Back to top
umbundu umbundu

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Angola

  • ca  umbundu
  • ca  mbundu del sud sin. compl.
  • cod  úmbúndú
  • ar  أومبوندو
  • cy  Umbundu
  • cy  Mbundu deheuol sin. compl.
  • de  Umbundu
  • de  Mbundu sin. compl.
  • en  Umbundu
  • en  Ovimbundu sin. compl.
  • en  South Mbundu sin. compl.
  • es  umbudu
  • es  mbundu del sur sin. compl.
  • eu  umbundu
  • eu  hegoaldeko mbundu sin. compl.
  • fr  oumboundou
  • fr  mbundu du sud sin. compl.
  • fr  umbundu sin. compl.
  • gl  umbundu
  • gl  mbundu do sur sin. compl.
  • gn  umbundu
  • gn  mbundu ñembygua sin. compl.
  • it  umbundu
  • it  mbundu del sud sin. compl.
  • ja  ウンブンドゥ語
  • nl  Umbundu
  • nl  Zuidmbundu sin. compl.
  • pt  umbundu
  • pt  mbundu do sul sin. compl.
  • ru  Умбунду
  • ru  Южный мбунду sin. compl.
  • zh  姆本杜
  • scr  Alfabet llatí

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Angola

Definició
L'umbundu és la llengua del poble ovimbundu, el qual representa el 37% de la població d'Angola, per davant del kimbundu (25%) i el bakongo (13%). L'umbundu és la llengua bantú més difosa a Angola, amb més de cinc milions de parlants, i és emprada també com a llengua de comerç. Actualment, els parlants d'aquesta llengua solen conèixer també el portuguès, l'única llengua oficial a nivell estatal.

Els ovimbundus van ser la principal força darrere l'exèrcit rebel UNITA; les ciutats més importants dels ovimdundus, Huambo i Kuito, van ser totalment destruïdes entre 1992 i 1994, durant la guerra civil.
umua umua

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

  • ca  makuna
  • ca  buhagana sin. compl.
  • ca  emoa sin. compl.
  • ca  ide sin. compl.
  • ca  jepa-matsi sin. compl.
  • ca  macuna sin. compl.
  • ca  paneroa sin. compl.
  • ca  roea sin. compl.
  • ca  suroa sin. compl.
  • ca  tabotiro jejea sin. compl.
  • ca  umua sin. compl.
  • ca  wuhána sin. compl.
  • ca  yeba sin. compl.
  • ca  yepá-mahsá sin. compl.
  • ar  ماكونا
  • cy  Makuna
  • cy  Buhagana sin. compl.
  • cy  Emoa sin. compl.
  • cy  Ide sin. compl.
  • cy  Jepa-matsi sin. compl.
  • cy  Macuna sin. compl.
  • cy  Paneroa sin. compl.
  • cy  Roea sin. compl.
  • cy  Suroa sin. compl.
  • cy  Tabotiro jejea sin. compl.
  • cy  Umua sin. compl.
  • cy  Wuhána sin. compl.
  • cy  Yeba sin. compl.
  • cy  Yepá-mahsá sin. compl.
  • de  Macuna
  • de  Buhagana sin. compl.
  • de  Emoa sin. compl.
  • de  Ide sin. compl.
  • de  Jepa-Matsi sin. compl.
  • de  Makuna sin. compl.
  • de  Paneroa sin. compl.
  • de  Roea sin. compl.
  • de  Suroa sin. compl.
  • de  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • de  Umua sin. compl.
  • de  Wuhána sin. compl.
  • de  Yeba sin. compl.
  • de  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • en  Macuna
  • en  Buhagana sin. compl.
  • en  Emoa sin. compl.
  • en  Ide sin. compl.
  • en  Jepa-Matsi sin. compl.
  • en  Makuna sin. compl.
  • en  Paneroa sin. compl.
  • en  Roea sin. compl.
  • en  Suroa sin. compl.
  • en  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • en  Umua sin. compl.
  • en  Wuhána sin. compl.
  • en  Yeba sin. compl.
  • en  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • es  macuna
  • es  buhagana sin. compl.
  • es  emoa sin. compl.
  • es  ide sin. compl.
  • es  jepa-matsi sin. compl.
  • es  makuna sin. compl.
  • es  paneroa sin. compl.
  • es  roea sin. compl.
  • es  suroa sin. compl.
  • es  tabotiro jejea sin. compl.
  • es  umua sin. compl.
  • es  wuhána sin. compl.
  • es  yeba sin. compl.
  • es  yepá-mahsá sin. compl.
  • eu  makunera
  • eu  buhagana sin. compl.
  • eu  emoa sin. compl.
  • eu  ide sin. compl.
  • eu  jepa-matsi sin. compl.
  • eu  macuna sin. compl.
  • eu  makuna sin. compl.
  • eu  paneroa sin. compl.
  • eu  roea sin. compl.
  • eu  suroa sin. compl.
  • eu  tabotiro jejea sin. compl.
  • eu  umua sin. compl.
  • eu  wuhána sin. compl.
  • eu  yeba sin. compl.
  • eu  yepá-mahsá sin. compl.
  • fr  macuna
  • fr  buhagana sin. compl.
  • fr  emoa sin. compl.
  • fr  ide sin. compl.
  • fr  jepa-matsi sin. compl.
  • fr  makuna sin. compl.
  • fr  paneroa sin. compl.
  • fr  roea sin. compl.
  • fr  suroa sin. compl.
  • fr  tabotiro jejea sin. compl.
  • fr  umua sin. compl.
  • fr  wuhána sin. compl.
  • fr  yeba sin. compl.
  • fr  yepá-mahsá sin. compl.
  • gl  macuna
  • gl  buhagana sin. compl.
  • gl  emoa sin. compl.
  • gl  ide sin. compl.
  • gl  jepa-matsi sin. compl.
  • gl  makuna sin. compl.
  • gl  paneroa sin. compl.
  • gl  roea sin. compl.
  • gl  suroa sin. compl.
  • gl  tabotiro jejea sin. compl.
  • gl  umua sin. compl.
  • gl  wuhána sin. compl.
  • gl  yeba sin. compl.
  • gl  yepá-mahsá sin. compl.
  • it  macuna
  • it  buhagana sin. compl.
  • it  emoa sin. compl.
  • it  ide sin. compl.
  • it  jepa-matsi sin. compl.
  • it  makuna sin. compl.
  • it  paneroa sin. compl.
  • it  roea sin. compl.
  • it  suroa sin. compl.
  • it  tabotiro jejea sin. compl.
  • it  umua sin. compl.
  • it  wuhána sin. compl.
  • it  yeba sin. compl.
  • it  yepá-mahsá sin. compl.
  • ja  マクナ語
  • nl  Makuna
  • nl  Buhagana sin. compl.
  • nl  Emoa sin. compl.
  • nl  Ide sin. compl.
  • nl  Jepa-Matsi sin. compl.
  • nl  Macuna sin. compl.
  • nl  Paneroa sin. compl.
  • nl  Roea sin. compl.
  • nl  Suroa sin. compl.
  • nl  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • nl  Umua sin. compl.
  • nl  Wuhána sin. compl.
  • nl  Yeba sin. compl.
  • nl  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • pt  macuna
  • pt  buhagana sin. compl.
  • pt  emoa sin. compl.
  • pt  ide sin. compl.
  • pt  jepa-matsi sin. compl.
  • pt  makuna sin. compl.
  • pt  paneroa sin. compl.
  • pt  roea sin. compl.
  • pt  suroa sin. compl.
  • pt  tabotiro jejea sin. compl.
  • pt  umua sin. compl.
  • pt  wuhána sin. compl.
  • pt  yeba sin. compl.
  • pt  yepá-mahsá sin. compl.
  • ru  Макуна
  • ru  Вахана sin. compl.
  • ru  Бухагана sin. compl.
  • ru  Макуна-эрулия sin. compl.
  • zh  马库纳语
  • zh  马库纳、布哈加纳、罗艾阿、艾莫阿、伊德、耶巴、苏罗阿、塔博提罗-杰杰阿、乌穆瓦、乌哈纳、帕内罗阿、杰帕-马兹、耶帕-马萨 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definició
Tot i que els makunes viuen a l'àrea amazònica del Vaupés, no formen part del sistema exogàmic multilingüe que la caracteritza, segons el qual un conjunt d'ètnies mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Sembla que els makunes representen una excepció a la regla d'exogàmia lingüística, ja que es casen tant dins com fora del seu grup lingüístic.

Els makunes estan dividits en dotze clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial): yiba, saina, roea, hemoa, tabotihehea, buhabungana, siroa, hogoro siroa, umua, minowaringana, heañara i seara. Segons algunes fonts, els makunes no tenen un gentilici propi que inclogui la totalitat dels clans ni un nom per a la llengua; la màxima autodenominació és la del clan.

Els yahunes s'han integrat dins els makunes i n'han adoptat la llengua.
unami unami

Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  unami
  • ca  delaware sin. compl.
  • ca  lenape sin. compl.
  • cod  lenape
  • cy  Unami
  • cy  Delaware sin. compl.
  • cy  Lenape sin. compl.
  • de  Unami
  • de  Delaware sin. compl.
  • de  Lenape sin. compl.
  • en  Unami
  • en  Delaware sin. compl.
  • es  unamí
  • es  delaware sin. compl.
  • es  lenape sin. compl.
  • eu  unamiera
  • eu  delaware sin. compl.
  • eu  lenape sin. compl.
  • eu  unami sin. compl.
  • eu  unamiera sin. compl.
  • fr  unami
  • fr  delaware sin. compl.
  • fr  lenape sin. compl.
  • gl  unami
  • gl  delaware sin. compl.
  • gl  lenape sin. compl.
  • gn  unami
  • gn  delaware sin. compl.
  • gn  lenape sin. compl.
  • it  unami
  • it  delaware sin. compl.
  • it  lenape sin. compl.
  • pt  unami
  • pt  delaware sin. compl.
  • pt  lenape sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Els unamis són originaris del sud de Nova Jersey, de Pennsilvània i de Delaware. Els colonitzadors europeus hi van entrar en contacte l'any 1609. La comunitat va passar per diverses relocalitzacions fins a situar-se a Oklahoma.

A final del segle XIX es van recloure els infants unamis en internats on la llengua o qualsevol manifestació cultural indígena estaven prohibides. Va ser la consolidació de la decadència de la llengua.

La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

L'unami i el munsi formen un petit grup lingüístic, el delaware. Dins l'unami, es distingeixen les varietats dialectals del nord, que ja estan extingides, i les del sud, que compten amb molt pocs parlants.

Els intents actuals de revitalització de la llengua volen unificar l'unami i el munsi per tal de tenir una comunitat més gran i augmentar, així, les possibilitats d'èxit del procés de revitalització.

El grup ètnic s'autodenomina lenape, que significa 'persones corrents'. Els europeus els van anomenar delaware.
ungie ungie

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

  • ca  ngie
  • ca  angie sin. compl.
  • ca  baminge sin. compl.
  • ca  baninge sin. compl.
  • ca  mengum sin. compl.
  • ca  mingi sin. compl.
  • ca  ngi sin. compl.
  • ca  ugie sin. compl.
  • ca  ungie sin. compl.
  • de  Ngie
  • de  Angie sin. compl.
  • de  Baninge sin. compl.
  • de  Mingi sin. compl.
  • de  Ngi sin. compl.
  • en  Ngie
  • en  Angie sin. compl.
  • en  Baminge/baninge sin. compl.
  • en  Mengum sin. compl.
  • en  Mingi/Ngi sin. compl.
  • en  Ugie sin. compl.
  • en  Ungie sin. compl.
  • es  ngie
  • es  angie sin. compl.
  • es  baminge/baninge sin. compl.
  • es  mengum sin. compl.
  • es  mingi/Ngi sin. compl.
  • es  ugie sin. compl.
  • es  ungie sin. compl.
  • eu  ngie
  • eu  angie sin. compl.
  • eu  baminge/baninge sin. compl.
  • eu  mengum sin. compl.
  • eu  mingi/Ngi sin. compl.
  • eu  ugie sin. compl.
  • eu  ungie sin. compl.
  • fr  ngie
  • fr  angie sin. compl.
  • fr  baninge sin. compl.
  • fr  mingi sin. compl.
  • fr  ngi sin. compl.
  • gl  ngie
  • gl  angie sin. compl.
  • gl  baminge/baninge sin. compl.
  • gl  mengum sin. compl.
  • gl  mingi/Ngi sin. compl.
  • gl  ugie sin. compl.
  • gl  ungie sin. compl.
  • it  ngie
  • it  angie sin. compl.
  • it  baminge/baninge sin. compl.
  • it  mengum sin. compl.
  • it  mingi/Ngi sin. compl.
  • it  ugie sin. compl.
  • it  ungie sin. compl.
  • nl  Ngie
  • nl  Angie sin. compl.
  • nl  Baninge sin. compl.
  • nl  Mingi sin. compl.
  • nl  Ngi sin. compl.
  • pt  ngie
  • pt  angie sin. compl.
  • pt  baminge/baninge sin. compl.
  • pt  mengum sin. compl.
  • pt  mingi/Ngi sin. compl.
  • pt  ugie sin. compl.
  • pt  ungie sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definició
El ngie és parlat a dinou pobles al nord de Widekum i al sud d'Oshie, a l'àrea de Bamenda. La comunitat s'autodenomina ngie, però alguns grups veïns fan servir altres noms, com ara ungie o baminge. A la part occidental del territori ngie, als pobles d'Esaw, Bassic, Abichia, Echia i Nkon, hi ha un subgrup que parla una variant anomenada mengum o igumanyang; la distància entre el mengum i el ngie és prou important, de manera que alguns autors les consideren llengües diferents. Dins del ngie pròpiament dit, hi ha tan sols petites diferències dialectals, especialment entre els pobles centrals i els dos del sud, Akuwu i Azem. El ngie s'inclou dins el grup momo.

Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.

Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.

L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.
unietti unietti

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental, Àfrica > Sudan

  • ca  afitti, n m
  • ca  dinik, n m sin. compl.
  • ca  ditti, n m sin. compl.
  • ca  unietti, n m sin. compl.
  • en  Afitti, n
  • en  Dinik, n
  • en  Ditti, n
  • en  Unietti, n
  • es  afitti, n m
  • es  dinik, n m
  • es  ditti, n m
  • es  unietti, n m
  • fr  afitti, n m
  • fr  dinik, n m
  • fr  ditti, n m
  • fr  unietti, n m

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental, Àfrica > Sudan

Definició
Llengua nilosahariana parlada a la província de Kordofan del Nord, al Sudan. Té uns 4.000 parlants.
uomo uomo

Txapakura > Txapakura del sud, Amèrica > Brasil

  • ca  wari
  • ca  jaru sin. compl.
  • ca  orowari sin. compl.
  • ca  pacaas nova sin. compl.
  • ca  pakaa nova sin. compl.
  • ca  pakaanova sin. compl.
  • ca  uari sin. compl.
  • ca  uomo sin. compl.
  • cod  wari
  • ar  وارية
  • cy  Wari
  • cy  Jaru sin. compl.
  • cy  Orowari sin. compl.
  • cy  Pacaas nova sin. compl.
  • cy  Pakaa nova sin. compl.
  • cy  Pakaanova sin. compl.
  • cy  Uari sin. compl.
  • cy  Uomo sin. compl.
  • de  Wari
  • de  Jaru sin. compl.
  • de  Orowari sin. compl.
  • de  Pacaas Nova sin. compl.
  • de  Pakaa Nova sin. compl.
  • de  Pakaanova sin. compl.
  • de  Uari sin. compl.
  • de  Uomo sin. compl.
  • en  Wari
  • en  Jaru sin. compl.
  • en  Oro Wari sin. compl.
  • en  Pacaas Nova sin. compl.
  • en  Pacaas Novos sin. compl.
  • en  Pacahanovo sin. compl.
  • en  Pakaa Nova sin. compl.
  • en  Pakaanova sin. compl.
  • en  Pakaanovas sin. compl.
  • en  Pakaásnovos sin. compl.
  • en  Uomo sin. compl.
  • es  wari
  • es  jaru sin. compl.
  • es  orowari sin. compl.
  • es  pacaas nova sin. compl.
  • es  pakaa nova sin. compl.
  • es  pakaanova sin. compl.
  • es  uari sin. compl.
  • es  uomo sin. compl.
  • eu  wariera
  • eu  jaru sin. compl.
  • eu  orowari sin. compl.
  • eu  pacaas nova sin. compl.
  • eu  pakaa nova sin. compl.
  • eu  pakaanova sin. compl.
  • eu  uari sin. compl.
  • eu  uomo sin. compl.
  • fr  wari
  • fr  jaru sin. compl.
  • fr  orowari sin. compl.
  • fr  pacaas nova sin. compl.
  • fr  pakaa nova sin. compl.
  • fr  pakaanova sin. compl.
  • fr  uari sin. compl.
  • fr  uomo sin. compl.
  • gn  wari
  • gn  jaru sin. compl.
  • gn  orowari sin. compl.
  • gn  pacaas nova sin. compl.
  • gn  pakaa nova sin. compl.
  • gn  pakaanova sin. compl.
  • gn  uari sin. compl.
  • gn  uomo sin. compl.
  • it  pakaanovova
  • it  jaru sin. compl.
  • it  orowari sin. compl.
  • it  pacaas nova sin. compl.
  • it  pakaa nova sin. compl.
  • it  pakaanovos sin. compl.
  • it  uari sin. compl.
  • it  uomo sin. compl.
  • ja  ワリ語
  • ja  ウアリ語 sin. compl.
  • ja  ウオモ語 sin. compl.
  • ja  ジャル語 sin. compl.
  • ja  オロワリ語 sin. compl.
  • ja  パカアノバ語 sin. compl.
  • ja  パカア・ノバ語 sin. compl.
  • ja  パカアス・ノバ語 sin. compl.
  • nl  Wari
  • nl  Jaru sin. compl.
  • nl  Orowari sin. compl.
  • nl  Pacaas Nova sin. compl.
  • nl  Pakaa Nova sin. compl.
  • nl  Pakaanova sin. compl.
  • nl  Uari sin. compl.
  • nl  Uomo sin. compl.
  • pt  wari
  • pt  jaru sin. compl.
  • pt  orowari sin. compl.
  • pt  pacaas nova sin. compl.
  • pt  pakaa nova sin. compl.
  • pt  pakaanova sin. compl.
  • pt  uari sin. compl.
  • pt  uomo sin. compl.
  • ru  Вари
  • ru  Жару sin. compl.
  • ru  Оро вари sin. compl.
  • ru  Пакаа нова sin. compl.
  • ru  Пакааш нова sin. compl.
  • ru  Уари sin. compl.
  • ru  Уомо sin. compl.
  • ru  Пакааш новуш sin. compl.
  • ru  Оровари sin. compl.
  • zh  瓦利语

Txapakura > Txapakura del sud, Amèrica > Brasil

Definició
La família txapakura no ha estat estudiada en profunditat fins a final del segle XX. La classificació interna encara no s'ha establert, ja que falten estudis sobre les llengües. La majoria ja s'han extingit.

L'autodenominació wari del grup ètnic significa 'gent' o 'nosaltres'. A final del segle XIX habitaven una àmplia zona al sud-oest amazònic (marge dret del riu Pacaas Novos i Mamorè). Els explotadors de cautxú els van fer refugiar en zones de més difícil accés a les capçaleres dels rius.

Vers el 1960, el servei de protecció dels indis els va ubicar en els assentaments actuals.
upland yuman upland yuman

Yuma > Pai, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  yuma de terres altes
  • ca  northern pai sin. compl.
  • ca  pai sin. compl.
  • ca  upland yuman sin. compl.
  • de  Upland Yuman
  • en  Upland Yuman/ Pai
  • en  Northern pai sin. compl.
  • es  yuma de tierras altas / Pai
  • es  northern pai sin. compl.
  • es  upland yuman sin. compl.
  • eu  yuma de tierras altas / Pai
  • eu  northern pai sin. compl.
  • eu  upland yuman sin. compl.
  • fr  pai du Nord
  • fr  upland Yuman sin. compl.
  • gl  yuma das terras altas / Pai
  • gl  northern pai sin. compl.
  • gl  upland yuman sin. compl.
  • it  yuma delle terre alte
  • it  northern pai sin. compl.
  • it  pai sin. compl.
  • it  upland yuman sin. compl.
  • nl  Noordelijk Yuma
  • nl  Upland Yuman sin. compl.
  • pt  yuma das terras altas / Pai
  • pt  northern pai sin. compl.
  • pt  upland yuman sin. compl.

Yuma > Pai, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
La família yuma s'estén al llarg del riu Colorado a l'extrem sud de Califòrnia i el nord de Baixa Califòrnia, i per l'oest d'Arizona i nord de Sonora.

Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.

Algunes varietats lingüístiques de la branca pai són parcialment intercomprensibles. Les diferències s'han potenciat en el nivell lèxic arran del contacte amb els europeus, ja que els mots manllevats a la llengua dominant seran anglesos o espanyols segons es parlin a Mèxic (paipai, kiliwa) o als Estats Units (yuma de terres altes).

El yuma de terres altes consta dels següents dialectes: havasupai (mig miler de parlants), hualapai (uns 1.000 parlants), yavapai tolkapaya (un centenar de parlants), a la zona més occidental; yavape al nord-est, i kewevkapaya al sud-est.

El grup havasupai vivia originàriament a Cataract Canyon (nord-oest d'Arizona). El hualapai ocupava el territori delimitat al nord i l'oest pel riu Colorado (nord-oest d'Arizona). Els yavapais habitaven el centre i centre-oest d'Arizona.

Al segle XIX les comunitats van patir un fort descens demogràfic provocat per epidèmies i batalles amb les tropes dels Estats Units durant la febre de l'or. Tots van ser obligats a recloure's en reserves.

Segons un conte del patrimoni oral dels yavapais, fa uns 200 anys un home yavapai va migrar cap al sud amb la seva família i va fundar una nova comunitat al nord de Baixa Califòrnia: són els paipais, un grup ètnic parlant d'una altra llengua pai.

Les varietats havasupai i hualapai encara s'ensenyen als infants com a llengües familiars, de manera que tenen garantida la supervivència almenys una generació.

Totes les varietats del yuma de terres altes s'escriuen mitjançant l'alfabet llatí. A les escoles se n'ensenyen nocions bàsiques.

El havasupai i el hualapai s'escriuen segons convencions ortogràfiques consensuades a la segona meitat del segle XX. Per raons identitàries, les dues comunitats van decidir elaborar ortografies diferenciades, tot i que les varietats lingüístiques són molt properes.
upper kuskokwim upper kuskokwim

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  alt kuskokwim
  • ca  kolchan sin. compl.
  • ca  mcgrath ingalik sin. compl.
  • ca  upper kuskokwim sin. compl.
  • cy  Uchel Kuskokwim
  • cy  Kolchan sin. compl.
  • cy  Mcgrath ingalik sin. compl.
  • cy  Upper kuskokwim sin. compl.
  • de  Upper Kuskokwim
  • de  Kolchan sin. compl.
  • de  Mcgrath Ingalik sin. compl.
  • de  Oberes Kuskokwim sin. compl.
  • en  Upper Kuskokwim
  • en  Kolchan sin. compl.
  • en  Mcgrath Ingalik sin. compl.
  • es  alto kuskokuín
  • es  kolchan sin. compl.
  • es  mcgrath ingalik sin. compl.
  • es  upper kuskokwim sin. compl.
  • eu  goi kuskokwimera
  • eu  kolchan sin. compl.
  • eu  mcgrath ingalik sin. compl.
  • eu  upper kuskokwim sin. compl.
  • fr  kolchan
  • fr  goltsan sin. compl.
  • fr  mcgrath ingalik sin. compl.
  • fr  upper kuskokwim sin. compl.
  • gl  alto kuskokwim
  • gl  kolchan sin. compl.
  • gl  mcgrath ingalik sin. compl.
  • gl  upper kuskokwim sin. compl.
  • gn  alto kuskokwim
  • gn  kolchan sin. compl.
  • gn  mcgrath ingalik sin. compl.
  • gn  upper kuskokwim sin. compl.
  • it  alto kuskokwim
  • it  kolchan sin. compl.
  • it  mcgrath ingalik sin. compl.
  • it  upper kuskokwim sin. compl.
  • pt  kuskokwim superior
  • pt  kolchan sin. compl.
  • pt  mcgrath ingalik sin. compl.
  • pt  upper kuskokwim sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'especificació alt de la designació alt kuskokwim és merament geogràfica. És a dir, no parlem de la llengua alt kuskokwim per oposició a una llengua baix kuskokwim, que no existeix.

L'alt kuskokwim no es va estudiar fins a la segona meitat del segle XX i en un principi es va considerar una varietat dialectal del deg xinag. És parcialment intel·ligible amb el tanana septentrional i amb el deg xinag.

Només els membres més grans de la comunitat, integrada per uns 160 individus, conserven la llengua. L'alt kuskokwim, doncs, es troba en un avançat procés d'extinció.

Tal com passa amb el deg xinag, per als kuskokwims la designació ingalik té fortes connotacions pejoratives.
upper tanana upper tanana

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  alt tanana
  • ca  nabesna sin. compl.
  • ca  upper tanana sin. compl.
  • cy  Uchel Tanana
  • cy  Nabesna sin. compl.
  • cy  Upper tanana sin. compl.
  • de  Upper Tanana
  • de  Nabesna sin. compl.
  • de  Oberes Tanana sin. compl.
  • en  Upper Tanana
  • en  Nabesna sin. compl.
  • es  alto tanana
  • es  nabesna sin. compl.
  • es  upper tanana sin. compl.
  • eu  goi tananera
  • eu  nabesna sin. compl.
  • eu  upper tanana sin. compl.
  • fr  upper tanana
  • fr  haut tanana sin. compl.
  • fr  nabesna sin. compl.
  • gl  alto tanana
  • gl  nabesna sin. compl.
  • gl  upper tanana sin. compl.
  • gn  alto tanana
  • gn  nabesna sin. compl.
  • gn  upper tanana sin. compl.
  • it  tanana superiore
  • it  nabesna sin. compl.
  • it  upper tanana sin. compl.
  • pt  tanana superior
  • pt  nabesna sin. compl.
  • pt  upper tanana sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'alt tanana té cinc dialectes: el de Nabesna, el de Tetlin, el de Northway, el de Scottie Creek (a Alaska), i el canadenc.

Tots els parlants d'alt tanana són d'edat avançada. La llengua ja no es transmet a les generacions joves, una característica de les llengües en vies d'extinció.
upsaroka upsaroka

Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  crow
  • ca  apsaalooke sin. compl.
  • ca  apsaloka sin. compl.
  • ca  apsaroka sin. compl.
  • ca  upsaroka sin. compl.
  • cod  apsaalooke
  • de  Crow
  • de  Apsaalooke sin. compl.
  • en  Crow
  • en  apsaalooke sin. compl.
  • en  Apsaloka sin. compl.
  • en  Apsaroka sin. compl.
  • en  Upsaroka sin. compl.
  • es  crow
  • es  apsaalooke sin. compl.
  • es  apsaloka sin. compl.
  • es  apsaroka sin. compl.
  • es  upsaroka sin. compl.
  • eu  crow
  • eu  apsaalooke sin. compl.
  • eu  apsaloka sin. compl.
  • eu  apsaroka sin. compl.
  • eu  upsaroka sin. compl.
  • fr  crow
  • fr  apsaloka sin. compl.
  • fr  apsaroka sin. compl.
  • fr  upsaroka sin. compl.
  • gl  crow
  • gl  apsaalooke sin. compl.
  • gl  apsaloka sin. compl.
  • gl  apsaroka sin. compl.
  • gl  upsaroka sin. compl.
  • it  crow
  • it  apsaalooke sin. compl.
  • it  apsaloka sin. compl.
  • it  apsaroka sin. compl.
  • it  upsaroka sin. compl.
  • nl  Crow
  • nl  Apsaloka sin. compl.
  • nl  Apsaroka sin. compl.
  • nl  Upsaroka sin. compl.
  • pt  crow
  • pt  apsaalooke sin. compl.
  • pt  apsaloka sin. compl.
  • pt  apsaroka sin. compl.
  • pt  upsaroka sin. compl.

Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansasi i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.

Hi ha evidències que en el passat els crows i els hidatses integraven un únic grup amb una única llengua pròpia. En algun moment durant el segle XVIII, però, els crows es van escindir i van migrar cap a l'oest. A partir d'aquell moment, la llengua es va anar diferenciant fins al punt de no ser intercomprensible.

El crow és una de les llengües indígenes de Amèrica del Nord més parlada. La major part dels parlants actuals de crow són adults. També hi ha, però, un grup de parlants joves i infants, ja que la llengua encara es transmet -molt parcialment- a les noves generacions.

Tota la comunitat crow és competent en anglès. Només una part dels monolingües d'anglès entenen el crow.