Back to top
ndonde hamba ndonde hamba

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  ndonde
  • ca  chindonde sin. compl.
  • ca  kimawanda sin. compl.
  • ca  mawanda sin. compl.
  • ca  ndomde sin. compl.
  • ca  ndonde hamba sin. compl.
  • de  Ndonde Hamba
  • de  Chindonde sin. compl.
  • de  Kimawanda sin. compl.
  • de  Mawanda sin. compl.
  • en  Ndonde
  • en  Chindonde sin. compl.
  • en  Kimawanda sin. compl.
  • en  Mawanda sin. compl.
  • en  Ndomde sin. compl.
  • en  Ndonde hamba sin. compl.
  • es  ndonde
  • es  chindonde sin. compl.
  • es  kimawanda sin. compl.
  • es  mawanda sin. compl.
  • es  ndomde sin. compl.
  • es  ndonde hamba sin. compl.
  • eu  ndonde
  • eu  chindonde sin. compl.
  • eu  kimawanda sin. compl.
  • eu  mawanda sin. compl.
  • eu  ndomde sin. compl.
  • eu  ndonde hamba sin. compl.
  • fr  ndonde
  • fr  chindonde sin. compl.
  • fr  kimawanda sin. compl.
  • fr  mawanda sin. compl.
  • fr  ndonde Hamba sin. compl.
  • gl  ndonde
  • gl  chindonde sin. compl.
  • gl  kimawanda sin. compl.
  • gl  mawanda sin. compl.
  • gl  ndomde sin. compl.
  • gl  ndonde hamba sin. compl.
  • it  ndonde
  • it  chindonde sin. compl.
  • it  kimawanda sin. compl.
  • it  mawanda sin. compl.
  • it  ndomde sin. compl.
  • it  ndonde hamba sin. compl.
  • nl  Ndonde
  • nl  Chindonde sin. compl.
  • nl  Kimawanda sin. compl.
  • nl  Mawanda sin. compl.
  • nl  Ndonde Hamba sin. compl.
  • pt  ndonde
  • pt  chindonde sin. compl.
  • pt  kimawanda sin. compl.
  • pt  mawanda sin. compl.
  • pt  ndomde sin. compl.
  • pt  ndonde hamba sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El ndonde es parla al sud-est de Tanzània, a prop de la frontera amb Moçambic, i és lingüísticament proper al makonde. De fet, alguns autors consideren que el ndonde no existeix com a llengua diferenciada: el nom ndonde significa 'parts més baixes (de l'altiplà)' i faria referència a un dialecte del makonde parlat a les zones més baixes de l'altiplà de Tanzània i Moçambic.

El ndonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ndoola ndoola

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  ndoola
  • ca  ndoro sin. compl.
  • ca  njoyame sin. compl.
  • ca  nundoro sin. compl.
  • de  Ndoola
  • de  Ndola sin. compl.
  • de  Ndoro sin. compl.
  • de  Njoyame sin. compl.
  • de  Nundoro sin. compl.
  • en  Ndoola
  • en  Ndoro sin. compl.
  • en  Njoyame sin. compl.
  • en  Nundoro sin. compl.
  • es  ndoola
  • es  ndoro sin. compl.
  • es  njoyame sin. compl.
  • es  nundoro sin. compl.
  • eu  ndoola
  • eu  ndoro sin. compl.
  • eu  njoyame sin. compl.
  • eu  nundoro sin. compl.
  • fr  ndoola
  • fr  ndola sin. compl.
  • fr  ndoolai sin. compl.
  • fr  ndoro sin. compl.
  • fr  nundoro sin. compl.
  • gl  ndoola
  • gl  ndoro sin. compl.
  • gl  njoyame sin. compl.
  • gl  nundoro sin. compl.
  • it  ndoola
  • it  ndoro sin. compl.
  • it  njoyame sin. compl.
  • it  nundoro sin. compl.
  • nl  Ndoola
  • nl  Ndola sin. compl.
  • nl  Ndoolai sin. compl.
  • nl  Ndoro sin. compl.
  • nl  Nundoro sin. compl.
  • pt  ndoola
  • pt  ndoro sin. compl.
  • pt  njoyame sin. compl.
  • pt  nundoro sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El ndoola s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.

El territori del ndoola, però, se situa fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
ndoro ndoro

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  ndoola
  • ca  ndoro sin. compl.
  • ca  njoyame sin. compl.
  • ca  nundoro sin. compl.
  • de  Ndoola
  • de  Ndola sin. compl.
  • de  Ndoro sin. compl.
  • de  Njoyame sin. compl.
  • de  Nundoro sin. compl.
  • en  Ndoola
  • en  Ndoro sin. compl.
  • en  Njoyame sin. compl.
  • en  Nundoro sin. compl.
  • es  ndoola
  • es  ndoro sin. compl.
  • es  njoyame sin. compl.
  • es  nundoro sin. compl.
  • eu  ndoola
  • eu  ndoro sin. compl.
  • eu  njoyame sin. compl.
  • eu  nundoro sin. compl.
  • fr  ndoola
  • fr  ndola sin. compl.
  • fr  ndoolai sin. compl.
  • fr  ndoro sin. compl.
  • fr  nundoro sin. compl.
  • gl  ndoola
  • gl  ndoro sin. compl.
  • gl  njoyame sin. compl.
  • gl  nundoro sin. compl.
  • it  ndoola
  • it  ndoro sin. compl.
  • it  njoyame sin. compl.
  • it  nundoro sin. compl.
  • nl  Ndoola
  • nl  Ndola sin. compl.
  • nl  Ndoolai sin. compl.
  • nl  Ndoro sin. compl.
  • nl  Nundoro sin. compl.
  • pt  ndoola
  • pt  ndoro sin. compl.
  • pt  njoyame sin. compl.
  • pt  nundoro sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El ndoola s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.

El territori del ndoola, però, se situa fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
ndunda ndunda

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  vidunda
  • ca  kividunda sin. compl.
  • ca  ndunda sin. compl.
  • ca  vidunga sin. compl.
  • cod  chividunda
  • de  Vidunda
  • de  Chividunda sin. compl.
  • de  Kividunda sin. compl.
  • de  Ndunda sin. compl.
  • en  Vidunda
  • en  Kividunda sin. compl.
  • en  Ndunda sin. compl.
  • en  Vidunga sin. compl.
  • es  vidunda
  • es  kividunda sin. compl.
  • es  ndunda sin. compl.
  • es  vidunga sin. compl.
  • eu  vidunda
  • eu  kividunda sin. compl.
  • eu  ndunda sin. compl.
  • eu  vidunga sin. compl.
  • fr  vidunda
  • fr  chividunda sin. compl.
  • fr  kividunda sin. compl.
  • fr  ndunda sin. compl.
  • fr  vidunga sin. compl.
  • gl  vidunda
  • gl  kividunda sin. compl.
  • gl  ndunda sin. compl.
  • gl  vidunga sin. compl.
  • it  vidunda
  • it  kividunda sin. compl.
  • it  ndunda sin. compl.
  • it  vidunga sin. compl.
  • nl  Vidunda
  • nl  Chividunda sin. compl.
  • nl  Kividunda sin. compl.
  • nl  Ndunda sin. compl.
  • nl  Vidunga sin. compl.
  • pt  vidunda
  • pt  kividunda sin. compl.
  • pt  ndunda sin. compl.
  • pt  vidunga sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El vidunda (nom autòcton, chividunda 'llengua de la muntanya') es parla tradicionalment a Morogoro, a l'est de Tanzània; concretament a Vidunda, una regió del districte de Kilosa. Malgrat que la majoria de la població de la zona és parlant de vidunda, no hi ha un ús exclusiu d'aquesta llengua, ja que els parlants de vidunda generalment tenen el suahili com a segona llengua. El vidunda s'utilitza majoritàriament en l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el suahili, llengua de l'administració i l'ensenyament, s'utilitza en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.

El vidunda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ndzundza ndzundza

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  ndebele del sud
  • ca  isindebele sin. compl.
  • ca  ndebele de Transvaal sin. compl.
  • ca  ndebele meridional sin. compl.
  • ca  ndzundza sin. compl.
  • ca  nrebele sin. compl.
  • ar  نديبلي الجنوبية
  • cy  Ndebele Deheuol
  • cy  Isindebele sin. compl.
  • cy  Ndebele Transvaal sin. compl.
  • cy  Ndzundza sin. compl.
  • cy  Nrebele sin. compl.
  • de  Süd-Ndebele
  • de  Isindebele sin. compl.
  • de  Südliches Ndebele sin. compl.
  • de  Transvaal-Ndebele sin. compl.
  • en  Southern Ndebele
  • en  Isindebele sin. compl.
  • en  Ndebele sin. compl.
  • en  Ndzundza sin. compl.
  • en  Nrebele sin. compl.
  • en  Transvaal Ndebele sin. compl.
  • es  endebele del sur
  • es  endebele de Transvaal sin. compl.
  • es  endebele meridional sin. compl.
  • es  isindebele sin. compl.
  • es  ndzundza sin. compl.
  • es  nrebele sin. compl.
  • eu  hegoaldeko ndebeleera
  • eu  isindebele sin. compl.
  • eu  ndebele de transvaal sin. compl.
  • eu  ndzundza sin. compl.
  • eu  nrebele sin. compl.
  • fr  ndébélé du Sud
  • fr  isindébélé sin. compl.
  • fr  ndébélé du Transvaal sin. compl.
  • fr  ndébélé méridional sin. compl.
  • fr  ndzundza sin. compl.
  • fr  nrébélé sin. compl.
  • gl  ndebele do sur
  • gl  isindebele sin. compl.
  • gl  ndebele de Transvaal sin. compl.
  • gl  ndebele meridional sin. compl.
  • gl  ndzundza sin. compl.
  • gl  nrebele sin. compl.
  • gn  ndevele ñembygua
  • gn  isindevele sin. compl.
  • gn  ndevele del sur sin. compl.
  • gn  ndevele Transvaal-gua sin. compl.
  • gn  ndsundsa sin. compl.
  • gn  nrevele sin. compl.
  • it  ndebele del sud
  • it  isindebele sin. compl.
  • it  ndebele del Transvaal sin. compl.
  • it  ndebele meridionale sin. compl.
  • it  ndzundza sin. compl.
  • it  nrebele sin. compl.
  • pt  ndebele do sul
  • pt  isindebele sin. compl.
  • pt  ndebele do Transvaal sin. compl.
  • pt  ndebele meridional sin. compl.
  • pt  ndzundza sin. compl.
  • pt  nrebele sin. compl.
  • tmh  Tandebelit n unzul
  • tmh  Isindebele sin. compl.
  • tmh  ndebele n Transvaal sin. compl.
  • tmh  ndebele tanzulant sin. compl.
  • zh  南部恩德贝勒语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament l'1,5% de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua ndebele té, per tant, el nombre de parlants més baix de les onze llengües oficials d'aquest Estat.

Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).

Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.

El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
nedut'en nedut'en

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

  • ca  babine-Witsuwit'en
  • ca  babine carrier sin. compl.
  • ca  carrier septentrional sin. compl.
  • ca  nadot'en sin. compl.
  • ca  nat'oot'en sin. compl.
  • ca  nedut'en sin. compl.
  • cy  Babine-Witsuwit'en
  • cy  Babine carrier sin. compl.
  • cy  Carrier gogleddol sin. compl.
  • cy  Nadot'en sin. compl.
  • cy  Nat'oot'en sin. compl.
  • cy  Nedut'en sin. compl.
  • de  Babine-Witsuwit'en
  • de  Babine Carrier sin. compl.
  • de  Nadot'en sin. compl.
  • de  Nat'oot'en sin. compl.
  • de  Nedut'en sin. compl.
  • de  Northern Carrier sin. compl.
  • en  Babine-Witsuwit'en
  • en  Babine Carrier sin. compl.
  • en  Babine-Witsuwiten sin. compl.
  • en  Nadot'en sin. compl.
  • en  Nat'oot'en sin. compl.
  • en  Natooten sin. compl.
  • en  Nedut'en sin. compl.
  • en  Northern Carrier sin. compl.
  • en  Wet'suwet'en sin. compl.
  • en  Wets'uwet'en sin. compl.
  • en  Wetsuwet'en sin. compl.
  • es  babín
  • es  babine carrier sin. compl.
  • es  nadot'en sin. compl.
  • es  nat'oot'en sin. compl.
  • es  nedut'en sin. compl.
  • es  tacolí septentrional sin. compl.
  • eu  babine-Witsuwit'en
  • eu  babine carrier sin. compl.
  • eu  babine carrierrera sin. compl.
  • eu  babine-witsuwiten sin. compl.
  • eu  iparraldeko carrierrera sin. compl.
  • eu  nadot'en sin. compl.
  • eu  nat'oot'en sin. compl.
  • eu  nedut'en sin. compl.
  • eu  wet'suwet'en sin. compl.
  • eu  wets'uwet'en sin. compl.
  • eu  wetsuwet'en sin. compl.
  • fr  babine-Witsuwit'en
  • fr  babine porteur sin. compl.
  • fr  nadot'en sin. compl.
  • fr  nat'oot'en sin. compl.
  • fr  nedut'en sin. compl.
  • fr  porteur du nord sin. compl.
  • fr  porteur septentrional sin. compl.
  • gl  babine-Witsuwit'en
  • gl  babine carrier sin. compl.
  • gl  carrier setentrional sin. compl.
  • gl  nadot'en sin. compl.
  • gl  nat'oot'en sin. compl.
  • gl  nedut'en sin. compl.
  • gn  vavine-Witsuwit'en
  • gn  karrier septentrional sin. compl.
  • gn  nadot'en sin. compl.
  • gn  nat'oot'en sin. compl.
  • gn  nedut'en sin. compl.
  • gn  vavine karrier sin. compl.
  • it  babine-Witsuwit'en
  • it  babine carrier sin. compl.
  • it  carrier settentrionale sin. compl.
  • it  nadot'en sin. compl.
  • it  nat'oot'en sin. compl.
  • it  nedut'en sin. compl.
  • pt  babine-Witsuwit'en
  • pt  babine carrier sin. compl.
  • pt  carrier setentrional sin. compl.
  • pt  nadot'en sin. compl.
  • pt  nat'oot'en sin. compl.
  • pt  nedut'en sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

En un principi la llengua babine va ser considerada un dialecte del carrier. Ara bé, els parlants tenen moltes dificultats per entendre's i, per això, actualment la majoria de lingüistes les consideren llengües diferents.

El babine consta dels següents dialectes: el babine (parlat al voltant del llac del mateix nom), el takla i el witsuwit'en (a New Hazelton, a Moricetown i al llac François).

Sembla que les famílies encara transmeten la llengua pròpia als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys una generació.
nee'andeg' nee'andeg'

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  tanacross
  • ca  nee'andeg' sin. compl.
  • cod  nee'andeg'
  • cy  Tanacross
  • cy  Nee'andeg' sin. compl.
  • de  Tanacross
  • de  Nee'andeg' sin. compl.
  • en  Tanacross
  • es  tanana transicional
  • es  nee'andeg sin. compl.
  • eu  tanacrossera
  • eu  nee'andeg' sin. compl.
  • eu  tanacross sin. compl.
  • fr  tanacross
  • fr  nee'andeg' sin. compl.
  • gl  tanacross
  • gl  nee'andeg' sin. compl.
  • gn  tanakross
  • gn  nee'andeg' sin. compl.
  • it  tanacross
  • it  nee'andeg' sin. compl.
  • pt  tanacross
  • pt  nee'andeg' sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Fins a l'any 1974, el tanacross es considerava un dialecte del baix tanana. Ara sabem que són dues llengües estructuralment molt diferents i que els parlants se solen entendre perquè el contacte de totes dues comunitats ha portat a un bilingüisme força generalitzat. És una de les llengües menys estudiades de la regió.

El territori originari de la llengua tanacross se situava als llacs Healy i Mansfield.

Actualment els parlants més joves de la llengua tenen 40 anys aproximadament. El tanacross ja no s'ensenya a les noves generacions, una situació típica de les llengües en vies d'extinció.

El terme tanacross prové del nom donat al punt geogràfic per on es creuava el riu Tanana, el gual Tanana Crossing.
neerlandès neerlandès

Indoeuropea > Germànica > Occidental, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Aruba, Amèrica > Surinam, Europa > Alemanya, Europa > Bèlgica, Europa > França, Europa > Països Baixos

  • ca  neerlandès
  • ca  flamenc sin. compl.
  • ca  holandès sin. compl.
  • cod  Nederlands
  • ar  الهولندية
  • cy  Isalmaeneg
  • cy  Fflemeg sin. compl.
  • cy  Fflemineg sin. compl.
  • cy  Fflemiseg sin. compl.
  • cy  Iseldireg sin. compl.
  • de  Niederländisch
  • de  Flämisch sin. compl.
  • de  Holländisch sin. compl.
  • en  Dutch
  • en  Flemish sin. compl.
  • es  neerlandés
  • es  flamenco sin. compl.
  • es  holandés sin. compl.
  • eu  nederlandera
  • fr  néerlandais
  • fr  flamand sin. compl.
  • fr  hollandais sin. compl.
  • gl  neerlandés
  • gl  flamengo sin. compl.
  • gl  holandés sin. compl.
  • gn  neerlandes
  • gn  flaménko sin. compl.
  • gn  holande sin. compl.
  • it  neerlandese
  • it  fiammingo sin. compl.
  • it  olandese sin. compl.
  • ja  オランダ語
  • ja  ネーデルランド語、フラメンコ語 sin. compl.
  • nl  Nederlands
  • nl  Hollands sin. compl.
  • nl  Vlaams sin. compl.
  • oc  neerlandés
  • oc  flamenc sin. compl.
  • oc  olandés sin. compl.
  • pt  neerlandês
  • pt  flamengo sin. compl.
  • pt  holandês sin. compl.
  • ru  Нидерландский язык
  • ru  Голландский sin. compl.
  • ru  Фламандский sin. compl.
  • sw  Kidachi
  • sw  Flemish sin. compl.
  • sw  Hollandish sin. compl.
  • tmh  Tanirlandit
  • tmh  taflamant sin. compl.
  • tmh  Tahulandit sin. compl.
  • zh  荷兰语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Germànica > Occidental, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Aruba, Amèrica > Surinam, Europa > Alemanya, Europa > Bèlgica, Europa > França, Europa > Països Baixos

Definició
La història de la llengua se sol dividir en tres períodes: el del neerlandès antic o baix fràncic antic (fins al segle XII), el del neerlandès mitjà (fins al segle XVI) i el del neerlandès modern.

Al primer període corresponen els testimonis escrits més antics de l'idioma (segle IX). El segon període és l'època de predomini econòmic i cultural del sud (Flandes i Brabant). Durant el tercer període, amb la independència definitiva de la part septentrional del país (1648), els actuals Països Baixos, el centre de gravetat de la llengua es va desplaçar cap a la dinàmica regió d'Holanda, i va ser sobre el dialecte d'aquesta, tot i que amb determinats trets meridionals, que es va construir el neerlandès estàndard actual.

Els dialectes neerlandesos són l'holandès, el flamenc occidental (amb el zelandès), el brabançó (amb el flamenc oriental) i el limburguès.
neeshenam neeshenam

Maidu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  nisenan
  • ca  neeshenam sin. compl.
  • ca  nishinam sin. compl.
  • ca  pujuni sin. compl.
  • ca  southern maidu sin. compl.
  • ca  wapumni sin. compl.
  • cy  Nisenan
  • cy  Neeshenam sin. compl.
  • cy  Nishinam sin. compl.
  • cy  Pujuni sin. compl.
  • cy  Southern maidu sin. compl.
  • cy  Wapumni sin. compl.
  • de  Nisenan
  • de  Neeshenam sin. compl.
  • de  Nishinam sin. compl.
  • de  Pujuni sin. compl.
  • de  Southern Maidu sin. compl.
  • de  Wapumni sin. compl.
  • en  Nisenan
  • en  Neeshenam sin. compl.
  • en  Nishinam sin. compl.
  • en  Pujuni sin. compl.
  • en  Southern Maidu sin. compl.
  • en  Wapumni sin. compl.
  • es  nisenán
  • es  maidú del sur sin. compl.
  • es  neeshenam sin. compl.
  • es  nishinam sin. compl.
  • es  pujuni sin. compl.
  • es  wapumni sin. compl.
  • eu  nisenanera
  • eu  hegoaldeko maiduera sin. compl.
  • eu  neeshenam sin. compl.
  • eu  nisenan sin. compl.
  • eu  nisenanera sin. compl.
  • eu  nishinam sin. compl.
  • eu  pujuni sin. compl.
  • eu  wapumni sin. compl.
  • fr  nisenan
  • fr  neeshenam sin. compl.
  • fr  nishinam sin. compl.
  • fr  pujuni sin. compl.
  • fr  southern maidu sin. compl.
  • fr  wapumni sin. compl.
  • gl  nisenan
  • gl  neeshenam sin. compl.
  • gl  nishinam sin. compl.
  • gl  pujuni sin. compl.
  • gl  southern maidu sin. compl.
  • gl  wapumni sin. compl.
  • gn  nisenan
  • gn  neeshenam sin. compl.
  • gn  nishinam sin. compl.
  • gn  pujuni sin. compl.
  • gn  southern maidu sin. compl.
  • gn  wapumni sin. compl.
  • it  nisenan
  • it  neeshenam sin. compl.
  • it  nishinam sin. compl.
  • it  pujuni sin. compl.
  • it  southern maidu sin. compl.
  • it  wapumni sin. compl.
  • pt  nisenan
  • pt  neeshenam sin. compl.
  • pt  nishinam sin. compl.
  • pt  pujuni sin. compl.
  • pt  southern maidu sin. compl.
  • pt  wapumni sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maidu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
El nisenan es parlava al sud del territori del konkow, a la conca dels rius American, Yuba i Bear. Aquesta llengua està formada per diverses variants dialectals: valley (que inclou les subvariants yukulme i pusune), southern hill (que inclou les subvariants forest home i placerville), central hill (amb les subvariants auburn, colfax i nevada city) i northern hill (també anomenada oregon house). La denominació nisenan deriva del pronom ablatiu plural nisena-n, 'entre nosaltres'.

Les llengües de la família maidu (el maidu, el nisenan i el konkow) es parlaven al nord-est de Califòrnia, a les valls de Sierra Nevada i a la vall de Sacramento. El seu territori original, però, podria haver estat al nord-oest de Nevada.

Es tracta de tres llengües força properes des del punt de vista fonològic però força diferents pel que fa a la gramàtica, de manera que no hi ha intercomprensió. Totes tres es troben al límit de l'extinció. Hi havia una altra varietat parlada a l'àrea de Chico, avui extingida, sobre la qual hi ha molt poca informació: de fet, podria tractar-se d'una altra llengua o d'una variant dialectal del konkow.

Els darrers anys s'han desenvolupat algunes accions per intentar revitalitzar les llengües de la família maidu.
negerhollands negerhollands

Crioll de base holandesa, Amèrica > Illes Verges (EUA)

  • ca  negerhollands
  • de  Negerhollands
  • de  Virgin Islands Dutch Creole sin. compl.
  • en  Negerhollands
  • en  Negerhollands
  • en  Virgin Islands Dutch Creole sin. compl.
  • en  Virgin Islands Dutch Creole sin. compl.
  • es  negerhollands
  • es  virgin islands dutch creole sin. compl.
  • eu  negerhollands
  • eu  virgin islands dutch creole sin. compl.
  • fr  negerhollands
  • fr  virgin Islands Dutch Creole sin. compl.
  • gl  negerhollands
  • gl  virgin islands dutch creole sin. compl.
  • it  negerhollands
  • it  virgin islands dutch creole sin. compl.
  • nl  Negerhollands
  • nl  Virgin Islands Dutch Creole sin. compl.
  • pt  negerhollands
  • pt  virgin islands dutch creole sin. compl.

Crioll de base holandesa, Amèrica > Illes Verges (EUA)

Definició
Les illes Verges són un arxipèlag de les Petites Antilles situat a l'est de Puerto Rico. Està format per un centenar d'illes i illots, dividides políticament entre el Regne Unit, Illes Verges britàniques, i els Estats Units, Illes Verges nord-americanes. Van ser batejades per Cristòfor Colom, el 1493, en record de la llegenda de santa Úrsula.

Les illes Verges nord-americanes van estar en mans daneses des del darrer terç del segle XVIII fins al 1917, quan els Estats Units van comprar aquest territori. Malgrat tot, el danès va estar sempre limitat a usos administratius. Gran part dels colons eren anglesos i neerlandesos, i van ser les llengües d'aquests colons les que van donar lloc a variants criollitzades.

El negerhollands, crioll de base neerlandesa, era parlat per la major part de la població esclava i pels seus propietaris cap al final del segle XVIII. La situació, però, va canviar ràpidament, sobretot a partir de l'abolició de l'esclavitud el 1848, en favor del crioll de base anglesa. El procés de substitució es va accentuar amb el pas de les illes a mans nord-americanes. La darrera parlant de negerhollands, Alice Stevens, va morir el 1987. Segons algunes fonts, però, hi podria haver encara alguns parlants d'aquest crioll neerlandès com a segona llengua. La denominació negerhollands significa literalment 'neerlandès negre'.

Actualment a les Illes Verges nord-americanes el 56% de la població parla el crioll de base anglesa. La resta de la població parla anglès (9%), espanyol (15%) o bé altres criolls antillans com el papiamentu (0,2%). A l'illa de Saint-Thomas es parla encara un crioll de base francesa, reminiscència dels colons francesos («Frenchies») vinguts de l'illa de Saint-Barthélemy i potser també de la Guadeloupe. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no en la llengua escrita. En el vessant oral l'ús del crioll és força més tolerat en qualsevol context.