
  • ru  Пиро sin. compl.
  • ru  Мачинери sin. compl.
  • ru  Машинери sin. compl.
  • ru  Манчинере sin. compl.
  • ru  Манчинери sin. compl.
  • ru  Манитенере sin. compl.
  • ru  Манитенери sin. compl.
  • zh  马钦奈里语
  • zh  皮罗、马钦内勒、马其内利、曼其内勒、马尼特内利、马尼特内勒、伊尼 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

Definició
Piro i machinerí són termes sinònims emprats, respectivament, al Perú d'una banda i al Brasil i a Bolívia de l'altra per a referir-se a aquesta llengua. Hi ha força diferències dialectals entre la llengua de la regió peruana i la de la brasilera-boliviana.

Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.

El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.