Back to top
sa'apan sa'apan

Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai

  • ca  sanapanà
  • ca  kasnapan sin. compl.
  • ca  kyisapang sin. compl.
  • ca  lanapsua sin. compl.
  • ca  quiativis sin. compl.
  • ca  sa'apan sin. compl.
  • ca  sanam sin. compl.
  • ca  sapukí sin. compl.
  • cod  enenlhit (tananelhit)
  • cod  kilyamok (takilyamukt)
  • cod  saapang (tasapangt)
  • ar  سانابانية
  • cy  Sanapaná
  • cy  Kasnapan sin. compl.
  • cy  Kyisapang sin. compl.
  • cy  Lanapsua sin. compl.
  • cy  Quiativis sin. compl.
  • cy  Sa'apan sin. compl.
  • cy  Sanam sin. compl.
  • cy  Sapukí sin. compl.
  • de  Sanapaná
  • de  Lanapsua sin. compl.
  • de  Quiativis sin. compl.
  • de  Saapaa'apan sin. compl.
  • en  Sanapaná
  • en  Kasnapan sin. compl.
  • en  Kyisapang sin. compl.
  • en  Lanapsua sin. compl.
  • en  Quiativis sin. compl.
  • en  Sa'apan sin. compl.
  • en  Sanam sin. compl.
  • en  Sapukí sin. compl.
  • es  sanapaná
  • es  kasnapan sin. compl.
  • es  kyisapang sin. compl.
  • es  lanapsua sin. compl.
  • es  quiativis sin. compl.
  • es  sa'apan sin. compl.
  • es  sanam sin. compl.
  • es  sapukí sin. compl.
  • eu  sanapanera
  • eu  kasnapan sin. compl.
  • eu  kyisapang sin. compl.
  • eu  lanapsua sin. compl.
  • eu  quiativis sin. compl.
  • eu  sa'apan sin. compl.
  • eu  sanam sin. compl.
  • eu  sapukí sin. compl.
  • fr  sanapaná
  • fr  kasnapan sin. compl.
  • fr  kyisapang sin. compl.
  • fr  lanapsua sin. compl.
  • fr  quiativis sin. compl.
  • fr  quilyacmoc sin. compl.
  • fr  saapa sin. compl.
  • fr  sanam sin. compl.
  • fr  sapukí sin. compl.
  • gl  sanapaná
  • gl  kasnapan sin. compl.
  • gl  kyisapang sin. compl.
  • gl  lanapsua sin. compl.
  • gl  quiativis sin. compl.
  • gl  sa'apan sin. compl.
  • gl  sanam sin. compl.
  • gl  sapukí sin. compl.
  • gn  sanapana
  • gn  kasnapan sin. compl.
  • gn  kyisapang sin. compl.
  • gn  lanapsua sin. compl.
  • gn  quiativis sin. compl.
  • gn  sa'apan sin. compl.
  • gn  sanam sin. compl.
  • gn  sapukí sin. compl.
  • it  sanapanà
  • it  kasnapan sin. compl.
  • it  kyisapang sin. compl.
  • it  lanapsua sin. compl.
  • it  quiativis sin. compl.
  • it  sa'apan sin. compl.
  • it  sanam sin. compl.
  • it  sapukí sin. compl.
  • ja  サナパナ語
  • ja  サナン語、 sin. compl.
  • ja  サプキ語、 sin. compl.
  • ja  サアパン語、 sin. compl.
  • ja  キサパン語、 sin. compl.
  • ja  キアティビス語 sin. compl.
  • ja  ラナプスア語、 sin. compl.
  • ja  カスナパン語、 sin. compl.
  • ja  カスナパン語、 sin. compl.
  • nl  Sanapaná
  • nl  Kasnapan sin. compl.
  • nl  Kyisapang sin. compl.
  • nl  Lanapsua sin. compl.
  • nl  Quiativis sin. compl.
  • nl  Sa'apan sin. compl.
  • nl  Sanam sin. compl.
  • nl  Sapukí sin. compl.
  • pt  sanapaná
  • pt  kasnapan sin. compl.
  • pt  kyisapang sin. compl.
  • pt  lanapsua sin. compl.
  • pt  quiativis sin. compl.
  • pt  sa'apan sin. compl.
  • pt  sanam sin. compl.
  • pt  sapukí sin. compl.
  • ru  Санапана
  • ru  Санам sin. compl.
  • ru  Сапуки sin. compl.
  • ru  Са-апан sin. compl.
  • ru  Каснапан sin. compl.
  • ru  Кисапанг sin. compl.
  • ru  Кьятивис sin. compl.
  • ru  Ланапсуа sin. compl.
  • sw  Sanapaná
  • sw  Kasnapan sin. compl.
  • sw  Kyisapang sin. compl.
  • sw  Lanapsua sin. compl.
  • sw  Quiativis sin. compl.
  • sw  Sa'apan sin. compl.
  • sw  Sanam sin. compl.
  • sw  Sapukí sin. compl.
  • tmh  Tasanapant
  • zh  萨纳帕拿
  • zh  卡纳帕 sin. compl.
  • zh  撒普提 sin. compl.
  • zh  撒纳姆 sin. compl.
  • zh  萨阿帕 sin. compl.
  • zh  肯萨帕 sin. compl.
  • zh  拉纳普萨 sin. compl.
  • zh  其阿提唯斯 sin. compl.

Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai

Definició
A començament del segle XX van començar a funcionar les fàbriques de tanins al Chaco, on es va incorporar un gran nombre d'indígenes de la zona, entre els quals els sanapanàs. En aquella època molts sanapanàs vivien a prop de ports, especialment a Puerto Pinasco i Puerto Casado. El contacte amb aquestes empreses va iniciar un procés d'aculturació dels sanapanàs i dels altres grups mascoys. Amb el tancament de les fàbriques de tanins es van dispersar i alguns es van establir a la zona mennonita.

La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
sabane sabane

Nambiquara, Amèrica > Brasil

  • ca  sabanes
  • ca  sabane sin. compl.
  • ca  sabones sin. compl.
  • ar  سابانية
  • cy  Sabanes
  • cy  Sabane sin. compl.
  • cy  Sabones sin. compl.
  • de  Sabanes
  • de  Sabanê sin. compl.
  • de  Sabones sin. compl.
  • en  Sabanês
  • en  Sabane sin. compl.
  • en  Sabones sin. compl.
  • es  sabanes
  • es  sabane sin. compl.
  • es  sabones sin. compl.
  • eu  sabanera
  • eu  sabane sin. compl.
  • eu  sabones sin. compl.
  • fr  sabanes
  • fr  sabane sin. compl.
  • fr  sabones sin. compl.
  • gl  sabanes
  • gl  sabane sin. compl.
  • gl  sabones sin. compl.
  • gn  savanes
  • gn  savane sin. compl.
  • gn  savones sin. compl.
  • it  sabanes
  • it  sabones sin. compl.
  • ja  サバネ語
  • ja  サボネ語 sin. compl.
  • nl  Sabanês
  • nl  Sabanê sin. compl.
  • nl  Sabones sin. compl.
  • pt  sabanês
  • pt  sabanê sin. compl.
  • pt  sabones sin. compl.
  • ru  Сабанеш
  • ru  Сабане sin. compl.
  • ru  Сабонес sin. compl.
  • sw  Sabanes
  • sw  Sabane sin. compl.
  • sw  Sabones sin. compl.
  • tmh  Tasabansit
  • zh  萨巴涅斯
  • zh  萨巴涅 sin. compl.
  • zh  萨波涅斯 sin. compl.

Nambiquara, Amèrica > Brasil

Definició
Els sabanes són trilingües: a més de parlar la seva llengua autòctona, parlen també nambiquara del nord (mamaindé) i portuguès.

El terme nambiquara prové del guaraní nambi ('orella') i -gwara (sufix possessiu). Es tracta del sobrenom que es va fer servir al segle XVIII per a fer referència a les petites tribus que habitaven l'oest i el nord de la Serra dos Parecis. Aquestes tribus portaven grans ornaments als llavis i a les orelles. Quan el General Candido Mariano da Silva Rondón va trobar grups d'indígenes a la Serra do Norte, l'any 1907, els va identificar amb els nambiquares dels documents antics.
sabanero sabanero

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

  • ca  bocotà
  • ca  bocotà de chiriquí sin. compl.
  • ca  bogotà sin. compl.
  • ca  bokotà sin. compl.
  • ca  buglere sin. compl.
  • ca  guaymí sabanero sin. compl.
  • ca  murire sin. compl.
  • ca  sabanero sin. compl.
  • cod  buglé
  • ar  بوكوتا
  • cy  Bocotá
  • cy  Bocotá de chiriquí sin. compl.
  • cy  Bogotá sin. compl.
  • cy  Bokotá sin. compl.
  • cy  Buglere sin. compl.
  • cy  Guaymí sabanero sin. compl.
  • cy  Murire sin. compl.
  • cy  Sabanero sin. compl.
  • de  Bocota
  • de  Bocota de Chiriquí sin. compl.
  • de  Bogota sin. compl.
  • de  Bokota sin. compl.
  • de  Buglere sin. compl.
  • de  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • de  Murire sin. compl.
  • en  Bocota
  • en  Bocota de Chiriqui sin. compl.
  • en  Bogota sin. compl.
  • en  Bokota sin. compl.
  • en  Buglere sin. compl.
  • en  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • en  Murire sin. compl.
  • en  Sabanero sin. compl.
  • en  Veraguas Sabanero sin. compl.
  • es  bocotá
  • es  bocotá de chiriquí sin. compl.
  • es  bogiotá sin. compl.
  • es  bokotá sin. compl.
  • es  buglere sin. compl.
  • es  guaimí sabanero sin. compl.
  • es  murire sin. compl.
  • es  sabanero sin. compl.
  • eu  bocotera
  • eu  bogota sin. compl.
  • eu  bokota sin. compl.
  • eu  buglere sin. compl.
  • eu  buglerera sin. compl.
  • eu  chiriquiko bocotera sin. compl.
  • eu  murire sin. compl.
  • eu  sabanero sin. compl.
  • eu  sabanero guaymiera sin. compl.
  • fr  bogota
  • fr  bocota sin. compl.
  • fr  bocota de chiriqui sin. compl.
  • fr  bokota sin. compl.
  • fr  buglere sin. compl.
  • fr  guaimi sabanero sin. compl.
  • fr  murire sin. compl.
  • fr  sabanero sin. compl.
  • gn  vokota
  • gn  guaymi savanéro sin. compl.
  • gn  murire sin. compl.
  • gn  savanéro sin. compl.
  • gn  vogota sin. compl.
  • gn  vokota chiriki-gua sin. compl.
  • it  bocotà
  • it  bocotà de chiriquí sin. compl.
  • it  bogotà sin. compl.
  • it  bokotà sin. compl.
  • it  buglere sin. compl.
  • it  guaymí sabanero sin. compl.
  • it  murire sin. compl.
  • it  sabanero sin. compl.
  • ja  ボコタ語
  • ja  ボゴタ語 sin. compl.
  • ja  ムリレ語 sin. compl.
  • ja  グアイミ・ サバネロ語 sin. compl.
  • ja  サバネロ語 sin. compl.
  • ja  ブグレレ語 sin. compl.
  • ja  チリキのボコタ語 sin. compl.
  • nl  Bocotá
  • nl  Bocotá de Chiriquí sin. compl.
  • nl  Bogotá sin. compl.
  • nl  Bokotá sin. compl.
  • nl  Buglere sin. compl.
  • nl  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • nl  Murire sin. compl.
  • nl  Sabanero sin. compl.
  • pt  bocotá
  • pt  bocotá de chiriquí sin. compl.
  • pt  bogotá sin. compl.
  • pt  bokotá sin. compl.
  • pt  buglere sin. compl.
  • pt  guaymí sabanero sin. compl.
  • pt  murire sin. compl.
  • pt  sabanero sin. compl.
  • ru  Бокота
  • ru  Бугле sin. compl.
  • ru  Богота sin. compl.
  • ru  Мурире sin. compl.
  • ru  Буглере sin. compl.
  • ru  Верагуас сабанеро sin. compl.
  • ru  Сабанеро sin. compl.
  • ru  Бокота-де-чирики sin. compl.
  • ru  Гуайми сабанерo sin. compl.
  • zh  波克塔语
  • zh  波克达语 sin. compl.
  • zh  波哥大语 sin. compl.
  • zh  穆利热语 sin. compl.
  • zh  布格勒热语 sin. compl.
  • zh  萨巴内罗语 sin. compl.
  • zh  萨巴内罗的瓜伊米语 sin. compl.
  • zh  波克塔语 de 奇利基语 sin. compl.
  • scr  Alfabet de creació independent
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

Definició
Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.

El bocotà està format per dos dialectes: el bocotà, variant del nord-est, i el buglere (també anomenat guaymí sabanero, sabanero, murire i bocotà de Chiriquí), parlat al sud-oest dels assentaments bocotà.

Es tracta de dos grups culturalment diferents. El dialecte buglere presenta una forta influència cultural guaymí, ja que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.

Un fet interessant amb relació al bocotà és l'elaboració per part d'un membre de la mateixa comunitat, Francisco Rodríguez Atencio, d'un alfabet per escriure la seva pròpia llengua. Aquest parlant de la varietat buglere, a partir de certes simbologies gràfiques guaymí i amb la col·laboració d'alguns familiars, va crear aquest sistema d'escriptura els anys seixanta del segle passat. Francisco, un bon coneixedor i narrador de la tradició oral buglere, va escriure diversos relats en el seu alfabet. Sembla, però, que no li va interessar difondre'l dins la comunitat, de manera que la circulació d'escrits redactats amb el seu alfabet és molt limitada.
sabanes sabanes

Nambiquara, Amèrica > Brasil

  • ca  sabanes
  • ca  sabane sin. compl.
  • ca  sabones sin. compl.
  • ar  سابانية
  • cy  Sabanes
  • cy  Sabane sin. compl.
  • cy  Sabones sin. compl.
  • de  Sabanes
  • de  Sabanê sin. compl.
  • de  Sabones sin. compl.
  • en  Sabanês
  • en  Sabane sin. compl.
  • en  Sabones sin. compl.
  • es  sabanes
  • es  sabane sin. compl.
  • es  sabones sin. compl.
  • eu  sabanera
  • eu  sabane sin. compl.
  • eu  sabones sin. compl.
  • fr  sabanes
  • fr  sabane sin. compl.
  • fr  sabones sin. compl.
  • gl  sabanes
  • gl  sabane sin. compl.
  • gl  sabones sin. compl.
  • gn  savanes
  • gn  savane sin. compl.
  • gn  savones sin. compl.
  • it  sabanes
  • it  sabones sin. compl.
  • ja  サバネ語
  • ja  サボネ語 sin. compl.
  • nl  Sabanês
  • nl  Sabanê sin. compl.
  • nl  Sabones sin. compl.
  • pt  sabanês
  • pt  sabanê sin. compl.
  • pt  sabones sin. compl.
  • ru  Сабанеш
  • ru  Сабане sin. compl.
  • ru  Сабонес sin. compl.
  • sw  Sabanes
  • sw  Sabane sin. compl.
  • sw  Sabones sin. compl.
  • tmh  Tasabansit
  • zh  萨巴涅斯
  • zh  萨巴涅 sin. compl.
  • zh  萨波涅斯 sin. compl.

Nambiquara, Amèrica > Brasil

Definició
Els sabanes són trilingües: a més de parlar la seva llengua autòctona, parlen també nambiquara del nord (mamaindé) i portuguès.

El terme nambiquara prové del guaraní nambi ('orella') i -gwara (sufix possessiu). Es tracta del sobrenom que es va fer servir al segle XVIII per a fer referència a les petites tribus que habitaven l'oest i el nord de la Serra dos Parecis. Aquestes tribus portaven grans ornaments als llavis i a les orelles. Quan el General Candido Mariano da Silva Rondón va trobar grups d'indígenes a la Serra do Norte, l'any 1907, els va identificar amb els nambiquares dels documents antics.
sabela (subgrups tihuacuno i chiripuno) sabela (subgrups tihuacuno i chiripuno)

Aïllada, Amèrica > Equador

  • ca  waorani
  • ca  auca sin. compl.
  • ca  awshiri sin. compl.
  • ca  huao sin. compl.
  • ca  huaorani sin. compl.
  • ca  sabela (subgrups tihuacuno i chiripuno) sin. compl.
  • ca  wao terero sin. compl.
  • ca  wao tiriro sin. compl.
  • cod  wao tededô
  • cod  waodãdi apædekã
  • ar  واورانية
  • cy  Waorani
  • cy  Huao sin. compl.
  • cy  Huaorani sin. compl.
  • cy  Wao terero sin. compl.
  • cy  Wao tiriro sin. compl.
  • de  Waorani
  • de  Auca sin. compl.
  • de  Awshiri sin. compl.
  • de  Huao sin. compl.
  • de  Huaorani sin. compl.
  • de  Sabela (untergruppen Tihuacuno und Chiripuno) sin. compl.
  • de  Wao Terero sin. compl.
  • de  Wao Tiriro sin. compl.
  • en  Huaorani
  • en  Auca sin. compl.
  • en  Awshiri sin. compl.
  • en  Huao sin. compl.
  • en  Sabela (Tihuacuno and Shiripuno subgroups) sin. compl.
  • en  Wao Terero sin. compl.
  • en  Wao Tiriro sin. compl.
  • en  Waorani sin. compl.
  • es  huaorani
  • es  auca sin. compl.
  • es  awshiri sin. compl.
  • es  huao sin. compl.
  • es  sabela (subgrupos tihuacuno y chiripuno) sin. compl.
  • es  wao terero sin. compl.
  • es  wao tirirowao terero sin. compl.
  • es  waorani sin. compl.
  • eu  waoraniera
  • eu  auca sin. compl.
  • eu  awshiri sin. compl.
  • eu  huao sin. compl.
  • eu  huaorani sin. compl.
  • eu  sabela (tihuacuno eta shiripuno azpitaldeak) sin. compl.
  • eu  wao terero sin. compl.
  • eu  wao tiriro sin. compl.
  • eu  waorani sin. compl.
  • fr  waorani
  • fr  auca sin. compl.
  • fr  awshiri sin. compl.
  • fr  huao sin. compl.
  • fr  huaorani sin. compl.
  • fr  sabela (sous-groupes tihuacuno et chiripuno) sin. compl.
  • fr  wao terero sin. compl.
  • fr  wao tiriro sin. compl.
  • gl  waorani
  • gl  auca sin. compl.
  • gl  awshiri sin. compl.
  • gl  huao sin. compl.
  • gl  huaorani sin. compl.
  • gl  sabela sin. compl.
  • gl  wao terero sin. compl.
  • gl  wao tiriro sin. compl.
  • it  waorani
  • it  auca sin. compl.
  • it  awshiri sin. compl.
  • it  huao sin. compl.
  • it  huaorani sin. compl.
  • it  sabela (sottogruppi tihuacuno e chiripuno) sin. compl.
  • it  wao terero sin. compl.
  • it  wao tiriro sin. compl.
  • ja  ワオラニ語
  • ja  アウカ語 sin. compl.
  • ja  アウシリ語 sin. compl.
  • nl  Waorani
  • nl  Auca sin. compl.
  • nl  Awshiri sin. compl.
  • nl  Huao sin. compl.
  • nl  Huaorani sin. compl.
  • nl  Sabela sin. compl.
  • nl  Wao Terero sin. compl.
  • nl  Wao Tiriro sin. compl.
  • pt  waorani
  • pt  auca sin. compl.
  • pt  awshiri sin. compl.
  • pt  huao sin. compl.
  • pt  huaorani sin. compl.
  • pt  sabela (subgrupos tihuacuno e chiripuno) sin. compl.
  • pt  wao terero sin. compl.
  • pt  wao tiriro sin. compl.
  • ru  Ваорани
  • ru  Аука sin. compl.
  • ru  Аушири sin. compl.
  • ru  Уаорани sin. compl.
  • ru  Сабела (подгруппы тихуакуно и чирипуно) sin. compl.
  • zh  瓦奥拉尼语
  • zh  胡奥拉尼、胡奥、瓦奥-提利罗、瓦奥-特雷罗、奥卡、萨贝拉(属提华库诺及奇利普诺支语族)、奥希利 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Aïllada, Amèrica > Equador

Definició
Els waorani són el grup amerindi de l'Equador que s'ha mantingut més aïllat, tot i que els primers contactes amb la societat europea es van produir cap al 1600. La major part d'aquests contactes han estat, però, marcats per la violència; l'episodi més conegut és l'assassinat de cinc missioners nord-americans del Summer Institute of Linguistics (SIL) l'any 1956.

Durant la dècada de 1950 es va estimar la població waorani en unes 500 persones, que vivien disseminades en petits grups aïllats i enemistats en un territori d'uns 20.000 kilòmetres quadrats. El territori tradicional waorani s'estenia entre els rius Curaray i Napo. El 1988 la població havia augmentat fins a les 950 persones, però el territori que ocupaven s'havia reduït fins als 2.200 kilòmetres quadrats, ja que el 1983 el Govern equatorià va cedir-los una reserva amb el 10% del que havia estat el territori tradicional waorani. La resta va ser atorgat en concessió a companyies petrolieres. Des de mitjan segle XX, de fet, s'havien practicat activitats d'extracció en territori waorani. El 90% de la comunitat es va traslladar a aquesta reserva; la resta viu a la zona del baix Cononaco i l'alt Yasuní.

L'activitat explotadora i la construcció de carreteres han generat problemes i canvis importants en el sistema de vida waorani. El 1990 van fundar la Organización de Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE) per defensar els seus interessos.

Sembla que des de fa uns anys el coneixement del quítxua entre els waorani és freqüent, a causa dels matrimonis mixtos i de la presència a l'escola de mestres quítxues que no parlen waorani, i també de l'espanyol.

Hi ha encara un petit grup waorani, el dels tagaeri, que continua aïllat. L'únic intent de contacte es va produir el 1987, quan dos missioners s'hi van acostar amb la voluntat d'evangelitzar-los i d'obtenir cooperació per a l'explotació petroliera del seu territori. L'intent va acabar amb la mort dels dos missioners. No se'n va saber res més fins cinc anys més tard: una avioneta va veure una casa i els tagaeri al voltant alçant les seves llances en posició d'amenaça.

El gentilici waorani està format per wao, 'gent' més un sufix de plural. Auca és un apel·latiu pejoratiu que significa 'salvatge' en quïtxua, el qual ha estat emprat també per a fer referència a d'altres grups sense relació amb el waorani. La denominació awshiri s'aplica també a una altra llengua, igualment aïllada i parlada al Perú, que no té res a veure amb el waorani.
sabones sabones

Nambiquara, Amèrica > Brasil

  • ca  sabanes
  • ca  sabane sin. compl.
  • ca  sabones sin. compl.
  • ar  سابانية
  • cy  Sabanes
  • cy  Sabane sin. compl.
  • cy  Sabones sin. compl.
  • de  Sabanes
  • de  Sabanê sin. compl.
  • de  Sabones sin. compl.
  • en  Sabanês
  • en  Sabane sin. compl.
  • en  Sabones sin. compl.
  • es  sabanes
  • es  sabane sin. compl.
  • es  sabones sin. compl.
  • eu  sabanera
  • eu  sabane sin. compl.
  • eu  sabones sin. compl.
  • fr  sabanes
  • fr  sabane sin. compl.
  • fr  sabones sin. compl.
  • gl  sabanes
  • gl  sabane sin. compl.
  • gl  sabones sin. compl.
  • gn  savanes
  • gn  savane sin. compl.
  • gn  savones sin. compl.
  • it  sabanes
  • it  sabones sin. compl.
  • ja  サバネ語
  • ja  サボネ語 sin. compl.
  • nl  Sabanês
  • nl  Sabanê sin. compl.
  • nl  Sabones sin. compl.
  • pt  sabanês
  • pt  sabanê sin. compl.
  • pt  sabones sin. compl.
  • ru  Сабанеш
  • ru  Сабане sin. compl.
  • ru  Сабонес sin. compl.
  • sw  Sabanes
  • sw  Sabane sin. compl.
  • sw  Sabones sin. compl.
  • tmh  Tasabansit
  • zh  萨巴涅斯
  • zh  萨巴涅 sin. compl.
  • zh  萨波涅斯 sin. compl.

Nambiquara, Amèrica > Brasil

Definició
Els sabanes són trilingües: a més de parlar la seva llengua autòctona, parlen també nambiquara del nord (mamaindé) i portuguès.

El terme nambiquara prové del guaraní nambi ('orella') i -gwara (sufix possessiu). Es tracta del sobrenom que es va fer servir al segle XVIII per a fer referència a les petites tribus que habitaven l'oest i el nord de la Serra dos Parecis. Aquestes tribus portaven grans ornaments als llavis i a les orelles. Quan el General Candido Mariano da Silva Rondón va trobar grups d'indígenes a la Serra do Norte, l'any 1907, els va identificar amb els nambiquares dels documents antics.
sabriles sabriles

Carib > Yukpa, Amèrica > Colòmbia

  • ca  japreria
  • ca  sabriles sin. compl.
  • ca  yaprería sin. compl.
  • ar  خابريرية
  • cy  Japreria
  • cy  Sabriles sin. compl.
  • cy  Yaprería sin. compl.
  • de  Japrería
  • de  Sabril sin. compl.
  • en  Japrería
  • en  Sabril sin. compl.
  • en  Yaprería sin. compl.
  • es  japrería
  • es  sabriles sin. compl.
  • es  yaprería sin. compl.
  • eu  japreriera
  • eu  sabriles sin. compl.
  • eu  yaprería sin. compl.
  • fr  japreria
  • fr  sabriles sin. compl.
  • fr  yaprería sin. compl.
  • gl  japreria
  • gl  sabriles sin. compl.
  • gl  yaprería sin. compl.
  • gn  japrería
  • gn  savriles sin. compl.
  • gn  yaprería sin. compl.
  • it  japreria
  • it  sabriles sin. compl.
  • it  yaprería sin. compl.
  • ja  ハプレリア語
  • ja  ヤプレリア語、サブリレス語 sin. compl.
  • nl  Japreria
  • nl  Sabriles sin. compl.
  • nl  Yaprería sin. compl.
  • pt  japreria
  • pt  sabriles sin. compl.
  • pt  yaprería sin. compl.
  • ru  Япрерия
  • ru  Сабрил sin. compl.
  • ru  Сабриль sin. compl.
  • sw  Japrería
  • sw  Sabriles sin. compl.
  • sw  Yaprería sin. compl.
  • tmh  Tajaprirt
  • zh  哈普莱里亚
  • zh  萨伯利尔 sin. compl.
  • zh  亚普莱里亚 sin. compl.

Carib > Yukpa, Amèrica > Colòmbia

Definició
Fins fa poc temps el japreria solia incloure's en el conjunt dialectal yukpa/yuko, parlat a la mateixa zona. Sembla, però, que no hi ha intercomprensió i que hi ha molt poca similitud lèxica entre aquestes llengües.
sacapulteco sacapulteco

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala

  • ca  sakapulteko
  • ca  k'iche' de Sacapulas sin. compl.
  • ca  sacapulteco sin. compl.
  • cy  Sakapulteko
  • cy  K'iche' de Sakapulas sin. compl.
  • cy  Sacapulteco sin. compl.
  • de  Sacapulteco
  • de  Quiché von Sacapulas sin. compl.
  • de  Sakapulteko sin. compl.
  • en  Sakapulteko
  • en  Sacapulas K'iche' sin. compl.
  • en  Sacapultec sin. compl.
  • en  Sacapulteco sin. compl.
  • en  Sakapultek sin. compl.
  • es  sacapulteco
  • es  k'iche' de Sakapulas sin. compl.
  • es  sakapulteko sin. compl.
  • eu  sakapultekera
  • eu  sacapulteco sin. compl.
  • eu  Sakapulaseko k'iche' era sin. compl.
  • eu  sakapultekera sin. compl.
  • eu  sakapulteko sin. compl.
  • fr  sacapultèque
  • fr  quiché de Sacapulas sin. compl.
  • fr  sacapulteco sin. compl.
  • gl  sakapulteko
  • gl  k'iche' de Sakapulas sin. compl.
  • gl  sacapulteco sin. compl.
  • gn  sakapultéko
  • gn  k'iche' de Sakapulas sin. compl.
  • gn  sacapulteco sin. compl.
  • it  sakapulteko
  • it  k'iche' di Sakapulas sin. compl.
  • it  sacapulteco sin. compl.
  • pt  sakapulteco
  • pt  k'iche' de Sakapulas sin. compl.
  • pt  sacapulteco sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala

Definició
Segons el cens de l'any 2002, hi ha unes 1.900 persones dins la comunitat que llegeixen i escriuen en sakapulteko, inclosos els alumnes de programes d'ensenyament en llengües maies implementats per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala. Malgrat tot, s'observa un cert grau de substitució lingüística dins la comunitat sakapulteka.

La denominació Sakapulas, d'on deriva el nom de la llengua, sembla ser d'origen nàhua i significaria 'farratge esmicolat', tot i que d'altres fonts exposen que la denominació prové del k'iche'. El sakapulteko es parla únicament en aquest municipi.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
safwa safwa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  safwa
  • ca  cisafwa sin. compl.
  • ca  ishisafwa sin. compl.
  • ca  kisafwa sin. compl.
  • ar  سافوا
  • cy  Safwa
  • cy  Cisafwa sin. compl.
  • cy  Ishisafwa sin. compl.
  • cy  Kisafwa sin. compl.
  • de  Safwa
  • de  Cisafwa sin. compl.
  • de  Ishisafwa sin. compl.
  • de  Kisafwa sin. compl.
  • en  Safwa
  • en  Cisafwa sin. compl.
  • en  Ishisafwa sin. compl.
  • en  Kisafwa sin. compl.
  • es  safua
  • es  cisafwa sin. compl.
  • es  ishisafwa sin. compl.
  • es  kisafwa sin. compl.
  • es  safwa sin. compl.
  • eu  safwera
  • eu  cisafwa sin. compl.
  • eu  ishisafwa sin. compl.
  • eu  kisafwa sin. compl.
  • eu  safwa sin. compl.
  • fr  safwa
  • fr  cisafwa sin. compl.
  • fr  ishisafwa sin. compl.
  • fr  kisafwa sin. compl.
  • gl  safwa
  • gl  cisafwa sin. compl.
  • gl  ishisafwa sin. compl.
  • gl  kisafwa sin. compl.
  • gn  safwa
  • gn  cisafwa sin. compl.
  • gn  ishisafwa sin. compl.
  • gn  kisafwa sin. compl.
  • it  safwa
  • it  cisafwa sin. compl.
  • it  ishisafwa sin. compl.
  • it  kisafwa sin. compl.
  • pt  safwa
  • pt  cisafwa sin. compl.
  • pt  ishisafwa sin. compl.
  • pt  kisafwa sin. compl.
  • tmh  Tasafwat
  • tmh  Cisafwa sin. compl.
  • tmh  ishisafwa sin. compl.
  • tmh  kisafwa sin. compl.
  • zh  萨弗瓦语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic safwa se situa tradicionalment al sud-oest de Tanzània, entre els llacs Rukwa i Nyasa. Entre els grups veïns dels safwes trobem els wungus, al nord-oest; els sangus, al nord-est; els wanjis, a l'est; els nyakyuses, al sud-est; els maliles, al sud, i els nyihes, a l'oest.

El terme safwa generalment s'utilitza per a referir-se a cinc grups relacionats a nivell cultural i lingüístic: els safwes, els songwes, els gurukes, els porotos i els mbwiles, els quals parlen la seva varietat de la llengua safwa. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte cultural i lingüístic de les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels safwes, que han rebut una forta influència dels nyakyuses.

Els parlants del safwa són generalment bilingües: el safwa s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.

Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població safwa és de 63.027 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 1987 la població safwa arribava a 158.000 persones.

La llengua safwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sagala sagala

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  sagala
  • ca  kisagala sin. compl.
  • ca  kisagara sin. compl.
  • ca  sagara sin. compl.
  • de  Sagala
  • de  Itumba sin. compl.
  • de  Kisagala sin. compl.
  • de  Kisagara sin. compl.
  • de  Sagara sin. compl.
  • en  Sagala
  • en  Kisagala sin. compl.
  • en  Kisagara sin. compl.
  • en  Sagara sin. compl.
  • es  sagala
  • es  kisagala sin. compl.
  • es  kisagara sin. compl.
  • es  sagara sin. compl.
  • eu  sagala
  • eu  kisagala sin. compl.
  • eu  kisagara sin. compl.
  • eu  sagara sin. compl.
  • fr  sagala
  • fr  kisagala sin. compl.
  • fr  kisagara sin. compl.
  • fr  sagara sin. compl.
  • gl  sagala
  • gl  kisagala sin. compl.
  • gl  kisagara sin. compl.
  • gl  sagara sin. compl.
  • it  sagala
  • it  kisagala sin. compl.
  • it  kisagara sin. compl.
  • it  sagara sin. compl.
  • nl  Sagala
  • nl  Kisagala sin. compl.
  • nl  Kisagara sin. compl.
  • nl  Sagara sin. compl.
  • pt  sagala
  • pt  kisagala sin. compl.
  • pt  kisagara sin. compl.
  • pt  sagara sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic sagala se situa a la part est de Tanzània central. Entre els grups veïns dels sagales trobem els kagurus (la llengua dels quals és lingüísticament propera i intel·ligible amb el sagala), al nord; els vidundes, al sud; els lugurus, a l'est, i els gogos, a l'oest.

El sagala no s'ha de confondre amb el sagalla o saghala, parlat a Kenya.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El sagala rep altres denominacions, entre les quals kisagala. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasagara, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).