Back to top
taw suluk taw suluk

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  tausug
  • ca  joloano sin. compl.
  • ca  moro sin. compl.
  • ca  sulu sin. compl.
  • ca  suluk sin. compl.
  • ca  tau suug sin. compl.
  • ca  taw sug sin. compl.
  • ca  taw suluk sin. compl.
  • ar  تاوسوغية
  • cy  Tausug
  • cy  Joloano sin. compl.
  • cy  Moro sin. compl.
  • cy  Sulu sin. compl.
  • cy  Suluk sin. compl.
  • cy  Tau suug sin. compl.
  • cy  Taw sug sin. compl.
  • cy  Taw suluk sin. compl.
  • de  Tausug
  • de  Joloano sin. compl.
  • de  Moro sin. compl.
  • de  Sulu sin. compl.
  • de  Suluk sin. compl.
  • de  Taw Sug sin. compl.
  • de  Taw Suluk sin. compl.
  • en  Tausug
  • en  Joloano sin. compl.
  • en  Moro sin. compl.
  • en  Sulu sin. compl.
  • en  Suluk sin. compl.
  • en  Tau Suug sin. compl.
  • en  Tausog sin. compl.
  • en  Taw Sug sin. compl.
  • en  Taw Suluk sin. compl.
  • es  tausugo
  • es  joloano sin. compl.
  • es  moro sin. compl.
  • es  sulu sin. compl.
  • es  suluk sin. compl.
  • es  tau suug sin. compl.
  • es  taw sug sin. compl.
  • es  taw suluk sin. compl.
  • eu  tausugera
  • eu  joloano sin. compl.
  • eu  moro sin. compl.
  • eu  sulu sin. compl.
  • eu  suluk sin. compl.
  • eu  tau suug sin. compl.
  • eu  tausug sin. compl.
  • eu  taw sug sin. compl.
  • eu  taw suluk sin. compl.
  • fr  tausug
  • fr  joloano sin. compl.
  • fr  moro sin. compl.
  • fr  sulu sin. compl.
  • fr  suluk sin. compl.
  • fr  tau suug sin. compl.
  • fr  taw sug sin. compl.
  • fr  taw suluk sin. compl.
  • gl  tausug
  • gl  joloano sin. compl.
  • gl  moro sin. compl.
  • gl  sulu sin. compl.
  • gl  suluk sin. compl.
  • gl  tau suug sin. compl.
  • gl  taw sug sin. compl.
  • gl  taw suluk sin. compl.
  • gn  tausug
  • gn  joloano sin. compl.
  • gn  moro sin. compl.
  • gn  sulu sin. compl.
  • gn  suluk sin. compl.
  • gn  tau suug sin. compl.
  • gn  taw sug sin. compl.
  • gn  taw suluk sin. compl.
  • it  tausug
  • it  joloano sin. compl.
  • it  moro sin. compl.
  • it  sulu sin. compl.
  • it  suluk sin. compl.
  • it  tau suug sin. compl.
  • it  taw sug sin. compl.
  • it  taw suluk sin. compl.
  • pt  tausug
  • pt  joloano sin. compl.
  • pt  moro sin. compl.
  • pt  sulu sin. compl.
  • pt  suluk sin. compl.
  • pt  tau suug sin. compl.
  • pt  taw sug sin. compl.
  • pt  taw suluk sin. compl.
  • zh  陶苏格语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El terme tausug fa referència al principal grup etnolingüístic de l'arxipèlag de Sulu. Els tausug són majoritàriament de religió musulmana i sembla que són originaris del nord-est de Mindanao, des d'on van emigrar a la regió sud-oest de les Filipines al segle XI.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen del nom tausug, el qual podria significar 'homes del corrent' (de tau ', home' i sug, 'corrent marí'), 'homes de Suug' (de tau, 'home' i Suug, antic nom de l'illa de Jolo) o 'homes valents' (de tau, 'home' i ma-isug, 'valent').

El territori tradicional de la llengua tausug és la zona de l'illa de Jolo. Actualment, s'utilitza com a llengua franca a Sulu, Basilan, Tawi-Tawi i sud de Palawan.

El tausug és la llengua majoritària a la província de Sulu, on es poden trobar 400.000 dels 700.000 parlants que hi ha a les Filipines: és la llengua dominant als municipis de Jolo, Indanan, Luuk, Pananaw, Parang, Patikul, Talipaw, Tapul i Maimbung; i és la llengua majoritària als municipis de Marunggas, Pata, Siasi i Tongkil. També es poden trobar uns 100.000 parlants d'aquesta llengua a l'estat de Sabah (Malàisia), principalment als districtes de Sempurna, Sandakan, Tawau, Lahad Datu, Labuk-Sugut i Kudat.

El tausug té poca variació dialectal i és lingüísticament propera al butuanon.
tawbuid tawbuid

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  batangan
  • ca  bangon sin. compl.
  • ca  taubuid sin. compl.
  • ca  tawbuid sin. compl.
  • ar  باتانغانية
  • cy  Batangan
  • cy  Bangon sin. compl.
  • cy  Taubuid sin. compl.
  • cy  Tawbuid sin. compl.
  • de  Batangan
  • de  Bangon sin. compl.
  • de  Taubuid sin. compl.
  • de  Tawbuid sin. compl.
  • en  Batangan
  • en  Bangon sin. compl.
  • en  Barangan sin. compl.
  • en  Eastern Tawbuid sin. compl.
  • en  Taubuid sin. compl.
  • en  Tawbuid sin. compl.
  • es  batangano
  • es  bangon sin. compl.
  • es  taubuid sin. compl.
  • es  tawbuid sin. compl.
  • eu  batanganera
  • eu  bangon sin. compl.
  • eu  batangan sin. compl.
  • eu  taubuid sin. compl.
  • eu  tawbuid sin. compl.
  • fr  batangan
  • fr  bangon sin. compl.
  • fr  taubuid sin. compl.
  • fr  tawbuid sin. compl.
  • gl  batangan
  • gl  bangon sin. compl.
  • gl  taubuid sin. compl.
  • gl  tawbuid sin. compl.
  • gn  vatangan
  • gn  taubuid sin. compl.
  • gn  tawbuid sin. compl.
  • gn  vangon sin. compl.
  • it  batangan
  • it  bangon sin. compl.
  • it  taubuid sin. compl.
  • it  tawbuid sin. compl.
  • pt  batangan
  • pt  bangon sin. compl.
  • pt  taubuid sin. compl.
  • pt  tawbuid sin. compl.
  • zh  巴唐安语

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El grup etnolingüístic batangan s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com mangyan, juntament amb els iraya, els alangan, els tadyawan, els buhid, els hanunoo, els ratagnon i els tao buid. El territori tradicional d'aquests grups se situa a les terres altes de l'interior de l'illa de Mindoro. A les terres baixes de Mindoro, en canvi, hi viuen majoritàriament altres grups no mangyan, com el tagal, el visaia i l'ilocano.

L'àrea lingüística del batangan limita amb zones on es parla alangan, tadyawan, buhid i tagal.

Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.

El terme batangan deriva de batan ('tronc d'un arbre caigut o talat') i an ('lloc').
tawi-tawi tawi-tawi

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines, Àsia > Malàisia

  • ca  sama (meridional)
  • ca  sama sibutu' sin. compl.
  • ca  sama tawi-tawi sin. compl.
  • ca  sinama sin. compl.
  • ca  tawi-tawi sin. compl.
  • ar  ساما (الجنوبية)
  • cy  Sama (Deheuol)
  • cy  Sama sibutu' sin. compl.
  • cy  Sama tawi-tawi sin. compl.
  • cy  Sinama sin. compl.
  • cy  Tawi-tawi sin. compl.
  • de  Süd-Sama
  • de  Sama Sibutu' sin. compl.
  • de  Sama Tawi-Tawi sin. compl.
  • de  Sinama sin. compl.
  • de  Tawi-Tawi sin. compl.
  • en  Southern Sama
  • en  Sama Sibutu sin. compl.
  • en  Sama Sibutu' sin. compl.
  • en  Sama Tawi-Tawi sin. compl.
  • en  Southern Sinama sin. compl.
  • es  sama (meridional)
  • es  sama sibutu sin. compl.
  • es  sama tawi-tawi sin. compl.
  • es  sinama sin. compl.
  • es  tawi-tawi sin. compl.
  • eu  hegoaldeko samera
  • eu  sama sin. compl.
  • eu  sama sibutu' sin. compl.
  • eu  sama tawi-tawi sin. compl.
  • eu  sinama sin. compl.
  • eu  tawi-tawi sin. compl.
  • fr  sama (méridional)
  • fr  sama sibutu' sin. compl.
  • fr  sama tawi-tawi sin. compl.
  • fr  sinama sin. compl.
  • fr  tawi-tawi sin. compl.
  • gl  sama (meridional)
  • gl  sama sibutu' sin. compl.
  • gl  sama tawi-tawi sin. compl.
  • gl  sinama sin. compl.
  • gl  tawi-tawi sin. compl.
  • gn  sama (meridional)
  • gn  sama sibutu' sin. compl.
  • gn  sama tawi-tawi sin. compl.
  • gn  sinama sin. compl.
  • gn  tawi-tawi sin. compl.
  • it  sama (meridionale)
  • it  ama sibutu' sin. compl.
  • it  sama tawi-tawi sin. compl.
  • it  sinama sin. compl.
  • it  tawi-tawi sin. compl.
  • pt  sama (meridional)
  • pt  sama sibutu' sin. compl.
  • pt  sama tawi-tawi sin. compl.
  • pt  sinama sin. compl.
  • pt  tawi-tawi sin. compl.
  • zh  萨马语(南部)
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines, Àsia > Malàisia

Definició
El sama (meridional) s'inclou dins les llengües anomenades sama. El terme sama (o samal) fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi, situats entre Mindanao i Sabah (Malàisia). Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.

El sama té una gran variació dialectal. De fet, bona part de les illes i pobles tenen la seva varietat. Moltes d'aquestes varietats tenen un elevat grau d'intercomprensió i poden formar un contínuum dialectal. Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els sama s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, yakan, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
tawit tawit

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  itawis
  • ca  ibannag-itawit sin. compl.
  • ca  itawes sin. compl.
  • ca  itawiq sin. compl.
  • ca  itawit sin. compl.
  • ca  tawit sin. compl.
  • ar  إيتاويسية
  • cy  Itawis
  • cy  Ibannag-itawit sin. compl.
  • cy  Itawes sin. compl.
  • cy  Itawiq sin. compl.
  • cy  Itawit sin. compl.
  • cy  Tawit sin. compl.
  • de  Itawis
  • de  Itawes sin. compl.
  • de  Itawit sin. compl.
  • de  Tawit sin. compl.
  • en  Itawit
  • en  Ibannag-Itawit sin. compl.
  • en  Itawes sin. compl.
  • en  Itawiq sin. compl.
  • en  Itawis sin. compl.
  • en  Tawit sin. compl.
  • es  itawit
  • es  ibannag-itawit sin. compl.
  • es  itawes sin. compl.
  • es  itawiq sin. compl.
  • es  itawis sin. compl.
  • es  tawit sin. compl.
  • eu  itawitera
  • eu  ibannag-itawit sin. compl.
  • eu  itawes sin. compl.
  • eu  itawiq sin. compl.
  • eu  itawis sin. compl.
  • eu  itawit sin. compl.
  • eu  tawit sin. compl.
  • fr  itawit
  • fr  ibannag-itawit sin. compl.
  • fr  itawes sin. compl.
  • fr  itawiq sin. compl.
  • fr  itawis sin. compl.
  • fr  itawit sin. compl.
  • gl  itawis
  • gl  ibannag-itawit sin. compl.
  • gl  itawes sin. compl.
  • gl  itawiq sin. compl.
  • gl  itawit sin. compl.
  • gl  tawit sin. compl.
  • gn  itawis
  • gn  ibannag-itawit sin. compl.
  • gn  itawes sin. compl.
  • gn  itawiq sin. compl.
  • gn  itawit sin. compl.
  • gn  tawit sin. compl.
  • it  itawis
  • it  ibannag-itawit sin. compl.
  • it  itawes sin. compl.
  • it  itawiq sin. compl.
  • it  itawit sin. compl.
  • it  tawit sin. compl.
  • pt  itawis
  • pt  ibannag-itawit sin. compl.
  • pt  itawes sin. compl.
  • pt  itawiq sin. compl.
  • pt  itawit sin. compl.
  • pt  tawit sin. compl.
  • zh  伊塔维斯语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
El terme itawis fa referència a un dels grups etnolingüístics localitzats tradicionalment al nord de Luzon, concretament a la província de Cagayan, on viuen també els grups ilocano, ibanag, malaweg, iraya i agta.

Els itawis són culturalment i lingüística propers als ibanag. Generalment, tenen com a segona llengua l'ilocano, el qual s'utilitza com a llengua franca al nord de l'illa de Luzon.

La denominació itawes significa 'gent de l'altra banda del riu', i deriva de tawit, 'de l'altra banda del riu', i el prefix i-, 'gent de'.
tawka tawka

Txibtxa > Txibtxa B, Amèrica > Hondures

  • ca  pech
  • ca  paya sin. compl.
  • ca  seco sin. compl.
  • ca  tawka sin. compl.
  • ca  taya sin. compl.
  • cod  pech
  • ar  بيتشية
  • cy  Pech
  • cy  Paya sin. compl.
  • cy  Seco sin. compl.
  • cy  Tawka sin. compl.
  • cy  Taya sin. compl.
  • de  Pech
  • de  Paya sin. compl.
  • de  Seco sin. compl.
  • de  Tawka sin. compl.
  • de  Taya sin. compl.
  • en  Pech
  • en  Paya sin. compl.
  • en  Seco sin. compl.
  • en  Tawka sin. compl.
  • en  Taya sin. compl.
  • es  pech
  • es  paya sin. compl.
  • es  seco sin. compl.
  • es  tawka sin. compl.
  • es  taya sin. compl.
  • eu  pechera
  • eu  paya sin. compl.
  • eu  seco sin. compl.
  • eu  tawka sin. compl.
  • eu  taya sin. compl.
  • fr  pech
  • fr  paya sin. compl.
  • fr  seco sin. compl.
  • fr  tawka sin. compl.
  • fr  taya sin. compl.
  • gn  pech
  • gn  paya sin. compl.
  • gn  seco sin. compl.
  • gn  tawka sin. compl.
  • gn  taya sin. compl.
  • it  pech
  • it  paya sin. compl.
  • it  seco sin. compl.
  • it  tawka sin. compl.
  • it  taya sin. compl.
  • ja  ペチ語
  • ja  セコ語 sin. compl.
  • ja  タヤ語 sin. compl.
  • ja  パヤ語 sin. compl.
  • ja  タウカ語 sin. compl.
  • nl  Pech
  • nl  Paya sin. compl.
  • nl  Seco sin. compl.
  • nl  Tawka sin. compl.
  • nl  Taya sin. compl.
  • pt  pech
  • pt  paya sin. compl.
  • pt  seco sin. compl.
  • pt  tawka sin. compl.
  • pt  taya sin. compl.
  • ru  Печ
  • ru  Тайя sin. compl.
  • ru  Пайя sin. compl.
  • ru  Секо sin. compl.
  • ru  Таука sin. compl.
  • zh  佩克语
  • zh  塔亚 sin. compl.
  • zh  塞科 sin. compl.
  • zh  帕亚 sin. compl.
  • zh  塔瓦卡 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa B, Amèrica > Hondures

Definició
Els pech estaven establerts a la costa de la Mosquítia, a l'actual zona fronterera d'Hondures amb Nicaragua, fins a mitjan segle XVII. Van fugir cap a l'interior a causa dels conqueridors espanyols i dels miskito. Els anys setanta del segle XX es va iniciar una gran explotació del seu territori, que va atraure molts colons. Sense cap reconeixement legal sobre el seu territori se n'han vist expulsats d'una bona part i viuen constantment amb la preocupació de perdre'l del tot. Actualment el 90% de la comunitat viu al departament d'Olancho; la resta, als departaments de Colón i Gracias a Dios. Són avui un dels grups indígenes més petits d'Hondures.

La cultura dels pech s'ha vist molt afectada per les influències externes en les darreres dècades, de manera que es troba en greu perill d'extinció. El 1985 van fundar la Federación de Tribus Indígenas Pech amb l'objectiu d'aconseguir el reconeixement i el suport del govern, i d'intentar preservar la seva llengua i la seva cultura, però no han aconseguit gran cosa. Alguns líders pech, per exemple, han impulsat projectes d'ensenyament bilingüe, com els que es desenvolupen en miskito, però no han rebut fins al moment cap mena de suport del govern.

Sembla que menys de la meitat de la comunitat parla la llengua pech amb fluïdesa, la qual està sent substituïda per l'espanyol i el miskito. Al municipi de Las Marías, per exemple, a causa de la influència de l'església, dels casaments mixtos entre miskito i pech, i posteriorment de l'ensenyament bilingüe en espanyol i miskito, actualment només una vintena de persones d'edat avançada, d'un total de prop de 500, parla encara pech. La major part de la població parla miskito; tots parlen espanyol. Fins i tot a Olancho, on es concentra el gruix de la població pech, la llengua es troba seriosament amenaçada. Parlar de la llengua pech utilitzant la denominació paya es considera pejoratiu.
taya taya

Txibtxa > Txibtxa B, Amèrica > Hondures

  • ca  pech
  • ca  paya sin. compl.
  • ca  seco sin. compl.
  • ca  tawka sin. compl.
  • ca  taya sin. compl.
  • cod  pech
  • ar  بيتشية
  • cy  Pech
  • cy  Paya sin. compl.
  • cy  Seco sin. compl.
  • cy  Tawka sin. compl.
  • cy  Taya sin. compl.
  • de  Pech
  • de  Paya sin. compl.
  • de  Seco sin. compl.
  • de  Tawka sin. compl.
  • de  Taya sin. compl.
  • en  Pech
  • en  Paya sin. compl.
  • en  Seco sin. compl.
  • en  Tawka sin. compl.
  • en  Taya sin. compl.
  • es  pech
  • es  paya sin. compl.
  • es  seco sin. compl.
  • es  tawka sin. compl.
  • es  taya sin. compl.
  • eu  pechera
  • eu  paya sin. compl.
  • eu  seco sin. compl.
  • eu  tawka sin. compl.
  • eu  taya sin. compl.
  • fr  pech
  • fr  paya sin. compl.
  • fr  seco sin. compl.
  • fr  tawka sin. compl.
  • fr  taya sin. compl.
  • gn  pech
  • gn  paya sin. compl.
  • gn  seco sin. compl.
  • gn  tawka sin. compl.
  • gn  taya sin. compl.
  • it  pech
  • it  paya sin. compl.
  • it  seco sin. compl.
  • it  tawka sin. compl.
  • it  taya sin. compl.
  • ja  ペチ語
  • ja  セコ語 sin. compl.
  • ja  タヤ語 sin. compl.
  • ja  パヤ語 sin. compl.
  • ja  タウカ語 sin. compl.
  • nl  Pech
  • nl  Paya sin. compl.
  • nl  Seco sin. compl.
  • nl  Tawka sin. compl.
  • nl  Taya sin. compl.
  • pt  pech
  • pt  paya sin. compl.
  • pt  seco sin. compl.
  • pt  tawka sin. compl.
  • pt  taya sin. compl.
  • ru  Печ
  • ru  Тайя sin. compl.
  • ru  Пайя sin. compl.
  • ru  Секо sin. compl.
  • ru  Таука sin. compl.
  • zh  佩克语
  • zh  塔亚 sin. compl.
  • zh  塞科 sin. compl.
  • zh  帕亚 sin. compl.
  • zh  塔瓦卡 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa B, Amèrica > Hondures

Definició
Els pech estaven establerts a la costa de la Mosquítia, a l'actual zona fronterera d'Hondures amb Nicaragua, fins a mitjan segle XVII. Van fugir cap a l'interior a causa dels conqueridors espanyols i dels miskito. Els anys setanta del segle XX es va iniciar una gran explotació del seu territori, que va atraure molts colons. Sense cap reconeixement legal sobre el seu territori se n'han vist expulsats d'una bona part i viuen constantment amb la preocupació de perdre'l del tot. Actualment el 90% de la comunitat viu al departament d'Olancho; la resta, als departaments de Colón i Gracias a Dios. Són avui un dels grups indígenes més petits d'Hondures.

La cultura dels pech s'ha vist molt afectada per les influències externes en les darreres dècades, de manera que es troba en greu perill d'extinció. El 1985 van fundar la Federación de Tribus Indígenas Pech amb l'objectiu d'aconseguir el reconeixement i el suport del govern, i d'intentar preservar la seva llengua i la seva cultura, però no han aconseguit gran cosa. Alguns líders pech, per exemple, han impulsat projectes d'ensenyament bilingüe, com els que es desenvolupen en miskito, però no han rebut fins al moment cap mena de suport del govern.

Sembla que menys de la meitat de la comunitat parla la llengua pech amb fluïdesa, la qual està sent substituïda per l'espanyol i el miskito. Al municipi de Las Marías, per exemple, a causa de la influència de l'església, dels casaments mixtos entre miskito i pech, i posteriorment de l'ensenyament bilingüe en espanyol i miskito, actualment només una vintena de persones d'edat avançada, d'un total de prop de 500, parla encara pech. La major part de la població parla miskito; tots parlen espanyol. Fins i tot a Olancho, on es concentra el gruix de la població pech, la llengua es troba seriosament amenaçada. Parlar de la llengua pech utilitzant la denominació paya es considera pejoratiu.
taze taze

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

  • ca  kreyé
  • ca  crenge sin. compl.
  • ca  crenye sin. compl.
  • ca  creye sin. compl.
  • ca  krem-ye sin. compl.
  • ca  kreye sin. compl.
  • ca  tage sin. compl.
  • ca  taze sin. compl.
  • ar  كريي
  • cy  Kreyé
  • cy  Crenge sin. compl.
  • cy  Crenye sin. compl.
  • cy  Creye sin. compl.
  • cy  Krem-ye sin. compl.
  • cy  Kreye sin. compl.
  • cy  Tage sin. compl.
  • cy  Taze sin. compl.
  • de  Kreyé
  • de  Crenge sin. compl.
  • de  Crenye sin. compl.
  • de  Creye sin. compl.
  • de  Krem-Ye sin. compl.
  • de  Krenye sin. compl.
  • de  Kreye sin. compl.
  • de  Tage sin. compl.
  • de  Taze sin. compl.
  • en  Kreye
  • en  Crange sin. compl.
  • en  Crenge sin. compl.
  • en  Crenye sin. compl.
  • en  Creye sin. compl.
  • en  Krem-Ye sin. compl.
  • en  Tage sin. compl.
  • en  Taze sin. compl.
  • es  kreyé
  • es  crenge sin. compl.
  • es  crenye sin. compl.
  • es  creye sin. compl.
  • es  krem-ye sin. compl.
  • es  kreye sin. compl.
  • es  tage sin. compl.
  • es  taze sin. compl.
  • eu  kreyeera
  • eu  crenge sin. compl.
  • eu  crenye sin. compl.
  • eu  creye sin. compl.
  • eu  krem-ye sin. compl.
  • eu  kreye sin. compl.
  • eu  tage sin. compl.
  • eu  taze sin. compl.
  • fr  kreyé
  • fr  crenge sin. compl.
  • fr  crenye sin. compl.
  • fr  creye sin. compl.
  • fr  krem-ye sin. compl.
  • fr  kreye sin. compl.
  • fr  tage sin. compl.
  • fr  taze sin. compl.
  • gl  kreyé
  • gl  crenge sin. compl.
  • gl  crenye sin. compl.
  • gl  creye sin. compl.
  • gl  krem-ye sin. compl.
  • gl  kreye sin. compl.
  • gl  tage sin. compl.
  • gl  taze sin. compl.
  • it  kreye
  • it  crenge sin. compl.
  • it  crenye sin. compl.
  • it  creye sin. compl.
  • it  krem-ye sin. compl.
  • it  tage sin. compl.
  • it  taze sin. compl.
  • ja  クレイェ語
  • nl  Kreyé
  • nl  Crenge sin. compl.
  • nl  Crenye sin. compl.
  • nl  Creye sin. compl.
  • nl  Krem-Ye sin. compl.
  • nl  Kreye sin. compl.
  • nl  Tage sin. compl.
  • nl  Taze sin. compl.
  • pt  kreye
  • pt  crenge sin. compl.
  • pt  crenye sin. compl.
  • pt  creye sin. compl.
  • pt  krem-ye sin. compl.
  • pt  krenjé sin. compl.
  • pt  kreyé sin. compl.
  • pt  tage sin. compl.
  • pt  taze sin. compl.
  • ru  Кренье
  • ru  Крейе sin. compl.
  • zh  克雷耶语
  • zh  克雷耶、克雷姆-耶、克伦赫、克伦耶、克雷耶、塔泽、塔赫 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definició
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

- l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó, kreyé i krikati),
- l'occidental (apinayé).

Alguns autors consideren que els grups orientals parlen tots la mateixa llengua, amb variants dialectals. D'altres, en canvi, les consideren llengües diferents.

L'any 2000 el grup ètnic kreyé estava integrat per uns 30 individus que parlaven ja majoritàriament portuguès. La llengua kreyé només comptava, doncs, amb uns quants darrers parlants.
tboli tboli

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines

  • ca  tboli
  • ca  t'boli sin. compl.
  • ca  tagabili sin. compl.
  • ca  tiboli sin. compl.
  • ar  تبولية
  • cy  Tboli
  • cy  T'boli sin. compl.
  • cy  Tagabili sin. compl.
  • cy  Tiboli sin. compl.
  • de  Tboli
  • de  T'boli sin. compl.
  • de  Tagabili sin. compl.
  • de  Tiboli sin. compl.
  • en  Tboli
  • en  T'boli sin. compl.
  • en  Tagabili sin. compl.
  • en  Tiboli sin. compl.
  • es  tboli
  • es  t'boli sin. compl.
  • es  tagabili sin. compl.
  • es  tiboli sin. compl.
  • eu  tboliera
  • eu  t'boli sin. compl.
  • eu  tagabili sin. compl.
  • eu  tboli sin. compl.
  • eu  tiboli sin. compl.
  • fr  tboli
  • fr  t'boli sin. compl.
  • fr  tagabili sin. compl.
  • fr  tiboli sin. compl.
  • gl  tboli
  • gl  t'boli sin. compl.
  • gl  tagabili sin. compl.
  • gl  tiboli sin. compl.
  • gn  tvoli
  • gn  t'boli sin. compl.
  • gn  tagabili sin. compl.
  • gn  tiboli sin. compl.
  • it  tboli
  • it  t'boli sin. compl.
  • it  tagabili sin. compl.
  • it  tiboli sin. compl.
  • pt  tboli
  • pt  t'boli sin. compl.
  • pt  tagabili sin. compl.
  • pt  tiboli sin. compl.
  • zh  特波利语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines

Definició
El terme tboli fa referència a un dels grups indígenes del sud de Mindanao, on viuen també els blaan, els bagobo i els tiruray.

El territori tradicional dels tboli se situa a la província de Cotabato del Sud, en una zona delimitada pel triangle format per les ciutats de Surallah, Polomolok i Kiamba. A l'interior d'aquest triangle hi ha tres llacs importants per als tboli: Sebu (el més gran i el més rellevant culturalment), Selutan (el més profund) i Lahit (el més petit).

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tboli s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tiruray, mansaka, mandaya, subanen i manobo.

La llengua tboli és lingüísticament propera al blaan.
tchade tchade

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  gude
  • ca  cheke sin. compl.
  • ca  goude sin. compl.
  • ca  mapodi sin. compl.
  • ca  mapuda sin. compl.
  • ca  mocigin sin. compl.
  • ca  motchekin sin. compl.
  • ca  mudaye sin. compl.
  • ca  shede sin. compl.
  • ca  tchade sin. compl.
  • de  Gude
  • de  Cheke sin. compl.
  • de  Mapodi sin. compl.
  • de  Tchade sin. compl.
  • en  Gude
  • en  Cheke sin. compl.
  • en  Goude sin. compl.
  • en  Mapodi sin. compl.
  • en  Mocigin/Mochekin sin. compl.
  • en  Mudaye sin. compl.
  • en  Shede/Chade sin. compl.
  • es  gude
  • es  cheke sin. compl.
  • es  goude sin. compl.
  • es  mapodi sin. compl.
  • es  mocigin/Mochekin sin. compl.
  • es  mudaye sin. compl.
  • es  shede/Chade sin. compl.
  • eu  gude
  • eu  cheke sin. compl.
  • eu  goude sin. compl.
  • eu  mapodi sin. compl.
  • eu  mocigin/Mochekin sin. compl.
  • eu  mudaye sin. compl.
  • eu  shede/Chade sin. compl.
  • fr  goudé
  • fr  cheke sin. compl.
  • fr  gude sin. compl.
  • fr  mapodi sin. compl.
  • fr  tchade sin. compl.
  • gl  gude
  • gl  cheke sin. compl.
  • gl  goude sin. compl.
  • gl  mapodi sin. compl.
  • gl  mocigin/Mochekin sin. compl.
  • gl  mudaye sin. compl.
  • gl  shede/Chade sin. compl.
  • it  gude
  • it  cheke sin. compl.
  • it  goude sin. compl.
  • it  mapodi sin. compl.
  • it  mocigin/Mochekin sin. compl.
  • it  mudaye sin. compl.
  • it  shede/Chade sin. compl.
  • nl  Gude
  • nl  Cheke sin. compl.
  • nl  Mapodi sin. compl.
  • nl  Tchade sin. compl.
  • pt  gude
  • pt  cheke sin. compl.
  • pt  goude sin. compl.
  • pt  mapodi sin. compl.
  • pt  mocigin/Mochekin sin. compl.
  • pt  mudaye sin. compl.
  • pt  shede/Chade sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gude és molt proper lingüísticament al jimi.

La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.

El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.

La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
tchakidjebe tchakidjebe

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

  • ca  dugwor
  • ca  dougour sin. compl.
  • ca  memekere sin. compl.
  • ca  mofu-dugwor sin. compl.
  • ca  tchakidjebe sin. compl.
  • cod  memekere
  • cod  mofu-dugwor
  • de  Dugwor
  • de  Memekere sin. compl.
  • de  Mofu-dugwor sin. compl.
  • de  Tchakidjebe sin. compl.
  • en  Dugwor
  • en  Chakidjebe sin. compl.
  • en  Dougour sin. compl.
  • en  Memekere sin. compl.
  • en  Mofu-dugwor sin. compl.
  • es  dugwor
  • es  chakidjebe sin. compl.
  • es  dougour sin. compl.
  • es  memekere sin. compl.
  • es  mofu-dugwor sin. compl.
  • eu  dugwor
  • eu  chakidjebe sin. compl.
  • eu  dougour sin. compl.
  • eu  memekere sin. compl.
  • eu  mofu-dugwor sin. compl.
  • fr  dougour
  • fr  dugwor sin. compl.
  • fr  memekere sin. compl.
  • fr  mofu-dugwor sin. compl.
  • fr  tchakidjebe sin. compl.
  • gl  dugwor
  • gl  chakidjebe sin. compl.
  • gl  dougour sin. compl.
  • gl  memekere sin. compl.
  • gl  mofu-dugwor sin. compl.
  • it  dugwor
  • it  chakidjebe sin. compl.
  • it  dougour sin. compl.
  • it  memekere sin. compl.
  • it  mofu-dugwor sin. compl.
  • nl  Dugwor
  • nl  Memekere sin. compl.
  • nl  Mofu-dugwor sin. compl.
  • nl  Tchakidjebe sin. compl.
  • pt  dugwor
  • pt  chakidjebe sin. compl.
  • pt  dougour sin. compl.
  • pt  memekere sin. compl.
  • pt  mofu-dugwor sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al dugwor, geogràficament i lingüísticament, són el muyang, el giziga del nord i el moloko.

El dugwor rep diferents noms a les diferents ciutats on es parla. Per exemple, a la ciutat de Dugwor es coneix com a mofu-dugwor i a Mekere com a memekere. No obstant això, entre els parlants hi ha consciència de parlar la mateixa llengua. Les diferències dialectals són mínimes.

És una llengua amb bona vitalitat: totes les activitats quotidianes de la comunitat es duen a terme en dugwor.

Tots els dugwors saben el ful i l'empren per a comunicar-se amb els altres grups de la regió. Els adults solen entendre les llengües veïnes moloko i merey, de manera que és possible la relació sense necessitat de llengua franca.

D'altra banda, l'alfabetització es fa en francès, per bé que només un 25% dels infants dugwors són escolaritzats i un percentatge encara més baix arriba a l'ensenyament secundari.