vemgo
vemgo
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vemgo-mabas
- ca ghuduvun sin. compl.
- ca kigiwo sin. compl.
- ca mabas sin. compl.
- ca maya sin. compl.
- ca vemgo sin. compl.
- cod ghuduvun
- cod kigiwo
- de Vemgo-Mabas
- en Vemgo-mabas
- en Ghuduvun sin. compl.
- en Kigiwo sin. compl.
- en Mabas sin. compl.
- en Maya sin. compl.
- en Vemgo sin. compl.
- es vemgo-mabas
- es ghuduvun sin. compl.
- es kigiwo sin. compl.
- es mabas sin. compl.
- es maya sin. compl.
- es vemgo sin. compl.
- eu vemgo-mabas
- eu ghuduvun sin. compl.
- eu kigiwo sin. compl.
- eu mabas sin. compl.
- eu maya sin. compl.
- eu vemgo sin. compl.
- fr vemgo-Mabas
- gl vemgo-mabas
- gl ghuduvun sin. compl.
- gl kigiwo sin. compl.
- gl mabas sin. compl.
- gl maya sin. compl.
- gl vemgo sin. compl.
- it vemgo-mabas
- it ghuduvun sin. compl.
- it kigiwo sin. compl.
- it mabas sin. compl.
- it maya sin. compl.
- it vemgo sin. compl.
- nl Vemgomabas
- pt vemgo-mabas
- pt ghuduvun sin. compl.
- pt kigiwo sin. compl.
- pt mabas sin. compl.
- pt maya sin. compl.
- pt vemgo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El vemgo-mabas és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, hdi i lamang, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la vemgo-mabas de la banda camerunesa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua vemgo-mabas ha estat considerada dialecte del lamang en alguns estudis lingüístics. Tanmateix, la intel·ligibilitat entre vemgo-mabas i lamang és massa baixa per considerar-les varietats d'una mateixa llengua. Són freqüents els casaments interètnics de vemgo-mabas i lamangs, de manera que molt sovint els membres d'una comunitat coneixen la llengua de l'altra.
El vemgo-mabas consta de dos dialectes principals: el vemgo, parlat a les planes de Nigèria, i el mabas, de les muntanyes del Camerun; el dialecte mabas inclou la subvarietat vizik de les muntanyes nigerianes. Convé aclarir que els termes vemgo i mabas són els emprats en l'àmbit administratiu, però no coincideixen amb les denominacions dels mateixos parlants: el grup vemgo anomena la seva llengua ghuduvun i el mabas, kigiwo.
Les llengües dominants per a les comunicacions interètniques de la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) són el haussa a Nigèria i el ful al Camerun. Sembla que els joves mostren certa preferència pel haussa en detriment de la llengua pròpia, tendència que podria representar un primer pas cap a la substitució del vemgo-mabas a Nigèria. A més, a les escoles de Nigèria l'alfabetització es duu a terme en anglès, mentre que al Camerun és en francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la vemgo-mabas de la banda camerunesa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua vemgo-mabas ha estat considerada dialecte del lamang en alguns estudis lingüístics. Tanmateix, la intel·ligibilitat entre vemgo-mabas i lamang és massa baixa per considerar-les varietats d'una mateixa llengua. Són freqüents els casaments interètnics de vemgo-mabas i lamangs, de manera que molt sovint els membres d'una comunitat coneixen la llengua de l'altra.
El vemgo-mabas consta de dos dialectes principals: el vemgo, parlat a les planes de Nigèria, i el mabas, de les muntanyes del Camerun; el dialecte mabas inclou la subvarietat vizik de les muntanyes nigerianes. Convé aclarir que els termes vemgo i mabas són els emprats en l'àmbit administratiu, però no coincideixen amb les denominacions dels mateixos parlants: el grup vemgo anomena la seva llengua ghuduvun i el mabas, kigiwo.
Les llengües dominants per a les comunicacions interètniques de la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) són el haussa a Nigèria i el ful al Camerun. Sembla que els joves mostren certa preferència pel haussa en detriment de la llengua pròpia, tendència que podria representar un primer pas cap a la substitució del vemgo-mabas a Nigèria. A més, a les escoles de Nigèria l'alfabetització es duu a terme en anglès, mentre que al Camerun és en francès.
vemgo-mabas
vemgo-mabas
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vemgo-mabas
- ca ghuduvun sin. compl.
- ca kigiwo sin. compl.
- ca mabas sin. compl.
- ca maya sin. compl.
- ca vemgo sin. compl.
- cod ghuduvun
- cod kigiwo
- de Vemgo-Mabas
- en Vemgo-mabas
- en Ghuduvun sin. compl.
- en Kigiwo sin. compl.
- en Mabas sin. compl.
- en Maya sin. compl.
- en Vemgo sin. compl.
- es vemgo-mabas
- es ghuduvun sin. compl.
- es kigiwo sin. compl.
- es mabas sin. compl.
- es maya sin. compl.
- es vemgo sin. compl.
- eu vemgo-mabas
- eu ghuduvun sin. compl.
- eu kigiwo sin. compl.
- eu mabas sin. compl.
- eu maya sin. compl.
- eu vemgo sin. compl.
- fr vemgo-Mabas
- gl vemgo-mabas
- gl ghuduvun sin. compl.
- gl kigiwo sin. compl.
- gl mabas sin. compl.
- gl maya sin. compl.
- gl vemgo sin. compl.
- it vemgo-mabas
- it ghuduvun sin. compl.
- it kigiwo sin. compl.
- it mabas sin. compl.
- it maya sin. compl.
- it vemgo sin. compl.
- nl Vemgomabas
- pt vemgo-mabas
- pt ghuduvun sin. compl.
- pt kigiwo sin. compl.
- pt mabas sin. compl.
- pt maya sin. compl.
- pt vemgo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El vemgo-mabas és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, hdi i lamang, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la vemgo-mabas de la banda camerunesa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua vemgo-mabas ha estat considerada dialecte del lamang en alguns estudis lingüístics. Tanmateix, la intel·ligibilitat entre vemgo-mabas i lamang és massa baixa per considerar-les varietats d'una mateixa llengua. Són freqüents els casaments interètnics de vemgo-mabas i lamangs, de manera que molt sovint els membres d'una comunitat coneixen la llengua de l'altra.
El vemgo-mabas consta de dos dialectes principals: el vemgo, parlat a les planes de Nigèria, i el mabas, de les muntanyes del Camerun; el dialecte mabas inclou la subvarietat vizik de les muntanyes nigerianes. Convé aclarir que els termes vemgo i mabas són els emprats en l'àmbit administratiu, però no coincideixen amb les denominacions dels mateixos parlants: el grup vemgo anomena la seva llengua ghuduvun i el mabas, kigiwo.
Les llengües dominants per a les comunicacions interètniques de la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) són el haussa a Nigèria i el ful al Camerun. Sembla que els joves mostren certa preferència pel haussa en detriment de la llengua pròpia, tendència que podria representar un primer pas cap a la substitució del vemgo-mabas a Nigèria. A més, a les escoles de Nigèria l'alfabetització es duu a terme en anglès, mentre que al Camerun és en francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la vemgo-mabas de la banda camerunesa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua vemgo-mabas ha estat considerada dialecte del lamang en alguns estudis lingüístics. Tanmateix, la intel·ligibilitat entre vemgo-mabas i lamang és massa baixa per considerar-les varietats d'una mateixa llengua. Són freqüents els casaments interètnics de vemgo-mabas i lamangs, de manera que molt sovint els membres d'una comunitat coneixen la llengua de l'altra.
El vemgo-mabas consta de dos dialectes principals: el vemgo, parlat a les planes de Nigèria, i el mabas, de les muntanyes del Camerun; el dialecte mabas inclou la subvarietat vizik de les muntanyes nigerianes. Convé aclarir que els termes vemgo i mabas són els emprats en l'àmbit administratiu, però no coincideixen amb les denominacions dels mateixos parlants: el grup vemgo anomena la seva llengua ghuduvun i el mabas, kigiwo.
Les llengües dominants per a les comunicacions interètniques de la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) són el haussa a Nigèria i el ful al Camerun. Sembla que els joves mostren certa preferència pel haussa en detriment de la llengua pròpia, tendència que podria representar un primer pas cap a la substitució del vemgo-mabas a Nigèria. A més, a les escoles de Nigèria l'alfabetització es duu a terme en anglès, mentre que al Camerun és en francès.
venda
venda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
- ca venda
- ca cevenda sin. compl.
- ca chivenda sin. compl.
- ca lemba sin. compl.
- ca tshivenda sin. compl.
- ar فيندا
- cy Venda
- cy Cevenda sin. compl.
- cy Chivenda sin. compl.
- cy Lemba sin. compl.
- cy Tshivenda sin. compl.
- de Venda
- de Cevenda sin. compl.
- de Chivenda sin. compl.
- de Lemba sin. compl.
- de Tshivenda sin. compl.
- en Venda
- en Cevenda sin. compl.
- en Chivenda sin. compl.
- en Lemba sin. compl.
- en Tshivenda sin. compl.
- es venda
- es cevenda sin. compl.
- es chivenda sin. compl.
- es lemba sin. compl.
- es tshivenda sin. compl.
- eu vendera
- eu cevenda sin. compl.
- eu chivenda sin. compl.
- eu lemba sin. compl.
- eu tshivenda sin. compl.
- eu venda sin. compl.
- eu vendera sin. compl.
- fr venda
- fr cevenda sin. compl.
- fr chivenda sin. compl.
- fr lemba sin. compl.
- fr tshivenda sin. compl.
- gl venda
- gl cevenda sin. compl.
- gl chivenda sin. compl.
- gl lemba sin. compl.
- gl tshivenda sin. compl.
- gn venda
- gn cevenda sin. compl.
- gn chivenda sin. compl.
- gn lemba sin. compl.
- gn tshivenda sin. compl.
- it venda
- it cevenda sin. compl.
- it chivenda sin. compl.
- it lemba sin. compl.
- it tshivenda sin. compl.
- pt venda
- pt cevenda sin. compl.
- pt chivenda sin. compl.
- pt lemba sin. compl.
- pt tshivenda sin. compl.
- tmh Tavendat
- tmh cevenda sin. compl.
- tmh Chivenda sin. compl.
- tmh lemba sin. compl.
- tmh tshivenda sin. compl.
- zh 文达语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
Definició
El grup etnoligüístic venda constitueix el 2,2 % de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua venda és una de les llengües majoritàries de la província de Limpopo (16% de la població local), juntament amb el sepedi (52%) i el songa (22%).
Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).
El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).
El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
vepse
vepse
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia
- ca vepse
- cod vepsän
- ar الفابسية
- cy Fepseg
- de Wepsisch
- en Vep
- es vepsio
- eu vepera
- eu vepsiera sin. compl.
- fr vepse
- gl vépsico
- gn vépsio
- it vepso
- ja ヴェプセ語
- nl Wepsisch
- oc vepse
- pt vepsa
- ru Вепсский язык
- sw Vep
- tmh Tavipsit
- zh 维普斯语
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia
Definició
El 1932 es va publicar el primer llibre vepse, que aviat va anar seguit d'altres, sobretot de caràcter escolar. Al final d'aquesta mateixa dècada les autoritats soviètiques van abandonar la tímida política favorable a les nacionalitats i van encetar un període repressiu: el moviment cultural vepse, que s'havia anat reforçant durant els anys previs, va deixar d'existir; l'escola en llengua vepsa va ser suprimida, i la llengua es va deixar d'escriure.
A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, l'assimilació del poble vepse es va accelerar. D'una banda, el nombre absolut de vepses va començar a decréixer; de l'altra, el d'immigrants russòfons, que ja havien començat a arribar a territori vepse abans de la guerra, va augmentar, cosa que, unida a l'emigració del jovent vepse cap a les ciutats russes, va provocar una forta disminució de la proporció d'habitants autòctons. En aquestes condicions, es va engegar un procés de substitució lingüística a favor del rus.
Després de la desaparició de la Unió Soviètica (1991), aquest procés ha continuat, tot i que s'ha produït un cert renaixement nacional: avui hi ha alguna associació que treballa per a la promoció de la cultura i la llengua vepses, i la llengua, que es torna a escriure, ha entrat molt modestament a l'escola i als mitjans de comunicació audiovisuals.
A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, l'assimilació del poble vepse es va accelerar. D'una banda, el nombre absolut de vepses va començar a decréixer; de l'altra, el d'immigrants russòfons, que ja havien començat a arribar a territori vepse abans de la guerra, va augmentar, cosa que, unida a l'emigració del jovent vepse cap a les ciutats russes, va provocar una forta disminució de la proporció d'habitants autòctons. En aquestes condicions, es va engegar un procés de substitució lingüística a favor del rus.
Després de la desaparició de la Unió Soviètica (1991), aquest procés ha continuat, tot i que s'ha produït un cert renaixement nacional: avui hi ha alguna associació que treballa per a la promoció de la cultura i la llengua vepses, i la llengua, que es torna a escriure, ha entrat molt modestament a l'escola i als mitjans de comunicació audiovisuals.
vhe
vhe
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Ghana, Àfrica > Togo
- ca ewe
- ca ebwe sin. compl.
- ca efe sin. compl.
- ca eibe sin. compl.
- ca eue sin. compl.
- ca eve sin. compl.
- ca gbe sin. compl.
- ca krepe sin. compl.
- ca krepi sin. compl.
- ca popo sin. compl.
- ca vhe sin. compl.
- cod ewegbe
- ar إيوي
- cy Ewe
- cy Ebwe sin. compl.
- cy Efe sin. compl.
- cy Eibe sin. compl.
- cy Eue sin. compl.
- cy Eve sin. compl.
- cy Gbe sin. compl.
- cy Krepe sin. compl.
- cy Krepi sin. compl.
- cy Popo sin. compl.
- cy Vhe sin. compl.
- de Ewe
- de Ebwe sin. compl.
- de Efe sin. compl.
- de Eibe sin. compl.
- de Eue sin. compl.
- de Eve sin. compl.
- de Gbe sin. compl.
- de Krebe sin. compl.
- de Krebi sin. compl.
- de Pope sin. compl.
- de Vhe sin. compl.
- en Ewe
- en Ebwe sin. compl.
- en Efe sin. compl.
- en Eibe sin. compl.
- en Eue sin. compl.
- en Eve sin. compl.
- en Éwé sin. compl.
- en Gbe sin. compl.
- en Krepe sin. compl.
- en Krepi sin. compl.
- en Popo sin. compl.
- en Vhe sin. compl.
- es ewe
- es ebwe sin. compl.
- es efe sin. compl.
- es eibe sin. compl.
- es eue sin. compl.
- es eve sin. compl.
- es gbe sin. compl.
- es krepe sin. compl.
- es krepi sin. compl.
- es popo sin. compl.
- es vhe sin. compl.
- eu eweera
- eu ebwe sin. compl.
- eu efe sin. compl.
- eu eibe sin. compl.
- eu eue sin. compl.
- eu eve sin. compl.
- eu gbe sin. compl.
- eu krepe sin. compl.
- eu krepi sin. compl.
- eu popo sin. compl.
- eu vhe sin. compl.
- fr ewe
- fr ebwe sin. compl.
- fr efe sin. compl.
- fr eibe sin. compl.
- fr eoué sin. compl.
- fr évé sin. compl.
- fr éwé sin. compl.
- fr gbe sin. compl.
- fr krepe sin. compl.
- fr krepi sin. compl.
- fr popo sin. compl.
- fr vhe sin. compl.
- gl ewe
- gl ebwe sin. compl.
- gl efe sin. compl.
- gl eibe sin. compl.
- gl eue sin. compl.
- gl eve sin. compl.
- gl gbe sin. compl.
- gl krepe sin. compl.
- gl krepi sin. compl.
- gl popo sin. compl.
- gl vhe sin. compl.
- gn ewe
- it ewe
- it ebwe sin. compl.
- it efe sin. compl.
- it eibe sin. compl.
- it eue sin. compl.
- it eve sin. compl.
- it gbe sin. compl.
- it krepe sin. compl.
- it krepi sin. compl.
- it popo sin. compl.
- it vhe sin. compl.
- ja エウェ語
- nl Ewe
- nl Ebwe sin. compl.
- nl Efe sin. compl.
- nl Eibe sin. compl.
- nl Eue sin. compl.
- nl Eve sin. compl.
- nl Gbe sin. compl.
- nl Krepe sin. compl.
- nl Krepi sin. compl.
- nl Popo sin. compl.
- nl Vhe sin. compl.
- pt ewe
- pt ebwe sin. compl.
- pt efe sin. compl.
- pt eibe sin. compl.
- pt eue sin. compl.
- pt eve sin. compl.
- pt gbe sin. compl.
- pt krepe sin. compl.
- pt krepi sin. compl.
- pt popo sin. compl.
- pt vhe sin. compl.
- ru Эве
- ru Гбе sin. compl.
- ru Эфе sin. compl.
- ru Попо sin. compl.
- ru Эбве sin. compl.
- ru Эйбе sin. compl.
- ru Крепе sin. compl.
- ru Крепи sin. compl.
- ru Эвегбе sin. compl.
- zh 埃维语
- zh 埃贝、埃博维、阿维、埃费、艾维、维赫、戈贝、克勒匹、克雷佩、波波 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Ghana, Àfrica > Togo
Definició
A més de parlar-se al seu territori propi, l'ewe és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a tota la regió de Ghana i Togo.
Els dialectes principals de l'ewe són: l'anglo (anlo), l'awuna, el hudu i el kotafoa a Ghana, i l'adan, l'agu, l'anglo (anlo, awlan), l'aveno, el be, el gbin, el ho, el kpelen, el togo, el vlin i el vo a Togo.
El 1853, la missió Norddeutsche Missionsgesellschaft va desenvolupar una llengua ewe literària basada en el dialecte anlo.
Actualment, malgrat la manca d'oficialitat, l'ewe té una gran presència a l'ensenyament primari i secundari i força difusió a la ràdio i la televisió. També s'hi escriu literatura.
Els dialectes principals de l'ewe són: l'anglo (anlo), l'awuna, el hudu i el kotafoa a Ghana, i l'adan, l'agu, l'anglo (anlo, awlan), l'aveno, el be, el gbin, el ho, el kpelen, el togo, el vlin i el vo a Togo.
El 1853, la missió Norddeutsche Missionsgesellschaft va desenvolupar una llengua ewe literària basada en el dialecte anlo.
Actualment, malgrat la manca d'oficialitat, l'ewe té una gran presència a l'ensenyament primari i secundari i força difusió a la ràdio i la televisió. També s'hi escriu literatura.
viceïta
viceïta
Txibtxa > Txibtxa A > Vice, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
- ca bribri
- ca bribri-wak sin. compl.
- ca suuhtúk sin. compl.
- ca talamanca sin. compl.
- ca viceïta sin. compl.
- cod sé
- ar بريبرية
- cy Bribri
- cy Bribri-wak sin. compl.
- cy Suuhtúk sin. compl.
- cy Talamanca sin. compl.
- cy Viceíta sin. compl.
- de Bribri
- de Bribri-Wak sin. compl.
- de Suuhtúk sin. compl.
- de Talamanca sin. compl.
- de Viceita sin. compl.
- en Bribrí
- en Bribrí-Wak sin. compl.
- en Sé sin. compl.
- en Suuhtúk sin. compl.
- en Talamanca sin. compl.
- en Viceita sin. compl.
- es bribri
- es bribri-wak sin. compl.
- es suuhtúk sin. compl.
- es talamanca sin. compl.
- es viceíta sin. compl.
- eu bribriera
- eu bribri-wak sin. compl.
- eu suuhtuk sin. compl.
- eu talamanca sin. compl.
- eu viceita sin. compl.
- fr bribri
- fr bribri-wak sin. compl.
- fr suuhtúk sin. compl.
- fr talamanca sin. compl.
- fr viceita sin. compl.
- gn vrivri
- gn bribri-wak sin. compl.
- gn suuhtúk sin. compl.
- gn talamanca sin. compl.
- gn viceíta sin. compl.
- it bribri
- it bribri-wak sin. compl.
- it suuhtúk sin. compl.
- it talamanca sin. compl.
- it viceíta sin. compl.
- ja ブリブリ語
- ja ビセイタ語 sin. compl.
- ja スウトゥク語 sin. compl.
- ja タラマンカ語 sin. compl.
- ja ブリブリ・ワク語 sin. compl.
- nl Bribri
- nl Bribri-Wak sin. compl.
- nl Suuhtúk sin. compl.
- nl Talamanca sin. compl.
- nl Viceíta sin. compl.
- pt bribri
- pt bribri-wak sin. compl.
- pt suuhtúk sin. compl.
- pt talamanca sin. compl.
- pt viceíta sin. compl.
- ru Брибри
- ru Суутук sin. compl.
- ru Висеита sin. compl.
- ru Таламанка sin. compl.
- ru Брибри-уак sin. compl.
- zh 布里布里语
- zh 维塞塔 sin. compl.
- zh 塔拉曼卡 sin. compl.
- zh 苏乌图克 sin. compl.
- zh 布里布里－瓦科 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A > Vice, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
Definició
Es tracta del grup indígena més nombrós de Costa Rica. Alguns bribri es troben assentats a Panamà, a prop de la frontera amb Costa Rica.
Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.
Aquesta llengua consta de tres variants dialectals: salitre-cabagra, amubre-catsi i coroma. Les seves altres denominacions signifiquen el següent: sé ('nosaltres'), suuhtúk ('el nostre idioma') i bribri-wak ('els del clan de la muntanya').
Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.
Aquesta llengua consta de tres variants dialectals: salitre-cabagra, amubre-catsi i coroma. Les seves altres denominacions signifiquen el següent: sé ('nosaltres'), suuhtúk ('el nostre idioma') i bribri-wak ('els del clan de la muntanya').
vidunda
vidunda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca vidunda
- ca kividunda sin. compl.
- ca ndunda sin. compl.
- ca vidunga sin. compl.
- cod chividunda
- de Vidunda
- de Chividunda sin. compl.
- de Kividunda sin. compl.
- de Ndunda sin. compl.
- en Vidunda
- en Kividunda sin. compl.
- en Ndunda sin. compl.
- en Vidunga sin. compl.
- es vidunda
- es kividunda sin. compl.
- es ndunda sin. compl.
- es vidunga sin. compl.
- eu vidunda
- eu kividunda sin. compl.
- eu ndunda sin. compl.
- eu vidunga sin. compl.
- fr vidunda
- fr chividunda sin. compl.
- fr kividunda sin. compl.
- fr ndunda sin. compl.
- fr vidunga sin. compl.
- gl vidunda
- gl kividunda sin. compl.
- gl ndunda sin. compl.
- gl vidunga sin. compl.
- it vidunda
- it kividunda sin. compl.
- it ndunda sin. compl.
- it vidunga sin. compl.
- nl Vidunda
- nl Chividunda sin. compl.
- nl Kividunda sin. compl.
- nl Ndunda sin. compl.
- nl Vidunga sin. compl.
- pt vidunda
- pt kividunda sin. compl.
- pt ndunda sin. compl.
- pt vidunga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El vidunda (nom autòcton, chividunda 'llengua de la muntanya') es parla tradicionalment a Morogoro, a l'est de Tanzània; concretament a Vidunda, una regió del districte de Kilosa. Malgrat que la majoria de la població de la zona és parlant de vidunda, no hi ha un ús exclusiu d'aquesta llengua, ja que els parlants de vidunda generalment tenen el suahili com a segona llengua. El vidunda s'utilitza majoritàriament en l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el suahili, llengua de l'administració i l'ensenyament, s'utilitza en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
El vidunda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El vidunda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
vidunga
vidunga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca vidunda
- ca kividunda sin. compl.
- ca ndunda sin. compl.
- ca vidunga sin. compl.
- cod chividunda
- de Vidunda
- de Chividunda sin. compl.
- de Kividunda sin. compl.
- de Ndunda sin. compl.
- en Vidunda
- en Kividunda sin. compl.
- en Ndunda sin. compl.
- en Vidunga sin. compl.
- es vidunda
- es kividunda sin. compl.
- es ndunda sin. compl.
- es vidunga sin. compl.
- eu vidunda
- eu kividunda sin. compl.
- eu ndunda sin. compl.
- eu vidunga sin. compl.
- fr vidunda
- fr chividunda sin. compl.
- fr kividunda sin. compl.
- fr ndunda sin. compl.
- fr vidunga sin. compl.
- gl vidunda
- gl kividunda sin. compl.
- gl ndunda sin. compl.
- gl vidunga sin. compl.
- it vidunda
- it kividunda sin. compl.
- it ndunda sin. compl.
- it vidunga sin. compl.
- nl Vidunda
- nl Chividunda sin. compl.
- nl Kividunda sin. compl.
- nl Ndunda sin. compl.
- nl Vidunga sin. compl.
- pt vidunda
- pt kividunda sin. compl.
- pt ndunda sin. compl.
- pt vidunga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El vidunda (nom autòcton, chividunda 'llengua de la muntanya') es parla tradicionalment a Morogoro, a l'est de Tanzània; concretament a Vidunda, una regió del districte de Kilosa. Malgrat que la majoria de la població de la zona és parlant de vidunda, no hi ha un ús exclusiu d'aquesta llengua, ja que els parlants de vidunda generalment tenen el suahili com a segona llengua. El vidunda s'utilitza majoritàriament en l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el suahili, llengua de l'administració i l'ensenyament, s'utilitza en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
El vidunda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El vidunda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
vietnamita
vietnamita
Austroasiàtica > Mon-khmer > Viet-muong, Àsia > Cambodja, Àsia > Vietnam
- ca vietnamita
- ca annamita sin. compl.
- cod tiếng việt
- ar فيتنامية
- cy Fietnameg
- cy Anameg sin. compl.
- cy Kinh sin. compl.
- de Vietnamesisch
- de Annamitisch sin. compl.
- de Ching sin. compl.
- de Gin sin. compl.
- de Jing sin. compl.
- de Kinh sin. compl.
- de Viet sin. compl.
- en Vietnamese
- en Annamese sin. compl.
- en Kinh sin. compl.
- en Viet sin. compl.
- es vietnamita
- es anamés sin. compl.
- es kinh sin. compl.
- eu vietnamera
- eu annamera sin. compl.
- eu kinh sin. compl.
- fr vietnamien
- fr annamite sin. compl.
- fr kinh sin. compl.
- gl vietnamita
- gl annamita sin. compl.
- gl kinh sin. compl.
- gn vietnamíta
- gn annamas sin. compl.
- gn kinh sin. compl.
- it vietnamita
- it annamita sin. compl.
- it kinh sin. compl.
- ja ベトナム語
- ja キン語、安南語 sin. compl.
- nl Vietnamees
- nl Annamees sin. compl.
- nl Kinh sin. compl.
- pt vietnamita
- pt anamês sin. compl.
- pt kinh sin. compl.
- ru Вьетнамский
- ru Аннамский sin. compl.
- ru Аннамитский sin. compl.
- zh 越南语
- zh 京 sin. compl.
- zh 安南语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austroasiàtica > Mon-khmer > Viet-muong, Àsia > Cambodja, Àsia > Vietnam
Definició
El vietnamita és la llengua dels vietnamites (người Việt o người Kinh), que constitueix el 86% de la població de l'estat de Vietnam. També és parlat com a segona llengua per bona part dels individus que tenen com a llengua materna alguna de les 54 llengües parlades en aquest estat: llengües mon-khmer (24 llengües a part del vietnamita), tai-kadai (12 llengües), malaiopolinèsies (5 llengües) i tibetobirmanes (6 llengües).
La filiació del vietnamita ha estat llargament debatuda; durant molt de temps s'havia considerat una llengua sinotibetana; però sembla que els elements sinítics del vietnamita són manllevats, deguts a la influència del xinès durant més de dos mil anys (aproximadament un 60% del vocabulari del vietnamita és d'origen xinès). Actualment, el vietnamita és considerat un membre de la branca mon-khmer de la família lingüística austroasiàtica. El grup viet-muong inclou, de fet, el vietnamita i el muong, amb el qual comparteix un 75% del lèxic. Cal dir que el vietnamita sol té més parlants que la resta de llengües mon-khmer juntes, entre les quals les més difoses són el khmer i el mon.
Els tres dialectes principals del vietnamita són el septentrional (Hanoi), el central (Hue) i el meridional (Saigon). L'estàndard modern combina l'inventari consonàntic del dialecte central amb el sistema tonal del dialecte septentrional.
Originalment el vietnamita s'escrivia en escriptura xinesa, però actualment s'usa l'alfabet llatí amb l'addició de diacrítics per a la transcripció de tons i alguns sons peculiars.
La filiació del vietnamita ha estat llargament debatuda; durant molt de temps s'havia considerat una llengua sinotibetana; però sembla que els elements sinítics del vietnamita són manllevats, deguts a la influència del xinès durant més de dos mil anys (aproximadament un 60% del vocabulari del vietnamita és d'origen xinès). Actualment, el vietnamita és considerat un membre de la branca mon-khmer de la família lingüística austroasiàtica. El grup viet-muong inclou, de fet, el vietnamita i el muong, amb el qual comparteix un 75% del lèxic. Cal dir que el vietnamita sol té més parlants que la resta de llengües mon-khmer juntes, entre les quals les més difoses són el khmer i el mon.
Els tres dialectes principals del vietnamita són el septentrional (Hanoi), el central (Hue) i el meridional (Saigon). L'estàndard modern combina l'inventari consonàntic del dialecte central amb el sistema tonal del dialecte septentrional.
Originalment el vietnamita s'escrivia en escriptura xinesa, però actualment s'usa l'alfabet llatí amb l'addició de diacrítics per a la transcripció de tons i alguns sons peculiars.
vilela
vilela
Aïllada, Amèrica > Argentina
- ca vilela
- ca atalalà sin. compl.
- ca chulupí sin. compl.
- ca chunupí sin. compl.
- ca uakambalelté sin. compl.
- cod waqha-umbabelte (Tawakhat-tumbabiltit)
- ar بيليلية
- cy Vilela
- cy Atalalá sin. compl.
- cy Chulupí sin. compl.
- cy Chunupí sin. compl.
- cy Uakambalelté sin. compl.
- de Vilela
- de Chulupí sin. compl.
- de Chunupí sin. compl.
- en Vilela
- en Atalalá sin. compl.
- en Chulupí sin. compl.
- en Chunupí sin. compl.
- en Uakambabelté sin. compl.
- es vilela
- es atalalá sin. compl.
- es chulupí sin. compl.
- es chunupí sin. compl.
- es uakambalelté sin. compl.
- eu vilelera
- eu atalalà sin. compl.
- eu chulupí sin. compl.
- eu chunupí sin. compl.
- eu uakambalelté sin. compl.
- fr vilela
- fr atalalá sin. compl.
- fr chulupie sin. compl.
- fr chunupí sin. compl.
- fr uakambalelté sin. compl.
- gl vilela
- gl atalalá sin. compl.
- gl chulupí sin. compl.
- gl chunupí sin. compl.
- gl uakambalelté sin. compl.
- gn vilela
- gn atalala sin. compl.
- gn chulupi sin. compl.
- gn chunupi sin. compl.
- gn uakambalelte sin. compl.
- it vilela
- it atalalà sin. compl.
- it chulupí sin. compl.
- it chunupí sin. compl.
- it uakambalelté sin. compl.
- ja ビレラ語
- ja チュヌピ語 sin. compl.
- ja チュルピ語、 sin. compl.
- ja アタララ語、 sin. compl.
- ja ワカンバレルテ語、 sin. compl.
- nl Vilela
- nl Atalalà sin. compl.
- nl Chulupí sin. compl.
- nl Chunupí sin. compl.
- nl Uakambalelté sin. compl.
- pt vilela
- pt atalalá sin. compl.
- pt chulupí sin. compl.
- pt chunupí sin. compl.
- pt uakambalelté sin. compl.
- ru Вилела
- ru Чулупи sin. compl.
- ru Чунупи sin. compl.
- ru Аталала sin. compl.
- ru Уакамбабельте sin. compl.
- sw Vilela
- sw Atalalá sin. compl.
- sw Chulupí sin. compl.
- sw Chunupí sin. compl.
- sw Uakambalelté sin. compl.
- tmh Tabililat
- zh 威莱拉
- zh 楚鲁皮 sin. compl.
- zh 楚诺皮 sin. compl.
- zh 阿塔拉兰 sin. compl.
- zh 乌阿卡姆巴贝台 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina
Definició
Alguns autors consideren que el vilela i el lule (llengua extingida) formen una petita família lingüística, anomenada lule-vilela o lule-tonocoté.
El terme chunupí/chulupí és ambigu, ja que també es fa servir per a referir-se al nivaclé, una llengua de la família mataco/mataguai.
És difícil establir el nombre de membres del grup ètnic vilela, ja que aquesta comunitat viu en contacte permanent amb la comunitat toba i aparentment ha estat assimilada.
El terme chunupí/chulupí és ambigu, ja que també es fa servir per a referir-se al nivaclé, una llengua de la família mataco/mataguai.
És difícil establir el nombre de membres del grup ètnic vilela, ja que aquesta comunitat viu en contacte permanent amb la comunitat toba i aparentment ha estat assimilada.
