Back to top
vacacocha vacacocha

Aïllada, Amèrica > Perú

  • ca  awshiri
  • ca  abishira sin. compl.
  • ca  aushiri sin. compl.
  • ca  auxira sin. compl.
  • ca  tutapishco sin. compl.
  • ca  vacacocha sin. compl.
  • cod  tekiráka
  • ar  الأوشيرية
  • cy  Awshiri
  • cy  Abishira sin. compl.
  • cy  Aushiri sin. compl.
  • cy  Auxira sin. compl.
  • cy  Tutapishco sin. compl.
  • cy  Vacacocha sin. compl.
  • de  Abishira
  • de  Aushiri sin. compl.
  • de  Auxira sin. compl.
  • de  Avishiri sin. compl.
  • de  Awshiri sin. compl.
  • de  Tekiraka sin. compl.
  • de  Tequiraca sin. compl.
  • en  Abishira
  • en  Abigira sin. compl.
  • en  Abijira sin. compl.
  • en  Abiquira sin. compl.
  • en  Agouisiri sin. compl.
  • en  Auishiri sin. compl.
  • en  Avirxiri sin. compl.
  • en  Avishita sin. compl.
  • en  Awshiri sin. compl.
  • en  Ixignor sin. compl.
  • en  Tequraca sin. compl.
  • en  Vacacocha sin. compl.
  • es  awshiri
  • es  abishira sin. compl.
  • es  aushiri sin. compl.
  • es  auxira sin. compl.
  • es  tutapishco sin. compl.
  • es  vacachoca sin. compl.
  • eu  awshiriera
  • eu  abishira sin. compl.
  • eu  aushiri sin. compl.
  • eu  auxira sin. compl.
  • eu  tutapishco sin. compl.
  • eu  vacacocha sin. compl.
  • fr  aushiri
  • fr  abishira sin. compl.
  • fr  auxira sin. compl.
  • fr  awshiri sin. compl.
  • fr  tutapishco sin. compl.
  • fr  vacacocha sin. compl.
  • gn  awshiri
  • gn  abishira sin. compl.
  • gn  aushiri sin. compl.
  • gn  auxira sin. compl.
  • gn  tutapishco sin. compl.
  • gn  vacacocha sin. compl.
  • it  awshiri
  • it  abishira sin. compl.
  • it  aushiri sin. compl.
  • it  auxira sin. compl.
  • it  tutapishco sin. compl.
  • it  vacacocha sin. compl.
  • ja  アウシリ語
  • ja  アウシラ語 sin. compl.
  • ja  アビシラ語 sin. compl.
  • ja  バカコチャ語 sin. compl.
  • ja  トゥタピシュコ語 sin. compl.
  • nl  Awshiri
  • nl  Abishira sin. compl.
  • nl  Aushiri sin. compl.
  • nl  Auxira sin. compl.
  • nl  Tutapishco sin. compl.
  • nl  Vacacocha sin. compl.
  • pt  awshiri
  • pt  abishira sin. compl.
  • pt  aushiri sin. compl.
  • pt  auxira sin. compl.
  • pt  tutapishco sin. compl.
  • pt  vacacocha sin. compl.
  • ru  Аушири
  • ru  Аушира sin. compl.
  • ru  Абихира sin. compl.
  • ru  Абишира sin. compl.
  • ru  Авишита sin. compl.
  • ru  Вакакоча sin. compl.
  • ru  Тутапишко sin. compl.
  • zh  奥什利语
  • zh  奥希利、奥希拉、阿比希拉、图塔皮什科、瓦卡可查 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Perú

Definició
Els jesuïtes van ser els primers a testimoniar la presència d'awshiris, que anomenaven abijira o avishita, entre els rius Napo i Curarai des del segle XVI, en una zona avui parcialment en territori equatorià.

El terme awshiri ha estat sovint utilitzat per a fer referència a tres idiomes o grups ètnics diferents repetidament confosos: el zàparo, el waorani i l'awshiri pròpiament dit. Alguns autors han inclòs aquesta llengua dins la família zàparo. L'awshiri també s'anomena tutapishco, terme usat també per a referir-se al mai huna, de la família lingüística tukano.

Cap a 1930 sembla que hi havia uns 30 o 40 individus a la zona del riu Tiputini i 25 més al llac Vacacocha, els quals solien fer incursions en territori dels siones i secoyes. Ja en aquesta època molts awshiris parlaven quítxua.

Aquesta llengua es pot considerar extingida, ja que ha estat substituïda pel quítxua. Com a molt, pot haver-hi encara algun parlant d'edat avançada. No és clar si han mantingut una identitat pròpia com a grup ètnic.
vadiya vadiya

Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Índia

  • ca  oriya
  • ca  odri sin. compl.
  • ca  odrum sin. compl.
  • ca  oliya sin. compl.
  • ca  orissa sin. compl.
  • ca  uriya sin. compl.
  • ca  utkali sin. compl.
  • ca  vadiya sin. compl.
  • ca  yudhia sin. compl.
  • cod  oŗiā
  • ar  أورية
  • cy  Oriya
  • cy  Odri sin. compl.
  • cy  Odrum sin. compl.
  • cy  Oliya sin. compl.
  • cy  Orissa sin. compl.
  • cy  Uriya sin. compl.
  • cy  Utkali sin. compl.
  • cy  Vadiya sin. compl.
  • cy  Yudhia sin. compl.
  • de  Oriya
  • de  Odri sin. compl.
  • de  Odrum sin. compl.
  • de  Oliya sin. compl.
  • de  Orissa sin. compl.
  • de  Uriya sin. compl.
  • de  Utkali sin. compl.
  • de  Vadiya sin. compl.
  • de  Yudhia sin. compl.
  • en  Oriya
  • en  Odri sin. compl.
  • en  Odrum sin. compl.
  • en  Oliya sin. compl.
  • en  Orissa sin. compl.
  • en  Uriya sin. compl.
  • en  Utkali sin. compl.
  • en  Vadiya sin. compl.
  • en  Yudhia sin. compl.
  • es  oriya
  • es  odri sin. compl.
  • es  odrum sin. compl.
  • es  oliya sin. compl.
  • es  orissa sin. compl.
  • es  uriya sin. compl.
  • es  utkali sin. compl.
  • es  vadiya sin. compl.
  • es  yudhia sin. compl.
  • eu  oryera
  • eu  odri sin. compl.
  • eu  odrum sin. compl.
  • eu  oliya sin. compl.
  • eu  orissa sin. compl.
  • eu  uriya sin. compl.
  • eu  utkali sin. compl.
  • eu  vadiya sin. compl.
  • eu  yudhia sin. compl.
  • fr  oriya
  • fr  odri sin. compl.
  • fr  odrum sin. compl.
  • fr  oliya sin. compl.
  • fr  orissa sin. compl.
  • fr  uriya sin. compl.
  • fr  utkali sin. compl.
  • fr  vadiya sin. compl.
  • fr  yudhia sin. compl.
  • gl  oriya
  • gl  odri sin. compl.
  • gl  odrum sin. compl.
  • gl  oliya sin. compl.
  • gl  orissa sin. compl.
  • gl  uriya sin. compl.
  • gl  utkali sin. compl.
  • gl  vadiya sin. compl.
  • gl  yudhia sin. compl.
  • gn  orija
  • gn  odri sin. compl.
  • gn  odrum sin. compl.
  • gn  oliya sin. compl.
  • gn  orissa sin. compl.
  • gn  uriya sin. compl.
  • gn  utkali sin. compl.
  • gn  vadiya sin. compl.
  • gn  yudhia sin. compl.
  • it  oriya
  • it  odri sin. compl.
  • it  odrum sin. compl.
  • it  oliya sin. compl.
  • it  orissa sin. compl.
  • it  uriya sin. compl.
  • it  utkali sin. compl.
  • it  vadiya sin. compl.
  • it  yudhia sin. compl.
  • ja  オリヤー語
  • nl  Oriya
  • nl  Odri sin. compl.
  • nl  Oliya sin. compl.
  • nl  Orissa sin. compl.
  • nl  Uriya sin. compl.
  • nl  Utkali sin. compl.
  • nl  Vadiya sin. compl.
  • pt  oriya
  • pt  odri sin. compl.
  • pt  odrum sin. compl.
  • pt  oliya sin. compl.
  • pt  orissa sin. compl.
  • pt  uriya sin. compl.
  • pt  utkali sin. compl.
  • pt  vadiya sin. compl.
  • pt  yudhia sin. compl.
  • ru  Ория
  • ru  Урья sin. compl.
  • ru  Одри sin. compl.
  • ru  Юдхья sin. compl.
  • ru  Уткали sin. compl.
  • zh  奥里亚语
  • scr  Alfabet oriya
  • num  Sistema oriya

Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Índia

Definició
Dins el grup de les llengües índiques, l'oriya és especialment proper al bengalí, el maithili i l'assamès. De fet, l'oriya, com les llengües esmentades, és descendent de la llengua pràcrit. Des del punt de vista dels manlleus, l'oriya és una de les llengües del nord de l'Índia amb un influx menor del persa.

Els dialectes de l'oriya són el mughalbandi (que ha servit de base per a l'estàndard oriya), oriya meridional, oriya nord-occidental, oriya occidental (o sambalpuri), oriya de Balasore del nord, oriya de Midnapore i halbi. La manca d'intercomprensió entre parlants d'alguns dialectes distants fa necessari recórrer a la varietat estàndard de la llengua.

La tradició literària de l'oriya, força rica, es remunta al segle XIII. La llengua literària oriya es va anar desenvolupant sobretot mitjançant la traducció d'obres clàssiques índies, com ara el Mahabharata i el Ramayana, entre moltes altres. L'oriya s'escriu en un sil·labari propi, derivat del brahmi, que data dels segles XIV-XV.

S'ha produït una emigració important, a la recerca de feina, cap a l'estat de Gujarat, de manera que Surat s'ha convertit en la segona ciutat de l'Índia amb més parlants d'oriya.
valencià valencià

Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Andorra, Europa > Espanya, Europa > França, Europa > Itàlia

  • ca  català
  • ca  alguerès sin. compl.
  • ca  valencià sin. compl.
  • cod  català
  • ar  الكتالانية
  • cy  Catalaneg
  • cy  Baleareg sin. compl.
  • cy  Falenseg sin. compl.
  • de  Katalanisch
  • de  Balearisch sin. compl.
  • de  Valencianisch sin. compl.
  • en  Catalan
  • en  Balearic sin. compl.
  • en  Valencian sin. compl.
  • es  catalán
  • es  balear sin. compl.
  • es  valenciano sin. compl.
  • eu  katalana
  • eu  valenciano sin. compl.
  • fr  catalan
  • fr  valencien sin. compl.
  • gl  catalán
  • gl  balear sin. compl.
  • gl  rosellonés sin. compl.
  • gl  tortosino sin. compl.
  • gl  valenciano sin. compl.
  • gn  katalan
  • gn  valear sin. compl.
  • gn  valensiáno sin. compl.
  • it  catalano
  • it  baleare sin. compl.
  • it  valenziano sin. compl.
  • ja  カタルーニャ語
  • ja  バレンシア語、バレアレス語、ロセリョン語、トルトサ語 sin. compl.
  • nl  Catalaans
  • nl  Baleaars sin. compl.
  • nl  Valenciaans sin. compl.
  • oc  catalan
  • oc  balear sin. compl.
  • oc  valencian sin. compl.
  • pt  catalão
  • pt  rossilhonês tortosino sin. compl.
  • pt  valenciano balear sin. compl.
  • ru  Каталанский язык
  • ru  Балеарский sin. compl.
  • ru  Валенсийский sin. compl.
  • sw  Kikatalani
  • sw  Balearic sin. compl.
  • sw  Valencian sin. compl.
  • tmh  Takatalant
  • tmh  Sya sin. compl.
  • tmh  tigzirin tibaliyarin sin. compl.
  • zh  加泰罗尼亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Andorra, Europa > Espanya, Europa > França, Europa > Itàlia

Definició
El català, que es pot considerar ja format al segle VIII, és el resultat autòcton de l'evolució del llatí que es parlava en temps de l'Imperi Romà a la regió compresa aproximadament entre la vall del riu Isàvena i la Mediterrània i entre el massís de les Corberes i el de Garraf. Els primers textos coneguts escrits plenament en català daten del segle XII. Amb la conquesta al segle XIII de les Illes Balears i del futur País Valencià, terres on els parlars mossàrabs romànics autòctons ja s'havien extingit davant l'empenta de l'àrab, el domini lingüístic català va assolir pràcticament les fronteres actuals. D'ençà d'aleshores, i deixant de banda certes modificacions menors, només han estat importants el retrocés de la llengua pel sud, a Múrcia i al Baix Segura, i l'arrelament a l'Alguer, a l'illa de Sardenya.

A la baixa edat mitjana, l'idioma va atènyer la plenitud d'ús i es feia servir normalment com a llengua oficial i de cultura arreu dels Països Catalans, que constituïen, juntament amb l'Aragó, la corona catalanoaragonesa. Aquesta situació encara es va perllongar fins al començament de l'edat moderna. Al segle XVI, però, el castellà va començar a penetrar cada cop amb més força en la vida cultural i social catalana.

El 1659, la Catalunya del Nord va ser incorporada a França en virtut del tractat dels Pirineus, i les noves autoritats hi van engegar de seguida un fort procés de francesització. A la resta dels Països Catalans, llevat d'Andorra i, durant unes quantes dècades de domini britànic, de Menorca, la creació de l'Estat espanyol absolutista i centralista va comportar una utilització creixent del castellà ja no solament com a llengua de cultura sinó també com a llengua oficial.

El desmantellament de la corona catalanoaragonesa va fer també que s'accentuessin una sèrie de fenòmens relacionats entre ells ja apareguts abans: l'afebliment dels lligams entre els diversos territoris de parla catalana, el reforçament de la visió compartimentada de la llengua i la dialectalització de la llengua escrita, la qual, malgrat tot, continuava existint. Al llarg del segle XIX, la castellanització del país va augmentar, ja que la imposició oficial del castellà en cada cop més camps de la vida pública va fer que una gran part de la població esdevingués bilingüe.

El català estàndard actual es va començar a formar a la fi del s. XIX i va restar definitivament fixat a les primeres dècades del XX, amb l'establiment de l'ortografia moderna (1913 i 1917) i la publicació de la gramàtica (1918) i del diccionari (1932) normatius. La proximitat que hi ha entre els diversos parlars catalans va permetre que la varietat estàndard, que admet variacions regionals de detall, es basés en tots els grans dialectes de la llengua i no només en un de sol, tot i un cert predomini del dialecte central per raons de pes demogràfic i cultural, i per això es va adoptar no solament a tot el Principat, on va tenir el suport de les institucions d'autogovern de l'època, sinó també a la resta dels Països Catalans.

La instauració, després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), de la llarga dictadura franquista va representar un cop molt fort per a la vitalitat del català: la prohibició absoluta en l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les associacions, la literatura, etc., de la utilització pública de la llengua, tolerada sols en la vida privada, va estroncar totalment el procés de normalització lingüística que s'havia iniciat i va castellanitzar el país.

Avui dia, la situació de la llengua catalana a l'Estat espanyol és la següent: tot i que el reconeixement legal de què gaudeix és important, és menor que el que té el castellà (que, a diferència del català, és de coneixement obligat i, a més, és oficial fora del seu domini lingüístic). L'eficàcia de la política lingüística duta a terme als Països Catalans, bastant poc coordinats en aquest aspecte, es ressent d'aquesta inferioritat legal i de l'actitud de les autoritats estatals, desfavorable a la diversitat lingüística, però també de les mancances de l'actuació de les diverses administracions (importants sobretot al País Valencià).
valiente valiente

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

  • ca  guaymí
  • ca  chiriquí sin. compl.
  • ca  movere sin. compl.
  • ca  ngabere sin. compl.
  • ca  ngöbe sin. compl.
  • ca  valiente sin. compl.
  • cod  ngobere
  • ar  غوايمي
  • cy  Guaymí
  • cy  Chiriquí sin. compl.
  • cy  Movere sin. compl.
  • cy  Ngabere sin. compl.
  • cy  Ngöbe sin. compl.
  • cy  Valiente sin. compl.
  • de  Guaymí
  • de  Chiriquí sin. compl.
  • de  Movere sin. compl.
  • de  Ngabere sin. compl.
  • de  Ngöbe sin. compl.
  • de  Ngobe-Bugle sin. compl.
  • de  Valiente sin. compl.
  • en  Guaymí
  • en  Chiriqui sin. compl.
  • en  Movere sin. compl.
  • en  Ngäbere sin. compl.
  • en  Ngobere sin. compl.
  • en  Valiente sin. compl.
  • es  guaimí
  • eu  guaymiera
  • eu  chiriqui sin. compl.
  • eu  movere sin. compl.
  • eu  ngabere sin. compl.
  • eu  ngobe sin. compl.
  • eu  ngoberera sin. compl.
  • eu  valiente sin. compl.
  • fr  guaimi
  • fr  chiriquí sin. compl.
  • fr  movere sin. compl.
  • fr  ngabere sin. compl.
  • fr  ngöbe sin. compl.
  • fr  valiente sin. compl.
  • gn  guaimi
  • gn  chiriquí sin. compl.
  • gn  movere sin. compl.
  • gn  ngabere sin. compl.
  • gn  ngöbe sin. compl.
  • gn  valiente sin. compl.
  • it  guaymí
  • it  chiriquí sin. compl.
  • it  movere sin. compl.
  • it  ngabere sin. compl.
  • it  ngöbe sin. compl.
  • it  valiente sin. compl.
  • ja  グアイミ語
  • ja  チリキ語 sin. compl.
  • ja  モベレ語 sin. compl.
  • ja  ンゴベ語 sin. compl.
  • ja  ンガベレ語 sin. compl.
  • ja  バリエンテ語 sin. compl.
  • nl  Guaymí
  • nl  Chiriquí sin. compl.
  • nl  Movere sin. compl.
  • nl  Ngabere sin. compl.
  • nl  Ngöbe sin. compl.
  • nl  Valiente sin. compl.
  • pt  guaymí
  • pt  chiriquí sin. compl.
  • pt  movere sin. compl.
  • pt  ngabere sin. compl.
  • pt  ngöbe sin. compl.
  • pt  valiente sin. compl.
  • ru  Гуайми
  • ru  Чирики sin. compl.
  • ru  Мовере sin. compl.
  • ru  Нгебере sin. compl.
  • ru  Нгобере sin. compl.
  • ru  Валиенте sin. compl.
  • zh  瓜伊米语
  • zh  奇利基语、恩格贝热语、恩格贝语、莫维热语、瓦连特语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

Definició
Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.

La llengua guaymí està formada per quatre variants dialectals: Tolé, San Lorenzo i Cricamola, d'una banda, i valiente, la variant més diferenciada, de l'altra. La comprensió entre totes les variants, malgrat tot, és molt elevada.
vamé vamé

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

  • ca  vamé
  • ca  maslava sin. compl.
  • ca  pelasla sin. compl.
  • ca  pélasla sin. compl.
  • cod  pelasla
  • de  Vame
  • de  Demwa sin. compl.
  • de  Hurza sin. compl.
  • de  Maslava sin. compl.
  • de  Pelasla sin. compl.
  • en  Vamé
  • en  Maslava sin. compl.
  • en  Pelasla sin. compl.
  • en  Pélasla sin. compl.
  • es  vamé
  • es  maslava sin. compl.
  • es  pelasla sin. compl.
  • es  pélasla sin. compl.
  • eu  vamé
  • eu  maslava sin. compl.
  • eu  pelasla sin. compl.
  • eu  pélasla sin. compl.
  • fr  vamé
  • fr  maslava sin. compl.
  • fr  pélasla sin. compl.
  • gl  vamé
  • gl  maslava sin. compl.
  • gl  pelasla sin. compl.
  • gl  pélasla sin. compl.
  • it  vamé
  • it  maslava sin. compl.
  • it  pelasla sin. compl.
  • it  pélasla sin. compl.
  • nl  Pelasla
  • nl  Maslava sin. compl.
  • nl  Pelaska sin. compl.
  • pt  vamé
  • pt  maslava sin. compl.
  • pt  pelasla sin. compl.
  • pt  pélasla sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El vamé és lingüísticament molt proper a les llengües uldemé, zulgo-gemzek, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.

La llengua vamé consta dels següents dialectes: damwa i ndreme, parlats al sud de les muntanyes Mora; mbarem, parlat a la subdivisió Mora; pelasla (o varietat de Mayo-Plata), parlat al sud de la subdivisió Tokomberé, i hurza, parlat al cantó de Mêre (subdivisió Mora). Les diferències dialectals són escasses i en cap cas no impedeixen la intercomprensió.

Des del punt de vista geogràfic, el vamé és veí del mandara/wandala (al nord), muyang i uldemé (totes dues al sud i sud-oest), i ful (a l'est). La varietat dialectal pelasla presenta força semblances amb l'uldemé, a causa del contacte entre parlants; una part dels parlants d'aquesta zona de contacte són bilingües vamé-uldemé.

El vamé és una llengua amb molta vitalitat, ja que és emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Els vamés de les zones de Damwa i Hurza també solen parlar mandara/wandala, llengua de comunicació intergrupal al cantó de Mora. Arreu del domini lingüístic vamé es poden trobar individus que saben ful, la llengua dominant en les relacions interètniques al nord del Camerun.

L'alfabetització dels infants vamés a les escoles es duu a terme en francès. L'índex d'escolarització, però, és baix.

Des del final del segle XX es treballa en l'elaboració d'una ortografia per al vamé. La varietat dialectal escollida com a base de la llengua estàndard escrita és la ndreme.
vanda vanda

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  wanda
  • ca  ichiwanda sin. compl.
  • ca  iciwanda sin. compl.
  • ca  kiwanda sin. compl.
  • ca  vanda sin. compl.
  • ar  واندا
  • cy  Wanda
  • cy  Ichiwanda sin. compl.
  • cy  Iciwanda sin. compl.
  • cy  Kiwanda sin. compl.
  • cy  Vanda sin. compl.
  • de  Wanda
  • de  Ichiwanda sin. compl.
  • de  Iciwanda sin. compl.
  • de  Kiwanda sin. compl.
  • de  Vanda sin. compl.
  • en  Wanda
  • en  Ichiwanda sin. compl.
  • en  Iciwanda sin. compl.
  • en  Kiwanda sin. compl.
  • en  Vanda sin. compl.
  • en  Wandia sin. compl.
  • es  vanda
  • es  ichiwanda sin. compl.
  • es  iciwanda sin. compl.
  • es  kiwanda sin. compl.
  • es  wanda sin. compl.
  • eu  wandera
  • eu  ichiwanda sin. compl.
  • eu  iciwanda sin. compl.
  • eu  kiwanda sin. compl.
  • eu  vanda sin. compl.
  • eu  wanda sin. compl.
  • fr  wanda
  • fr  ichiwanda sin. compl.
  • fr  iciwanda sin. compl.
  • fr  kiwanda sin. compl.
  • fr  vanda sin. compl.
  • gl  wanda
  • gl  ichiwanda sin. compl.
  • gl  iciwanda sin. compl.
  • gl  kiwanda sin. compl.
  • gl  vanda sin. compl.
  • gn  wanda
  • gn  ichiwanda sin. compl.
  • gn  iciwanda sin. compl.
  • gn  kiwanda sin. compl.
  • gn  vanda sin. compl.
  • it  wanda
  • it  ichiwanda sin. compl.
  • it  iciwanda sin. compl.
  • it  kiwanda sin. compl.
  • it  vanda sin. compl.
  • pt  wanda
  • pt  ichiwanda sin. compl.
  • pt  iciwanda sin. compl.
  • pt  kiwanda sin. compl.
  • pt  vanda sin. compl.
  • tmh  Tawandat
  • tmh  Ichiwanda sin. compl.
  • tmh  iciwanda sin. compl.
  • tmh  kiwanda sin. compl.
  • tmh  vanda sin. compl.
  • zh  万达语

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic wanda se situa tradicionalment al sud-oest de Tanzània, i més concretament a la costa sud-oest del llac Rukwa. Entre els grups veïns dels wandes trobem els fipes al nord-oest, els nyamwangues al sud-oest, els nyihes al sud-est i els wungus a l'est.

El wanda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Generalment, els parlants del wanda tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània.
varái-varái varái-varái

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  waray
  • ca  binisaya sin. compl.
  • ca  samarà sin. compl.
  • ca  samareño sin. compl.
  • ca  varái-varái sin. compl.
  • ca  warai-warai sin. compl.
  • cod  waráy
  • cod  wáray-wáray
  • cod  winaray
  • ar  واراي
  • cy  Waray
  • cy  Binisaya sin. compl.
  • cy  Samar-leyte sin. compl.
  • cy  Samarà sin. compl.
  • cy  Samareño sin. compl.
  • cy  Varái-varái sin. compl.
  • de  Waray-Waray
  • de  Binisaya sin. compl.
  • de  Samar-Leyte sin. compl.
  • de  Samaran sin. compl.
  • de  Samareno sin. compl.
  • de  Waray sin. compl.
  • de  Wáray-Wáray sin. compl.
  • de  Winaray sin. compl.
  • en  Waray
  • en  Binisaya sin. compl.
  • en  Samar-Leyte sin. compl.
  • en  Samaran sin. compl.
  • en  Samareño sin. compl.
  • en  Waray-Waray sin. compl.
  • es  varay
  • es  binisaya sin. compl.
  • es  samar-leyte sin. compl.
  • es  samarà sin. compl.
  • es  samareño sin. compl.
  • es  varái-varái sin. compl.
  • es  waray sin. compl.
  • eu  waray
  • eu  binisaya sin. compl.
  • eu  samar-leyte sin. compl.
  • eu  samarà sin. compl.
  • eu  samareño sin. compl.
  • eu  varái-varái sin. compl.
  • fr  waray-waray
  • fr  binisaya sin. compl.
  • fr  samar-leyte sin. compl.
  • fr  samaran sin. compl.
  • fr  samareño sin. compl.
  • fr  samarnon sin. compl.
  • fr  varái-varái sin. compl.
  • fr  winaray sin. compl.
  • gl  waraio
  • gl  binisaya sin. compl.
  • gl  samar-leyte sin. compl.
  • gl  samarán sin. compl.
  • gl  samareño sin. compl.
  • gl  varaio-varaio sin. compl.
  • gn  varay
  • gn  samar-leyte sin. compl.
  • gn  samarà sin. compl.
  • gn  samareño sin. compl.
  • gn  varái-varái sin. compl.
  • gn  vinisaya sin. compl.
  • it  waray
  • it  binisaya sin. compl.
  • it  samar-leyte sin. compl.
  • it  samarà sin. compl.
  • it  samareño sin. compl.
  • it  varái-varái sin. compl.
  • ja  ワライ語
  • ja  ウィナライ語、レイテ・サマル語 sin. compl.
  • nl  Waray
  • nl  Samar-Leyte sin. compl.
  • nl  Samaraans sin. compl.
  • nl  Samareño sin. compl.
  • nl  Varái-Varái sin. compl.
  • pt  waray
  • pt  binisaya sin. compl.
  • pt  samar-leyte sin. compl.
  • pt  samarano sin. compl.
  • pt  samareño sin. compl.
  • pt  varái-varái sin. compl.
  • ru  Варай-варай
  • ru  Варай sin. compl.
  • ru  Бинисая sin. compl.
  • ru  Самарнон sin. compl.
  • ru  Самарский sin. compl.
  • ru  Самар-лейте sin. compl.
  • zh  瓦莱
  • zh  瓦莱-瓦莱、萨马尔-莱特、萨马雷诺、萨马拉、比尼萨亚 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El waray és la sisena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el hiligaynon (5.600.000) i el bikol (4.500.000).

El waray és un dels grups lingüístics majoritaris de les illes Samar i Leyte (regió Visayas orientals), concretament de les províncies de Samar oriental (on constitueix la primera comunitat lingüística), Leyte, Samar i Biliran (províncies on és una de les llengües majoritàries, juntament amb el cebuano), i Samar del nord (on és una de les llengües més parlades, juntament amb l'abaknon).

Aquesta llengua és lingüísticament molt pròxima al sorsogon waray, també anomenat sorsogon bikol (185.000 parlants a la província de Sorsogon del sud). Totes dues llengües formen part del grup visaia central, el qual és especialment proper al grup visaia occidental (cuyonon, binisaya, aklanón, kinaray).

Hi ha autors que identifiquen el waray, el cebuano i el híligaynon com una sola llengua, anomenada visaia.
vasakela vasakela

Khoisan > Ju (khoisan septentrional), Àfrica > Angola, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xu
  • ca  !kung sin. compl.
  • ca  kung sin. compl.
  • ca  vasakela sin. compl.
  • ca  !xu sin. compl.
  • ar  أشوو
  • cy  !Xu
  • cy  !kung sin. compl.
  • cy  Kung sin. compl.
  • cy  Vasakela sin. compl.
  • cy  Xu sin. compl.
  • de  !Xu
  • de  !kung sin. compl.
  • de  Kung sin. compl.
  • de  Vasakela sin. compl.
  • de  Xu sin. compl.
  • en  !Xu
  • en  !hu sin. compl.
  • en  !ku sin. compl.
  • en  !kung sin. compl.
  • en  Kung-Ekoka sin. compl.
  • en  Vasekela sin. compl.
  • en  Xu sin. compl.
  • es  !Xu
  • es  !kung sin. compl.
  • es  kung sin. compl.
  • es  vasakela sin. compl.
  • es  xu sin. compl.
  • eu  !Xû
  • eu  !kung sin. compl.
  • eu  kung sin. compl.
  • eu  vasakela sin. compl.
  • eu  !xu sin. compl.
  • eu  xu sin. compl.
  • fr  xu
  • fr  !kung sin. compl.
  • fr  kung sin. compl.
  • fr  !'o!kung sin. compl.
  • fr  vasakela sin. compl.
  • fr  !xu sin. compl.
  • gl  !Xu
  • gl  !kung sin. compl.
  • gl  kung sin. compl.
  • gl  vasakela sin. compl.
  • gl  xu sin. compl.
  • gn  !Xu
  • gn  !kung sin. compl.
  • gn  kung sin. compl.
  • gn  vasakela sin. compl.
  • gn  xu sin. compl.
  • it  !Xu
  • it  !kung sin. compl.
  • it  kung sin. compl.
  • it  vasakela sin. compl.
  • it  xu sin. compl.
  • pt  !Xu
  • pt  !kung sin. compl.
  • pt  kung sin. compl.
  • pt  vasakela sin. compl.
  • pt  xu sin. compl.
  • tmh  Xu
  • tmh  !kung sin. compl.
  • tmh  kung sin. compl.
  • tmh  vasakela sin. compl.
  • tmh  xu sin. compl.
  • zh  绪语
  • num  Sistema aràbic

Khoisan > Ju (khoisan septentrional), Àfrica > Angola, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
El !xu s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles. En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també en trobem al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

El !xu forma part d'un contínuum dialectal (ju o khoisan septentrional) que inclou les varietats ju|'hoan i ||x'au||'e.

Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.

L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
vaurá vaurá

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Waurà, Amèrica > Brasil

  • ca  waurà
  • ca  aura sin. compl.
  • ca  uaurá sin. compl.
  • ca  vaurá sin. compl.
  • ca  wauja sin. compl.
  • ar  واورية
  • cy  Waurá
  • cy  Aura sin. compl.
  • cy  Uaurá sin. compl.
  • cy  Vaurá sin. compl.
  • cy  Wauja sin. compl.
  • de  Waura
  • de  Aura sin. compl.
  • de  Uaurá sin. compl.
  • de  Vaurá sin. compl.
  • de  Wauja sin. compl.
  • en  Waurá
  • en  Aura sin. compl.
  • en  Uaura sin. compl.
  • en  Vaurá sin. compl.
  • en  Wauja sin. compl.
  • es  waurá
  • es  aura sin. compl.
  • es  uaurá sin. compl.
  • es  vaurá sin. compl.
  • es  wauja sin. compl.
  • eu  waurera
  • eu  aura sin. compl.
  • eu  uaurá sin. compl.
  • eu  vaurá sin. compl.
  • eu  wauja sin. compl.
  • fr  waura
  • fr  aura sin. compl.
  • fr  uaurá sin. compl.
  • fr  vaurá sin. compl.
  • fr  wauja sin. compl.
  • gn  waura
  • gn  aura sin. compl.
  • gn  uaurá sin. compl.
  • gn  vaurá sin. compl.
  • gn  wauja sin. compl.
  • it  waura
  • it  aura sin. compl.
  • it  uaurá sin. compl.
  • it  uaura wauja sin. compl.
  • it  vaurá sin. compl.
  • ja  ワウラ語
  • ja  アウラ語 sin. compl.
  • ja  バウラ語 sin. compl.
  • ja  ワウジャ語 sin. compl.
  • nl  Waurá
  • nl  Aura sin. compl.
  • nl  Uaurá sin. compl.
  • nl  Vaurá sin. compl.
  • nl  Wauja sin. compl.
  • pt  waurá
  • pt  aura sin. compl.
  • pt  uaurá sin. compl.
  • pt  vaurá sin. compl.
  • pt  waujá sin. compl.
  • ru  Ваура
  • ru  Аура sin. compl.
  • ru  Ваужа sin. compl.
  • ru  Уаура sin. compl.
  • zh  瓦乌拉语
  • zh  瓦乌拉、瓦乌加、维乌拉、阿乌拉 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Waurà, Amèrica > Brasil

Definició
El grup waurà de la branca central de la família arawak/maipure està integrat per tres llengües: waurà, mehinaku i yawalapití, totes tres parlades a la mateixa regió. El mehinaku i el waurà tenen un cert grau d'intercomprensió, tot i que hi ha diferències fonamentals de vocabulari, morfologia i fonologia.

Els wauràs i els mehinakus han habitat les terres altes del Xingu durant més d'un mil·lenni. Segons els registres arqueològics, hi van arribar procedents de l'extrem sud-oest de la conca amazònica.

Els wauràs, coneguts per la riquesa de la seva cultura material, són grans artesans de la ceràmica i la cistelleria.

En la comunitat waurà encara hi ha força individus monolingües. El portuguès s'empra només en relacions comercials i, naturalment, en l'educació.
veiao veiao

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

  • ca  yao
  • ca  achawa sin. compl.
  • ca  adsawa sin. compl.
  • ca  adsoa sin. compl.
  • ca  ajawa sin. compl.
  • ca  ayao sin. compl.
  • ca  ayawa sin. compl.
  • ca  ayo sin. compl.
  • ca  chiyao sin. compl.
  • ca  djao sin. compl.
  • ca  haiao sin. compl.
  • ca  hiao sin. compl.
  • ca  hyao sin. compl.
  • ca  jao sin. compl.
  • ca  veiao sin. compl.
  • ca  wajao sin. compl.
  • ar  ياو
  • cy  Yao
  • cy  Achawa sin. compl.
  • cy  Adsawa sin. compl.
  • cy  Adsoa sin. compl.
  • cy  Ajawa sin. compl.
  • cy  Ayao sin. compl.
  • cy  Ayawa sin. compl.
  • cy  Ayo sin. compl.
  • cy  Chiyao sin. compl.
  • cy  Djao sin. compl.
  • cy  Haiao sin. compl.
  • cy  Hiao sin. compl.
  • cy  Hyao sin. compl.
  • cy  Jao sin. compl.
  • cy  Veiao sin. compl.
  • cy  Wajao sin. compl.
  • de  Yao
  • de  Achawa sin. compl.
  • de  Adsawa sin. compl.
  • de  Adsoa sin. compl.
  • de  Ajawa sin. compl.
  • de  Ayao sin. compl.
  • de  Ayawa sin. compl.
  • de  Ayo sin. compl.
  • de  Chiyao sin. compl.
  • de  Djao sin. compl.
  • de  Haiao sin. compl.
  • de  Hiao sin. compl.
  • de  Hyao sin. compl.
  • de  Jao sin. compl.
  • de  Veiao sin. compl.
  • de  Wajao sin. compl.
  • en  Yao
  • en  Achawa sin. compl.
  • en  Adsawa sin. compl.
  • en  Adsoa sin. compl.
  • en  Ajawa sin. compl.
  • en  Ayao sin. compl.
  • en  Ayawa sin. compl.
  • en  Ayo sin. compl.
  • en  Chiyao sin. compl.
  • en  Ciyao sin. compl.
  • en  Djao sin. compl.
  • en  Haiao sin. compl.
  • en  Hajao sin. compl.
  • en  Hiao sin. compl.
  • en  Hyao sin. compl.
  • en  Jao sin. compl.
  • en  Veiao sin. compl.
  • en  Wajao sin. compl.
  • es  yao
  • es  achawa sin. compl.
  • es  adsawa sin. compl.
  • es  adsoa sin. compl.
  • es  ajawa sin. compl.
  • es  ayao sin. compl.
  • es  ayawa sin. compl.
  • es  ayo sin. compl.
  • es  chiyao sin. compl.
  • es  djao sin. compl.
  • es  haiao sin. compl.
  • es  hiao sin. compl.
  • es  hyao sin. compl.
  • es  jao sin. compl.
  • es  veiao sin. compl.
  • es  wajao sin. compl.
  • eu  yaoera
  • eu  achawa sin. compl.
  • eu  adsawa sin. compl.
  • eu  adsoa sin. compl.
  • eu  ajawa sin. compl.
  • eu  ayao sin. compl.
  • eu  ayawa sin. compl.
  • eu  ayo sin. compl.
  • eu  chiyao sin. compl.
  • eu  djao sin. compl.
  • eu  haiao sin. compl.
  • eu  hiao sin. compl.
  • eu  hyao sin. compl.
  • eu  jao sin. compl.
  • eu  veiao sin. compl.
  • eu  wajao sin. compl.
  • eu  yao sin. compl.
  • fr  yao
  • fr  achawa sin. compl.
  • fr  adsawa sin. compl.
  • fr  adsoa sin. compl.
  • fr  ajawa sin. compl.
  • fr  ayao sin. compl.
  • fr  ayawa sin. compl.
  • fr  ayo sin. compl.
  • fr  chiyao sin. compl.
  • fr  djao sin. compl.
  • fr  haiao sin. compl.
  • fr  hiao sin. compl.
  • fr  hyao sin. compl.
  • fr  jao sin. compl.
  • fr  veiao sin. compl.
  • fr  wajao sin. compl.
  • gl  yao
  • gl  achawa sin. compl.
  • gl  adsawa sin. compl.
  • gl  adsoa sin. compl.
  • gl  ajawa sin. compl.
  • gl  ayao sin. compl.
  • gl  ayawa sin. compl.
  • gl  ayo sin. compl.
  • gl  chiyao sin. compl.
  • gl  djao sin. compl.
  • gl  haiao sin. compl.
  • gl  hiao sin. compl.
  • gl  hyao sin. compl.
  • gl  jao sin. compl.
  • gl  veiao sin. compl.
  • gl  wajao sin. compl.
  • gn  yao
  • gn  achawa sin. compl.
  • gn  adsawa sin. compl.
  • gn  adsoa sin. compl.
  • gn  ajawa sin. compl.
  • gn  ayao sin. compl.
  • gn  ayawa sin. compl.
  • gn  ayo sin. compl.
  • gn  chiyao sin. compl.
  • gn  djao sin. compl.
  • gn  haiao sin. compl.
  • gn  hiao sin. compl.
  • gn  hyao sin. compl.
  • gn  jao sin. compl.
  • gn  veiao sin. compl.
  • gn  wajao sin. compl.
  • it  yao
  • it  achawa sin. compl.
  • it  adsawa sin. compl.
  • it  adsoa sin. compl.
  • it  ajawa sin. compl.
  • it  ayao sin. compl.
  • it  ayawa sin. compl.
  • it  ayo sin. compl.
  • it  chiyao sin. compl.
  • it  djao sin. compl.
  • it  haiao sin. compl.
  • it  hiao sin. compl.
  • it  hyao sin. compl.
  • it  jao sin. compl.
  • it  veiao sin. compl.
  • it  wajao sin. compl.
  • pt  yao
  • pt  achawa sin. compl.
  • pt  adsawa sin. compl.
  • pt  adsoa sin. compl.
  • pt  ajawa sin. compl.
  • pt  ayao sin. compl.
  • pt  ayawa sin. compl.
  • pt  ayo sin. compl.
  • pt  chiyao sin. compl.
  • pt  djao sin. compl.
  • pt  haiao sin. compl.
  • pt  hiao sin. compl.
  • pt  hyao sin. compl.
  • pt  jao sin. compl.
  • pt  veiao sin. compl.
  • pt  wajao sin. compl.
  • tmh  Tayaot
  • tmh  Achawa sin. compl.
  • tmh  adsawa sin. compl.
  • tmh  adsoa sin. compl.
  • tmh  ajawa sin. compl.
  • tmh  ayao sin. compl.
  • tmh  ayawa sin. compl.
  • tmh  ayo sin. compl.
  • tmh  chiyao sin. compl.
  • tmh  djao sin. compl.
  • tmh  haiao sin. compl.
  • tmh  hiao sin. compl.
  • tmh  hyao sin. compl.
  • tmh  jao sin. compl.
  • tmh  veiao sin. compl.
  • tmh  wajao sin. compl.
  • zh  爻语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definició
El yao és una llengua bantú parlada a l'Àfrica oriental, i més concretament a Malawi, Tanzània i Moçambic. Els parlants de yao representen aproximadament el 10% de la població total de Malawi, l'1% de la població de Tanzània i l'1% de la població de Moçambic.

Els parlants de yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .

Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.