parukotó
parukotó
Carib > Waiwai, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam
- ca waiwai
- ca charumã sin. compl.
- ca ouayeone sin. compl.
- ca parukotó sin. compl.
- ca tarumã sin. compl.
- ca uaieue sin. compl.
- ca uaiuai sin. compl.
- ar واي واي
- cy Waiwai
- cy Charumã sin. compl.
- cy Ouayeone sin. compl.
- cy Parukotó sin. compl.
- cy Tarumã sin. compl.
- cy Uaieue sin. compl.
- cy Uaiuai sin. compl.
- de Waiwai
- de Charumã sin. compl.
- de Ouayeone sin. compl.
- de Parukotó sin. compl.
- de Tarumã sin. compl.
- de Uaieue sin. compl.
- de Uaiuai sin. compl.
- en Waiwai
- en Charuma sin. compl.
- en Ouayeone sin. compl.
- en Parukoto sin. compl.
- en Taruma sin. compl.
- es waiwai
- es charumã sin. compl.
- es ouayeone sin. compl.
- es parrukotó sin. compl.
- es tarumã sin. compl.
- es uaieue sin. compl.
- es uaiuai sin. compl.
- eu waiwaiera
- eu charumã sin. compl.
- eu ouayeone sin. compl.
- eu parukotó sin. compl.
- eu tarumã sin. compl.
- eu uaieue sin. compl.
- eu uaiuai sin. compl.
- fr waiwai
- fr charumã sin. compl.
- fr ouayeone sin. compl.
- fr parukotó sin. compl.
- fr tarumã sin. compl.
- fr uaieue sin. compl.
- fr uaiuai sin. compl.
- gn waiwai
- gn charumã sin. compl.
- gn ouayeone sin. compl.
- gn parukotó sin. compl.
- gn tarumã sin. compl.
- gn uaieue sin. compl.
- gn uaiuai sin. compl.
- it waiwai
- it charumã sin. compl.
- it ouayeone sin. compl.
- it parukotó sin. compl.
- it tarumã sin. compl.
- it uaieue sin. compl.
- it uaiuai sin. compl.
- ja ワイワイ語
- ja タルマ語 sin. compl.
- ja チャルマ語 sin. compl.
- ja パルコト語 sin. compl.
- ja ワイエウエ語、 sin. compl.
- ja オウアイエオネ語 sin. compl.
- nl Waiwai
- nl Charumã sin. compl.
- nl Ouayeone sin. compl.
- nl Parukotó sin. compl.
- nl Tarumã sin. compl.
- nl Uaieue sin. compl.
- nl Uaiuai sin. compl.
- pt waiwai
- pt charumã sin. compl.
- pt ouayeone sin. compl.
- pt parukotó sin. compl.
- pt tarumã sin. compl.
- pt uaieue sin. compl.
- pt uaiuai sin. compl.
- ru Ваиваи
- ru Вайвай sin. compl.
- ru Тарума sin. compl.
- ru Уаиуаи sin. compl.
- ru Чарума sin. compl.
- ru Ваи-ваи sin. compl.
- ru Вай-вай sin. compl.
- ru Уаи-уаи sin. compl.
- ru Парукото sin. compl.
- zh 瓦伊瓦伊语
- zh 乌埃乌埃、乌埃维、欧瓦尤奈、帕卢克托、塔卢马、查卢马 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Waiwai, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam
Definició
La llengua waiwai s'assembla molt a la hixkariana. Inclou diversos dialectes, com ara el katawina, el pianakotó i el kachuena.
El waiwai sol emprar-se com a llengua franca de la regió, on conviuen diversos grups de llengua carib. Les llengües pròpies de cada grup es mantenen en l'àmbit familiar.
De fet, de vegades s'empra la designació waiwai per a referir-se globalment a diverses ètnies de la zona, entre elles hixkariana, mawayana, karapayana, etc. Aquí l'usem en sentit restringit.
La llengua waiwai es va començar a ensenyar en escoles de la comunitat el 1949, any en què hi van arribar missioners evangèlics nord-americans. A diferència d'altres regions del país, l'evangelització i l'ensenyament es van dur a terme des d'un bon començament en la llengua indígena.
Fins als anys 1980 els mestres de l'escola no eren indígenes, però a poc a poc es van anar formant generacions de mestres waiwai. Actualment, hi ha escoles que ensenyen principalment en waiwai i d'altres que ho fan principalment en portuguès.
Tots els waiwai coneixen la pròpia llengua, els més joves hi estan alfabetitzats. Els homes solen parlar també portuguès, a diferència de les dones, que només en tenen nocions.
Els missioners mateixos van escriure els primers estudis gramaticals de la llengua i van establir-ne l'ortografia.
El waiwai sol emprar-se com a llengua franca de la regió, on conviuen diversos grups de llengua carib. Les llengües pròpies de cada grup es mantenen en l'àmbit familiar.
De fet, de vegades s'empra la designació waiwai per a referir-se globalment a diverses ètnies de la zona, entre elles hixkariana, mawayana, karapayana, etc. Aquí l'usem en sentit restringit.
La llengua waiwai es va començar a ensenyar en escoles de la comunitat el 1949, any en què hi van arribar missioners evangèlics nord-americans. A diferència d'altres regions del país, l'evangelització i l'ensenyament es van dur a terme des d'un bon començament en la llengua indígena.
Fins als anys 1980 els mestres de l'escola no eren indígenes, però a poc a poc es van anar formant generacions de mestres waiwai. Actualment, hi ha escoles que ensenyen principalment en waiwai i d'altres que ho fan principalment en portuguès.
Tots els waiwai coneixen la pròpia llengua, els més joves hi estan alfabetitzats. Els homes solen parlar també portuguès, a diferència de les dones, que només en tenen nocions.
Els missioners mateixos van escriure els primers estudis gramaticals de la llengua i van establir-ne l'ortografia.
pascuense
pascuense
Austronèsica, Amèrica > Xile
- ca rapanui
- ca pascuense sin. compl.
- cod rapanwi
- ar رابانوية
- cy Rapanui
- cy Pascuense (yn sbaeneg tsile) sin. compl.
- de Rapa Nui
- de Osterinsel-Sprache sin. compl.
- en Rapanui
- en Pascuense (in Chilean Spanish) sin. compl.
- es rapanui
- es pascuense (en español de Chile) sin. compl.
- eu rapa nui
- eu pascuense (txileko gaztelanian) sin. compl.
- fr rapanui
- fr pascuense (en espagnol du Chili) sin. compl.
- gl rapanui
- gl pascuense (en español de Chile) sin. compl.
- gn rapanui
- gn paskuense (españa ñe´ẽ Chile-guápe) sin. compl.
- it rapanui
- it pascuense sin. compl.
- ja ラパニュイ語
- ja パスクエンセ語 sin. compl.
- nl Rapanui
- nl Pascuense (in Chileens Spaans) sin. compl.
- pt rapa nui
- pt rapanui
- pt pascuense (em espanhol do Chile) sin. compl.
- ru Рапануи
- ru Паскуэнсе (язык острова Пасхи на чилийском испанском) sin. compl.
- sw Rapanui
- sw Pascuense sin. compl.
- tmh Tarapanwit
- zh 拉帕努伊
Austronèsica, Amèrica > Xile
Definició
El rapanui pertany al subgrup malaiopolinesi de la gran família austronèsica, estès per una àmplia zona des del sud-est asiàtic: pel Pacífic Sud, arriba fins a l'Illa de Pasqua i, per l'Índic, fins a Madagascar. Aquesta filiació converteix el rapanui en una de les poques llengües indígenes -si no l'única- d'un país sud-americà que no forma part de la família ameríndia. Més concretament, el rapanui està emparentat directament amb el tahitià, el marquesà, el hawaià o el maori, llengües del subgrup polinesi oriental.
El rapanui era l'única llengua polinèsia que tenia un sistema d'escriptura abans que els europeus introduïssin l'alfabet llatí: el rogo-rogo ('tauleta parlant'), una escriptura de base jeroglífica que s'ha trobat en tauletes i petròglifs. Malgrat els intents de desxifrar-lo, el sistema resta encara força inintel·ligible. En l'actualitat el rapanui s'escriu mitjançant l'alfabet llatí, adaptat a partir de l'espanyol.
La llengua rapanui va ser l'única llengua parlada a l'Illa de Pasqua fins a l'arribada dels europeus al segle XVIII. És una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del quítxua, l'aimara, el mapudungu, el kewésqar i el yagan. L'aïllament ha permès que la llengua sobrevisqués amb vitalitat fins a les darreres dècades del segle XX, moment en què l'espanyol es va introduir a l'Illa amb molta força.
Moltes de les paraules vigents en l'actualitat, d'altra banda, són d'origen tahitià. La conversió de l'illa al catolicisme, a la segona meitat del segle XIX, es va fer a partir de textos litúrgics tahitians; la influència d'aquesta llengua sobre el rapanui es va incrementar amb els mitjans de comunicació moderns, pel freqüent contacte social i cultural amb Tahití.
El 1975 el ministeri d'Educació xilè va decretar per primer cop que s'ensenyés de manera oficial la llengua rapanui. Es va revocar la prohibició governamental que prohibia als nens rapanui que parlessin la seva llengua a l'escola, fet que havia provocat moltes protestes. A partir de l'any següent es va començar a impartir el rapanui com a assignatura en el primer cicle d'ensenyament primari.
El 1998 es van iniciar cursos monolingües d'immersió al Liceo Lorenzo Baeza Vega de l'illa, en què gairebé el 100% de les matèries, tret de l'espanyol, s'imparteix en rapanui. Els pares que no van prendre aquesta opció van mantenir els seus fills als cursos tradicionals, on el rapanui és una assignatura més.
L'any 2004, durant la realització del I Congreso de la lengua Rapa Nui, es va crear l'Academia de la Lengua Rapa Nui.
Actualment, un terç de la població de l'illa de Pasqua no és competent en la llengua autòctona del territori, i els dos terços restants són bilingües. L'ús social és bàsicament oral i els habitants més joves usen cada cop més l'espanyol, única llengua viable en les comunicacions amb la resta de Xile.
Malgrat tot, durant les darreres dècades la comunitat rapanui ha desenvolupat una forta autovaloració i una reivindicació cultural i política, aspecte en què la llengua té un paper simbòlic important.
El rapanui era l'única llengua polinèsia que tenia un sistema d'escriptura abans que els europeus introduïssin l'alfabet llatí: el rogo-rogo ('tauleta parlant'), una escriptura de base jeroglífica que s'ha trobat en tauletes i petròglifs. Malgrat els intents de desxifrar-lo, el sistema resta encara força inintel·ligible. En l'actualitat el rapanui s'escriu mitjançant l'alfabet llatí, adaptat a partir de l'espanyol.
La llengua rapanui va ser l'única llengua parlada a l'Illa de Pasqua fins a l'arribada dels europeus al segle XVIII. És una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del quítxua, l'aimara, el mapudungu, el kewésqar i el yagan. L'aïllament ha permès que la llengua sobrevisqués amb vitalitat fins a les darreres dècades del segle XX, moment en què l'espanyol es va introduir a l'Illa amb molta força.
Moltes de les paraules vigents en l'actualitat, d'altra banda, són d'origen tahitià. La conversió de l'illa al catolicisme, a la segona meitat del segle XIX, es va fer a partir de textos litúrgics tahitians; la influència d'aquesta llengua sobre el rapanui es va incrementar amb els mitjans de comunicació moderns, pel freqüent contacte social i cultural amb Tahití.
El 1975 el ministeri d'Educació xilè va decretar per primer cop que s'ensenyés de manera oficial la llengua rapanui. Es va revocar la prohibició governamental que prohibia als nens rapanui que parlessin la seva llengua a l'escola, fet que havia provocat moltes protestes. A partir de l'any següent es va començar a impartir el rapanui com a assignatura en el primer cicle d'ensenyament primari.
El 1998 es van iniciar cursos monolingües d'immersió al Liceo Lorenzo Baeza Vega de l'illa, en què gairebé el 100% de les matèries, tret de l'espanyol, s'imparteix en rapanui. Els pares que no van prendre aquesta opció van mantenir els seus fills als cursos tradicionals, on el rapanui és una assignatura més.
L'any 2004, durant la realització del I Congreso de la lengua Rapa Nui, es va crear l'Academia de la Lengua Rapa Nui.
Actualment, un terç de la població de l'illa de Pasqua no és competent en la llengua autòctona del territori, i els dos terços restants són bilingües. L'ús social és bàsicament oral i els habitants més joves usen cada cop més l'espanyol, única llengua viable en les comunicacions amb la resta de Xile.
Malgrat tot, durant les darreres dècades la comunitat rapanui ha desenvolupat una forta autovaloració i una reivindicació cultural i política, aspecte en què la llengua té un paper simbòlic important.
patagon
patagon
Chon, Amèrica > Argentina
- ca teushen
- ca patagon sin. compl.
- ca tehuesh sin. compl.
- ar تويشينية
- cy Teushen
- cy Patagon sin. compl.
- cy Tehuesh sin. compl.
- de Teushen
- de Patagon sin. compl.
- de Tehues sin. compl.
- en Teushen
- en Patagon sin. compl.
- en Tehuesh sin. compl.
- es teushen
- es patagon sin. compl.
- es tehuesh sin. compl.
- eu teushenera
- eu patagon sin. compl.
- eu tehuesh sin. compl.
- fr teushen
- fr patagone sin. compl.
- fr tehuesh sin. compl.
- gl teushen
- gl patagon sin. compl.
- gl tehuesh sin. compl.
- gn teushen
- gn patagon sin. compl.
- gn tehuesh sin. compl.
- it teushen
- it patagon sin. compl.
- it tehuesh sin. compl.
- nl Teushen
- nl Patagon sin. compl.
- nl Tehuesh sin. compl.
- pt teushen
- pt patagónio sin. compl.
- pt tehuesh sin. compl.
- ru Теушен
- ru Теуэш sin. compl.
- ru Патагонский sin. compl.
- sw Teushen
- sw Patagon sin. compl.
- sw Tehuesh sin. compl.
- tmh Tawcent
- zh 特务什恩
- zh 帕塔甘 sin. compl.
- zh 特务什 sin. compl.
Chon, Amèrica > Argentina
Definició
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena (no és clar que pertanyi a aquesta família), teushen, tehuelche, selknam o ona i haush. La llengua teushen es va extingir a la primera dècada del segle XX.
El terme teushen molt sovint s'ha confós amb el terme tehuelche. Aquest darrer terme és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.
Segons alguns autors, les llengües teushen i tehuelche tenen lèxic emparentat.
El terme teushen molt sovint s'ha confós amb el terme tehuelche. Aquest darrer terme és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.
Segons alguns autors, les llengües teushen i tehuelche tenen lèxic emparentat.
patagones
patagones
Chon, Amèrica > Argentina
- ca tehuelche
- ca aonik'enk o inaken sin. compl.
- ca aoniken sin. compl.
- ca gununa-kena sin. compl.
- ca hongote sin. compl.
- ca inaquean sin. compl.
- ca patagones sin. compl.
- ca tsoneka sin. compl.
- cod aonek'enk (tawenkenkt)
- ar تويلتشية
- cy Tehuelche
- cy Aonik'enk neu inaken sin. compl.
- cy Aoniken sin. compl.
- cy Gununa-kena sin. compl.
- cy Hongote sin. compl.
- cy Inaquean sin. compl.
- cy Patagones sin. compl.
- cy Tsoneka sin. compl.
- de Tehuelche
- de Aonek'enk sin. compl.
- de Aoniken sin. compl.
- de Gününa-Küne sin. compl.
- de Patagones sin. compl.
- de Tsoneka sin. compl.
- en Tehuelche
- en Aonik'enk or Inaquen sin. compl.
- en Aoniken sin. compl.
- en Gununa-Kena sin. compl.
- en Hongote sin. compl.
- en Inaquean sin. compl.
- en Patagones sin. compl.
- en Tsoneka sin. compl.
- es tehuelche
- es aonik'enk o inaken sin. compl.
- es aoniken sin. compl.
- es gununa-kena sin. compl.
- es hongote sin. compl.
- es inaquean sin. compl.
- es patagones sin. compl.
- es tsoneka sin. compl.
- eu tehuelcheera
- eu aonik'enk o inaken sin. compl.
- eu aoniken sin. compl.
- eu gununa-kena sin. compl.
- eu hongote sin. compl.
- eu inaquean sin. compl.
- eu patagones sin. compl.
- eu tsoneka sin. compl.
- fr tehuelche
- fr aonnikén sin. compl.
- fr aonnikenk ou inaken sin. compl.
- fr gününa këna sin. compl.
- fr hongote sin. compl.
- fr patagones sin. compl.
- fr tsonek sin. compl.
- gl tehuelche
- gl aonik'enk ou inaken sin. compl.
- gl aoniken sin. compl.
- gl gununa-kena sin. compl.
- gl hongote sin. compl.
- gl inaquean sin. compl.
- gl patagones sin. compl.
- gl tsoneka sin. compl.
- gn tehuelche
- gn aonik'enk o inaken sin. compl.
- gn aoniken sin. compl.
- gn gununa-kena sin. compl.
- gn hongote sin. compl.
- gn inakean sin. compl.
- gn patagones sin. compl.
- gn tsoneka sin. compl.
- it tehuelche
- it aonik'enk o inaken sin. compl.
- it aoniken sin. compl.
- it gununa-kena sin. compl.
- it hongote sin. compl.
- it inaquean sin. compl.
- it patagones sin. compl.
- it tsoneka sin. compl.
- ja テウェルチェ語
- ja アオニケン語、アオニク・エンク語、イナケン語、イナケアン語、グヌナ・ケナ語、ツォネカ語、パタゴネス語、オンゴテ語 sin. compl.
- nl Tehuelche
- nl Aonik'enk of Inaken sin. compl.
- nl Aoniken sin. compl.
- nl Gununa-Kena sin. compl.
- nl Hongote sin. compl.
- nl Inaquean sin. compl.
- nl Patagones sin. compl.
- nl Tsoneka sin. compl.
- pt tehuelche
- pt aonik'enk ou inaken sin. compl.
- pt aoniken sin. compl.
- pt gununa-kena sin. compl.
- pt hongote sin. compl.
- pt inaquean sin. compl.
- pt patagones sin. compl.
- pt tsoneka sin. compl.
- ru Теуэльче
- ru Аоник-енк или инакен sin. compl.
- ru Онготе sin. compl.
- ru Цонека sin. compl.
- ru Аоникен sin. compl.
- ru Инакеан sin. compl.
- ru Техуэльче sin. compl.
- ru Гынына-кена sin. compl.
- ru Патагонский sin. compl.
- sw Tehuelche
- sw Aonik'enk o inaken sin. compl.
- sw Aoniken sin. compl.
- sw Gununa-kena sin. compl.
- sw Hongote sin. compl.
- sw Inaquean sin. compl.
- sw Patagones sin. compl.
- sw Tsoneka sin. compl.
- tmh Tahwalcit
- zh 特华尔切
- zh 奥尼肯 sin. compl.
- zh 洪干特 sin. compl.
- zh 依纳格安 sin. compl.
- zh 塔索尼卡 sin. compl.
- zh 巴塔岗内斯 sin. compl.
- zh 古诺纳-肯纳 sin. compl.
- zh 奥尼克恩克或依纳根 sin. compl.
Chon, Amèrica > Argentina
Definició
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena (no és clar que pertanyi a aquesta família), teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.
El terme tehuelche és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.
Segons alguns autors, les llengües tehuelche i teushen (llengua extingida a la primera dècada del segle XX) tenen lèxic emparentat.
El terme tehuelche és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.
Segons alguns autors, les llengües tehuelche i teushen (llengua extingida a la primera dècada del segle XX) tenen lèxic emparentat.
patois
patois
Crioll de base francesa, Amèrica > Trinitat i Tobago
- ca crioll francès de Trinitat
- ca francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- de Trinidad-French-Kreolisch
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- de Trinidadian Creole French sin. compl.
- en Trinidad French Creole
- en Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
- en Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
- en creole french sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en patois sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- en Trinidanian Creole French sin. compl.
- es crioll francés de Trinitat
- es commonwealth antillean creole french sin. compl.
- es creole french sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser antillean creole french sin. compl.
- es patois sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- eu trinidad Frantses jatorriko kreolera
- eu commonwealth antillean creole french sin. compl.
- eu creole french sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser antillean creole french sin. compl.
- eu patois sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- fr créole français de Trinité
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr french patois sin. compl.
- fr patois trinidadien sin. compl.
- fr trinidadian Creole French sin. compl.
- gl crioll francés de Trinidad
- gl commonwealth antillean creole french sin. compl.
- gl creole french sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser antillean creole french sin. compl.
- gl patois sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- it crioll francese di Trinitat
- it commonwealth antillean creole french sin. compl.
- it creole french sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser antillean creole french sin. compl.
- it patois sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- nl Creools Frans op Trinidad
- nl Frans-Creools van Trinidad sin. compl.
- nl French patois sin. compl.
- nl Trinidadian Creole French sin. compl.
- pt crioll francês da Trinidad
- pt commonwealth antillean creole french sin. compl.
- pt creole french sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser antillean creole french sin. compl.
- pt patois sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Trinitat i Tobago
Definició
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
El crioll de base francesa de Trinitat es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Dominica, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll francès de Trinitat es troba en procés de substitució. Es manté tan sols en alguns illots lingüístics disseminats principalment per la zona nord de l'illa i ja només el parlen persones grans. Les dades sobre parlants difereixen molt segons les fonts: van des dels 300 fins als 3.800. Si bé aquesta variant s'ha vist molt influïda pel crioll anglès de Trinitat, al seu torn també ha deixat certa empremta en el crioll anglès.
Pel que fa al crioll anglès, la informació no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
El crioll de base francesa de Trinitat es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Dominica, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll francès de Trinitat es troba en procés de substitució. Es manté tan sols en alguns illots lingüístics disseminats principalment per la zona nord de l'illa i ja només el parlen persones grans. Les dades sobre parlants difereixen molt segons les fonts: van des dels 300 fins als 3.800. Si bé aquesta variant s'ha vist molt influïda pel crioll anglès de Trinitat, al seu torn també ha deixat certa empremta en el crioll anglès.
Pel que fa al crioll anglès, la informació no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
patois
patois
Crioll de base francesa, Amèrica > Dominica
- ca crioll francès de Dominica
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- cod kwèyòl
- de Dominican Creole French
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- en Dominican Creole French
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en patois sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- es criollo francés de Dominica
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es patois sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- eu dominica Frantses jatorriko kreolera
- eu patois sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- fr créole français dominicain
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas
- gl patois sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- it creolo francese di Dominica
- it creolo francese delle Piccole Antille sin. compl.
- it patois sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- nl Creools Frans op de Dominicaanse Republiek
- nl Frans-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
- nl Haïtiaans Creools sin. compl.
- pt crioulo francês da Dominica
- pt crioulo francês das pequenas Antilhas sin. compl.
- pt patois sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Dominica
Definició
El crioll francès de Dominica es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès, i també a Trinitat. Aquest crioll es considera igualment la mateixa llengua que el crioll francès de la Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
patois
patois
Crioll de base francesa, Amèrica > Guadeloupe
- ca crioll de Guadeloupe
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patois français sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French
- en Créole franco-antillais sin. compl.
- en créole martiniquais sin. compl.
- en kreyol sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- es criollo de la Guadeloupe
- es créole franco-antillais sin. compl.
- es créole guadeloupéen sin. compl.
- es créole martiniquais sin. compl.
- es criollo de base francesa sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser Antillean Creole French sin. compl.
- eu guadeloupe Kreolera
- eu créole franco-antillais sin. compl.
- eu créole guadeloupéen sin. compl.
- eu créole martiniquais sin. compl.
- eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr créole guadeloupéen
- fr créole de la Guadeloupe sin. compl.
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole guadeloupéen sin. compl.
- fr créole martiniquais sin. compl.
- fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
- gl crioulo da Guadeloupe
- gl créole franco-antillais sin. compl.
- gl créole guadeloupéen sin. compl.
- gl créole martiniquais sin. compl.
- gl crioulo de base francesa sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
- it creolo della Guadeloupe
- it créole franco-antillais sin. compl.
- it créole guadeloupéen sin. compl.
- it créole martiniquais sin. compl.
- it creolo di base francesa sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser Antillean Creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Guadeloupe
- nl Frans-Creools van Guadeloupe sin. compl.
- nl Guadeloups Creools sin. compl.
- nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- pt crioulo da Guadeloupe
- pt créole franco-antillais sin. compl.
- pt créole guadeloupéen sin. compl.
- pt créole martiniquais sin. compl.
- pt crioulo de base francesa sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser Antillean Creole French sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Guadeloupe
Definició
El crioll francès de la Martinica i Guadeloupe es considera la mateixa llengua que les variants parlades a Trinitat i a les illes Windward, Grenada, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. En la variant d'aquestes illes de les Antilles franceses no s'hi troba, però, la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
patois français
patois français
Crioll de base francesa, Amèrica > Guadeloupe
- ca crioll de Guadeloupe
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patois français sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French
- en Créole franco-antillais sin. compl.
- en créole martiniquais sin. compl.
- en kreyol sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- es criollo de la Guadeloupe
- es créole franco-antillais sin. compl.
- es créole guadeloupéen sin. compl.
- es créole martiniquais sin. compl.
- es criollo de base francesa sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser Antillean Creole French sin. compl.
- eu guadeloupe Kreolera
- eu créole franco-antillais sin. compl.
- eu créole guadeloupéen sin. compl.
- eu créole martiniquais sin. compl.
- eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr créole guadeloupéen
- fr créole de la Guadeloupe sin. compl.
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole guadeloupéen sin. compl.
- fr créole martiniquais sin. compl.
- fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
- gl crioulo da Guadeloupe
- gl créole franco-antillais sin. compl.
- gl créole guadeloupéen sin. compl.
- gl créole martiniquais sin. compl.
- gl crioulo de base francesa sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
- it creolo della Guadeloupe
- it créole franco-antillais sin. compl.
- it créole guadeloupéen sin. compl.
- it créole martiniquais sin. compl.
- it creolo di base francesa sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser Antillean Creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Guadeloupe
- nl Frans-Creools van Guadeloupe sin. compl.
- nl Guadeloups Creools sin. compl.
- nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- pt crioulo da Guadeloupe
- pt créole franco-antillais sin. compl.
- pt créole guadeloupéen sin. compl.
- pt créole martiniquais sin. compl.
- pt crioulo de base francesa sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser Antillean Creole French sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Guadeloupe
Definició
El crioll francès de la Martinica i Guadeloupe es considera la mateixa llengua que les variants parlades a Trinitat i a les illes Windward, Grenada, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. En la variant d'aquestes illes de les Antilles franceses no s'hi troba, però, la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
patsoka
patsoka
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca yurutí
- ca juriti sin. compl.
- ca juruti sin. compl.
- ca patsoka sin. compl.
- ca wayhara sin. compl.
- ca yuriti sin. compl.
- ca yurití tapuya sin. compl.
- cod uhayána
- cod wahyara
- cod wajiaray
- ar يوروتية
- cy Yurutí
- cy Juriti sin. compl.
- cy Juruti sin. compl.
- cy Patsoka sin. compl.
- cy Wayhara sin. compl.
- cy Yuriti sin. compl.
- cy Yurití tapuya sin. compl.
- de Yuruti
- en Yurutí
- en Juriti sin. compl.
- en Juruti sin. compl.
- en Patsoka sin. compl.
- en Wayhara sin. compl.
- en Yuriti sin. compl.
- en Yuriti-Tapuya sin. compl.
- es yurutí
- es juriti sin. compl.
- es juruti sin. compl.
- es patsoka sin. compl.
- es wayhara sin. compl.
- es yuriti sin. compl.
- es yurití tapuya sin. compl.
- eu yurutiera
- eu juriti sin. compl.
- eu juruti sin. compl.
- eu patsoka sin. compl.
- eu wayhara sin. compl.
- eu yuriti sin. compl.
- eu yurití tapuya sin. compl.
- fr yuruti
- fr juriti sin. compl.
- fr juruti sin. compl.
- fr patsoka sin. compl.
- fr wayhara sin. compl.
- fr yurití sin. compl.
- fr yurití tapuya sin. compl.
- fr yutiti-tapuyo sin. compl.
- gl yurutí
- gl juriti sin. compl.
- gl juruti sin. compl.
- gl patsoka sin. compl.
- gl wayhara sin. compl.
- gl yuriti sin. compl.
- gl yurití tapuya sin. compl.
- it yuruti
- it juriti sin. compl.
- it juruti sin. compl.
- it patsoka sin. compl.
- it wayhara sin. compl.
- it yuriti sin. compl.
- it yurití tapuya sin. compl.
- ja ユルティ語
- nl Yurutí
- nl Juriti sin. compl.
- nl Jurití Tapuya sin. compl.
- nl Juruti sin. compl.
- nl Patsoka sin. compl.
- nl Wayhara sin. compl.
- nl Yuriti sin. compl.
- pt yurutí
- pt juriti sin. compl.
- pt juruti sin. compl.
- pt patsoka sin. compl.
- pt wayhara sin. compl.
- pt yuriti sin. compl.
- pt yurití tapuya sin. compl.
- ru Юрути
- ru Журути sin. compl.
- ru Юрути-тапуйя sin. compl.
- zh 尤卢蒂语
- zh 胡卢蒂、尤利蒂、于利蒂、塔普亚、帕特索卡、瓦伊哈拉 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definició
Els yurutís formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
Alguns autors consideren el yurutí com un dialecte del tucano. Segons altres autors, el yurutí i el tuyuca serien varietats d'una mateixa llengua.
Alguns autors consideren el yurutí com un dialecte del tucano. Segons altres autors, el yurutí i el tuyuca serien varietats d'una mateixa llengua.
patwa
patwa
Crioll de base francesa, Amèrica > Trinitat i Tobago
- ca crioll francès de Trinitat
- ca francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- de Trinidad-French-Kreolisch
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- de Trinidadian Creole French sin. compl.
- en Trinidad French Creole
- en Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
- en Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
- en creole french sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en patois sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- en Trinidanian Creole French sin. compl.
- es crioll francés de Trinitat
- es commonwealth antillean creole french sin. compl.
- es creole french sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser antillean creole french sin. compl.
- es patois sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- eu trinidad Frantses jatorriko kreolera
- eu commonwealth antillean creole french sin. compl.
- eu creole french sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser antillean creole french sin. compl.
- eu patois sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- fr créole français de Trinité
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr french patois sin. compl.
- fr patois trinidadien sin. compl.
- fr trinidadian Creole French sin. compl.
- gl crioll francés de Trinidad
- gl commonwealth antillean creole french sin. compl.
- gl creole french sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser antillean creole french sin. compl.
- gl patois sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- it crioll francese di Trinitat
- it commonwealth antillean creole french sin. compl.
- it creole french sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser antillean creole french sin. compl.
- it patois sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- nl Creools Frans op Trinidad
- nl Frans-Creools van Trinidad sin. compl.
- nl French patois sin. compl.
- nl Trinidadian Creole French sin. compl.
- pt crioll francês da Trinidad
- pt commonwealth antillean creole french sin. compl.
- pt creole french sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser antillean creole french sin. compl.
- pt patois sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Trinitat i Tobago
Definició
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
El crioll de base francesa de Trinitat es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Dominica, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll francès de Trinitat es troba en procés de substitució. Es manté tan sols en alguns illots lingüístics disseminats principalment per la zona nord de l'illa i ja només el parlen persones grans. Les dades sobre parlants difereixen molt segons les fonts: van des dels 300 fins als 3.800. Si bé aquesta variant s'ha vist molt influïda pel crioll anglès de Trinitat, al seu torn també ha deixat certa empremta en el crioll anglès.
Pel que fa al crioll anglès, la informació no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
El crioll de base francesa de Trinitat es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Dominica, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll francès de Trinitat es troba en procés de substitució. Es manté tan sols en alguns illots lingüístics disseminats principalment per la zona nord de l'illa i ja només el parlen persones grans. Les dades sobre parlants difereixen molt segons les fonts: van des dels 300 fins als 3.800. Si bé aquesta variant s'ha vist molt influïda pel crioll anglès de Trinitat, al seu torn també ha deixat certa empremta en el crioll anglès.
Pel que fa al crioll anglès, la informació no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
