takudh
takudh
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca gwich'in
- ca kutchin sin. compl.
- ca loucheux sin. compl.
- ca takudh sin. compl.
- ca tukudh sin. compl.
- cy Gwich'in
- cy Kutchin sin. compl.
- cy Loucheux sin. compl.
- cy Takudh sin. compl.
- cy Tukudh sin. compl.
- de Gwich'in
- de Gwitchin sin. compl.
- de Kutchin sin. compl.
- de Loucheux sin. compl.
- de Takudh sin. compl.
- de Tukudh sin. compl.
- en Gwich'in
- en Gwichin sin. compl.
- en Gwitchin sin. compl.
- en Kutchin sin. compl.
- en Loucheux sin. compl.
- en Takudh sin. compl.
- en Tukudh sin. compl.
- es cuchín
- es gwich'in sin. compl.
- es kutchin sin. compl.
- es loucheux sin. compl.
- es takudh sin. compl.
- es tukudh sin. compl.
- eu gwich'inera
- eu gwich'ine sin. compl.
- eu kutchin sin. compl.
- eu loucheux sin. compl.
- eu takudh sin. compl.
- eu tukudh sin. compl.
- fr gwichʾin
- fr kutchin sin. compl.
- fr kutchin de la rivière crow sin. compl.
- fr loucheaux sin. compl.
- fr loucheux sin. compl.
- fr takudh sin. compl.
- fr tukudh sin. compl.
- gl gwich'in
- gl kutchin sin. compl.
- gl loucheux sin. compl.
- gl takudh sin. compl.
- gl tukudh sin. compl.
- gn gwichin
- gn kutchin sin. compl.
- gn loucheux sin. compl.
- gn takudh sin. compl.
- gn tukudh sin. compl.
- it gwich'in
- it kutchin sin. compl.
- it loucheux sin. compl.
- it takudh sin. compl.
- it tukudh sin. compl.
- pt gwich'in
- pt kutchin sin. compl.
- pt loucheux sin. compl.
- pt takudh sin. compl.
- pt tukudh sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
A la zona canadenca, el gwich'in se sol conèixer amb els noms loucheux o takudh.
El gwich'in d'Alaska i el del Canadà constitueixen dues varietats dialectals diferenciades que són, respectivament, l'occidental (amb uns 300 parlants) i l'oriental (amb uns 400 parlants).
En algunes comunitats, només les generacions grans parlen gwich'in. En d'altres, la llengua encara es transmet als infants i s'ensenya a les escoles.
El primer alfabet va ser elaborat per un missioner anglicà al segle XIX i només el coneixen els parlants més grans. Actualment se n'empra una versió moderna (de l'any 1960) més consistent.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
A la zona canadenca, el gwich'in se sol conèixer amb els noms loucheux o takudh.
El gwich'in d'Alaska i el del Canadà constitueixen dues varietats dialectals diferenciades que són, respectivament, l'occidental (amb uns 300 parlants) i l'oriental (amb uns 400 parlants).
En algunes comunitats, només les generacions grans parlen gwich'in. En d'altres, la llengua encara es transmet als infants i s'ensenya a les escoles.
El primer alfabet va ser elaborat per un missioner anglicà al segle XIX i només el coneixen els parlants més grans. Actualment se n'empra una versió moderna (de l'any 1960) més consistent.
talamanca
talamanca
Txibtxa > Txibtxa A > Vice, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
- ca bribri
- ca bribri-wak sin. compl.
- ca suuhtúk sin. compl.
- ca talamanca sin. compl.
- ca viceïta sin. compl.
- cod sé
- ar بريبرية
- cy Bribri
- cy Bribri-wak sin. compl.
- cy Suuhtúk sin. compl.
- cy Talamanca sin. compl.
- cy Viceíta sin. compl.
- de Bribri
- de Bribri-Wak sin. compl.
- de Suuhtúk sin. compl.
- de Talamanca sin. compl.
- de Viceita sin. compl.
- en Bribrí
- en Bribrí-Wak sin. compl.
- en Sé sin. compl.
- en Suuhtúk sin. compl.
- en Talamanca sin. compl.
- en Viceita sin. compl.
- es bribri
- es bribri-wak sin. compl.
- es suuhtúk sin. compl.
- es talamanca sin. compl.
- es viceíta sin. compl.
- eu bribriera
- eu bribri-wak sin. compl.
- eu suuhtuk sin. compl.
- eu talamanca sin. compl.
- eu viceita sin. compl.
- fr bribri
- fr bribri-wak sin. compl.
- fr suuhtúk sin. compl.
- fr talamanca sin. compl.
- fr viceita sin. compl.
- gn vrivri
- gn bribri-wak sin. compl.
- gn suuhtúk sin. compl.
- gn talamanca sin. compl.
- gn viceíta sin. compl.
- it bribri
- it bribri-wak sin. compl.
- it suuhtúk sin. compl.
- it talamanca sin. compl.
- it viceíta sin. compl.
- ja ブリブリ語
- ja ビセイタ語 sin. compl.
- ja スウトゥク語 sin. compl.
- ja タラマンカ語 sin. compl.
- ja ブリブリ・ワク語 sin. compl.
- nl Bribri
- nl Bribri-Wak sin. compl.
- nl Suuhtúk sin. compl.
- nl Talamanca sin. compl.
- nl Viceíta sin. compl.
- pt bribri
- pt bribri-wak sin. compl.
- pt suuhtúk sin. compl.
- pt talamanca sin. compl.
- pt viceíta sin. compl.
- ru Брибри
- ru Суутук sin. compl.
- ru Висеита sin. compl.
- ru Таламанка sin. compl.
- ru Брибри-уак sin. compl.
- zh 布里布里语
- zh 维塞塔 sin. compl.
- zh 塔拉曼卡 sin. compl.
- zh 苏乌图克 sin. compl.
- zh 布里布里－瓦科 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A > Vice, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
Definició
Es tracta del grup indígena més nombrós de Costa Rica. Alguns bribri es troben assentats a Panamà, a prop de la frontera amb Costa Rica.
Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.
Aquesta llengua consta de tres variants dialectals: salitre-cabagra, amubre-catsi i coroma. Les seves altres denominacions signifiquen el següent: sé ('nosaltres'), suuhtúk ('el nostre idioma') i bribri-wak ('els del clan de la muntanya').
Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.
Aquesta llengua consta de tres variants dialectals: salitre-cabagra, amubre-catsi i coroma. Les seves altres denominacions signifiquen el següent: sé ('nosaltres'), suuhtúk ('el nostre idioma') i bribri-wak ('els del clan de la muntanya').
taliàseri
taliàseri
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca tariana
- ca taliàseri sin. compl.
- ca tariano sin. compl.
- ar تاريانا
- cy Tariana
- cy Taliáseri sin. compl.
- cy Tariano sin. compl.
- de Tariana
- de Tariano sin. compl.
- en Tariana
- en Taliáseri sin. compl.
- en Tariano sin. compl.
- es tariana
- es taliáseri sin. compl.
- es tariano sin. compl.
- eu tarianera
- eu taliàseri sin. compl.
- eu tariana sin. compl.
- eu tariano sin. compl.
- fr tariano
- fr taliáseri sin. compl.
- fr tariána sin. compl.
- fr tarîna sin. compl.
- gl tariana
- gn tariana
- gn taliáseri sin. compl.
- gn tariano sin. compl.
- it tariana
- it taliáseri sin. compl.
- it tariano sin. compl.
- nl Tariana
- nl Taliáseri sin. compl.
- nl Tariano sin. compl.
- pt tariana
- pt taliáseri sin. compl.
- pt tariano sin. compl.
- ru Тариана
- ru Тарена sin. compl.
- ru Тарьяна sin. compl.
- ru Тариано sin. compl.
- ru Тальясери sin. compl.
- sw Tariana
- sw Taliáseri sin. compl.
- sw Tariano sin. compl.
- tmh Tataryant
- zh 塔里阿纳
- zh 塔里森利 sin. compl.
- zh 塔里阿诺 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definició
Com el barasana, el tariana forma part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. És la llengua arawak principal en aquesta xarxa d'intercanvi matrimonial i va arribar a tenir més de 1.500 parlants.
La influència de les missions catòliques i del món occidental ha anat provocant un progressiu abandonament del tariana en favor del tucano, especialment en les capes socials més altes. Actualment el tariana és parlat únicament per un centenar de persones, pertanyents a dos subgrups poc prestigiats. Sembla que ja s'ha extingit a Colòmbia.
La influència de les missions catòliques i del món occidental ha anat provocant un progressiu abandonament del tariana en favor del tucano, especialment en les capes socials més altes. Actualment el tariana és parlat únicament per un centenar de persones, pertanyents a dos subgrups poc prestigiats. Sembla que ja s'ha extingit a Colòmbia.
talix
talix
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Iran
- ca talix
- cod tолышә зывон (Tolashe zawon)
- ar الطاليشية
- cy Talysh
- de Talysch
- en Talysh
- es talish
- eu talishera
- fr talysh
- gn talish
- it talishi
- ja タリシュ語
- nl Talysj
- pt talish
- ru Талышский язык
- zh 塔里什语
- scr Alfabet ciríl·lic
- scr Alfabet llatí
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Iran
Definició
El poble talix és un dels més antics de la mar Càspia. A l'edat mitjana caigué sota dominació turca, però al segle XVII va formar el seu propi kanat, que va durar fins al XIX, quan el seu territori va ser dividit entre Rússia (a l'actual Azerbaidjan) i l'Iran.
El talix és una llengua irànica. Generalment hi ha tres blocs dialectals acceptats com a principals: el septentrional, parlat majoritàriament a l'Azerbaidjan, el central i el meridional; aquests darrers parlats a l'Iran. Els contrastos geogràfics de la zona on habiten els talixs (des d'altes muntanyes plenes de boscos a les costes de la mar Càspia) han fet que alguns lingüistes hagin establert també una classificació dialectal distingint el talix de les muntanyes i el de les planes.
La situació de la llengua és diferent als dos estats on es parla:
A l'Azerbaidjan, tot i que els talixs són competents en l'ús escrit de la llengua, la més emprada per a les comunicacions escrites i en els entorns formals és l'àzeri. Els talixs de l'Iran, en canvi, utilitzen com a llengua literària el persa, que és l'única llengua oficial de l'Estat. Tots els talixs són bilingües en talix i àzeri o en talix i persa. Alguns ho són també en rus, a causa de la dominació soviètica (1920-1992).
A l'Azerbaidjan, als anys 1930, el talix va gaudir d'un període l'autonomia cultural breu durant el qual es va crear la llengua literària, es va ensenyar a l'escola i es van publicar alguns llibres de text. Aquesta activitat cultural va ser abolida aviat i l'única llengua d'ensenyament va ser l'àzeri. El 1992, amb la independència de l'Azerbaidjan, es va tornar a recuperar l'ús escrit de la llengua i actualment s'hi publiquen alguns diaris, s'hi han editat llibres de text i diccionaris escolars, i algunes televisions i ràdios emeten part de la seva programació en llengua talix.
Les transformacions dels darrers anys han convertit les comunitats talix de l'Azerbaidjan en comunitats no homogènies, on hi ha cada cop més grups de parlants d'altres llengües i matrimonis mixtos, sobretot a les planes. Des de la independència, l'àzeri ha guanyat més pes com a llengua de comunicació i és vist com la llengua de futur. Això ha fet que l'ús del talix vagi quedant reduït a l'entorn familiar i a situacions informals entre parlants de talix.
A l'Iran, el talix és una llengua oral. La majoria de ciutats on es parla no són ètnicament homogènies i s'hi parlen també altres llengües, cosa que en fa disminuir l'ús. Tampoc no s'ensenya a les escoles.
A l'Azerbaidjan, durant l'època soviètica, el servei militar, l'ocupació laboral i diverses polítiques governamentals de deportació van implicar molta migració, sobretot cap a les ciutats. Hi ha parlants de talix a l'Àsia Central, a Sibèria i a diversos països de l'antiga URSS com Ucraïna i la Federació Russa. En anys recents, alguns grups han emigrat també cap a altres regions de l'Azerbaidjan, principalment per motius econòmics. El nombre de parlants de talix al món no es coneix prou bé i les estimacions oscil·len entre 100.000 i 2.000.000 de persones.
El talix és una llengua irànica. Generalment hi ha tres blocs dialectals acceptats com a principals: el septentrional, parlat majoritàriament a l'Azerbaidjan, el central i el meridional; aquests darrers parlats a l'Iran. Els contrastos geogràfics de la zona on habiten els talixs (des d'altes muntanyes plenes de boscos a les costes de la mar Càspia) han fet que alguns lingüistes hagin establert també una classificació dialectal distingint el talix de les muntanyes i el de les planes.
La situació de la llengua és diferent als dos estats on es parla:
A l'Azerbaidjan, tot i que els talixs són competents en l'ús escrit de la llengua, la més emprada per a les comunicacions escrites i en els entorns formals és l'àzeri. Els talixs de l'Iran, en canvi, utilitzen com a llengua literària el persa, que és l'única llengua oficial de l'Estat. Tots els talixs són bilingües en talix i àzeri o en talix i persa. Alguns ho són també en rus, a causa de la dominació soviètica (1920-1992).
A l'Azerbaidjan, als anys 1930, el talix va gaudir d'un període l'autonomia cultural breu durant el qual es va crear la llengua literària, es va ensenyar a l'escola i es van publicar alguns llibres de text. Aquesta activitat cultural va ser abolida aviat i l'única llengua d'ensenyament va ser l'àzeri. El 1992, amb la independència de l'Azerbaidjan, es va tornar a recuperar l'ús escrit de la llengua i actualment s'hi publiquen alguns diaris, s'hi han editat llibres de text i diccionaris escolars, i algunes televisions i ràdios emeten part de la seva programació en llengua talix.
Les transformacions dels darrers anys han convertit les comunitats talix de l'Azerbaidjan en comunitats no homogènies, on hi ha cada cop més grups de parlants d'altres llengües i matrimonis mixtos, sobretot a les planes. Des de la independència, l'àzeri ha guanyat més pes com a llengua de comunicació i és vist com la llengua de futur. Això ha fet que l'ús del talix vagi quedant reduït a l'entorn familiar i a situacions informals entre parlants de talix.
A l'Iran, el talix és una llengua oral. La majoria de ciutats on es parla no són ètnicament homogènies i s'hi parlen també altres llengües, cosa que en fa disminuir l'ús. Tampoc no s'ensenya a les escoles.
A l'Azerbaidjan, durant l'època soviètica, el servei militar, l'ocupació laboral i diverses polítiques governamentals de deportació van implicar molta migració, sobretot cap a les ciutats. Hi ha parlants de talix a l'Àsia Central, a Sibèria i a diversos països de l'antiga URSS com Ucraïna i la Federació Russa. En anys recents, alguns grups han emigrat també cap a altres regions de l'Azerbaidjan, principalment per motius econòmics. El nombre de parlants de talix al món no es coneix prou bé i les estimacions oscil·len entre 100.000 i 2.000.000 de persones.
tama
tama
Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia
- ca coreguaje
- ca caquetá sin. compl.
- ca carijona sin. compl.
- ca chaocha pai sin. compl.
- ca correguaje sin. compl.
- ca ko'reuaju sin. compl.
- ca koreguaje sin. compl.
- ca tama sin. compl.
- cod kho'rewahi
- ar كوريغواخية
- cy Coreguaje
- cy Caquetá sin. compl.
- cy Carijona sin. compl.
- cy Chaocha pai sin. compl.
- cy Correguaje sin. compl.
- cy Ko'reuaju sin. compl.
- cy Koreguaje sin. compl.
- cy Tama sin. compl.
- de Coreguaje
- de Caqueta sin. compl.
- de Caquetá sin. compl.
- de Carijona sin. compl.
- de Chaocha Pai sin. compl.
- de Correguaje sin. compl.
- de Ko'reuaju sin. compl.
- de Koreguaje sin. compl.
- de Korewahe sin. compl.
- de Tama sin. compl.
- en Koreguaje
- en Caquetá sin. compl.
- en Carijona sin. compl.
- en Chaocha Pai sin. compl.
- en Coreguaje sin. compl.
- en Correguaje sin. compl.
- en Ko'reuaju sin. compl.
- en Tama sin. compl.
- es coreguaje
- es caquetá sin. compl.
- es carijona sin. compl.
- es chaocha pai sin. compl.
- es correguaje sin. compl.
- es ko'reuaju sin. compl.
- es koreguaje sin. compl.
- es tama sin. compl.
- eu koreguajeera
- eu caquetá sin. compl.
- eu carijona sin. compl.
- eu chaocha pai sin. compl.
- eu coreguaje sin. compl.
- eu correguaje sin. compl.
- eu ko'reuaju sin. compl.
- eu koreguaje sin. compl.
- eu tama sin. compl.
- fr coreguaje
- fr caquetá sin. compl.
- fr carijona sin. compl.
- fr chaocha pai sin. compl.
- fr correguaje sin. compl.
- fr ko'reuaju sin. compl.
- fr koreguaje sin. compl.
- fr tama sin. compl.
- gl coreguaxe
- gl caquetá sin. compl.
- gl carijona sin. compl.
- gl chaocha pai sin. compl.
- gl coreguaje sin. compl.
- gl correguaje sin. compl.
- gl ko'reuaju sin. compl.
- gl koreguaje sin. compl.
- gl tama sin. compl.
- it coreguaje
- it caquetá sin. compl.
- it carijona sin. compl.
- it chaocha pai sin. compl.
- it correguaje sin. compl.
- it ko'reuaju sin. compl.
- it koreguaje sin. compl.
- it tama sin. compl.
- ja コレグアッヘ語
- nl Coreguaje
- nl Caquetá sin. compl.
- nl Carijona sin. compl.
- nl Chaocha Pai sin. compl.
- nl Correguaje sin. compl.
- nl Ko'reuaju sin. compl.
- nl Koreguaje sin. compl.
- nl Tama sin. compl.
- pt coreguaje
- pt caquetá sin. compl.
- pt carijona sin. compl.
- pt chaocha pai sin. compl.
- pt correguaje sin. compl.
- pt ko'reuaju sin. compl.
- pt koreguaje sin. compl.
- pt tama sin. compl.
- ru Корегуахе
- ru Тама sin. compl.
- ru Карихона sin. compl.
- ru Коррегуахе sin. compl.
- ru Какетá sin. compl.
- zh 科勒瓜赫语
- zh 科勒瓜泽、考勒瓜赫、科雷瓦胡、塔马、卡里霍纳、卡盖塔、乔查－帕伊 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia
Definició
L'àrea d'assentaments coreguajes, formada per 25-30 comunitats, s'estén pel sud-est de la ciutat de Florencia (riu Orteguaza i afluents), l'est de Puerto Solano (confluència de l'Orteguaza i el Caquetá) i el nord-est del departament del Putumayo. Inicialment ocupaven el territori del riu Caguán i afluents, però en van emigrar a l'inici del segle XX fugint dels explotadors de cautxú.
Alguns autors esmenten dues variants dialectals: el coreguaje pur i el coreguaje-tama. Aquest darrer és parlat per un grup de tames que s'han integrat en la comunitat coreguaje i n'han adoptat la llengua (el tama, llengua de la mateixa família i branca que el coreguaje, està extingit; la resta de tames parla actualment espanyol). També alguns carijones (família carib) s'han barrejat amb els coreguajes.
La major part dels coreguajes parla espanyol com a segona llengua.
Alguns autors esmenten dues variants dialectals: el coreguaje pur i el coreguaje-tama. Aquest darrer és parlat per un grup de tames que s'han integrat en la comunitat coreguaje i n'han adoptat la llengua (el tama, llengua de la mateixa família i branca que el coreguaje, està extingit; la resta de tames parla actualment espanyol). També alguns carijones (família carib) s'han barrejat amb els coreguajes.
La major part dels coreguajes parla espanyol com a segona llengua.
tamboka
tamboka
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca tumbuka
- ca chitumbuka sin. compl.
- ca tamboka sin. compl.
- ca tambuka sin. compl.
- ca timbuka sin. compl.
- ca tombucas sin. compl.
- ca tumboka sin. compl.
- ar تومبوكا
- cy Tumbuka
- cy Chitumbuka sin. compl.
- cy Tamboka sin. compl.
- cy Tambuka sin. compl.
- cy Timbuka sin. compl.
- cy Tombucas sin. compl.
- cy Tumboka sin. compl.
- de Tumbuka
- de Chitumbuka sin. compl.
- de Tamboka sin. compl.
- de Tambuka sin. compl.
- de Timbuka sin. compl.
- de Tombucas sin. compl.
- de Tumboka sin. compl.
- en Tumbuka
- en Chitumbuka sin. compl.
- en Tamboka sin. compl.
- en Tambuka sin. compl.
- en Timbuka sin. compl.
- en Tombucas sin. compl.
- en Tumboka sin. compl.
- es tumbuka
- eu tumbukera
- eu chitumbuka sin. compl.
- eu tamboka sin. compl.
- eu tambuka sin. compl.
- eu timbuka sin. compl.
- eu tombucas sin. compl.
- eu tumboka sin. compl.
- eu tumbuka sin. compl.
- fr tumbuka
- fr chitumbuka sin. compl.
- fr tamboka sin. compl.
- fr tambuka sin. compl.
- fr timbuka sin. compl.
- fr tombucas sin. compl.
- fr tumboka sin. compl.
- gl tumbuka
- gl chitumbuka sin. compl.
- gl tamboka sin. compl.
- gl tambuka sin. compl.
- gl timbuka sin. compl.
- gl tombucas sin. compl.
- gl tumboka sin. compl.
- gn tumbuka
- gn chitumbuka sin. compl.
- gn tamboka sin. compl.
- gn tambuka sin. compl.
- gn timbuka sin. compl.
- gn tombukas sin. compl.
- gn tumboka sin. compl.
- it tumbuka
- it chitumbuka sin. compl.
- it tamboka sin. compl.
- it tambuka sin. compl.
- it timbuka sin. compl.
- it tombucas sin. compl.
- it tumboka sin. compl.
- pt tumbuka
- pt chitumbuka sin. compl.
- pt tamboka sin. compl.
- pt tambuka sin. compl.
- pt timbuka sin. compl.
- pt tombucas sin. compl.
- pt tumboka sin. compl.
- tmh Tatumbukat
- tmh Chitumbuka sin. compl.
- tmh tamboka sin. compl.
- tmh tambuka sin. compl.
- tmh timbuka sin. compl.
- tmh tombucas sin. compl.
- tmh tumboka sin. compl.
- zh 图姆布卡语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definició
El grup etnolingüístic tumbuka representa aproximadament el 6,5% de la població de Malawi, el 4,5% de Zàmbia i el 3% de Tanzània.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
tambuka
tambuka
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca tumbuka
- ca chitumbuka sin. compl.
- ca tamboka sin. compl.
- ca tambuka sin. compl.
- ca timbuka sin. compl.
- ca tombucas sin. compl.
- ca tumboka sin. compl.
- ar تومبوكا
- cy Tumbuka
- cy Chitumbuka sin. compl.
- cy Tamboka sin. compl.
- cy Tambuka sin. compl.
- cy Timbuka sin. compl.
- cy Tombucas sin. compl.
- cy Tumboka sin. compl.
- de Tumbuka
- de Chitumbuka sin. compl.
- de Tamboka sin. compl.
- de Tambuka sin. compl.
- de Timbuka sin. compl.
- de Tombucas sin. compl.
- de Tumboka sin. compl.
- en Tumbuka
- en Chitumbuka sin. compl.
- en Tamboka sin. compl.
- en Tambuka sin. compl.
- en Timbuka sin. compl.
- en Tombucas sin. compl.
- en Tumboka sin. compl.
- es tumbuka
- eu tumbukera
- eu chitumbuka sin. compl.
- eu tamboka sin. compl.
- eu tambuka sin. compl.
- eu timbuka sin. compl.
- eu tombucas sin. compl.
- eu tumboka sin. compl.
- eu tumbuka sin. compl.
- fr tumbuka
- fr chitumbuka sin. compl.
- fr tamboka sin. compl.
- fr tambuka sin. compl.
- fr timbuka sin. compl.
- fr tombucas sin. compl.
- fr tumboka sin. compl.
- gl tumbuka
- gl chitumbuka sin. compl.
- gl tamboka sin. compl.
- gl tambuka sin. compl.
- gl timbuka sin. compl.
- gl tombucas sin. compl.
- gl tumboka sin. compl.
- gn tumbuka
- gn chitumbuka sin. compl.
- gn tamboka sin. compl.
- gn tambuka sin. compl.
- gn timbuka sin. compl.
- gn tombukas sin. compl.
- gn tumboka sin. compl.
- it tumbuka
- it chitumbuka sin. compl.
- it tamboka sin. compl.
- it tambuka sin. compl.
- it timbuka sin. compl.
- it tombucas sin. compl.
- it tumboka sin. compl.
- pt tumbuka
- pt chitumbuka sin. compl.
- pt tamboka sin. compl.
- pt tambuka sin. compl.
- pt timbuka sin. compl.
- pt tombucas sin. compl.
- pt tumboka sin. compl.
- tmh Tatumbukat
- tmh Chitumbuka sin. compl.
- tmh tamboka sin. compl.
- tmh tambuka sin. compl.
- tmh timbuka sin. compl.
- tmh tombucas sin. compl.
- tmh tumboka sin. compl.
- zh 图姆布卡语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definició
El grup etnolingüístic tumbuka representa aproximadament el 6,5% de la població de Malawi, el 4,5% de Zàmbia i el 3% de Tanzània.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
tàmil
tàmil
Dravídica > Meridional > Tàmil-kannada, Àsia > Índia, Àsia > Malàisia, Àsia > Singapur, Àsia > Sri Lanka
- ca tàmil
- cod tamil
- ar تاميلية
- cy Tamil
- de Tamil
- de Tamilisch sin. compl.
- en Tamil
- en Damulian sin. compl.
- en Tamal sin. compl.
- en Tamalsan sin. compl.
- en Tambul sin. compl.
- en Tamili sin. compl.
- es tamil
- es támil sin. compl.
- eu tamilera
- eu damulian sin. compl.
- eu tamal sin. compl.
- eu tamalsan sin. compl.
- eu tambul sin. compl.
- eu tamil sin. compl.
- eu tamili sin. compl.
- fr tamoul
- fr tamil sin. compl.
- gl támil
- gl tamil sin. compl.
- gn támil
- gn tamil sin. compl.
- it tamil
- it tamil sin. compl.
- ja タミル語
- nl Tamil
- pt tamil
- pt tamili sin. compl.
- ru Тамильский
- ru Тамиж sin. compl.
- ru Тамили sin. compl.
- ru Тамиль sin. compl.
- ru Тамуль sin. compl.
- ru Малабарский sin. compl.
- zh 泰米尔
- zh 泰米尔 sin. compl.
- scr Alfabet tàmil
- num Sistema aràbic
- num Sistema tàmil
Dravídica > Meridional > Tàmil-kannada, Àsia > Índia, Àsia > Malàisia, Àsia > Singapur, Àsia > Sri Lanka
Definició
El tàmil és una de les llengües dravídiques que gaudeix actualment de major difusió (68.000.000 de parlants), juntament amb el telugu (76.000.000), el kannada (35.000.000) i el malaiàlam (35.757.100).
Les llengües dravídiques es parlaven antigament a tota l'Índia abans de l'arribada de migracions indoàries. Actualment, les llengües indoàries (hindi, bengalí, marathi, urdú, gujarati, etc.) són parlades pel 74% dels indis, mentre que un 24% encara parla llengües dravídiques. A Sri Lanka, els tàmils constitueixen el 18% de la població, la segona comunitat lingüística després dels sinhalesos (74%), parlants d'una llengua indoària.
Dintre de la família lingüística dravídica, el tàmil és especialment proper al malaiàlam, per tal com al segle IX dC el tàmil i el malaiàlam eren dialectes d'una mateixa llengua, que els parlants d'ambdós dialectes anomenaven tàmil; el procés de separació del tàmil i el malaiàlam no es va consumar fins al segle XIII o XIV.
Entre els dialectes del tàmil, cal citar l'adi dravida, l'aiyar, l'aiyangar, l'arava, el burgandi, el kasuva, el kongar, el korava, el korchi, el madrasi, el parikala, el pattapu bhasha, el tàmil de Sri Lanka, el tàmil de Malàisia, el tigalu, el harijan, el sankethi, el hebbar, el tirunelveli i el madurai.
Els sociolectes del tàmil són força distintius, fins al punt que sovint és possible identificar la casta a la qual pertany una persona a partir de la seva parla. En tàmil hi ha tres variants d'estil principals de gran difusió: la llengua literària clàssica (cankattamil), la llengua literària moderna (centamil), i la forma col·loqual moderna (kotuntamil). L'ús de cada estil depèn de la situació comunicativa, tot i que es produeixen interferències entre els diferents estils.
A l'Índia, la forma col·loquial (kotuntamil) s'està estandarditzant i és present generalment al cinema, teatre, televisió, ràdio. A Sri Lanka, l'estàndard modern es basa en el dialecte de Jaffna. En les seves diferents formes, la difusió escrita del tàmil és enorme: segons un informe de 2001, hi havia 1.863 diaris publicats en tàmil.
El tàmil és una llengua amb una tradició literària de més de dos mil anys i ha estat la primera llengua de l'Índia a ser declarada com a llengua clàssica, l'any 2004.
Les llengües dravídiques es parlaven antigament a tota l'Índia abans de l'arribada de migracions indoàries. Actualment, les llengües indoàries (hindi, bengalí, marathi, urdú, gujarati, etc.) són parlades pel 74% dels indis, mentre que un 24% encara parla llengües dravídiques. A Sri Lanka, els tàmils constitueixen el 18% de la població, la segona comunitat lingüística després dels sinhalesos (74%), parlants d'una llengua indoària.
Dintre de la família lingüística dravídica, el tàmil és especialment proper al malaiàlam, per tal com al segle IX dC el tàmil i el malaiàlam eren dialectes d'una mateixa llengua, que els parlants d'ambdós dialectes anomenaven tàmil; el procés de separació del tàmil i el malaiàlam no es va consumar fins al segle XIII o XIV.
Entre els dialectes del tàmil, cal citar l'adi dravida, l'aiyar, l'aiyangar, l'arava, el burgandi, el kasuva, el kongar, el korava, el korchi, el madrasi, el parikala, el pattapu bhasha, el tàmil de Sri Lanka, el tàmil de Malàisia, el tigalu, el harijan, el sankethi, el hebbar, el tirunelveli i el madurai.
Els sociolectes del tàmil són força distintius, fins al punt que sovint és possible identificar la casta a la qual pertany una persona a partir de la seva parla. En tàmil hi ha tres variants d'estil principals de gran difusió: la llengua literària clàssica (cankattamil), la llengua literària moderna (centamil), i la forma col·loqual moderna (kotuntamil). L'ús de cada estil depèn de la situació comunicativa, tot i que es produeixen interferències entre els diferents estils.
A l'Índia, la forma col·loquial (kotuntamil) s'està estandarditzant i és present generalment al cinema, teatre, televisió, ràdio. A Sri Lanka, l'estàndard modern es basa en el dialecte de Jaffna. En les seves diferents formes, la difusió escrita del tàmil és enorme: segons un informe de 2001, hi havia 1.863 diaris publicats en tàmil.
El tàmil és una llengua amb una tradició literària de més de dos mil anys i ha estat la primera llengua de l'Índia a ser declarada com a llengua clàssica, l'any 2004.
tanacross
tanacross
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca tanacross
- ca nee'andeg' sin. compl.
- cod nee'andeg'
- cy Tanacross
- cy Nee'andeg' sin. compl.
- de Tanacross
- de Nee'andeg' sin. compl.
- en Tanacross
- es tanana transicional
- es nee'andeg sin. compl.
- eu tanacrossera
- eu nee'andeg' sin. compl.
- eu tanacross sin. compl.
- fr tanacross
- fr nee'andeg' sin. compl.
- gl tanacross
- gl nee'andeg' sin. compl.
- gn tanakross
- gn nee'andeg' sin. compl.
- it tanacross
- it nee'andeg' sin. compl.
- pt tanacross
- pt nee'andeg' sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Fins a l'any 1974, el tanacross es considerava un dialecte del baix tanana. Ara sabem que són dues llengües estructuralment molt diferents i que els parlants se solen entendre perquè el contacte de totes dues comunitats ha portat a un bilingüisme força generalitzat. És una de les llengües menys estudiades de la regió.
El territori originari de la llengua tanacross se situava als llacs Healy i Mansfield.
Actualment els parlants més joves de la llengua tenen 40 anys aproximadament. El tanacross ja no s'ensenya a les noves generacions, una situació típica de les llengües en vies d'extinció.
El terme tanacross prové del nom donat al punt geogràfic per on es creuava el riu Tanana, el gual Tanana Crossing.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Fins a l'any 1974, el tanacross es considerava un dialecte del baix tanana. Ara sabem que són dues llengües estructuralment molt diferents i que els parlants se solen entendre perquè el contacte de totes dues comunitats ha portat a un bilingüisme força generalitzat. És una de les llengües menys estudiades de la regió.
El territori originari de la llengua tanacross se situava als llacs Healy i Mansfield.
Actualment els parlants més joves de la llengua tenen 40 anys aproximadament. El tanacross ja no s'ensenya a les noves generacions, una situació típica de les llengües en vies d'extinció.
El terme tanacross prové del nom donat al punt geogràfic per on es creuava el riu Tanana, el gual Tanana Crossing.
tanaina
tanaina
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca dena'ina
- ca denaina sin. compl.
- ca kenai sin. compl.
- ca kenaitze sin. compl.
- ca tanaina sin. compl.
- cod dena'ina
- cy Dena'ina
- cy Denaina sin. compl.
- cy Kenai sin. compl.
- cy Kenaitze sin. compl.
- cy Tanaina sin. compl.
- de Tanaina
- de Dena'ina sin. compl.
- de Denaina sin. compl.
- de Kenai sin. compl.
- de Kenaitze sin. compl.
- en Dena'ina
- en Denaina sin. compl.
- en Kenaitze sin. compl.
- en Tanaina sin. compl.
- es tanaina
- es dena'ina sin. compl.
- es denaina sin. compl.
- es kenai sin. compl.
- es kenaitze sin. compl.
- eu dena'inera
- eu dena'ina sin. compl.
- eu denaina sin. compl.
- eu kenai sin. compl.
- eu kenaitze sin. compl.
- eu tanaina sin. compl.
- fr tanaina
- fr dena'ina sin. compl.
- fr denaina sin. compl.
- fr kenai sin. compl.
- fr kenaitze sin. compl.
- gl dena'ina
- gl denaina sin. compl.
- gl kenai sin. compl.
- gl kenaitze sin. compl.
- gl tanaina sin. compl.
- gn denaina
- gn denaina sin. compl.
- gn kenai sin. compl.
- gn kenaitze sin. compl.
- gn tanaina sin. compl.
- it dena'ina
- it denaina sin. compl.
- it kenai sin. compl.
- it kenaitze sin. compl.
- it tanaina sin. compl.
- pt dena'ina
- pt denaina sin. compl.
- pt kenai sin. compl.
- pt kenaitze sin. compl.
- pt tanaina sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.
La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.
El terme dena'ina significa 'gent'.
Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.
La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.
El terme dena'ina significa 'gent'.
Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.
