Back to top

Diccionari de llengües del món

Presentació
zalamo zalamo

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  zaramo
  • ca  dzalamo sin. compl.
  • ca  kizaramo sin. compl.
  • ca  myagatwa sin. compl.
  • ca  saramo sin. compl.
  • ca  zalamo sin. compl.
  • ca  zaramu sin. compl.
  • ar  زارامو
  • cy  Zaramo
  • cy  Dzalamo sin. compl.
  • cy  Kizaramo sin. compl.
  • cy  Myagatwa sin. compl.
  • cy  Saramo sin. compl.
  • cy  Zalamo sin. compl.
  • cy  Zaramu sin. compl.
  • de  Zaramo
  • de  Dzalamo sin. compl.
  • de  Kizaramo sin. compl.
  • de  Myagatwa sin. compl.
  • de  Saramo sin. compl.
  • de  Zalamo sin. compl.
  • de  Zaramu sin. compl.
  • en  Zaramo
  • en  Dzalamo sin. compl.
  • en  Kizaramo sin. compl.
  • en  Myagatwa sin. compl.
  • en  Saramo sin. compl.
  • en  Zalamo sin. compl.
  • en  Zaramu sin. compl.
  • es  zaramo
  • es  dzalamo sin. compl.
  • es  kizaramo sin. compl.
  • es  myagatwa sin. compl.
  • es  saramo sin. compl.
  • es  zalamo sin. compl.
  • es  zaramu sin. compl.
  • eu  zalamoera
  • eu  dzalamo sin. compl.
  • eu  kizaramo sin. compl.
  • eu  myagatwa sin. compl.
  • eu  saramo sin. compl.
  • eu  zalamo sin. compl.
  • eu  zaramo sin. compl.
  • eu  zaramu sin. compl.
  • fr  zaramo
  • fr  dzalamo sin. compl.
  • fr  kizaramo sin. compl.
  • fr  myagatwa sin. compl.
  • fr  saramo sin. compl.
  • fr  zalamo sin. compl.
  • fr  zaramu sin. compl.
  • gl  zaramo
  • gl  dzalamo sin. compl.
  • gl  kizaramo sin. compl.
  • gl  myagatwa sin. compl.
  • gl  saramo sin. compl.
  • gl  zalamo sin. compl.
  • gl  zaramu sin. compl.
  • gn  saramo
  • gn  dzalamo sin. compl.
  • gn  kizaramo sin. compl.
  • gn  myagatwa sin. compl.
  • gn  salamo sin. compl.
  • gn  saramo sin. compl.
  • gn  saramu sin. compl.
  • it  zaramo
  • it  dzalamo sin. compl.
  • it  kizaramo sin. compl.
  • it  myagatwa sin. compl.
  • it  saramo sin. compl.
  • it  zalamo sin. compl.
  • it  zaramu sin. compl.
  • pt  zaramo
  • pt  dzalamo sin. compl.
  • pt  kizaramo sin. compl.
  • pt  myagatwa sin. compl.
  • pt  saramo sin. compl.
  • pt  zalamo sin. compl.
  • pt  zaramu sin. compl.
  • tmh  Tazaramut
  • tmh  Dzalamo sin. compl.
  • tmh  kizaramo sin. compl.
  • tmh  myagatwa sin. compl.
  • tmh  saramo sin. compl.
  • tmh  zalamo sin. compl.
  • tmh  zaramu sin. compl.
  • zh  扎拉莫语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
Actualment el zaramo està essent substituït pel suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que ha esdevingut la llengua dominant a bona part del territori zaramo. Sembla que una part de la població zaramo ja no és competent en la seva llengua.

El zaramo s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.
zamuco zamuco

Zamuco, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai

  • ca  ayoreo
  • ca  ayoréode sin. compl.
  • ca  moro sin. compl.
  • ca  morotoco sin. compl.
  • ca  pyta jovai sin. compl.
  • ca  zamuco sin. compl.
  • cod  ayo(w)eo (ayu(w)iw)
  • cod  ayoré (ayuri)
  • ar  أيورية
  • cy  Ayoreo
  • cy  Ayoréode sin. compl.
  • cy  Moro sin. compl.
  • cy  Morotoco sin. compl.
  • cy  Pyta jovai sin. compl.
  • cy  Zamuco sin. compl.
  • de  Ayoreo
  • de  Ayoré sin. compl.
  • de  Moro sin. compl.
  • de  Morotoco sin. compl.
  • de  Pyeta Yovai sin. compl.
  • de  Zamuco sin. compl.
  • en  Ayoreo
  • en  Ayoré sin. compl.
  • en  Moro sin. compl.
  • en  Morotoco sin. compl.
  • en  Pyeta Yovai sin. compl.
  • en  Zamuco sin. compl.
  • es  ayoreo
  • es  ayoréode sin. compl.
  • es  moro sin. compl.
  • es  morotoco sin. compl.
  • es  pyta jovai sin. compl.
  • es  zamuco sin. compl.
  • eu  ayoreoera
  • eu  ayoréode sin. compl.
  • eu  moro sin. compl.
  • eu  morotoco sin. compl.
  • eu  pyta jovai sin. compl.
  • eu  zamuco sin. compl.
  • fr  ayoreo
  • fr  ayoréode sin. compl.
  • fr  moro sin. compl.
  • fr  morotoco sin. compl.
  • fr  pyeta yovai sin. compl.
  • fr  zamuco sin. compl.
  • gl  ayoreo
  • gl  ayoréode sin. compl.
  • gl  moro sin. compl.
  • gl  morotoco sin. compl.
  • gl  pyta jovai sin. compl.
  • gl  zamuco sin. compl.
  • gn  ajoréo
  • gn  ajoréode sin. compl.
  • gn  móro sin. compl.
  • gn  morotóko sin. compl.
  • gn  pyta jovái sin. compl.
  • gn  samúko sin. compl.
  • it  ayoreo
  • it  ayoréode sin. compl.
  • it  moro sin. compl.
  • it  morotoco sin. compl.
  • it  pyta jovai sin. compl.
  • it  zamuco sin. compl.
  • ja  アヨレオ語
  • ja  アヨルオデ語、モロ語、モロトコ語、ピジャホバイ語、サムコ語 sin. compl.
  • nl  Ayoreo
  • nl  Ayoréode sin. compl.
  • nl  Moro sin. compl.
  • nl  Morotoco sin. compl.
  • nl  Pyta Jovai sin. compl.
  • nl  Zamuco sin. compl.
  • pt  ayoreo
  • pt  ayoréode sin. compl.
  • pt  moro sin. compl.
  • pt  morotoco sin. compl.
  • pt  pyta jovai sin. compl.
  • pt  zamuco sin. compl.
  • ru  Айорео
  • ru  Моро sin. compl.
  • ru  Айоре sin. compl.
  • ru  Пита йовай sin. compl.
  • ru  Самуко sin. compl.
  • ru  Моротоко sin. compl.
  • sw  Ayoreo
  • sw  Ayoréode sin. compl.
  • sw  Moro sin. compl.
  • sw  Morotoco sin. compl.
  • sw  Pyta jovai sin. compl.
  • sw  Zamuco sin. compl.
  • tmh  Tayuriwt
  • zh  阿尤莱欧
  • zh  莫罗 sin. compl.
  • zh  撒目可 sin. compl.
  • zh  阿尤雷 sin. compl.
  • zh  莫罗托克 sin. compl.
  • zh  皮耶它尤瓦依 sin. compl.

Zamuco, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai

Definició
L'ishiro o chamacoco i l'ayoreo són les úniques llengües vives de la família zamuco.

Abans de contactar amb la societat occidental, els ayoreo van patir una forta persecució al Paraguai fins al punt que, a la primera meitat del segle XX, un jove podia quedar dispensat del servei militar si assassinava un ayoreo. De fet, els colons i els criolls organitzaven autèntiques caceres humanes. El primer contacte va tenir lloc el 1956, quan els blancs van capturar un noi ayoreo. Segons sembla, l'últim ayoreo sense contactar va sortir de la selva el 1998.
zanaki zanaki

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  zanaki
  • ca  ikizanaki sin. compl.
  • ca  kizanaki sin. compl.
  • ar  زاناكي
  • cy  Zanaki
  • cy  Ikizanaki sin. compl.
  • cy  Kizanaki sin. compl.
  • de  Zanaki
  • de  Ikizanaki sin. compl.
  • de  Kizanaki sin. compl.
  • en  Zanaki
  • en  Ikizanaki sin. compl.
  • en  Kizanaki sin. compl.
  • es  zanaki
  • es  ikizanaki sin. compl.
  • es  kizanaki sin. compl.
  • eu  zanakiera
  • eu  ikizanaki sin. compl.
  • eu  kizanaki sin. compl.
  • eu  zanaki sin. compl.
  • eu  zanakiera sin. compl.
  • fr  zanaki
  • fr  ikizanaki sin. compl.
  • fr  kizanaki sin. compl.
  • gl  zanaki
  • gl  ikizanaki sin. compl.
  • gl  kizanaki sin. compl.
  • gn  sanaki
  • gn  ikisanaki sin. compl.
  • gn  kisanaki sin. compl.
  • it  zanaki
  • it  ikizanaki sin. compl.
  • it  kizanaki sin. compl.
  • pt  zanaki
  • pt  ikizanaki sin. compl.
  • pt  kizanaki sin. compl.
  • tmh  Tazanakit
  • tmh  Ikizanaki sin. compl.
  • tmh  kizanaki sin. compl.
  • zh  扎纳吉语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El zanaki és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània, prop de la costa sud-est del llac Victòria. Les llengües bantú formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. El zanaki és lingüísticament proper al kuria.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.
zàparo zàparo

Zaparoana, Amèrica > Equador

  • ca  zàparo
  • cod  kayapi
  • ar  زابارية
  • cy  Záparo
  • de  Záparo
  • en  Záparo
  • es  záparo
  • eu  zaparoera
  • fr  zaparo
  • gl  záparo
  • gn  sáparo
  • it  zaparo
  • ja  サパロ語
  • nl  Zàparo
  • pt  záparo
  • ru  Сапаро
  • sw  Záparo
  • tmh  Tazaparut
  • zh  萨帕罗

Zaparoana, Amèrica > Equador

Definició
Segons dades de 1980, el grup ètnic estava format per 150 persones, però només unes quantes persones grans parlaven zàparo.
zapoteca zapoteca

Otomang > Otomang oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca, Amèrica > Mèxic

  • ca  zapoteco
  • ca  sapoteko sin. compl.
  • ca  sapoteka sin. compl.
  • ca  zapoteca
  • cod  diza
  • cod  ditsa
  • cod  diidzaj
  • cod  biniza
  • ar  زابوتيكية
  • cy  Zapoteco
  • cy  Sapoteko sin. compl.
  • cy  Sapoteka sin. compl.
  • cy  Sapoteca
  • de  Zapoteco
  • de  Benezaa sin. compl.
  • de  Zapotekisch
  • en  Zapoteco
  • en  Sapoteko sin. compl.
  • en  Zapotec
  • es  sapoteko
  • es  sapoteka
  • es  zapoteco sin. compl.
  • eu  sapoteco
  • eu  zapotekera
  • eu  sapoteka sin. compl.
  • eu  zapoteco sin. compl.
  • fr  zapotèque
  • fr  sapoteka sin. compl.
  • fr  sapoteko sin. compl.
  • fr  zapoteco sin. compl.
  • gl  zapoteca
  • gl  sapoteka sin. compl.
  • gl  sapoteko sin. compl.
  • gl  zapoteco sin. compl.
  • gn  sapotéko
  • gn  sapotéco sin. compl.
  • gn  sapoteka sin. compl.
  • gn  sapoteko sin. compl.
  • it  zapoteco
  • it  sapoteka sin. compl.
  • it  sapoteko sin. compl.
  • it  zapoteco sin. compl.
  • ja  サポテカ語
  • nl  Zapoteeks
  • nl  Sapoteka sin. compl.
  • nl  Sapoteko sin. compl.
  • nl  Zapoteco sin. compl.
  • pt  zapoteca
  • pt  sapoteka sin. compl.
  • pt  sapoteko sin. compl.
  • pt  zapoteco sin. compl.
  • ru  Сапотекский
  • ru  Сапотек sin. compl.
  • ru  Сапотеко sin. compl.
  • zh  萨巴特克
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Otomang > Otomang oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca, Amèrica > Mèxic

Definició
La branca zapoteca comprèn dos grups principals: el grup zapoteco, un complex que comprèn quatre varietats que sumen 498.400 parlants en total (algunes fonts en donen 785.000 parlants), i el chatino, que comprèn tres varietats que sumen 36.000 parlants en total.

El grup zapoteco es divideix en quatre blocs dialectals principals: el zapoteco de la Sierra Norte (zapoteco septentrional), el zapoteco del Valle d'Oaxaca, el zapoteco de la Sierra Sur (zapoteco meridional) i el zapoteco de l'Istme de Tehuantepec. La branca zapoteca pertany a la família otomangueana, que inclou llengües com el mixtec, el chinantec, l'otomi, el mazatec i el popolac, entre d'altres.

La variació del continu dialectal zapoteca és molt gran, fins al punt que algunes d'aquestes varietats no són mútuament intel·ligibles. Les llengües zapoteques són originàries, probablement, de les regions d'Oaxaca i Veracruz, on estan instal·lades des de fa almenys dos mil anys.

La situació sociolingüística de les llengües zapoteques varia moltíssim d'una regió a una altra. En alguns indrets, per exemple a Loxicha i a l'Istme, l'ús de la llengua indígena es manté força vigorós i en comunitats nombroses; en altres indrets, en canvi, només la parlen algunes dotzenes d'individus ancians. Actualment, només un 12% d'individus són monolingües en zapoteca.

En 1578 va ser publicada, a cura de frares franciscans i dominicans, un vocabulari i una gramàtica de zapoteco.
zapoteco zapoteco

Otomang > Otomang oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca, Amèrica > Mèxic

  • ca  zapoteco
  • ca  sapoteko sin. compl.
  • ca  sapoteka sin. compl.
  • ca  zapoteca
  • cod  diza
  • cod  ditsa
  • cod  diidzaj
  • cod  biniza
  • ar  زابوتيكية
  • cy  Zapoteco
  • cy  Sapoteko sin. compl.
  • cy  Sapoteka sin. compl.
  • cy  Sapoteca
  • de  Zapoteco
  • de  Benezaa sin. compl.
  • de  Zapotekisch
  • en  Zapoteco
  • en  Sapoteko sin. compl.
  • en  Zapotec
  • es  sapoteko
  • es  sapoteka
  • es  zapoteco sin. compl.
  • eu  sapoteco
  • eu  zapotekera
  • eu  sapoteka sin. compl.
  • eu  zapoteco sin. compl.
  • fr  zapotèque
  • fr  sapoteka sin. compl.
  • fr  sapoteko sin. compl.
  • fr  zapoteco sin. compl.
  • gl  zapoteca
  • gl  sapoteka sin. compl.
  • gl  sapoteko sin. compl.
  • gl  zapoteco sin. compl.
  • gn  sapotéko
  • gn  sapotéco sin. compl.
  • gn  sapoteka sin. compl.
  • gn  sapoteko sin. compl.
  • it  zapoteco
  • it  sapoteka sin. compl.
  • it  sapoteko sin. compl.
  • it  zapoteco sin. compl.
  • ja  サポテカ語
  • nl  Zapoteeks
  • nl  Sapoteka sin. compl.
  • nl  Sapoteko sin. compl.
  • nl  Zapoteco sin. compl.
  • pt  zapoteca
  • pt  sapoteka sin. compl.
  • pt  sapoteko sin. compl.
  • pt  zapoteco sin. compl.
  • ru  Сапотекский
  • ru  Сапотек sin. compl.
  • ru  Сапотеко sin. compl.
  • zh  萨巴特克
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Otomang > Otomang oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca, Amèrica > Mèxic

Definició
La branca zapoteca comprèn dos grups principals: el grup zapoteco, un complex que comprèn quatre varietats que sumen 498.400 parlants en total (algunes fonts en donen 785.000 parlants), i el chatino, que comprèn tres varietats que sumen 36.000 parlants en total.

El grup zapoteco es divideix en quatre blocs dialectals principals: el zapoteco de la Sierra Norte (zapoteco septentrional), el zapoteco del Valle d'Oaxaca, el zapoteco de la Sierra Sur (zapoteco meridional) i el zapoteco de l'Istme de Tehuantepec. La branca zapoteca pertany a la família otomangueana, que inclou llengües com el mixtec, el chinantec, l'otomi, el mazatec i el popolac, entre d'altres.

La variació del continu dialectal zapoteca és molt gran, fins al punt que algunes d'aquestes varietats no són mútuament intel·ligibles. Les llengües zapoteques són originàries, probablement, de les regions d'Oaxaca i Veracruz, on estan instal·lades des de fa almenys dos mil anys.

La situació sociolingüística de les llengües zapoteques varia moltíssim d'una regió a una altra. En alguns indrets, per exemple a Loxicha i a l'Istme, l'ús de la llengua indígena es manté força vigorós i en comunitats nombroses; en altres indrets, en canvi, només la parlen algunes dotzenes d'individus ancians. Actualment, només un 12% d'individus són monolingües en zapoteca.

En 1578 va ser publicada, a cura de frares franciscans i dominicans, un vocabulari i una gramàtica de zapoteco.
zaramo zaramo

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  zaramo
  • ca  dzalamo sin. compl.
  • ca  kizaramo sin. compl.
  • ca  myagatwa sin. compl.
  • ca  saramo sin. compl.
  • ca  zalamo sin. compl.
  • ca  zaramu sin. compl.
  • ar  زارامو
  • cy  Zaramo
  • cy  Dzalamo sin. compl.
  • cy  Kizaramo sin. compl.
  • cy  Myagatwa sin. compl.
  • cy  Saramo sin. compl.
  • cy  Zalamo sin. compl.
  • cy  Zaramu sin. compl.
  • de  Zaramo
  • de  Dzalamo sin. compl.
  • de  Kizaramo sin. compl.
  • de  Myagatwa sin. compl.
  • de  Saramo sin. compl.
  • de  Zalamo sin. compl.
  • de  Zaramu sin. compl.
  • en  Zaramo
  • en  Dzalamo sin. compl.
  • en  Kizaramo sin. compl.
  • en  Myagatwa sin. compl.
  • en  Saramo sin. compl.
  • en  Zalamo sin. compl.
  • en  Zaramu sin. compl.
  • es  zaramo
  • es  dzalamo sin. compl.
  • es  kizaramo sin. compl.
  • es  myagatwa sin. compl.
  • es  saramo sin. compl.
  • es  zalamo sin. compl.
  • es  zaramu sin. compl.
  • eu  zalamoera
  • eu  dzalamo sin. compl.
  • eu  kizaramo sin. compl.
  • eu  myagatwa sin. compl.
  • eu  saramo sin. compl.
  • eu  zalamo sin. compl.
  • eu  zaramo sin. compl.
  • eu  zaramu sin. compl.
  • fr  zaramo
  • fr  dzalamo sin. compl.
  • fr  kizaramo sin. compl.
  • fr  myagatwa sin. compl.
  • fr  saramo sin. compl.
  • fr  zalamo sin. compl.
  • fr  zaramu sin. compl.
  • gl  zaramo
  • gl  dzalamo sin. compl.
  • gl  kizaramo sin. compl.
  • gl  myagatwa sin. compl.
  • gl  saramo sin. compl.
  • gl  zalamo sin. compl.
  • gl  zaramu sin. compl.
  • gn  saramo
  • gn  dzalamo sin. compl.
  • gn  kizaramo sin. compl.
  • gn  myagatwa sin. compl.
  • gn  salamo sin. compl.
  • gn  saramo sin. compl.
  • gn  saramu sin. compl.
  • it  zaramo
  • it  dzalamo sin. compl.
  • it  kizaramo sin. compl.
  • it  myagatwa sin. compl.
  • it  saramo sin. compl.
  • it  zalamo sin. compl.
  • it  zaramu sin. compl.
  • pt  zaramo
  • pt  dzalamo sin. compl.
  • pt  kizaramo sin. compl.
  • pt  myagatwa sin. compl.
  • pt  saramo sin. compl.
  • pt  zalamo sin. compl.
  • pt  zaramu sin. compl.
  • tmh  Tazaramut
  • tmh  Dzalamo sin. compl.
  • tmh  kizaramo sin. compl.
  • tmh  myagatwa sin. compl.
  • tmh  saramo sin. compl.
  • tmh  zalamo sin. compl.
  • tmh  zaramu sin. compl.
  • zh  扎拉莫语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
Actualment el zaramo està essent substituït pel suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que ha esdevingut la llengua dominant a bona part del territori zaramo. Sembla que una part de la població zaramo ja no és competent en la seva llengua.

El zaramo s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.
zaramu zaramu

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  zaramo
  • ca  dzalamo sin. compl.
  • ca  kizaramo sin. compl.
  • ca  myagatwa sin. compl.
  • ca  saramo sin. compl.
  • ca  zalamo sin. compl.
  • ca  zaramu sin. compl.
  • ar  زارامو
  • cy  Zaramo
  • cy  Dzalamo sin. compl.
  • cy  Kizaramo sin. compl.
  • cy  Myagatwa sin. compl.
  • cy  Saramo sin. compl.
  • cy  Zalamo sin. compl.
  • cy  Zaramu sin. compl.
  • de  Zaramo
  • de  Dzalamo sin. compl.
  • de  Kizaramo sin. compl.
  • de  Myagatwa sin. compl.
  • de  Saramo sin. compl.
  • de  Zalamo sin. compl.
  • de  Zaramu sin. compl.
  • en  Zaramo
  • en  Dzalamo sin. compl.
  • en  Kizaramo sin. compl.
  • en  Myagatwa sin. compl.
  • en  Saramo sin. compl.
  • en  Zalamo sin. compl.
  • en  Zaramu sin. compl.
  • es  zaramo
  • es  dzalamo sin. compl.
  • es  kizaramo sin. compl.
  • es  myagatwa sin. compl.
  • es  saramo sin. compl.
  • es  zalamo sin. compl.
  • es  zaramu sin. compl.
  • eu  zalamoera
  • eu  dzalamo sin. compl.
  • eu  kizaramo sin. compl.
  • eu  myagatwa sin. compl.
  • eu  saramo sin. compl.
  • eu  zalamo sin. compl.
  • eu  zaramo sin. compl.
  • eu  zaramu sin. compl.
  • fr  zaramo
  • fr  dzalamo sin. compl.
  • fr  kizaramo sin. compl.
  • fr  myagatwa sin. compl.
  • fr  saramo sin. compl.
  • fr  zalamo sin. compl.
  • fr  zaramu sin. compl.
  • gl  zaramo
  • gl  dzalamo sin. compl.
  • gl  kizaramo sin. compl.
  • gl  myagatwa sin. compl.
  • gl  saramo sin. compl.
  • gl  zalamo sin. compl.
  • gl  zaramu sin. compl.
  • gn  saramo
  • gn  dzalamo sin. compl.
  • gn  kizaramo sin. compl.
  • gn  myagatwa sin. compl.
  • gn  salamo sin. compl.
  • gn  saramo sin. compl.
  • gn  saramu sin. compl.
  • it  zaramo
  • it  dzalamo sin. compl.
  • it  kizaramo sin. compl.
  • it  myagatwa sin. compl.
  • it  saramo sin. compl.
  • it  zalamo sin. compl.
  • it  zaramu sin. compl.
  • pt  zaramo
  • pt  dzalamo sin. compl.
  • pt  kizaramo sin. compl.
  • pt  myagatwa sin. compl.
  • pt  saramo sin. compl.
  • pt  zalamo sin. compl.
  • pt  zaramu sin. compl.
  • tmh  Tazaramut
  • tmh  Dzalamo sin. compl.
  • tmh  kizaramo sin. compl.
  • tmh  myagatwa sin. compl.
  • tmh  saramo sin. compl.
  • tmh  zalamo sin. compl.
  • tmh  zaramu sin. compl.
  • zh  扎拉莫语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
Actualment el zaramo està essent substituït pel suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que ha esdevingut la llengua dominant a bona part del territori zaramo. Sembla que una part de la població zaramo ja no és competent en la seva llengua.

El zaramo s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.
ziba ziba

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  ziba
  • ca  ruhaya sin. compl.
  • ca  hikaya sin. compl.
  • ca  ekihaya sin. compl.
  • ca  haya
  • cod  ziba
  • cod  ruhaya
  • cod  kihaya
  • cod  ekihaya
  • ar  هايا
  • cy  Ziba
  • cy  Ruhaya sin. compl.
  • cy  Kihaya sin. compl.
  • cy  Ekihaya sin. compl.
  • cy  Haya
  • de  Ziba
  • de  Ruhaya sin. compl.
  • de  Kihaya sin. compl.
  • de  Ekihaya sin. compl.
  • de  Haya
  • en  Ruhaya
  • en  Kihaya sin. compl.
  • en  Ekihaya sin. compl.
  • en  Haya
  • en  Ziba sin. compl.
  • es  haya
  • es  ekihaya sin. compl.
  • es  kihaya sin. compl.
  • es  ruhaya sin. compl.
  • es  ziba sin. compl.
  • eu  hayera
  • eu  ekihaya sin. compl.
  • eu  haya sin. compl.
  • eu  kihaya sin. compl.
  • eu  ruhaya sin. compl.
  • eu  ziba sin. compl.
  • fr  haya
  • fr  ekihaya sin. compl.
  • fr  kihaya sin. compl.
  • fr  ruhaya sin. compl.
  • fr  ziba sin. compl.
  • gl  haya
  • gl  ekihaya sin. compl.
  • gl  kihaya sin. compl.
  • gl  ruhaya sin. compl.
  • gl  ziba sin. compl.
  • gn  ája
  • gn  ekihaya sin. compl.
  • gn  kihaya sin. compl.
  • gn  ruhaya sin. compl.
  • gn  siva sin. compl.
  • it  haya
  • it  ekihaya sin. compl.
  • it  kihaya sin. compl.
  • it  ruhaya sin. compl.
  • it  ziba sin. compl.
  • pt  haya
  • pt  ekihaya sin. compl.
  • pt  kihaya sin. compl.
  • pt  ruhaya sin. compl.
  • pt  ziba sin. compl.
  • tmh  Tahayat
  • tmh  Ekihaya sin. compl.
  • tmh  kihaya sin. compl.
  • tmh  ruhaya sin. compl.
  • tmh  ziba sin. compl.
  • zh  哈亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic haya constitueix aproximadament el 3.5% de la població de Tanzània. Generalment els parlants de l'haya tenen el suahili com a segona llengua, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels haya, que han tingut una forta influència sobre els nyambo.

Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba, yoza.

L'haya s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kènia i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.
zigua zigua

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  zigua
  • ca  chizigula sin. compl.
  • ca  kizigula sin. compl.
  • ca  zigula sin. compl.
  • de  Zigula
  • de  Kizigula sin. compl.
  • de  Seguha sin. compl.
  • de  Zigua sin. compl.
  • en  Zigua
  • en  Chizigula sin. compl.
  • en  Kizigula sin. compl.
  • en  Zigula sin. compl.
  • es  zigua
  • es  chizigula sin. compl.
  • es  kizigula sin. compl.
  • es  zigula sin. compl.
  • eu  zigua
  • eu  chizigula sin. compl.
  • eu  kizigula sin. compl.
  • eu  zigula sin. compl.
  • fr  zigula
  • fr  chizigula sin. compl.
  • fr  kizigula sin. compl.
  • fr  zigua sin. compl.
  • fr  zigula sin. compl.
  • gl  zigua
  • gl  chizigula sin. compl.
  • gl  kizigula sin. compl.
  • gl  zigula sin. compl.
  • it  zigua
  • it  chizigula sin. compl.
  • it  kizigula sin. compl.
  • it  zigula sin. compl.
  • nl  Zigua
  • nl  Chizigula sin. compl.
  • nl  Kizigula sin. compl.
  • pt  zigua
  • pt  chizigula sin. compl.
  • pt  kizigula sin. compl.
  • pt  zigula sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
Els zigua son un dels grups etnolingüístics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaa, els bondei i els digo. Els zigua són el grup ètnic majoritari al districte de Handeni (66% de la població) i parcialment als districtes de Korogwe (18%) i Pangani (22,5%).

El zigua, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Un dels manlleus procedents del zigua és el terme fuwele 'vidre'.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kènia i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantú és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantú són tonals.