Back to top
alibamu alibamu

Muskogi > Oriental > Central > Apalache-alabama-koasati > Albama-koasati, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  alabama
  • ca  alibamu sin. compl.
  • cy  Alabama
  • cy  Alibamu sin. compl.
  • de  Alabama
  • de  Alibamu sin. compl.
  • en  Alabama
  • en  Alibamu sin. compl.
  • es  alabama
  • es  alibamu sin. compl.
  • fr  alabama
  • fr  alibamu sin. compl.
  • gl  alabama
  • gl  alibamu sin. compl.
  • gn  alaváma
  • gn  alivamu sin. compl.
  • it  alabama
  • it  alibamu sin. compl.
  • pt  alabama
  • pt  alibamu sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Muskogi > Oriental > Central > Apalache-alabama-koasati > Albama-koasati, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Els parlants de llengües muskogis ocupaven la zona sud-oriental dels Estats Units (en un extens territori comprès actualment dins els estats de Carolina del Sud, Tennessee, Kentucky, Mississippi, Alabama, Geòrgia, Florida i Louisiana) quan es va produir el primer contacte l'any 1539. La major part de la població parlant de llengües muskogis va ser forçada a traslladar-se cap a l'oest durant la gran revolta índia de 1836-1840.

La classificació interna de la família muskogi no és del tot clara, ja que no és fàcil distingir entre els elements comuns a causa del parentiu i els que són fruit de la difusió. S'han fet principlament dues propostes de classificació d'aquesta família: la de Haas i la de Munro.

Entre 100 i 300 persones parlen la llengua alabama, segons diferents fonts, a la reserva Alabama-Coushatta, prop de Livingston (Texas). Sembla que, durant els anys setanta del segle XX, la major part dels nens encara parlava alabama. Aquests darrers anys, la situació ha canviat força i ja tan sols la gent gran el parla, tot i que s'estan duent a terme algunes accions per intentar revitalittzar aquesta llengua.

L'alabama i el koasati són llengües molt properes lingüísticament, però no presenten intercomprensió. Alguns parlants d'alabama també parlen koasati.
alsacià alsacià

Indoeuropea > Germànica, Europa > França

  • ca  alsacià
  • cod  elsässisch
  • ar  الألزاسية
  • cy  Alsaseg
  • de  Elsässisch
  • en  Alsatian
  • es  alsaciano
  • eu  alsaziera
  • fr  alsacien
  • gl  alsaciano
  • gn  alsasiáno
  • it  alsaziano
  • ja  アルザス語
  • nl  Elzassisch
  • oc  alsacian
  • pt  alsaciano
  • pt  alemão da alsácia sin. compl.
  • ru  Эльзасский язык
  • sw  Alsatian
  • tmh  Talzasit
  • zh  阿尔萨斯语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Germànica, Europa > França

Definició
Conjunt dels parlars alemanys d'Alsàcia, que s'utilitzen a gairebé tot el territori. A Alsàcia, però, hi ha unes quantes poblacions de l'oest i del sud on es parla el francès.

La denominació alsacià, popular i oficial alhora, amb la idea d'unitat, propietat i originalitat que comporta, reflecteix més un sentiment que no pas una realitat lingüística: ni aquests parlars són exclusius d'Alsàcia, ja que també es parlen als països germànics veïns, ni formen una unitat, tot i que pertanyen majoritàriament al dialecte alamànic (alt alemany superior).
alt chehalis alt chehalis

Salish > Tsamosana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  alt chehalis
  • de  Upper Chehalis
  • en  Alto Chehalis
  • es  alto chehalis
  • eu  alto chehalis
  • fr  haut-Chehalis
  • fr  chehalis supérieur sin. compl.
  • fr  upper Chehalis sin. compl.
  • gl  alto chehalis
  • it  alto chehalis
  • nl  Upper Chahalis
  • nl  Upper Chehalis sin. compl.
  • pt  alto chehalis
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Salish > Tsamosana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

Els chehalis van ser descoberts pels colonitzadors europeus l'any 1805. Van patir epidèmies que van causar un descens demogràfic important.

Sembla que l'any 2001 hi havia almenys dos parlants d'alt chehalis, però la informació no és clara. A més d'aquests dos parlants, probablement hi ha algun semiparlant, és a dir, persones que tenen nocions parcials de la llengua.

L'alt chehalis constava de tres dialectes: el satsop (que és el més proper al baix chehalis), el d'Oakville i el tenino.

La designació chehalis significa 'poble de la sorra'.
alt kuskokwim alt kuskokwim

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  alt kuskokwim
  • ca  kolchan sin. compl.
  • ca  mcgrath ingalik sin. compl.
  • ca  upper kuskokwim sin. compl.
  • cy  Uchel Kuskokwim
  • cy  Kolchan sin. compl.
  • cy  Mcgrath ingalik sin. compl.
  • cy  Upper kuskokwim sin. compl.
  • de  Upper Kuskokwim
  • de  Kolchan sin. compl.
  • de  Mcgrath Ingalik sin. compl.
  • de  Oberes Kuskokwim sin. compl.
  • en  Upper Kuskokwim
  • en  Kolchan sin. compl.
  • en  Mcgrath Ingalik sin. compl.
  • es  alto kuskokuín
  • es  kolchan sin. compl.
  • es  mcgrath ingalik sin. compl.
  • es  upper kuskokwim sin. compl.
  • eu  goi kuskokwimera
  • eu  kolchan sin. compl.
  • eu  mcgrath ingalik sin. compl.
  • eu  upper kuskokwim sin. compl.
  • fr  kolchan
  • fr  goltsan sin. compl.
  • fr  mcgrath ingalik sin. compl.
  • fr  upper kuskokwim sin. compl.
  • gl  alto kuskokwim
  • gl  kolchan sin. compl.
  • gl  mcgrath ingalik sin. compl.
  • gl  upper kuskokwim sin. compl.
  • gn  alto kuskokwim
  • gn  kolchan sin. compl.
  • gn  mcgrath ingalik sin. compl.
  • gn  upper kuskokwim sin. compl.
  • it  alto kuskokwim
  • it  kolchan sin. compl.
  • it  mcgrath ingalik sin. compl.
  • it  upper kuskokwim sin. compl.
  • pt  kuskokwim superior
  • pt  kolchan sin. compl.
  • pt  mcgrath ingalik sin. compl.
  • pt  upper kuskokwim sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'especificació alt de la designació alt kuskokwim és merament geogràfica. És a dir, no parlem de la llengua alt kuskokwim per oposició a una llengua baix kuskokwim, que no existeix.

L'alt kuskokwim no es va estudiar fins a la segona meitat del segle XX i en un principi es va considerar una varietat dialectal del deg xinag. És parcialment intel·ligible amb el tanana septentrional i amb el deg xinag.

Només els membres més grans de la comunitat, integrada per uns 160 individus, conserven la llengua. L'alt kuskokwim, doncs, es troba en un avançat procés d'extinció.

Tal com passa amb el deg xinag, per als kuskokwims la designació ingalik té fortes connotacions pejoratives.
alt pima alt pima

Utoasteca > Utoasteca del sud, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic

  • ca  alt pima
  • ca  nevome sin. compl.
  • ca  o'odham sin. compl.
  • ca  pima-papago sin. compl.
  • ca  tohono o'odham sin. compl.
  • cod  o'odham
  • de  Pima Alto
  • de  O'odham sin. compl.
  • de  Oberes Pima sin. compl.
  • en  Alt pima
  • en  Nevome sin. compl.
  • en  O'odham sin. compl.
  • en  Pima-papago sin. compl.
  • en  Tohono o'odham sin. compl.
  • es  alt pima
  • es  nevome sin. compl.
  • es  o'odham sin. compl.
  • es  pima-papago sin. compl.
  • es  tohono o'odham sin. compl.
  • eu  alt pima
  • eu  nevome sin. compl.
  • eu  o'odham sin. compl.
  • eu  pima-papago sin. compl.
  • eu  tohono o'odham sin. compl.
  • fr  haut-Piman
  • fr  o'odham sin. compl.
  • fr  papago sin. compl.
  • gl  alt pima
  • gl  nevome sin. compl.
  • gl  o'odham sin. compl.
  • gl  pima-papago sin. compl.
  • gl  tohono o'odham sin. compl.
  • it  alt pima
  • it  nevome sin. compl.
  • it  o'odham sin. compl.
  • it  pima-papago sin. compl.
  • it  tohono o'odham sin. compl.
  • nl  Pima
  • nl  O'odham sin. compl.
  • nl  Papago sin. compl.
  • pt  alt pima
  • pt  nevome sin. compl.
  • pt  o'odham sin. compl.
  • pt  pima-papago sin. compl.
  • pt  tohono o'odham sin. compl.

Utoasteca > Utoasteca del sud, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic

Definició
La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, i Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.

De la branca utoasteca meridional, només hi ha dues llengües que es parlin en territori dels Estats Units, la resta se situen al sud de la frontera Arizona-Mèxic. Aquestes dues llengües són l'alt pima i el cahita.

La llengua alt pima consta dels dialectes següents: el pima o akimel o'odham (subdividit en les varietats del riu Salt, riu Gila oriental, riu Gila occidental i Kohadt) i el papago o tohono o'odham (amb força variació interna). Les diferències entre les varietats són escasses i no impedeixen la intercomprensió.

La comunitat alt pima va entrar en contacte amb els colonitzadors europeus vers el 1700. Hi van mantenir relacions pacífiques. El 1850, l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic va dividir el territori propi dels indígenes. Ben aviat es van constituir les reserves.

Actualment els akimels viuen a les reserves Gila River, Salt River i Ak Chin, i als territoris adjacents de Casa Grande, Chandler, Coolidge i Phoenix. Els tohonos viuen a les reserves Papago, San Xavier, Ak Chin i Gila Bend, i als territoris adjacents d'Ajo, Marana, Gila Bend, Florence, Tucson, Phoenix, Los Àngeles, San José i Sonora.

La designació akimel o'odham significa 'la gent del riu'. D'altra banda, tohono o'odham significa 'la gent del desert'.

A diferència d'altres llengües utoasteques, l'alt pima encara es transmet -tot i que parcialment- a les noves generacions, de manera que hi ha infants que la parlen com a primera llengua. A les comunitats dels Estats Units, la llengua s'ensenya a les escoles.
alt tanana alt tanana

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  alt tanana
  • ca  nabesna sin. compl.
  • ca  upper tanana sin. compl.
  • cy  Uchel Tanana
  • cy  Nabesna sin. compl.
  • cy  Upper tanana sin. compl.
  • de  Upper Tanana
  • de  Nabesna sin. compl.
  • de  Oberes Tanana sin. compl.
  • en  Upper Tanana
  • en  Nabesna sin. compl.
  • es  alto tanana
  • es  nabesna sin. compl.
  • es  upper tanana sin. compl.
  • eu  goi tananera
  • eu  nabesna sin. compl.
  • eu  upper tanana sin. compl.
  • fr  upper tanana
  • fr  haut tanana sin. compl.
  • fr  nabesna sin. compl.
  • gl  alto tanana
  • gl  nabesna sin. compl.
  • gl  upper tanana sin. compl.
  • gn  alto tanana
  • gn  nabesna sin. compl.
  • gn  upper tanana sin. compl.
  • it  tanana superiore
  • it  nabesna sin. compl.
  • it  upper tanana sin. compl.
  • pt  tanana superior
  • pt  nabesna sin. compl.
  • pt  upper tanana sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'alt tanana té cinc dialectes: el de Nabesna, el de Tetlin, el de Northway, el de Scottie Creek (a Alaska), i el canadenc.

Tots els parlants d'alt tanana són d'edat avançada. La llengua ja no es transmet a les generacions joves, una característica de les llengües en vies d'extinció.
aluku aluku

Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Surinam

  • ca  ndjuka-aluku-paramaka
  • ca  aluku sin. compl.
  • ca  aukan sin. compl.
  • ca  boni sin. compl.
  • ca  ndjuka sin. compl.
  • ca  okanisi sin. compl.
  • cod  ndjuka-aluku-paamaka
  • ar  ندجوكية - ألوكوية - باراماكية
  • cy  Ndjuka-Aluku-Paramaka
  • cy  Aluku sin. compl.
  • cy  Aukan sin. compl.
  • cy  Boni sin. compl.
  • cy  Ndjuka sin. compl.
  • cy  Okanisi sin. compl.
  • de  Ndjuka-Aluku-Paramaka
  • de  Aluku sin. compl.
  • de  Aukaans sin. compl.
  • de  Aukan sin. compl.
  • de  Boni sin. compl.
  • de  Djuka sin. compl.
  • de  Okanisi sin. compl.
  • en  Ndjuka-Aluku-Paramaka
  • en  Aluku sin. compl.
  • en  Aukan sin. compl.
  • en  Boni sin. compl.
  • en  Ndjuka sin. compl.
  • en  Okanisi sin. compl.
  • es  ndjuka- aluku- paramaka
  • es  aluku sin. compl.
  • es  aukan sin. compl.
  • es  boni sin. compl.
  • es  ndjuka sin. compl.
  • es  okanisi sin. compl.
  • eu  ndjuka-aluku-paramakera
  • eu  aluku sin. compl.
  • eu  aukan sin. compl.
  • eu  boni sin. compl.
  • eu  ndjuka sin. compl.
  • eu  okanisi sin. compl.
  • fr  ndjuka- aluku- paramaka
  • fr  aluku sin. compl.
  • fr  aukan sin. compl.
  • fr  boni sin. compl.
  • fr  ndjuka sin. compl.
  • fr  okanisi sin. compl.
  • gl  ndjuka-aluku-paramaka
  • gl  aluku sin. compl.
  • gl  aukan sin. compl.
  • gl  boni sin. compl.
  • gl  ndjuka sin. compl.
  • gl  okanisi sin. compl.
  • gn  ndjuka- aluku- paramaka
  • gn  aluku sin. compl.
  • gn  aukan sin. compl.
  • gn  ndjuka sin. compl.
  • gn  okanisi sin. compl.
  • gn  voni sin. compl.
  • it  ndjuka-aluku-paramaka
  • it  aluku sin. compl.
  • it  aukan sin. compl.
  • it  boni sin. compl.
  • it  ndjuka sin. compl.
  • it  okanisi sin. compl.
  • ja  ンドゥカ・アルク・パラマカ語
  • ja  ボニ語 sin. compl.
  • ja  アルク語 sin. compl.
  • ja  アウカン語 sin. compl.
  • ja  オカニシ語 sin. compl.
  • ja  ンドゥカ語 sin. compl.
  • nl  Ndjuka-Aluku-Paramaka
  • nl  Aluku sin. compl.
  • nl  Aukan sin. compl.
  • nl  Boni sin. compl.
  • nl  Ndjuka sin. compl.
  • nl  Okanisi sin. compl.
  • pt  ndjuka-aluku-paramaka
  • pt  aluku sin. compl.
  • pt  aukan sin. compl.
  • pt  boni sin. compl.
  • pt  ndjuka sin. compl.
  • pt  okanisi sin. compl.
  • ru  Джука-аукан-парамакка
  • ru  Бони sin. compl.
  • ru  Джука sin. compl.
  • ru  Алуку sin. compl.
  • ru  Аукан sin. compl.
  • ru  Оканиси sin. compl.
  • sw  Ndjuka-aluku-paramaka
  • sw  Aluku sin. compl.
  • sw  Aukan sin. compl.
  • sw  Boni sin. compl.
  • sw  Ndjuka sin. compl.
  • sw  Okanisi sin. compl.
  • tmh  Tanjukt-talukt-taparamakt
  • zh  恩久卡-阿卢库-帕拉马卡
  • zh  波尼 sin. compl.
  • zh  恩久卡 sin. compl.
  • zh  阿乌坎 sin. compl.
  • zh  阿卢库 sin. compl.
  • zh  奥卡尼斯 sin. compl.

Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Surinam

Definició
El terme bushinenge ve del neerlandès boshnegers ('negres de la selva') en referència als esclaus cimarrons, és a dir esclaus d'origen africà que van fugir de les plantacions surinameses i van establir les seves pròpies societats a l'interior de la selva.

Les llengües bushinenge tenen l'origen en l'sranan, crioll de plantació de base anglesa del Surinam. Els anglesos es van establir en aquest territori abans que els holandesos, fet que explica que s'hi desenvolupés un crioll de base anglesa, i no pas de base neerlandesa.

Els ndjuka i el paramaka van començar a fugir de les plantacions ja en època de dominació anglesa (1651-1667), mentre que els aluku es van constituir més tard, a mitjan segle XVIII. Els ndjuka, com els saramaka, van signar un tractat de pau amb les autoritats holandeses. El paramaka tenen una història comuna amb els ndjuka; posteriorment es van constituir com a grup autònom.

Pel que fa als aluku, no van signar mai cap tractat; després de diverses guerres, a principi del segle XIX es van refugiar a la Guaiana Francesa.
alunfa alunfa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun

  • ca  alunfa
  • de  Alunfa
  • en  Alunfa
  • es  alunfa
  • eu  alunfa
  • fr  alunfa
  • gl  alunfa
  • it  alunfa
  • nl  Alunfa
  • pt  alunfa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun

Definició
L'alunfa és parlat a la subdivisió Akwaya, al sud-oest del Camerun. Algunes fonts consideren que al poble d'Alunfa es parla una variant de la llengua balo; les altres dues variants d'aquesta llengua serien les parlades als pobles d'Alunti i Batabi. Altres autors consideren l'alunfa una llengua independent pròxima al balo. No hi ha dades sobre el nombre de parlants de l'alunfa; l'única de què disposem és la del balo que, inclòs l'alunfa, són uns 2.230.

Pel que fa a la classificació, l'alunfa i el balo han estat inclosos dins del grup tivoide; també s'han considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
alutiiq alutiiq

Esquimoalèutica > Esquimal > Yupik, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  yupik del Pacífic
  • ca  alutiiq sin. compl.
  • ca  sugcestun sin. compl.
  • ca  sugpiaq sin. compl.
  • ca  sugt'stun sin. compl.
  • cy  Yupik y Môr Tawel
  • cy  Alutiiq sin. compl.
  • cy  Sugcestun sin. compl.
  • cy  Sugpiaq sin. compl.
  • cy  Sugt'stun sin. compl.
  • de  Pazifik-Golf-Yupik
  • de  Alutiiq sin. compl.
  • de  Sugpiaq sin. compl.
  • de  Suk sin. compl.
  • en  Pacific Yupik
  • en  Alutiiq sin. compl.
  • en  Pacific Gulf Yupik sin. compl.
  • en  Sugcestun sin. compl.
  • en  Sugpiak sin. compl.
  • en  Sugpiaq sin. compl.
  • en  Suk sin. compl.
  • es  alutiiq
  • es  alutiiq sin. compl.
  • es  sugcestun sin. compl.
  • es  sugpiaq sin. compl.
  • es  sugt'stun sin. compl.
  • es  yupí del golfo sin. compl.
  • eu  ozeano Bareko yupikera
  • eu  alutiiq sin. compl.
  • eu  ozeano bareko yupikera sin. compl.
  • eu  sugcestun sin. compl.
  • eu  sugpiaq sin. compl.
  • eu  sugt'stun sin. compl.
  • fr  yupik du Golfe du Pacifique
  • fr  alutiiq sin. compl.
  • fr  chugach sin. compl.
  • fr  sugcestun sin. compl.
  • fr  sugpiaq sin. compl.
  • fr  sugt'stun sin. compl.
  • gl  yupik do Pacífico
  • gl  alutiiq sin. compl.
  • gl  sugcestun sin. compl.
  • gl  sugpiaq sin. compl.
  • gl  sugt'stun sin. compl.
  • gn  jupik Pasífiko-gua
  • gn  alutiiq sin. compl.
  • gn  sugcestun sin. compl.
  • gn  sugpiaq sin. compl.
  • gn  sugt'stun sin. compl.
  • it  yupik del golfo del Pacifico
  • it  alutiiq sin. compl.
  • it  sugcestun sin. compl.
  • it  sugpiaq sin. compl.
  • it  sugt'stun sin. compl.
  • pt  yupik do Pacífico
  • pt  alutiiq sin. compl.
  • pt  sugcestun sin. compl.
  • pt  sugpiaq sin. compl.
  • pt  sugt'stun sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Esquimoalèutica > Esquimal > Yupik, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
La relació genètica entre la branca esquimal i l'aleutiana de la família esquimoalèutica va ser descoberta a principi del segle XIX pels lingüistes de l'escola historicocomparativa. Les diferències entre les dues branques de la família són grans.

El grup yupik de la família esquimoalèutica està integrat per cinc llengües que es parlen a l'extrem oriental de Rússia i al sud-oest d'Alaska, territori originari de les llengües esquimals. Són el sirenikski (extingida) i el naukanski (totes dues pertanyents a la banda russa), el yupik de Sibèria central, parlat a la part russa i en una illa d'Alaska, i el yup'ik d'Alaska central i el del Pacífic, exclusivament americans.

El yupik del Pacífic només compta amb parlants adults. La població total és d'uns 3.000 individus, però només parlen la llengua uns 400.

Consta de dos dialectes: el txugatx (a la península de Kenai) i el koniag (a les penínsules de Koniag i d'Alaska). El grup dialectal koniag està en contacte amb la llengua aleuta.

Tradicionalment la comunitat s'autodenominava sugpiaq, 'gent real', i la seva llengua era el sugt'stun. El nom alutiiq és d'origen rus i neix de la confusió dels colonitzadors russos entre sugpiaq i aleutes. El terme yupik també significa 'persona real' i prové de yuk ('persona') i de pik ('real').
amacacore amacacore

Zaparoana, Amèrica > Perú

  • ca  iquito
  • ca  amacacore sin. compl.
  • ca  hamacore sin. compl.
  • ca  puca-uma sin. compl.
  • ca  quiturran sin. compl.
  • ar  إيكيتوية
  • cy  Iquito
  • cy  Amacacore sin. compl.
  • cy  Hamacore sin. compl.
  • cy  Puca-uma sin. compl.
  • cy  Quiturran sin. compl.
  • de  Iquito
  • de  Amacacore sin. compl.
  • de  Hamacore sin. compl.
  • de  Ikito sin. compl.
  • de  Iquita sin. compl.
  • de  Puca-Uma sin. compl.
  • de  Quiturran sin. compl.
  • en  Iquito
  • en  Amacacore sin. compl.
  • en  Hamacore sin. compl.
  • en  Puca-Uma sin. compl.
  • en  Quiturran sin. compl.
  • es  iquito
  • es  amacacore sin. compl.
  • es  hamacore sin. compl.
  • es  puca-uma sin. compl.
  • es  quiturran sin. compl.
  • eu  iquitoera
  • eu  amacacore sin. compl.
  • eu  hamacore sin. compl.
  • eu  puca-uma sin. compl.
  • eu  quiturran sin. compl.
  • fr  iquito
  • fr  amacacore sin. compl.
  • fr  hamacore sin. compl.
  • fr  puca-uma sin. compl.
  • fr  quiturran sin. compl.
  • gl  iquito
  • gl  amacacore sin. compl.
  • gl  hamacore sin. compl.
  • gl  puca-uma sin. compl.
  • gl  quiturran sin. compl.
  • gn  ikito
  • gn  amakakore sin. compl.
  • gn  hamakore sin. compl.
  • gn  kiturran sin. compl.
  • gn  puka-uma sin. compl.
  • it  iquito
  • it  amacacore sin. compl.
  • it  hamacore sin. compl.
  • it  puca-uma sin. compl.
  • it  quiturran sin. compl.
  • ja  イキート語
  • ja  ハマコレ語 sin. compl.
  • ja  アマカコレ語 sin. compl.
  • ja  キトゥラン語 sin. compl.
  • ja  プカ・ウマ語 sin. compl.
  • nl  Iquito
  • nl  Amacacore sin. compl.
  • nl  Hamacore sin. compl.
  • nl  Puca-Uma sin. compl.
  • nl  Quiturran sin. compl.
  • pt  iquito
  • pt  amacacore sin. compl.
  • pt  hamacore sin. compl.
  • pt  puca-uma sin. compl.
  • pt  quiturran sin. compl.
  • ru  Икито
  • ru  Амакоре sin. compl.
  • ru  Китурран sin. compl.
  • ru  Пука-ума sin. compl.
  • ru  Амакакоре sin. compl.
  • sw  Iquito
  • sw  Amacacore sin. compl.
  • sw  Hamacore sin. compl.
  • sw  Puca-uma sin. compl.
  • sw  Quiturran sin. compl.
  • tmh  Takitut
  • zh  依基多
  • zh  基图朗 sin. compl.
  • zh  阿马考勒 sin. compl.
  • zh  布卡-乌玛 sin. compl.
  • zh  阿马卡考勒 sin. compl.

Zaparoana, Amèrica > Perú

Definició
Fa uns 350 anys eren un grup extens que habitava la zona on ara se situa la ciutat d'Iquitos. Als anys 60 del segle XX hi havia cent parlants ja molt aculturats. Actualment només algunes persones grans parlen iquito. Per tant, es pot considerar la llengua pràcticament extingida.

Alguns autors consideren l'iquito i el cahuarano dues variants d'una mateixa llengua.