Back to top
wariapano wariapano

Pano > Principal > Pano, Amèrica > Perú

  • ca  wariapano
  • ca  manoa sin. compl.
  • ca  pano sin. compl.
  • ca  panobo sin. compl.
  • ca  paño sin. compl.
  • cod  wariapano
  • ar  واريابانو
  • cy  Wariapano
  • cy  Manoa sin. compl.
  • cy  Pano sin. compl.
  • cy  Panobo sin. compl.
  • cy  Paño sin. compl.
  • de  Wariapano
  • de  Huaripano sin. compl.
  • de  Pano sin. compl.
  • de  Panobo sin. compl.
  • en  Wariapano
  • en  Manoa sin. compl.
  • en  Pano sin. compl.
  • en  Panobo sin. compl.
  • es  wariapano
  • es  manoa sin. compl.
  • es  pano sin. compl.
  • es  panobo sin. compl.
  • es  paño sin. compl.
  • eu  wariapanoera
  • eu  manoa sin. compl.
  • eu  pano sin. compl.
  • eu  panobo sin. compl.
  • eu  paño sin. compl.
  • fr  huariapano
  • fr  manoa sin. compl.
  • fr  pana sin. compl.
  • fr  pano sin. compl.
  • fr  pelado sin. compl.
  • fr  wariapano sin. compl.
  • gl  wariapano
  • gn  wariapano
  • gn  manoa sin. compl.
  • gn  pano sin. compl.
  • gn  panobo sin. compl.
  • gn  paño sin. compl.
  • it  wariapano
  • it  manoa sin. compl.
  • it  pano sin. compl.
  • it  panobo sin. compl.
  • it  paño sin. compl.
  • ja  ワリアパノ語
  • ja  パノ語、パニョ語、パノボ語、マノア語 sin. compl.
  • nl  Wariapano
  • nl  Manoa sin. compl.
  • nl  Pano sin. compl.
  • nl  Panobo sin. compl.
  • nl  Paño sin. compl.
  • pt  wariapano
  • pt  manoa sin. compl.
  • pt  pano sin. compl.
  • pt  panobo sin. compl.
  • pt  paño sin. compl.
  • ru  Вариапано
  • ru  Пано sin. compl.
  • ru  Маноа sin. compl.
  • ru  Паньо sin. compl.
  • ru  Панобо sin. compl.
  • ru  Варьяпано sin. compl.
  • sw  Wariapano
  • sw  Manoa sin. compl.
  • sw  Pano sin. compl.
  • sw  Panobo sin. compl.
  • sw  Paño sin. compl.
  • tmh  Taweryapant
  • zh  瓦里阿帕诺
  • zh  帕诺 sin. compl.
  • zh  帕诺博 sin. compl.
  • zh  玛诺阿 sin. compl.

Pano > Principal > Pano, Amèrica > Perú

Definició
Els wariapanos vivien entre els shetebos (que parlen un dialecte del shipibo), amb els quals es van acabar integrant. Sembla que el shipibo i el wariapano eren intercomprensibles, tot i que no és clar si la proximitat era resultat dels contactes constants entre els dos grups o fruit del parentiu.

L'últim parlant de wariapano, Arquímedes Sinuiri Nunta, va morir al començament dels anys noranta del segle passat.

No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua.
warikiana warikiana

Carib > Kashuyana, Amèrica > Brasil

  • ca  kashuyana
  • ca  kachuana sin. compl.
  • ca  kaxujana sin. compl.
  • ca  kaxuyana sin. compl.
  • ca  warikiana sin. compl.
  • ca  warikyana sin. compl.
  • cod  kaxuyana
  • ar  كاشويانا
  • cy  Kashuyana
  • cy  Kachuana sin. compl.
  • cy  Kaxujana sin. compl.
  • cy  Warikiana sin. compl.
  • cy  Warikyana sin. compl.
  • de  Kashuyana
  • de  Kachuana sin. compl.
  • de  Kaxuiana sin. compl.
  • de  Kaxuiâna sin. compl.
  • de  Warikiana sin. compl.
  • de  Warikyana sin. compl.
  • en  Kashuyana
  • en  Caxuiana sin. compl.
  • en  Kachuana sin. compl.
  • en  Kashujana sin. compl.
  • en  Kaxuiâna sin. compl.
  • en  Warikiana sin. compl.
  • en  Warikyana sin. compl.
  • es  kasuyana
  • es  kachuana sin. compl.
  • es  kashuyana sin. compl.
  • es  kaxujana sin. compl.
  • es  warikiana sin. compl.
  • es  warikyana sin. compl.
  • eu  kashuyanera
  • eu  caxuiana sin. compl.
  • eu  kachuana sin. compl.
  • eu  kashuyana sin. compl.
  • eu  kaxujana sin. compl.
  • eu  warikiana sin. compl.
  • eu  warikyana sin. compl.
  • fr  kachuyana
  • fr  kachuana sin. compl.
  • fr  kachuena sin. compl.
  • fr  kaxujana sin. compl.
  • fr  kaxuyana sin. compl.
  • fr  warikiana sin. compl.
  • fr  warikyana sin. compl.
  • gl  caxuiana
  • gl  kachuana sin. compl.
  • gl  kaxujana sin. compl.
  • gl  warikiana sin. compl.
  • gl  warikyana sin. compl.
  • it  kashuyana
  • it  kachuana sin. compl.
  • it  kaxujana sin. compl.
  • it  warikiana sin. compl.
  • it  warikyana sin. compl.
  • ja  カシュヤナ語
  • nl  Kashuyana
  • nl  Kachuana sin. compl.
  • nl  Kaxujana sin. compl.
  • nl  Warikiana sin. compl.
  • nl  Warikyana sin. compl.
  • pt  kaxuiâna
  • pt  kachuana sin. compl.
  • pt  kashuyana sin. compl.
  • pt  kaxujana sin. compl.
  • pt  warikiana sin. compl.
  • pt  warikyana sin. compl.
  • ru  Кашуяна
  • ru  Качуана sin. compl.
  • ru  Кашуйана sin. compl.
  • ru  Варикьяна sin. compl.
  • zh  卡苏亚纳语
  • zh  卡楚加纳、卡楚瓦那、瓦利恰那、瓦利其亚纳 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Carib > Kashuyana, Amèrica > Brasil

Definició
Tradicionalment han estat dos grups, els kashuyana i els warikyana, que parlaven variants d'una mateixa llengua. Alguns autors distingeixen, però, fins a cinc dialectes: kashuyana (o kachuena), warikyana, ingarune (o ingariyâna o ingarïna), pawixi (o pawiyána) i ikahyana.

Altres fonts parlen de cinc subgrups ubicats en indrets diferents fins a la segona meitat del segle XX, quan es van unir en una zona fronterera amb el Surinam.

En l'actualitat la major part de kashuyana i warikyana viuen amb els trio, i alguns amb els hixkariana. Majoritàriament són bilingües kashuyana-trio; alguns parlen també portuguès.
warikyana warikyana

Carib > Kashuyana, Amèrica > Brasil

  • ca  kashuyana
  • ca  kachuana sin. compl.
  • ca  kaxujana sin. compl.
  • ca  kaxuyana sin. compl.
  • ca  warikiana sin. compl.
  • ca  warikyana sin. compl.
  • cod  kaxuyana
  • ar  كاشويانا
  • cy  Kashuyana
  • cy  Kachuana sin. compl.
  • cy  Kaxujana sin. compl.
  • cy  Warikiana sin. compl.
  • cy  Warikyana sin. compl.
  • de  Kashuyana
  • de  Kachuana sin. compl.
  • de  Kaxuiana sin. compl.
  • de  Kaxuiâna sin. compl.
  • de  Warikiana sin. compl.
  • de  Warikyana sin. compl.
  • en  Kashuyana
  • en  Caxuiana sin. compl.
  • en  Kachuana sin. compl.
  • en  Kashujana sin. compl.
  • en  Kaxuiâna sin. compl.
  • en  Warikiana sin. compl.
  • en  Warikyana sin. compl.
  • es  kasuyana
  • es  kachuana sin. compl.
  • es  kashuyana sin. compl.
  • es  kaxujana sin. compl.
  • es  warikiana sin. compl.
  • es  warikyana sin. compl.
  • eu  kashuyanera
  • eu  caxuiana sin. compl.
  • eu  kachuana sin. compl.
  • eu  kashuyana sin. compl.
  • eu  kaxujana sin. compl.
  • eu  warikiana sin. compl.
  • eu  warikyana sin. compl.
  • fr  kachuyana
  • fr  kachuana sin. compl.
  • fr  kachuena sin. compl.
  • fr  kaxujana sin. compl.
  • fr  kaxuyana sin. compl.
  • fr  warikiana sin. compl.
  • fr  warikyana sin. compl.
  • gl  caxuiana
  • gl  kachuana sin. compl.
  • gl  kaxujana sin. compl.
  • gl  warikiana sin. compl.
  • gl  warikyana sin. compl.
  • it  kashuyana
  • it  kachuana sin. compl.
  • it  kaxujana sin. compl.
  • it  warikiana sin. compl.
  • it  warikyana sin. compl.
  • ja  カシュヤナ語
  • nl  Kashuyana
  • nl  Kachuana sin. compl.
  • nl  Kaxujana sin. compl.
  • nl  Warikiana sin. compl.
  • nl  Warikyana sin. compl.
  • pt  kaxuiâna
  • pt  kachuana sin. compl.
  • pt  kashuyana sin. compl.
  • pt  kaxujana sin. compl.
  • pt  warikiana sin. compl.
  • pt  warikyana sin. compl.
  • ru  Кашуяна
  • ru  Качуана sin. compl.
  • ru  Кашуйана sin. compl.
  • ru  Варикьяна sin. compl.
  • zh  卡苏亚纳语
  • zh  卡楚加纳、卡楚瓦那、瓦利恰那、瓦利其亚纳 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Carib > Kashuyana, Amèrica > Brasil

Definició
Tradicionalment han estat dos grups, els kashuyana i els warikyana, que parlaven variants d'una mateixa llengua. Alguns autors distingeixen, però, fins a cinc dialectes: kashuyana (o kachuena), warikyana, ingarune (o ingariyâna o ingarïna), pawixi (o pawiyána) i ikahyana.

Altres fonts parlen de cinc subgrups ubicats en indrets diferents fins a la segona meitat del segle XX, quan es van unir en una zona fronterera amb el Surinam.

En l'actualitat la major part de kashuyana i warikyana viuen amb els trio, i alguns amb els hixkariana. Majoritàriament són bilingües kashuyana-trio; alguns parlen també portuguès.
waruwaru waruwaru

Aïllada, Amèrica > Veneçuela

  • ca  jodi
  • ca  chicano sin. compl.
  • ca  montero sin. compl.
  • ca  orechicano sin. compl.
  • ca  shikana sin. compl.
  • ca  waruwaru sin. compl.
  • ca  yuana sin. compl.
  • cod  ho (hu)
  • cod  hoti (tahutit)
  • cod  jo (ju)
  • cod  joti (tajutit)
  • ar  هوتية
  • cy  Jodi
  • cy  Chicano sin. compl.
  • cy  Montero sin. compl.
  • cy  Orechicano sin. compl.
  • cy  Shikana sin. compl.
  • cy  Waruwaru sin. compl.
  • cy  Yuana sin. compl.
  • de  Joti
  • de  Chicano sin. compl.
  • de  Hoti sin. compl.
  • de  Waruwaru sin. compl.
  • de  Yoana sin. compl.
  • de  Yuwana sin. compl.
  • en  Jodi
  • en  Chicano sin. compl.
  • en  Montero sin. compl.
  • en  Orechicano sin. compl.
  • en  Shikana sin. compl.
  • en  Waruwaru sin. compl.
  • en  Yuana sin. compl.
  • es  jodi
  • es  chicano sin. compl.
  • es  montero sin. compl.
  • es  orechicano sin. compl.
  • es  shikana sin. compl.
  • es  waruwaru sin. compl.
  • es  yuana sin. compl.
  • eu  hotiera
  • eu  chicano sin. compl.
  • eu  jodi sin. compl.
  • eu  montero sin. compl.
  • eu  orechicano sin. compl.
  • eu  shikana sin. compl.
  • eu  waruwaru sin. compl.
  • eu  yuana sin. compl.
  • fr  hoti
  • fr  chicano sin. compl.
  • fr  orechicano sin. compl.
  • fr  shikana sin. compl.
  • fr  waruwaru sin. compl.
  • fr  yuana sin. compl.
  • fr  yuwana sin. compl.
  • gl  jodi
  • gl  chicano sin. compl.
  • gl  montero sin. compl.
  • gl  orechicano sin. compl.
  • gl  shikana sin. compl.
  • gl  waruwaru sin. compl.
  • gl  yuana sin. compl.
  • gn  jodi
  • gn  chikano sin. compl.
  • gn  montero sin. compl.
  • gn  orechikano sin. compl.
  • gn  shikana sin. compl.
  • gn  waruwaru sin. compl.
  • gn  yuana sin. compl.
  • it  jodi
  • it  chicano sin. compl.
  • it  montero sin. compl.
  • it  orechicano sin. compl.
  • it  shikana sin. compl.
  • it  waruwaru sin. compl.
  • it  yuana sin. compl.
  • ja  ホティ語
  • ja  オレチカノ語、チカノ語、シカナ語、モンテロ語、ワルワル語、ユアナ語 sin. compl.
  • nl  Jodi
  • nl  Chicano sin. compl.
  • nl  Montero sin. compl.
  • nl  Orechicano sin. compl.
  • nl  Shikana sin. compl.
  • nl  Waruwaru sin. compl.
  • nl  Yuana sin. compl.
  • pt  jodi
  • pt  chicano sin. compl.
  • pt  montero sin. compl.
  • pt  orechicano sin. compl.
  • pt  shikana sin. compl.
  • pt  waruwaru sin. compl.
  • pt  yuana sin. compl.
  • ru  Ходи
  • ru  Оти sin. compl.
  • ru  Хоты sin. compl.
  • ru  Хоти sin. compl.
  • ru  Юана sin. compl.
  • ru  Чикано sin. compl.
  • ru  Шикана sin. compl.
  • ru  Монтеро sin. compl.
  • ru  Варувару sin. compl.
  • ru  Оречикано sin. compl.
  • sw  Jodi
  • sw  Chicano sin. compl.
  • sw  Montero sin. compl.
  • sw  Orechicano sin. compl.
  • sw  Shikana sin. compl.
  • sw  Waruwaru sin. compl.
  • sw  Yuana sin. compl.
  • tmh  Tajudit
  • zh  卓迪
  • zh  什卡纳 sin. compl.
  • zh  其卡诺 sin. compl.
  • zh  尤阿纳 sin. compl.
  • zh  蒙特罗 sin. compl.
  • zh  瓦鲁瓦鲁 sin. compl.
  • zh  欧来其卡诺 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Veneçuela

Definició
Tot i que s'hi havia fet alguna referència anteriorment, els jodi van ser contactats el 1961. Actualment continuen força aïllats del món occidental. Els jodi del nord mantenen relacions amb els panare del riu Kaima; els del sud viuen a la zona del riu Iguana.

S'han proposat relacions genètiques del jodi amb algunes famílies lingüístiques, com ara la yanomama, la sáliva o la carib, però no hi ha dades concloents en cap sentit.
wasco-wishram wasco-wishram

Chinook > Alt chinook, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  wasco-wishram
  • ca  chinook de colúmbia sin. compl.
  • ca  kiksht sin. compl.
  • cy  Wasco-Wishram
  • cy  Columbia chinook sin. compl.
  • cy  Kiksht sin. compl.
  • de  Wasco-Wishram
  • de  Columbia Chinook sin. compl.
  • de  Kiksht sin. compl.
  • en  Wasco-Wishram
  • en  Columbia Chinook sin. compl.
  • en  Kiksht sin. compl.
  • en  Upper Chinook sin. compl.
  • es  huasco-huicherán
  • es  chinuko de columbia sin. compl.
  • es  kiksht sin. compl.
  • eu  wasco-wishramera
  • eu  columbiako chinookera sin. compl.
  • eu  kiksht sin. compl.
  • eu  wasco-wishram sin. compl.
  • fr  wasco-wishram
  • fr  chinook de columbia sin. compl.
  • fr  kiksht sin. compl.
  • gl  wasco-wishram
  • gl  chinook de columbia sin. compl.
  • gl  kiksht sin. compl.
  • gn  wasko-wishram
  • gn  chinook kolúmbia-gua sin. compl.
  • gn  kiksht sin. compl.
  • it  wasco-wishram
  • it  chinook della columbia sin. compl.
  • it  kiksht sin. compl.
  • pt  wasco-wishram
  • pt  chinook do columbia sin. compl.
  • pt  kiksht sin. compl.

Chinook > Alt chinook, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
El wasco-wishram és l'única llengua o variant dialectal de la família chinook que encara es parla. Es compon de dos subdialectes, el wasco i el wishram, parlats per grups diferents, que es distingeixen únicament per un fonema i per uns quants mots. El wasco és parlat per sis persones grans a la reserva de Warm Springs (Oregon) i el wishram, per un parell de persones, també d'edat avançada, a la reserva de Yakima (Washington), segons dades de l'any 1998 (segons el cens del 1990 hi havia 69 parlants).

Les llengües chinook (de ts'inuk, la denominació que els donaven els chehalis) es parlaven al llarg del curs del riu Colúmbia. El wasco-wishram (de wusxam, una denominació sahapti), el dialecte més oriental, s'estenia uns quants kilòmetres per sobre del que avui és la ciutat de The Dalles (Oregon).

La classificació interna de la família chinook varia segons les fonts. Tradicionalment es considerava formada per dues llengües o branques lingüístiques, el baix chinook (Lower Chinookan) i l'alt chinook (Upper Chinookan). El kathlamet es classificava com un dialecte de l'alt chinook, però actualment es considera una llengua o branca més, ja que no hi havia intercomprensió amb les altres variants de l'alt chinook. El kathlamet és una llengua intermèdia entre l'alt i el baix chinook, ja sigui a nivell lingüístic com a nivell geogràfic. El clatsop i el shoalwater eren variants del baix chinook (també anomenat chinook de la costa). Pel que fa al wasco-wishram, també anomenat kiksht i chinook de Colúmbia, se sol considerar una llengua o variant dialectal de l'alt chinook, al costat del multnomah, el clackamas, el cascades, el white salmon i el hood river, tots extingits.

Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar la llengua wasco-wishram, que es troba en un estat avançat de substitució lingüística.

Un pidgin de base chinook, el chinook jargon, es va emprar durant el segle XIX a la costa nord-oest de l'Amèrica del Nord en contactes entre parlants de llengües ameríndies, d'una banda, i parlants d'anglès i de francès, de l'altra. El lèxic d'aquest pidgin tenia aportacions de totes les llengües en contacte, però provenia fonamentalment del chinook i, més concretament, de l'alt chinook.
washo washo

Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  washo
  • cy  Washo
  • cy  Washoe sin. compl.
  • de  Washo
  • de  Washo sin. compl.
  • en  Washo
  • en  Washoe sin. compl.
  • es  huacho
  • es  washo sin. compl.
  • es  washoe sin. compl.
  • eu  washoera
  • eu  washo sin. compl.
  • eu  washoe sin. compl.
  • eu  washoera sin. compl.
  • fr  washo
  • fr  washoe sin. compl.
  • gl  washo
  • gl  washoe sin. compl.
  • gn  washo
  • gn  washoe sin. compl.
  • it  washo
  • it  washoe sin. compl.
  • pt  washo
  • pt  washoe sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
El washo es considera una llengua aïllada. S'ha proposat un parentiu entre aquesta llengua i el chumash (inclòs dins la família hipotètica hokan), però no sembla haver-hi prou evidències d'aquesta relació. El terme amb què es coneix aquest grup, washo, deriva del nom amb que s'autodenominen, wá-šiw.

El seu territori, situat al voltant del llac Tahoe, es troba a la Gran Conca (una extensa regió àrida de l'oest dels Estats Units). En aquesta àrea cultural, els washo són l'única ètnia que no pertany al grup númic (que parla llengües de la família utoasteca). Malgrat això, no hi ha cap indici que indiqui que els washo no siguin originaris d'aquesta zona. La llengua washo presenta alguns trets propis de les llengües veïnes de Califòrnia i manlleus de llengües de les famílies utoasteca, maidu i miwok.

No és clar quants parlants té la llengua washo. Si bé al cens de l'any 2000 n'apareixen 252, les fonts especialitzades parlen més aviat d'entre 10 i 25 parlants, tots d'edat avançada. Els darrers anys s'han desenvolupat diversos projectes de revitalització.
wasi wasi

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  alagwa
  • ca  alagwaisi sin. compl.
  • ca  alagwase sin. compl.
  • ca  alawa sin. compl.
  • ca  asi sin. compl.
  • ca  chasi sin. compl.
  • ca  kialagwa sin. compl.
  • ca  wasi sin. compl.
  • cod  alagwa
  • ar  ألاغوا
  • cy  Alagwa
  • cy  Alagwaisi sin. compl.
  • cy  Alagwase sin. compl.
  • cy  Alawa sin. compl.
  • cy  Asi sin. compl.
  • cy  Chasi sin. compl.
  • cy  Kialagwa sin. compl.
  • cy  Wasi sin. compl.
  • de  Alagwa
  • de  Alagwaisi sin. compl.
  • de  Alagwase sin. compl.
  • de  Alawa sin. compl.
  • de  Asi sin. compl.
  • de  Chasi sin. compl.
  • de  Kialagwa sin. compl.
  • de  Wasi sin. compl.
  • en  Alagwa
  • en  Alagwaisi sin. compl.
  • en  Alagwase sin. compl.
  • en  Alawa sin. compl.
  • en  Asi sin. compl.
  • en  Chasi sin. compl.
  • en  Kialagwa sin. compl.
  • en  Waasi sin. compl.
  • en  Wasi sin. compl.
  • es  alava
  • es  alagwaisi sin. compl.
  • es  alagwase sin. compl.
  • es  alawa sin. compl.
  • es  asi sin. compl.
  • es  chasi sin. compl.
  • es  kialagwa sin. compl.
  • es  wasi sin. compl.
  • eu  wasiera
  • eu  alagwa sin. compl.
  • eu  alagwaisi sin. compl.
  • eu  alagwase sin. compl.
  • eu  alawa sin. compl.
  • eu  asi sin. compl.
  • eu  chasi sin. compl.
  • eu  kialagwa sin. compl.
  • eu  wasi sin. compl.
  • fr  alagwa
  • fr  alagwaisi sin. compl.
  • fr  alagwase sin. compl.
  • fr  alawa sin. compl.
  • fr  asi sin. compl.
  • fr  chasi sin. compl.
  • fr  kialagwa sin. compl.
  • fr  wasi sin. compl.
  • gl  alagwa
  • gl  alagwaisi sin. compl.
  • gl  alagwase sin. compl.
  • gl  alawa sin. compl.
  • gl  asi sin. compl.
  • gl  chasi sin. compl.
  • gl  kialagwa sin. compl.
  • gl  wasi sin. compl.
  • gn  alava
  • gn  alagwa sin. compl.
  • it  alagwa
  • it  alagwaisi sin. compl.
  • it  alagwase sin. compl.
  • it  alawa sin. compl.
  • it  asi sin. compl.
  • it  chasi sin. compl.
  • it  kialagwa sin. compl.
  • it  wasi sin. compl.
  • pt  alagwa
  • pt  alagwaisi sin. compl.
  • pt  alagwase sin. compl.
  • pt  alawa sin. compl.
  • pt  asi sin. compl.
  • pt  chasi sin. compl.
  • pt  kialagwa sin. compl.
  • pt  wasi sin. compl.
  • tmh  Talagwat
  • tmh  Alagwaisi sin. compl.
  • tmh  alagwase sin. compl.
  • tmh  alawa sin. compl.
  • tmh  asi sin. compl.
  • tmh  chasi sin. compl.
  • tmh  kialagwa sin. compl.
  • tmh  wasi sin. compl.
  • zh  阿拉格瓦语
  • num  Sistema aràbic

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic alagwa està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. La majoria dels alagwa parlen rangi, una llengua que els nens alagwa aprenen i utilitzen a l'escola.

El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
wasonjo wasonjo

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  sonjo
  • ca  kisonjo sin. compl.
  • ca  sonyo sin. compl.
  • ca  temi sin. compl.
  • ca  wasonjo sin. compl.
  • ca  watemi sin. compl.
  • ar  سونجو
  • cy  Sonjo
  • cy  Kisonjo sin. compl.
  • cy  Sonyo sin. compl.
  • cy  Temi sin. compl.
  • cy  Wasonjo sin. compl.
  • cy  Watemi sin. compl.
  • de  Sonjo
  • de  Kisonjo sin. compl.
  • de  Sonyo sin. compl.
  • de  Temi sin. compl.
  • de  Wasonjo sin. compl.
  • de  Watemi sin. compl.
  • en  Sonjo
  • en  Kisonjo sin. compl.
  • en  Sonyo sin. compl.
  • en  Temi sin. compl.
  • en  Wasonjo sin. compl.
  • en  Watemi sin. compl.
  • es  temi
  • es  kisonjo sin. compl.
  • es  sonjo sin. compl.
  • es  sonyo sin. compl.
  • es  wasonjo sin. compl.
  • es  watemi sin. compl.
  • eu  temiera
  • eu  kisonjo sin. compl.
  • eu  sonjo sin. compl.
  • eu  sonyo sin. compl.
  • eu  temi sin. compl.
  • eu  wasonjo sin. compl.
  • eu  watemi sin. compl.
  • fr  sonjo
  • fr  kisonjo sin. compl.
  • fr  sonyo sin. compl.
  • fr  temi sin. compl.
  • fr  wasonjo sin. compl.
  • fr  watemi sin. compl.
  • gl  sonjo
  • gl  kisonjo sin. compl.
  • gl  sonyo sin. compl.
  • gl  temi sin. compl.
  • gl  wasonjo sin. compl.
  • gl  watemi sin. compl.
  • gn  sonjo
  • gn  kisonjo sin. compl.
  • gn  sonyo sin. compl.
  • gn  temi sin. compl.
  • gn  wasonjo sin. compl.
  • gn  watemi sin. compl.
  • it  sonjo
  • it  kisonjo sin. compl.
  • it  sonyo sin. compl.
  • it  temi sin. compl.
  • it  wasonjo sin. compl.
  • it  watemi sin. compl.
  • pt  sonjo
  • pt  kisonjo sin. compl.
  • pt  sonyo sin. compl.
  • pt  temi sin. compl.
  • pt  wasonjo sin. compl.
  • pt  watemi sin. compl.
  • tmh  Tasunjut
  • tmh  kisonjo sin. compl.
  • tmh  sonyo sin. compl.
  • tmh  Temi sin. compl.
  • tmh  wasonjo sin. compl.
  • tmh  watemi sin. compl.
  • zh  松霍语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic sonjo se situa al nord de Tanzània, a l'oest del llac Natron. Aquest grup ha rebut una forta influència dels massais, un poble tradicionalment ramader que es va expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió dels massais va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, que sovint van adoptar la seva llengua o la seva forma de vida. Entre les llengües de Tanzània que es van veure afectades hi podem trobar el sonjo, l'akie i l'aasax.

Generalment, els parlants de sonjo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

La llengua sonjo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
watemi watemi

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  sonjo
  • ca  kisonjo sin. compl.
  • ca  sonyo sin. compl.
  • ca  temi sin. compl.
  • ca  wasonjo sin. compl.
  • ca  watemi sin. compl.
  • ar  سونجو
  • cy  Sonjo
  • cy  Kisonjo sin. compl.
  • cy  Sonyo sin. compl.
  • cy  Temi sin. compl.
  • cy  Wasonjo sin. compl.
  • cy  Watemi sin. compl.
  • de  Sonjo
  • de  Kisonjo sin. compl.
  • de  Sonyo sin. compl.
  • de  Temi sin. compl.
  • de  Wasonjo sin. compl.
  • de  Watemi sin. compl.
  • en  Sonjo
  • en  Kisonjo sin. compl.
  • en  Sonyo sin. compl.
  • en  Temi sin. compl.
  • en  Wasonjo sin. compl.
  • en  Watemi sin. compl.
  • es  temi
  • es  kisonjo sin. compl.
  • es  sonjo sin. compl.
  • es  sonyo sin. compl.
  • es  wasonjo sin. compl.
  • es  watemi sin. compl.
  • eu  temiera
  • eu  kisonjo sin. compl.
  • eu  sonjo sin. compl.
  • eu  sonyo sin. compl.
  • eu  temi sin. compl.
  • eu  wasonjo sin. compl.
  • eu  watemi sin. compl.
  • fr  sonjo
  • fr  kisonjo sin. compl.
  • fr  sonyo sin. compl.
  • fr  temi sin. compl.
  • fr  wasonjo sin. compl.
  • fr  watemi sin. compl.
  • gl  sonjo
  • gl  kisonjo sin. compl.
  • gl  sonyo sin. compl.
  • gl  temi sin. compl.
  • gl  wasonjo sin. compl.
  • gl  watemi sin. compl.
  • gn  sonjo
  • gn  kisonjo sin. compl.
  • gn  sonyo sin. compl.
  • gn  temi sin. compl.
  • gn  wasonjo sin. compl.
  • gn  watemi sin. compl.
  • it  sonjo
  • it  kisonjo sin. compl.
  • it  sonyo sin. compl.
  • it  temi sin. compl.
  • it  wasonjo sin. compl.
  • it  watemi sin. compl.
  • pt  sonjo
  • pt  kisonjo sin. compl.
  • pt  sonyo sin. compl.
  • pt  temi sin. compl.
  • pt  wasonjo sin. compl.
  • pt  watemi sin. compl.
  • tmh  Tasunjut
  • tmh  kisonjo sin. compl.
  • tmh  sonyo sin. compl.
  • tmh  Temi sin. compl.
  • tmh  wasonjo sin. compl.
  • tmh  watemi sin. compl.
  • zh  松霍语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic sonjo se situa al nord de Tanzània, a l'oest del llac Natron. Aquest grup ha rebut una forta influència dels massais, un poble tradicionalment ramader que es va expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió dels massais va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, que sovint van adoptar la seva llengua o la seva forma de vida. Entre les llengües de Tanzània que es van veure afectades hi podem trobar el sonjo, l'akie i l'aasax.

Generalment, els parlants de sonjo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

La llengua sonjo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
watindega watindega

Khoisan, Àfrica > Tanzània

  • ca  hadza
  • ca  bali sin. compl.
  • ca  hadzapi sin. compl.
  • ca  hatsa sin. compl.
  • ca  kangeju sin. compl.
  • ca  kindiga sin. compl.
  • ca  tindiga sin. compl.
  • ca  wakingdiga sin. compl.
  • ca  watindega sin. compl.
  • ar  هادجا
  • cy  Hadza
  • cy  Bali sin. compl.
  • cy  Hadzapi sin. compl.
  • cy  Hatsa sin. compl.
  • cy  Kangeju sin. compl.
  • cy  Kindiga sin. compl.
  • cy  Tindiga sin. compl.
  • cy  Wakingdiga sin. compl.
  • cy  Watindega sin. compl.
  • de  Hadza
  • de  Bali sin. compl.
  • de  Hadzabe sin. compl.
  • de  Hadzapi sin. compl.
  • de  Hatsa sin. compl.
  • de  Kangeju sin. compl.
  • de  Kindiga sin. compl.
  • de  Tindiga sin. compl.
  • de  Wakingdiga sin. compl.
  • de  Watindega sin. compl.
  • en  Hadza
  • en  Bali sin. compl.
  • en  Hadzabi sin. compl.
  • en  Hadzapi sin. compl.
  • en  Hatsa sin. compl.
  • en  Kangeju sin. compl.
  • en  Kindiga sin. compl.
  • en  Tindiga sin. compl.
  • en  Wakindiga sin. compl.
  • en  Watindiga sin. compl.
  • es  hatsa
  • es  bali sin. compl.
  • es  hadza sin. compl.
  • es  hadzapi sin. compl.
  • es  kangeju sin. compl.
  • es  kindiga sin. compl.
  • es  tindiga sin. compl.
  • es  wakingdiga sin. compl.
  • es  watindega sin. compl.
  • eu  hadzera
  • eu  bali sin. compl.
  • eu  hadza sin. compl.
  • eu  hadzapi sin. compl.
  • eu  hatsa sin. compl.
  • eu  kangeju sin. compl.
  • eu  kindiga sin. compl.
  • eu  tindiga sin. compl.
  • eu  wakingdiga sin. compl.
  • eu  watindega sin. compl.
  • fr  hadza
  • fr  bali sin. compl.
  • fr  hadzapi sin. compl.
  • fr  hatsa sin. compl.
  • fr  kangeju sin. compl.
  • fr  kindiga sin. compl.
  • fr  tindiga sin. compl.
  • fr  wakindiga sin. compl.
  • fr  watindega sin. compl.
  • gl  hadza
  • gl  bali sin. compl.
  • gl  hadzapi sin. compl.
  • gl  hatsa sin. compl.
  • gl  kangeju sin. compl.
  • gl  kindiga sin. compl.
  • gl  tindiga sin. compl.
  • gl  wakingdiga sin. compl.
  • gl  watindega sin. compl.
  • gn  hadsa
  • gn  bali sin. compl.
  • gn  hadzapi sin. compl.
  • gn  hatsa sin. compl.
  • gn  kangeju sin. compl.
  • gn  kindiga sin. compl.
  • gn  tindiga sin. compl.
  • gn  wakingdiga sin. compl.
  • gn  watindega sin. compl.
  • it  hadza
  • it  bali sin. compl.
  • it  hadzapi sin. compl.
  • it  hatsa sin. compl.
  • it  kangeju sin. compl.
  • it  kindiga sin. compl.
  • it  tindiga sin. compl.
  • it  wakingdiga sin. compl.
  • it  watindega sin. compl.
  • pt  hadza
  • pt  bali sin. compl.
  • pt  hadzapi sin. compl.
  • pt  hatsa sin. compl.
  • pt  kangeju sin. compl.
  • pt  kindiga sin. compl.
  • pt  tindiga sin. compl.
  • pt  wakingdiga sin. compl.
  • pt  watindega sin. compl.
  • tmh  Tahadzat
  • tmh  bali sin. compl.
  • tmh  hadzapi sin. compl.
  • tmh  Hatsa sin. compl.
  • tmh  kangeju sin. compl.
  • tmh  kindiga sin. compl.
  • tmh  tindiga sin. compl.
  • tmh  wakingdiga sin. compl.
  • tmh  watindega sin. compl.
  • zh  Hadza
  • zh  Bali sin. compl.
  • zh  hadzapi sin. compl.
  • zh  hatsa sin. compl.
  • zh  kangeju sin. compl.
  • zh  kindiga sin. compl.
  • zh  tindiga sin. compl.
  • zh  wakingdiga sin. compl.
  • zh  watindega sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > Tanzània

Definició
Els hadza són un grup etnolingüístic establert tradicionalment a la regió est i sud del llac Eyasi, situat al nord de Tanzània. Hi ha cert desacord al voltant de la classificació de la llengua hadza i alguns autors inclouen aquesta llengua dins la família khoisan.

Els grups etnolingüístics que tenen més contacte amb els hadzes són els iraqws, els izanzus i els datogues. Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (isanzu), la nilosahariana (datoga) i el khoisan (hadza).

El hadza és una de les tres llengües parlades a l'Àfrica oriental (juntament amb el sandawe i el dahalo) que tenen clics en el seu inventari fonètic. Els clics són uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar), i són el tret més característic de les llengües khoisans.

Hi ha autors que distingeixen dues varietats dialectals del hadza: el kondoa i el merilu.