sagara
sagara
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sagala
- ca kisagala sin. compl.
- ca kisagara sin. compl.
- ca sagara sin. compl.
- de Sagala
- de Itumba sin. compl.
- de Kisagala sin. compl.
- de Kisagara sin. compl.
- de Sagara sin. compl.
- en Sagala
- en Kisagala sin. compl.
- en Kisagara sin. compl.
- en Sagara sin. compl.
- es sagala
- es kisagala sin. compl.
- es kisagara sin. compl.
- es sagara sin. compl.
- eu sagala
- eu kisagala sin. compl.
- eu kisagara sin. compl.
- eu sagara sin. compl.
- fr sagala
- fr kisagala sin. compl.
- fr kisagara sin. compl.
- fr sagara sin. compl.
- gl sagala
- gl kisagala sin. compl.
- gl kisagara sin. compl.
- gl sagara sin. compl.
- it sagala
- it kisagala sin. compl.
- it kisagara sin. compl.
- it sagara sin. compl.
- nl Sagala
- nl Kisagala sin. compl.
- nl Kisagara sin. compl.
- nl Sagara sin. compl.
- pt sagala
- pt kisagala sin. compl.
- pt kisagara sin. compl.
- pt sagara sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic sagala se situa a la part est de Tanzània central. Entre els grups veïns dels sagales trobem els kagurus (la llengua dels quals és lingüísticament propera i intel·ligible amb el sagala), al nord; els vidundes, al sud; els lugurus, a l'est, i els gogos, a l'oest.
El sagala no s'ha de confondre amb el sagalla o saghala, parlat a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sagala rep altres denominacions, entre les quals kisagala. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasagara, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El sagala no s'ha de confondre amb el sagalla o saghala, parlat a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sagala rep altres denominacions, entre les quals kisagala. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasagara, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
sagara septentrional
sagara septentrional
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kagulu
- ca chikagulu sin. compl.
- ca chimegi sin. compl.
- ca kaguru sin. compl.
- ca kikaguru sin. compl.
- ca sagara septentrional sin. compl.
- de Kagulu
- de Chikagulu sin. compl.
- de Kaguru sin. compl.
- de Kigaguru sin. compl.
- de Kigalulu sin. compl.
- en Kagulu
- en Chikagulu sin. compl.
- en Chimegi sin. compl.
- en Kikaguru sin. compl.
- en Sagara septentrional sin. compl.
- es kagulu
- es chikagulu sin. compl.
- es chimegi sin. compl.
- es kikaguru sin. compl.
- es sagara septentrional sin. compl.
- eu kagulu
- eu chikagulu sin. compl.
- eu chimegi sin. compl.
- eu kikaguru sin. compl.
- eu sagara Iparraldekoa sin. compl.
- fr kagulu
- fr chikagulu sin. compl.
- fr kaguru sin. compl.
- fr kikaguru sin. compl.
- fr sagara septentrional sin. compl.
- gl kagulu
- gl chikagulu sin. compl.
- gl chimegi sin. compl.
- gl kikaguru sin. compl.
- gl sagara septentrional sin. compl.
- it kagulu
- it chikagulu sin. compl.
- it chimegi sin. compl.
- it kikaguru sin. compl.
- it sagara settentrionale sin. compl.
- nl Kagulu
- nl Chikagulu sin. compl.
- nl Kaguru sin. compl.
- nl Kikaguru sin. compl.
- pt kagulu
- pt chikagulu sin. compl.
- pt chimegi sin. compl.
- pt kikaguru sin. compl.
- pt sagara septentrional sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els kagulus són un grup etnolingüístic establert a la part est de Tanzània central, a uns 200 kilòmetres cap a l'interior de Dar es Salaam. Es tracta d'una zona accidentada amb muntanyes (anomenades Itumba), planes i un altiplà on viuen la majoria dels kagulus.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
sageju
sageju
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca segeju
- ca kiseguju sin. compl.
- ca sageju sin. compl.
- ca sengeju sin. compl.
- de Segeju
- de Kiseguju sin. compl.
- de Sageju sin. compl.
- de Sengeju sin. compl.
- en Segeju
- en Kiseguju sin. compl.
- en Sageju sin. compl.
- es segeju
- es kiseguju sin. compl.
- es sageju sin. compl.
- eu segeju
- eu kiseguju sin. compl.
- eu sageju sin. compl.
- fr segeju
- fr dhaiso sin. compl.
- fr kiseguju sin. compl.
- fr sageju sin. compl.
- fr sengeju sin. compl.
- gl segeju
- gl kiseguju sin. compl.
- gl sageju sin. compl.
- it segeju
- it kiseguju sin. compl.
- it sageju sin. compl.
- nl Segeju
- nl Dhaiso sin. compl.
- nl Kiseguju sin. compl.
- nl Sageju sin. compl.
- nl Sengeju sin. compl.
- pt segeju
- pt kiseguju sin. compl.
- pt sageju sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup ètnic segeju se situa al nord-est de Tanzània, a prop de la frontera amb Kenya. Entre els grups veïns dels segejus trobem els digos al nord-est; els bondeis al sud, i els shambales a l'oest. Actualment molts segejus han abandonat la seva llengua i han adoptat el digo (llengua lingüísticament propera al segeju) o el suahili (llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament).
El segeju s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El seguju rep altres denominacions, entre les quals kiseguju. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasegeju, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El segeju s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El seguju rep altres denominacions, entre les quals kiseguju. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasegeju, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
sahaptin
sahaptin
Sahaptiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca sahaptin
- cy Sahaptin
- de Sahaptin
- en Sahaptin
- es sahaptín
- eu sahaptinera
- eu sahaptin sin. compl.
- eu sahaptinera sin. compl.
- fr sahaptin
- gl sahaptin
- gn sahaptin
- it sahaptin
- pt sahaptin
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Sahaptiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
El sahaptin i el nez percé, dues llengües força properes, formen la família lingüística sahaptiana. Aquesta petita família s'ha inclòs en una proposta hipotètica de família, la penútia.
El sahaptin presenta una gran variació interna. D'una banda, trobem les variants del nord, que inclouen els dialectes nord-orientals i nord-occidentals, i de l'altra, les variants del sud o del riu Colúmbia.
Variants nord-orientals: el palouse, el lower snake (que inclou el wawyukma, el chamna-pam i el naxiyampam), el wanapam i el walla walla o waluulapam. Els dialectes nord-orientals han estat els més influïts pel nez percé.
Variants nord-occidentals: el yakima, el kittitas o pshwanwapam, l'upper cowlitz o taitnapam, l'upper nisqually o mishalpam i el kli(c)kitat.
Variants meridionals: l'umatilla, el rock creek, el john day, el celilo, el tenino i el tygh valley.
Alguns autors distingeixen com a llengües diferents algunes de les variants del sahaptin, tal com el walla walla, el yakima o l'umatilla.
Tan sols queden uns quants parlants d'aquesta llengua, que es troba seriosament amenaçada. Potser hi ha 5 parlants de la variant walla walla, 5 de wanapam, 10 de yakima, 3 de klikitat, 10 de warm springs, 5 d'umatilla, 2 de wana i 2 de john day. Els últims anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per mirar de revitalitzar la llengua sahaptin.
El sahaptin presenta una gran variació interna. D'una banda, trobem les variants del nord, que inclouen els dialectes nord-orientals i nord-occidentals, i de l'altra, les variants del sud o del riu Colúmbia.
Variants nord-orientals: el palouse, el lower snake (que inclou el wawyukma, el chamna-pam i el naxiyampam), el wanapam i el walla walla o waluulapam. Els dialectes nord-orientals han estat els més influïts pel nez percé.
Variants nord-occidentals: el yakima, el kittitas o pshwanwapam, l'upper cowlitz o taitnapam, l'upper nisqually o mishalpam i el kli(c)kitat.
Variants meridionals: l'umatilla, el rock creek, el john day, el celilo, el tenino i el tygh valley.
Alguns autors distingeixen com a llengües diferents algunes de les variants del sahaptin, tal com el walla walla, el yakima o l'umatilla.
Tan sols queden uns quants parlants d'aquesta llengua, que es troba seriosament amenaçada. Potser hi ha 5 parlants de la variant walla walla, 5 de wanapam, 10 de yakima, 3 de klikitat, 10 de warm springs, 5 d'umatilla, 2 de wana i 2 de john day. Els últims anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per mirar de revitalitzar la llengua sahaptin.
sahnish
sahnish
Caddo > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca arikara
- ca arickaree sin. compl.
- ca arikari sin. compl.
- ca ree sin. compl.
- ca ris sin. compl.
- ca sahnish sin. compl.
- ca sanish sin. compl.
- cod sáhniš
- cy Arikara
- cy Arickaree sin. compl.
- cy Arikari sin. compl.
- cy Ree sin. compl.
- cy Ris sin. compl.
- cy Sahnish sin. compl.
- cy Sanish sin. compl.
- de Arikaree
- de Arikara sin. compl.
- de Arikari sin. compl.
- de Ree sin. compl.
- de Ris sin. compl.
- de Sahnish sin. compl.
- de Sanish sin. compl.
- en Arikara
- en Arickaree sin. compl.
- en Arikaree sin. compl.
- en Arikari sin. compl.
- en Arikaris sin. compl.
- en Ree sin. compl.
- en Ris sin. compl.
- en Sahnish sin. compl.
- en Sanish sin. compl.
- es arikara
- es arickaree sin. compl.
- es arikari sin. compl.
- es ree sin. compl.
- es ris sin. compl.
- es sahnish sin. compl.
- es sanish sin. compl.
- fr arikara
- fr arickaree sin. compl.
- fr arikari sin. compl.
- fr ree sin. compl.
- fr ris sin. compl.
- fr sahnish sin. compl.
- fr sanish sin. compl.
- gl arikara
- gl arickaree sin. compl.
- gl arikari sin. compl.
- gl ree sin. compl.
- gl ris sin. compl.
- gl sahnish sin. compl.
- gl sanish sin. compl.
- gn arikara
- gn arickaree sin. compl.
- gn arikari sin. compl.
- gn ree sin. compl.
- gn ris sin. compl.
- gn sahnish sin. compl.
- gn sanish sin. compl.
- it arikara
- it arickaree sin. compl.
- it arikari sin. compl.
- it ree sin. compl.
- it ris sin. compl.
- it sahnish sin. compl.
- it sanish sin. compl.
- pt arikara
- pt arickaree sin. compl.
- pt arikari sin. compl.
- pt ree sin. compl.
- pt ris sin. compl.
- pt sahnish sin. compl.
- pt sanish sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Caddo > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
L'arikara es parlava a Dakota del Nord i a Dakota del Sud. Actualment els seus parlants viuen a la reserva de Fort Berthold, a la zona del riu Missouri, als comtats de McLean, Mountrail, Dunn, McKenzie, Mercer i Ward (a Dakota del Nord). Compareteixen la reserva amb els hidatsa i amb els manda (grups que parlen llengües de la família sioux). Aquestes tres comunitats es coneixen com a les Three Affiliated Tribes.
Sembla que, en un principi, els arikara formaven part de la comunitat pawnee, i més concretament d'un dels grups del sud; i que se n'haurien separat tres-cents o quatre-cents anys enrere. La llengua arikara és, doncs, força pròxima al pawnee. No hi ha, però, intel·ligibilitat entre els parlants a causa de la separació geogràfica i política, de manera que es consideren llengües diferents.
Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.
L'arikara tan sols té uns quants parlants en l'actualitat (entre 12 i 20) i, per això, està seriosament amenaçat. Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar aquesta llengua.
Sembla que, en un principi, els arikara formaven part de la comunitat pawnee, i més concretament d'un dels grups del sud; i que se n'haurien separat tres-cents o quatre-cents anys enrere. La llengua arikara és, doncs, força pròxima al pawnee. No hi ha, però, intel·ligibilitat entre els parlants a causa de la separació geogràfica i política, de manera que es consideren llengües diferents.
Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.
L'arikara tan sols té uns quants parlants en l'actualitat (entre 12 i 20) i, per això, està seriosament amenaçat. Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar aquesta llengua.
Saint Francis
Saint Francis
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà
- ca abenaki occidental
- ca abnaki occidental sin. compl.
- ca Saint Francis sin. compl.
- cod alnombak
- cy Abenaki Gorllewinol
- cy Abnaki gorllewinol sin. compl.
- cy Saint Francis sin. compl.
- de Westliches Abenaki
- de Saint Francis sin. compl.
- de Westliches Abnaki sin. compl.
- en Western Abenaki
- en Saint Francis sin. compl.
- en Western Abnaki sin. compl.
- es abenaqués occidental
- es abnakí occidental sin. compl.
- es Saint Francis sin. compl.
- eu mendebaldeko abenakia
- eu mendebaldeko abenakia sin. compl.
- eu mendebaldeko abnaki sin. compl.
- eu Saint Francis sin. compl.
- fr abénaqui occidental
- fr abénaki sin. compl.
- fr abnaki occidental sin. compl.
- fr Saint Francis sin. compl.
- gl abenaki occidental
- gl abnaki occidental sin. compl.
- gl Saint Francis sin. compl.
- gn avenaki occidental
- gn abnaki occidental sin. compl.
- gn Saint Francis sin. compl.
- it abenaki occidentale
- it abnaki occidentale sin. compl.
- it Saint Francis sin. compl.
- pt abenaki ocidental
- pt abnaki ocidental sin. compl.
- pt Saint Francis sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà
Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La ciutat de Saint Francis (al Quebec) es va establir com a resultat d'una missió, al segle XVII, amb població indígena provinent de diversos grups del voltant. De fet, els abenakis són originaris de Nova Anglaterra, però van haver de fugir d'aquella zona.
El grup ètnic abenaki està integrat per unes 2.000 persones que ja no parlen la llengua pròpia. Cal dir que existeixen alguns intents de revitalitzar la llengua.
L'abenaki oriental i l'abenaki occidental es diferencien per diversos trets fonològics, lèxics i sintàctics. El terme abenaki, significa 'gent de l'est'.
La ciutat de Saint Francis (al Quebec) es va establir com a resultat d'una missió, al segle XVII, amb població indígena provinent de diversos grups del voltant. De fet, els abenakis són originaris de Nova Anglaterra, però van haver de fugir d'aquella zona.
El grup ètnic abenaki està integrat per unes 2.000 persones que ja no parlen la llengua pròpia. Cal dir que existeixen alguns intents de revitalitzar la llengua.
L'abenaki oriental i l'abenaki occidental es diferencien per diversos trets fonològics, lèxics i sintàctics. El terme abenaki, significa 'gent de l'est'.
sakapulteko
sakapulteko
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca sakapulteko
- ca k'iche' de Sacapulas sin. compl.
- ca sacapulteco sin. compl.
- cy Sakapulteko
- cy K'iche' de Sakapulas sin. compl.
- cy Sacapulteco sin. compl.
- de Sacapulteco
- de Quiché von Sacapulas sin. compl.
- de Sakapulteko sin. compl.
- en Sakapulteko
- en Sacapulas K'iche' sin. compl.
- en Sacapultec sin. compl.
- en Sacapulteco sin. compl.
- en Sakapultek sin. compl.
- es sacapulteco
- es k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- es sakapulteko sin. compl.
- eu sakapultekera
- eu sacapulteco sin. compl.
- eu Sakapulaseko k'iche' era sin. compl.
- eu sakapultekera sin. compl.
- eu sakapulteko sin. compl.
- fr sacapultèque
- fr quiché de Sacapulas sin. compl.
- fr sacapulteco sin. compl.
- gl sakapulteko
- gl k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- gl sacapulteco sin. compl.
- gn sakapultéko
- gn k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- gn sacapulteco sin. compl.
- it sakapulteko
- it k'iche' di Sakapulas sin. compl.
- it sacapulteco sin. compl.
- pt sakapulteco
- pt k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- pt sacapulteco sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definició
Segons el cens de l'any 2002, hi ha unes 1.900 persones dins la comunitat que llegeixen i escriuen en sakapulteko, inclosos els alumnes de programes d'ensenyament en llengües maies implementats per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala. Malgrat tot, s'observa un cert grau de substitució lingüística dins la comunitat sakapulteka.
La denominació Sakapulas, d'on deriva el nom de la llengua, sembla ser d'origen nàhua i significaria 'farratge esmicolat', tot i que d'altres fonts exposen que la denominació prové del k'iche'. El sakapulteko es parla únicament en aquest municipi.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
La denominació Sakapulas, d'on deriva el nom de la llengua, sembla ser d'origen nàhua i significaria 'farratge esmicolat', tot i que d'altres fonts exposen que la denominació prové del k'iche'. El sakapulteko es parla únicament en aquest municipi.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
sakirabiat
sakirabiat
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
- ca mequens
- ca mekens sin. compl.
- ca michens sin. compl.
- ca moquen sin. compl.
- ca sakirabiat sin. compl.
- ca sakurabiat sin. compl.
- cod sakurabiat
- ar ميكينس
- cy Mequens
- cy Mekens sin. compl.
- cy Michens sin. compl.
- cy Moquen sin. compl.
- cy Sakirabiat sin. compl.
- cy Sakurabiat sin. compl.
- de Mekens
- de Mequens sin. compl.
- de Michens sin. compl.
- de Moquen sin. compl.
- de Sakirabiat sin. compl.
- de Sakurabiat sin. compl.
- en Mequens
- en Mekem sin. compl.
- en Mekens sin. compl.
- en Mekéns sin. compl.
- en Mequem sin. compl.
- en Mequen sin. compl.
- en Sakirabiat sin. compl.
- en Sakurabiat sin. compl.
- es mequens
- es mekens sin. compl.
- es michens sin. compl.
- es moquen sin. compl.
- es sakirabiat sin. compl.
- es sakurabiat sin. compl.
- eu mekensera
- eu mekens sin. compl.
- eu moquen sin. compl.
- eu sakirabiat sin. compl.
- eu sakurabiat sin. compl.
- fr mekens
- fr mequens sin. compl.
- fr michens sin. compl.
- fr moquen sin. compl.
- fr sakirabiat sin. compl.
- fr sakurabiat sin. compl.
- gn mekens
- gn mequens sin. compl.
- gn michens sin. compl.
- gn moquen sin. compl.
- gn sakirabiat sin. compl.
- gn sakurabiat sin. compl.
- it mequens
- it mekens sin. compl.
- it michens sin. compl.
- it moquen sin. compl.
- it sakirabiat sin. compl.
- it sakurabiat sin. compl.
- ja メケンス語
- ja モケン語 sin. compl.
- ja ミチェンス語 sin. compl.
- ja サキラビアット語 sin. compl.
- ja サクラビアット語 sin. compl.
- nl Mequens
- nl Mekens sin. compl.
- nl Michens sin. compl.
- nl Moquen sin. compl.
- nl Sakirabiat sin. compl.
- nl Sakurabiat sin. compl.
- pt mequens
- pt mekens sin. compl.
- pt michens sin. compl.
- pt moquen sin. compl.
- pt sakirabiat sin. compl.
- pt sakurabiat sin. compl.
- ru Мекенс
- ru Мекен sin. compl.
- ru Мекенш sin. compl.
- ru Сакирабьят sin. compl.
- ru Сакурабьят sin. compl.
- zh 梅肯斯语
- zh 萨库拉比亚特、萨奇拉比亚特、梅肯斯、莫肯、米肯斯 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
Definició
Abans de les primeres descripcions extenses de la llengua (final del segle XX), el mequens s'havia classificat erròniament en altres famílies del gran tronc tupí; ara l'afiliació a la família tuparí és clara.
La llengua mequens es divideix en tres dialectes:
1. el guaratira, koaratira o kanoè, que no s'ha de confondre amb la llengua aïllada kanoé;
2. el siokweriat, i
3. el sakurabiat.
Les diferències són bàsicament de vocabulari.
El prestigi de la llengua ha passat per alts i baixos d'ençà dels primers contactes amb els no indígenes. Actualment s'observa una ferma voluntat de preservació, però en realitat els infants no l'aprenen i els joves en tenen només un coneixement passiu. Tothom parla portuguès amb fluïdesa.
Els mequens van tenir els primers contactes amb els blancs al segle XVII. A mitjan segle XIX es va intensificar l'explotació del cautxú a la zona. Han sofert importants descensos demogràfics a causa de les epidèmies, fins arribar a la seixantena d'individus que actualment viuen a la reserva indígena del riu Mequens.
La llengua mequens es divideix en tres dialectes:
1. el guaratira, koaratira o kanoè, que no s'ha de confondre amb la llengua aïllada kanoé;
2. el siokweriat, i
3. el sakurabiat.
Les diferències són bàsicament de vocabulari.
El prestigi de la llengua ha passat per alts i baixos d'ençà dels primers contactes amb els no indígenes. Actualment s'observa una ferma voluntat de preservació, però en realitat els infants no l'aprenen i els joves en tenen només un coneixement passiu. Tothom parla portuguès amb fluïdesa.
Els mequens van tenir els primers contactes amb els blancs al segle XVII. A mitjan segle XIX es va intensificar l'explotació del cautxú a la zona. Han sofert importants descensos demogràfics a causa de les epidèmies, fins arribar a la seixantena d'individus que actualment viuen a la reserva indígena del riu Mequens.
sakurabiat
sakurabiat
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
- ca mequens
- ca mekens sin. compl.
- ca michens sin. compl.
- ca moquen sin. compl.
- ca sakirabiat sin. compl.
- ca sakurabiat sin. compl.
- cod sakurabiat
- ar ميكينس
- cy Mequens
- cy Mekens sin. compl.
- cy Michens sin. compl.
- cy Moquen sin. compl.
- cy Sakirabiat sin. compl.
- cy Sakurabiat sin. compl.
- de Mekens
- de Mequens sin. compl.
- de Michens sin. compl.
- de Moquen sin. compl.
- de Sakirabiat sin. compl.
- de Sakurabiat sin. compl.
- en Mequens
- en Mekem sin. compl.
- en Mekens sin. compl.
- en Mekéns sin. compl.
- en Mequem sin. compl.
- en Mequen sin. compl.
- en Sakirabiat sin. compl.
- en Sakurabiat sin. compl.
- es mequens
- es mekens sin. compl.
- es michens sin. compl.
- es moquen sin. compl.
- es sakirabiat sin. compl.
- es sakurabiat sin. compl.
- eu mekensera
- eu mekens sin. compl.
- eu moquen sin. compl.
- eu sakirabiat sin. compl.
- eu sakurabiat sin. compl.
- fr mekens
- fr mequens sin. compl.
- fr michens sin. compl.
- fr moquen sin. compl.
- fr sakirabiat sin. compl.
- fr sakurabiat sin. compl.
- gn mekens
- gn mequens sin. compl.
- gn michens sin. compl.
- gn moquen sin. compl.
- gn sakirabiat sin. compl.
- gn sakurabiat sin. compl.
- it mequens
- it mekens sin. compl.
- it michens sin. compl.
- it moquen sin. compl.
- it sakirabiat sin. compl.
- it sakurabiat sin. compl.
- ja メケンス語
- ja モケン語 sin. compl.
- ja ミチェンス語 sin. compl.
- ja サキラビアット語 sin. compl.
- ja サクラビアット語 sin. compl.
- nl Mequens
- nl Mekens sin. compl.
- nl Michens sin. compl.
- nl Moquen sin. compl.
- nl Sakirabiat sin. compl.
- nl Sakurabiat sin. compl.
- pt mequens
- pt mekens sin. compl.
- pt michens sin. compl.
- pt moquen sin. compl.
- pt sakirabiat sin. compl.
- pt sakurabiat sin. compl.
- ru Мекенс
- ru Мекен sin. compl.
- ru Мекенш sin. compl.
- ru Сакирабьят sin. compl.
- ru Сакурабьят sin. compl.
- zh 梅肯斯语
- zh 萨库拉比亚特、萨奇拉比亚特、梅肯斯、莫肯、米肯斯 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
Definició
Abans de les primeres descripcions extenses de la llengua (final del segle XX), el mequens s'havia classificat erròniament en altres famílies del gran tronc tupí; ara l'afiliació a la família tuparí és clara.
La llengua mequens es divideix en tres dialectes:
1. el guaratira, koaratira o kanoè, que no s'ha de confondre amb la llengua aïllada kanoé;
2. el siokweriat, i
3. el sakurabiat.
Les diferències són bàsicament de vocabulari.
El prestigi de la llengua ha passat per alts i baixos d'ençà dels primers contactes amb els no indígenes. Actualment s'observa una ferma voluntat de preservació, però en realitat els infants no l'aprenen i els joves en tenen només un coneixement passiu. Tothom parla portuguès amb fluïdesa.
Els mequens van tenir els primers contactes amb els blancs al segle XVII. A mitjan segle XIX es va intensificar l'explotació del cautxú a la zona. Han sofert importants descensos demogràfics a causa de les epidèmies, fins arribar a la seixantena d'individus que actualment viuen a la reserva indígena del riu Mequens.
La llengua mequens es divideix en tres dialectes:
1. el guaratira, koaratira o kanoè, que no s'ha de confondre amb la llengua aïllada kanoé;
2. el siokweriat, i
3. el sakurabiat.
Les diferències són bàsicament de vocabulari.
El prestigi de la llengua ha passat per alts i baixos d'ençà dels primers contactes amb els no indígenes. Actualment s'observa una ferma voluntat de preservació, però en realitat els infants no l'aprenen i els joves en tenen només un coneixement passiu. Tothom parla portuguès amb fluïdesa.
Els mequens van tenir els primers contactes amb els blancs al segle XVII. A mitjan segle XIX es va intensificar l'explotació del cautxú a la zona. Han sofert importants descensos demogràfics a causa de les epidèmies, fins arribar a la seixantena d'individus que actualment viuen a la reserva indígena del riu Mequens.
sàliba
sàliba
Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca sàliba
- ar ساليبية
- cy Sáliba
- de Sáliba
- de Saliba sin. compl.
- de Saliva sin. compl.
- de Sáliva sin. compl.
- en Sáliba
- en Sáliva sin. compl.
- es sáliba
- es sáliva sin. compl.
- eu salibera
- eu sáliba sin. compl.
- eu sáliva sin. compl.
- fr saliva
- fr saliba sin. compl.
- gn sáliva
- it saliba
- it sáliva sin. compl.
- ja サリバ語
- nl Sáliba
- pt sáliba
- pt sáliva sin. compl.
- ru Салива
- ru Салиба sin. compl.
- zh 萨里贝语
- zh 萨里瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definició
Els sàlibes mantenen molts lligams històrics amb els piaroes. Sembla que les llengües d'ambdós grups podrien pertànyer a la mateixa família, però el parentiu encara no ha estat prou ben estudiat. La família sàliba incloïa una tercera llengua, l'ature, ja extingida.
Segons dades de 1972, la majoria dels homes són bilingües en sàliba i castellà. Empren habitualment la llengua pròpia i parlen castellà en les relacions amb els neobrasilers. Les dones són majoritàriament monolingües de sàliba. Els infants prefereixen parlar castellà cada vegada més. Es tracta, doncs, d'una situació típica d'extinció de la llengua.
Tots els treballs sobre el sàliba són de final del segle XIX o de la primera meitat del XX.
Segons dades de 1972, la majoria dels homes són bilingües en sàliba i castellà. Empren habitualment la llengua pròpia i parlen castellà en les relacions amb els neobrasilers. Les dones són majoritàriament monolingües de sàliba. Els infants prefereixen parlar castellà cada vegada més. Es tracta, doncs, d'una situació típica d'extinció de la llengua.
Tots els treballs sobre el sàliba són de final del segle XIX o de la primera meitat del XX.
