zigula
zigula
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zigua
- ca chizigula sin. compl.
- ca kizigula sin. compl.
- ca zigula sin. compl.
- de Zigula
- de Kizigula sin. compl.
- de Seguha sin. compl.
- de Zigua sin. compl.
- en Zigua
- en Chizigula sin. compl.
- en Kizigula sin. compl.
- en Zigula sin. compl.
- es zigua
- es chizigula sin. compl.
- es kizigula sin. compl.
- es zigula sin. compl.
- eu zigua
- eu chizigula sin. compl.
- eu kizigula sin. compl.
- eu zigula sin. compl.
- fr zigula
- fr chizigula sin. compl.
- fr kizigula sin. compl.
- fr zigua sin. compl.
- fr zigula sin. compl.
- gl zigua
- gl chizigula sin. compl.
- gl kizigula sin. compl.
- gl zigula sin. compl.
- it zigua
- it chizigula sin. compl.
- it kizigula sin. compl.
- it zigula sin. compl.
- nl Zigua
- nl Chizigula sin. compl.
- nl Kizigula sin. compl.
- pt zigua
- pt chizigula sin. compl.
- pt kizigula sin. compl.
- pt zigula sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els zigües son un dels grups etnolingüístics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els bondeis i els digos. Els zigües són el grup ètnic majoritari al districte de Handeni (66% de la població) i parcialment als districtes de Korogwe (18%) i Pangani (22,5%).
El zigua, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Un dels manlleus procedents del zigua és el terme fuwele, 'vidre'.
El zigua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El zigua, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Un dels manlleus procedents del zigua és el terme fuwele, 'vidre'.
El zigua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
zinja
zinja
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zinza
- ca dzinda sin. compl.
- ca dzindza sin. compl.
- ca jinja sin. compl.
- ca zinja sin. compl.
- ar زينزا
- cy Zinza
- cy Dzinda sin. compl.
- cy Dzindza sin. compl.
- cy Jinja sin. compl.
- cy Zinja sin. compl.
- de Zinza
- de Dzinda sin. compl.
- de Dzindza sin. compl.
- de Jinja sin. compl.
- de Kizinza sin. compl.
- de Zinja sin. compl.
- en Zinza
- en Dzinda sin. compl.
- en Dzindza sin. compl.
- en Jinja sin. compl.
- en Zinja sin. compl.
- es zinza
- es dzinda sin. compl.
- es dzindza sin. compl.
- es jinja sin. compl.
- es zinja sin. compl.
- eu zinzera
- eu dzinda sin. compl.
- eu dzindza sin. compl.
- eu jinja sin. compl.
- eu zinja sin. compl.
- eu zinza sin. compl.
- fr zinza
- fr dzinda sin. compl.
- fr dzindza sin. compl.
- fr jinja sin. compl.
- fr zinja sin. compl.
- gl zinza
- gl dzinda sin. compl.
- gl dzindza sin. compl.
- gl jinja sin. compl.
- gl zinja sin. compl.
- gn sinsa
- gn dzinda sin. compl.
- gn dzindza sin. compl.
- gn jinja sin. compl.
- gn zinja sin. compl.
- it zinza
- it dzinda sin. compl.
- it dzindza sin. compl.
- it jinja sin. compl.
- it zinja sin. compl.
- pt zinza
- pt dzinda sin. compl.
- pt dzindza sin. compl.
- pt jinja sin. compl.
- pt zinja sin. compl.
- tmh Tazinzat
- tmh Dzinda sin. compl.
- tmh dzindza sin. compl.
- tmh jinja sin. compl.
- tmh zinja sin. compl.
- zh 怎扎语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic zinza se situa a la regió nord-oest de Tanzània, concretament a la costa sud-oest del llac Victòria. Els zinzes han rebut una forta influència dels sukumes, un poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, tot cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els zinzes i els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
zinza
zinza
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zinza
- ca dzinda sin. compl.
- ca dzindza sin. compl.
- ca jinja sin. compl.
- ca zinja sin. compl.
- ar زينزا
- cy Zinza
- cy Dzinda sin. compl.
- cy Dzindza sin. compl.
- cy Jinja sin. compl.
- cy Zinja sin. compl.
- de Zinza
- de Dzinda sin. compl.
- de Dzindza sin. compl.
- de Jinja sin. compl.
- de Kizinza sin. compl.
- de Zinja sin. compl.
- en Zinza
- en Dzinda sin. compl.
- en Dzindza sin. compl.
- en Jinja sin. compl.
- en Zinja sin. compl.
- es zinza
- es dzinda sin. compl.
- es dzindza sin. compl.
- es jinja sin. compl.
- es zinja sin. compl.
- eu zinzera
- eu dzinda sin. compl.
- eu dzindza sin. compl.
- eu jinja sin. compl.
- eu zinja sin. compl.
- eu zinza sin. compl.
- fr zinza
- fr dzinda sin. compl.
- fr dzindza sin. compl.
- fr jinja sin. compl.
- fr zinja sin. compl.
- gl zinza
- gl dzinda sin. compl.
- gl dzindza sin. compl.
- gl jinja sin. compl.
- gl zinja sin. compl.
- gn sinsa
- gn dzinda sin. compl.
- gn dzindza sin. compl.
- gn jinja sin. compl.
- gn zinja sin. compl.
- it zinza
- it dzinda sin. compl.
- it dzindza sin. compl.
- it jinja sin. compl.
- it zinja sin. compl.
- pt zinza
- pt dzinda sin. compl.
- pt dzindza sin. compl.
- pt jinja sin. compl.
- pt zinja sin. compl.
- tmh Tazinzat
- tmh Dzinda sin. compl.
- tmh dzindza sin. compl.
- tmh jinja sin. compl.
- tmh zinja sin. compl.
- zh 怎扎语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic zinza se situa a la regió nord-oest de Tanzània, concretament a la costa sud-oest del llac Victòria. Els zinzes han rebut una forta influència dels sukumes, un poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, tot cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els zinzes i els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
zo'é
zo'é
Tupí, Amèrica > Brasil
- ca jo'é
- ca zo'é
- ca buré sin. compl.
- ca poturu-jar(a) sin. compl.
- ca tupí do Cuminapanema sin. compl.
- cod zo'é
- ar زوي
- cy Zo'é
- cy Buré sin. compl.
- cy Poturu-jar(a) sin. compl.
- cy Tupí do Cuminapanema sin. compl.
- de Zo'é
- de Buré sin. compl.
- de Poturu-Jar(a) sin. compl.
- de Tupí do Cuminapanema sin. compl.
- en Zo'é
- en Buré sin. compl.
- en Poturu sin. compl.
- en Poturujara sin. compl.
- en Tupí of Cuminapanema sin. compl.
- es zoé
- es buré sin. compl.
- es poturú sin. compl.
- es poturu-jar(a) sin. compl.
- es tupí do Cuminapanema sin. compl.
- eu zo'e
- eu buré sin. compl.
- eu poturu-jar(a) sin. compl.
- eu tupí do Cuminapanema sin. compl.
- fr zoé
- fr buré sin. compl.
- fr jo'é sin. compl.
- fr poturu-jar(a) sin. compl.
- fr puturú sin. compl.
- fr tupí do Cuminapanema sin. compl.
- fr zo'é sin. compl.
- gl zo'é
- gl buré sin. compl.
- gl poturu-jar(a) sin. compl.
- gl tupí do Cuminapanema sin. compl.
- it zo'e
- it buré sin. compl.
- it poturu-jar(a) sin. compl.
- it tupí do Cuminapanema sin. compl.
- ja ゾエ語
- ja ポトゥル・ジャル(ジャラ)語 sin. compl.
- nl Zo'é
- nl Buré sin. compl.
- nl Poturu-Jar(a) sin. compl.
- nl Tupí do Cuminapanema sin. compl.
- pt zo'é
- pt buré sin. compl.
- pt poturu-jar(a) sin. compl.
- pt tupi do Cuminapanema sin. compl.
- ru Жо'э
- ru Потуру sin. compl.
- ru Тупи-ду-Куминапанема sin. compl.
- zh 佐埃语
- zh 波图卢－哈尔（拉）、图皮古米纳帕内玛、布勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí, Amèrica > Brasil
Definició
Es coneix l'existència dels zo'es tot just des de la dècada dels 70 del segle XX i no se n'ha tingut gaire informació fins fa pocs anys. El 1987 es va produir el primer contacte, quan missioners nord-americans fonamentalistes de la New Tribes Mission es van establir al seu territori amb la intenció d'evangelitzar-los. El 1999, però, la FUNAI els va fer fora. Sembla que també han tingut conflictes amb garimpeiros que pretenien quedar-se les seves terres. Els darrers anys han patit un important descens demogràfic a causa de les malalties importades. Són caçadors-recol·lectors seminòmades.
La denominació poturu-jar, usada quan encara no se'n coneixeia el nom, fa referència a la fusta que utilizen per fer-se les ornamentacions facials. Se'ls coneix també com The Marrying Tribe of the Amazon a propòsit d'un documental titulat així sobre la poligàmia i la poliàndria practicada entre els zo'es.
Algunes característiques lingüístiques aproximen el zo'e a l'emerillon i el wayampi, llengües parlades a la Guaiana francesa i a l'estat brasiler d'Amapà. Tots els membres d'aquesta ètnia són monolingües, excepte un petit nombre de joves, que han après alguns mots en portuguès.
La denominació poturu-jar, usada quan encara no se'n coneixeia el nom, fa referència a la fusta que utilizen per fer-se les ornamentacions facials. Se'ls coneix també com The Marrying Tribe of the Amazon a propòsit d'un documental titulat així sobre la poligàmia i la poliàndria practicada entre els zo'es.
Algunes característiques lingüístiques aproximen el zo'e a l'emerillon i el wayampi, llengües parlades a la Guaiana francesa i a l'estat brasiler d'Amapà. Tots els membres d'aquesta ètnia són monolingües, excepte un petit nombre de joves, que han après alguns mots en portuguès.
zolota
zolota
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
- ca chorote
- ca choroti sin. compl.
- ca moyanek sin. compl.
- ca (t)soloti sin. compl.
- ca yófuajà sin. compl.
- ca zolota sin. compl.
- cod iyo'wujwa (tayuwujwat)
- cod iyojwa'ja (yofuaja) (tayujwajat (tayufwajat))
- cod wikinawo (tawikinawt)
- ar تشوروتية
- cy Chorote
- cy Choroti sin. compl.
- cy Moyanek sin. compl.
- cy (t)soloti sin. compl.
- cy Yófuajá sin. compl.
- cy Zolota sin. compl.
- de Chorote
- de Choroti sin. compl.
- de Iyo'wujwa sin. compl.
- de Iyojwa'ja sin. compl.
- de Yofuaha sin. compl.
- en Chorote
- en Choroti sin. compl.
- en Moyanek sin. compl.
- en (t)soloti sin. compl.
- en Xolota sin. compl.
- en Yofuaja sin. compl.
- es chorote
- es choroti sin. compl.
- es moyanek sin. compl.
- es (t)soloti sin. compl.
- es yófuajá sin. compl.
- es zolota sin. compl.
- eu choroteera
- eu choroti sin. compl.
- eu moyanek sin. compl.
- eu (t)soloti sin. compl.
- eu yófuajà sin. compl.
- eu zolota sin. compl.
- fr chorote
- fr choroti sin. compl.
- fr jofuaha sin. compl.
- fr manjui sin. compl.
- fr manjuy sin. compl.
- fr moyanek sin. compl.
- fr tsoloti sin. compl.
- fr zolota sin. compl.
- gl chorote
- gl choroti sin. compl.
- gl moyanek sin. compl.
- gl (t)soloti sin. compl.
- gl yófuajà sin. compl.
- gl zolota sin. compl.
- gn chorote
- gn choroti sin. compl.
- gn jófuaja sin. compl.
- gn mojanek sin. compl.
- gn solota sin. compl.
- gn (t)soloti sin. compl.
- it chorote
- it choroti sin. compl.
- it moyanek sin. compl.
- it (t)soloti sin. compl.
- it yófuajà sin. compl.
- it zolota sin. compl.
- ja チョロテ語
- ja チョロティ語、ヨフアハ語、ソロティ語、ゾロタ語、モヤネク語 sin. compl.
- nl Chorote
- nl Choroti sin. compl.
- nl Moyanek sin. compl.
- nl (t)soloti sin. compl.
- nl Yófuajá sin. compl.
- nl Zolota sin. compl.
- pt chorote
- pt choroti sin. compl.
- pt moyanek sin. compl.
- pt (t)soloti sin. compl.
- pt yófuajá sin. compl.
- pt zolota sin. compl.
- ru Чороте
- ru Чороти sin. compl.
- ru Шолота sin. compl.
- ru Йофуаха sin. compl.
- ru Мойанек sin. compl.
- ru Цолоти (солоти) sin. compl.
- sw Chorote
- sw Choroti sin. compl.
- sw Moyanek sin. compl.
- sw (t)soloti sin. compl.
- sw Yófuajá sin. compl.
- sw Zolota sin. compl.
- tmh Tacurut
- zh 超罗特
- zh 优法加 sin. compl.
- zh 小罗塔 sin. compl.
- zh 所罗迪 sin. compl.
- zh 超罗迪 sin. compl.
- zh 莫亚内卡 sin. compl.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
Definició
La llengua chorote té dues variants dialectals: el chorote iyojuwa'ja (jofuaha o eklenhui) i el chorote iyo'wújwa (manjuy). Alguns autors consideren que aquestes varietats són llengües diferents.
zoró
zoró
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca zoró
- ca cabeça seca sin. compl.
- ca majur sin. compl.
- ca monshoro sin. compl.
- ca munxar sin. compl.
- ca shoro sin. compl.
- cod pangeyen
- cod pangyjej
- ar زورو
- cy Zoró
- cy Cabeça seca sin. compl.
- cy Majur sin. compl.
- cy Monshoro sin. compl.
- cy Munxar sin. compl.
- cy Shoro sin. compl.
- de Zoró
- de Cabeça Seca sin. compl.
- de Majur sin. compl.
- de Monshoro sin. compl.
- de Munxar sin. compl.
- de Shoro sin. compl.
- de Zoro sin. compl.
- en Zoró
- en Cabeça Seca sin. compl.
- en Majur sin. compl.
- en Monshoro sin. compl.
- en Munxar sin. compl.
- en Panginey sin. compl.
- es zoró
- es cabeça seca sin. compl.
- es majur sin. compl.
- es monshoro sin. compl.
- es munxar sin. compl.
- es shoro sin. compl.
- eu zoroera
- eu cabeça seca sin. compl.
- eu majur sin. compl.
- eu monshoro sin. compl.
- eu munxar sin. compl.
- eu shoro sin. compl.
- eu zoró sin. compl.
- fr zoró
- fr cabeça seca sin. compl.
- fr majur sin. compl.
- fr monshoro sin. compl.
- fr munxar sin. compl.
- fr shoro sin. compl.
- fr zoro sin. compl.
- gl zoró
- gl cabeça seca sin. compl.
- gl majur sin. compl.
- gl monshoro sin. compl.
- gl munxar sin. compl.
- gl shoro sin. compl.
- it zoró
- it cabeça seca sin. compl.
- it majur sin. compl.
- it monshoro sin. compl.
- it munxar sin. compl.
- it shoro sin. compl.
- it zoró sin. compl.
- ja ゾロ語
- nl Zoró
- nl Cabeça Seca sin. compl.
- nl Majur sin. compl.
- nl Monshoro sin. compl.
- nl Munxar sin. compl.
- nl Shoro sin. compl.
- nl Zoró sin. compl.
- pt zoró
- pt cabeça seca sin. compl.
- pt majur sin. compl.
- pt monshoro sin. compl.
- pt munxar sin. compl.
- pt shoro sin. compl.
- pt zoró sin. compl.
- ru Соро
- ru Зоро sin. compl.
- ru Кабеса сека sin. compl.
- ru Шоро sin. compl.
- ru Мажур sin. compl.
- ru Муншар sin. compl.
- ru Моншоро sin. compl.
- zh 索路语
- zh 索路、蒙梭罗、索罗、马祖尔、蒙查尔、卡贝萨赛卡 sin. compl.
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definició
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua però des d'un punt de vista ètnic es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
Segons la pròpia tradició oral, els zorós van arribar, provinents del nord, a la zona de confluència dels rius Roosevelt i Branco (prop del límit entre els estats de Mato Grosso, Rondònia i Amazones) a principi del segle XX. Aleshores van topar amb grups suruís i cinta-largues, que els van fer retrocedir.
Abans dels primers contactes estables amb la societat nacional la comunitat zoró es dividia en grups locals (nzabe-ap wey, njoiki wey, njey-wey, pama kangim wey, antchin wey, ii-andarey, pewey, angoeiy, pangeyen tere i kirey). Quan van ser contactats el 1977, la comunitat zoró estava formada per unes 600 persones. Aquesta xifra es va reduir dràsticament els anys següents, fins a només 178 persones, a causa de les malalties portades pels colonitzadors.
Els homes zorós d'entre 16 i 45 anys són bilingües zoró-portuguès, mentre que entre les dones la taxa de bilingüisme no supera el 5%. Tots els adults parlen també gavião i cinta-larga. El 97% dels nens menors de 8 anys i els ancians són monolingües en zoró.
Segons la pròpia tradició oral, els zorós van arribar, provinents del nord, a la zona de confluència dels rius Roosevelt i Branco (prop del límit entre els estats de Mato Grosso, Rondònia i Amazones) a principi del segle XX. Aleshores van topar amb grups suruís i cinta-largues, que els van fer retrocedir.
Abans dels primers contactes estables amb la societat nacional la comunitat zoró es dividia en grups locals (nzabe-ap wey, njoiki wey, njey-wey, pama kangim wey, antchin wey, ii-andarey, pewey, angoeiy, pangeyen tere i kirey). Quan van ser contactats el 1977, la comunitat zoró estava formada per unes 600 persones. Aquesta xifra es va reduir dràsticament els anys següents, fins a només 178 persones, a causa de les malalties portades pels colonitzadors.
Els homes zorós d'entre 16 i 45 anys són bilingües zoró-portuguès, mentre que entre les dones la taxa de bilingüisme no supera el 5%. Tots els adults parlen també gavião i cinta-larga. El 97% dels nens menors de 8 anys i els ancians són monolingües en zoró.
zulgo
zulgo
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca zulgo-gemzek
- ca gemjek sin. compl.
- ca guemshek sin. compl.
- ca zulgo sin. compl.
- ca zulgwa sin. compl.
- de Gemzek
- de Gemjek sin. compl.
- de Guemshek sin. compl.
- de Zulgo sin. compl.
- de Zulgwa sin. compl.
- en Zulgo-gemzek
- en Gemjek sin. compl.
- en Guemshek sin. compl.
- en Zulgo sin. compl.
- en Zulgwa sin. compl.
- es zulgo-gemzek
- es gemjek sin. compl.
- es guemshek sin. compl.
- es zulgo sin. compl.
- es zulgwa sin. compl.
- eu zulgo-gemzek
- eu gemjek sin. compl.
- eu guemshek sin. compl.
- eu zulgo sin. compl.
- eu zulgwa sin. compl.
- fr zulgo-Gemzek
- fr gemjek sin. compl.
- fr guemshek sin. compl.
- fr zulgo sin. compl.
- fr zulgwa sin. compl.
- gl zulgo-gemzek
- gl gemjek sin. compl.
- gl guemshek sin. compl.
- gl zulgo sin. compl.
- gl zulgwa sin. compl.
- it zulgo-gemzek
- it gemjek sin. compl.
- it guemshek sin. compl.
- it zulgo sin. compl.
- it zulgwa sin. compl.
- nl Zulgwa
- nl Gemjek sin. compl.
- nl Guemshek sin. compl.
- nl Zulgo sin. compl.
- pt zulgo-gemzek
- pt gemjek sin. compl.
- pt guemshek sin. compl.
- pt zulgo sin. compl.
- pt zulgwa sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El zulgo-gemzek és lingüísticament molt proper a les llengües merey, uldemé, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.
Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.
Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.
La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).
Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.
Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.
Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.
La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).
Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.
zulgo-gemzek
zulgo-gemzek
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca zulgo-gemzek
- ca gemjek sin. compl.
- ca guemshek sin. compl.
- ca zulgo sin. compl.
- ca zulgwa sin. compl.
- de Gemzek
- de Gemjek sin. compl.
- de Guemshek sin. compl.
- de Zulgo sin. compl.
- de Zulgwa sin. compl.
- en Zulgo-gemzek
- en Gemjek sin. compl.
- en Guemshek sin. compl.
- en Zulgo sin. compl.
- en Zulgwa sin. compl.
- es zulgo-gemzek
- es gemjek sin. compl.
- es guemshek sin. compl.
- es zulgo sin. compl.
- es zulgwa sin. compl.
- eu zulgo-gemzek
- eu gemjek sin. compl.
- eu guemshek sin. compl.
- eu zulgo sin. compl.
- eu zulgwa sin. compl.
- fr zulgo-Gemzek
- fr gemjek sin. compl.
- fr guemshek sin. compl.
- fr zulgo sin. compl.
- fr zulgwa sin. compl.
- gl zulgo-gemzek
- gl gemjek sin. compl.
- gl guemshek sin. compl.
- gl zulgo sin. compl.
- gl zulgwa sin. compl.
- it zulgo-gemzek
- it gemjek sin. compl.
- it guemshek sin. compl.
- it zulgo sin. compl.
- it zulgwa sin. compl.
- nl Zulgwa
- nl Gemjek sin. compl.
- nl Guemshek sin. compl.
- nl Zulgo sin. compl.
- pt zulgo-gemzek
- pt gemjek sin. compl.
- pt guemshek sin. compl.
- pt zulgo sin. compl.
- pt zulgwa sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El zulgo-gemzek és lingüísticament molt proper a les llengües merey, uldemé, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.
Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.
Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.
La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).
Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.
Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.
Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.
La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).
Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.
zulgwa
zulgwa
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca zulgo-gemzek
- ca gemjek sin. compl.
- ca guemshek sin. compl.
- ca zulgo sin. compl.
- ca zulgwa sin. compl.
- de Gemzek
- de Gemjek sin. compl.
- de Guemshek sin. compl.
- de Zulgo sin. compl.
- de Zulgwa sin. compl.
- en Zulgo-gemzek
- en Gemjek sin. compl.
- en Guemshek sin. compl.
- en Zulgo sin. compl.
- en Zulgwa sin. compl.
- es zulgo-gemzek
- es gemjek sin. compl.
- es guemshek sin. compl.
- es zulgo sin. compl.
- es zulgwa sin. compl.
- eu zulgo-gemzek
- eu gemjek sin. compl.
- eu guemshek sin. compl.
- eu zulgo sin. compl.
- eu zulgwa sin. compl.
- fr zulgo-Gemzek
- fr gemjek sin. compl.
- fr guemshek sin. compl.
- fr zulgo sin. compl.
- fr zulgwa sin. compl.
- gl zulgo-gemzek
- gl gemjek sin. compl.
- gl guemshek sin. compl.
- gl zulgo sin. compl.
- gl zulgwa sin. compl.
- it zulgo-gemzek
- it gemjek sin. compl.
- it guemshek sin. compl.
- it zulgo sin. compl.
- it zulgwa sin. compl.
- nl Zulgwa
- nl Gemjek sin. compl.
- nl Guemshek sin. compl.
- nl Zulgo sin. compl.
- pt zulgo-gemzek
- pt gemjek sin. compl.
- pt guemshek sin. compl.
- pt zulgo sin. compl.
- pt zulgwa sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El zulgo-gemzek és lingüísticament molt proper a les llengües merey, uldemé, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.
Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.
Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.
La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).
Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.
Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.
Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.
La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).
Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.
zulú
zulú
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
- ca zulú
- ca zulu sin. compl.
- cod izizulu
- ar زولو
- cy Zwlw
- cy Isizulu sin. compl.
- cy Zunda sin. compl.
- de Zulu
- de Isizulu sin. compl.
- de Zunda sin. compl.
- en Zulu
- en Isizulu sin. compl.
- en Zunda sin. compl.
- es zulú
- es isizulu sin. compl.
- es zunda sin. compl.
- eu zuluera
- eu isizulu sin. compl.
- eu zulu sin. compl.
- eu zuluera sin. compl.
- eu zunda sin. compl.
- fr zoulou
- fr isizulu sin. compl.
- fr zunda sin. compl.
- gl zulú
- gl isizulu sin. compl.
- gl zunda sin. compl.
- gn sulu
- gn isisulu sin. compl.
- gn sunda sin. compl.
- it zulu
- it isizulu sin. compl.
- it zunda sin. compl.
- pt zulu
- pt isizulu sin. compl.
- pt zunda sin. compl.
- tmh Tazulut
- tmh Isizulu sin. compl.
- tmh zunda sin. compl.
- zh 祖鲁语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
Definició
Els zulús formen el grup ètnic més nombrós de la República de Sud-àfrica (aproximadament el 23% de la població total), seguit pels xhoses (16,5 %), els pedis o sothos del nord (9,4 %) i els sothos del sud (7,7%).
El zulú és la primera llengua en nombre de parlants de l'estat sud-africà (10.000.000 com a primera llengua i 15.700.000 com a segona llengua), seguida de l'afrikaans (6.000.000 de parlants) i de l'anglès (3.600.000). És la llengua majoritària a diverses províncies: Kwazulu-Natal, on el 81% de la població té el zulú com a primera llengua, Mpumalanga (26%) i Gauteng (21%).
Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat.
Podem distingir dues variants dialectals principals del zulú: el lala i el qwabe.
El zulú s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Del zulú prové el mot impala, nom d'una espècie d'antílop africà.
El zulú és la primera llengua en nombre de parlants de l'estat sud-africà (10.000.000 com a primera llengua i 15.700.000 com a segona llengua), seguida de l'afrikaans (6.000.000 de parlants) i de l'anglès (3.600.000). És la llengua majoritària a diverses províncies: Kwazulu-Natal, on el 81% de la població té el zulú com a primera llengua, Mpumalanga (26%) i Gauteng (21%).
Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat.
Podem distingir dues variants dialectals principals del zulú: el lala i el qwabe.
El zulú s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Del zulú prové el mot impala, nom d'una espècie d'antílop africà.
