Back to top

Diccionari de llengües del món

Presentació
addo addo

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Nigèria

  • ca  edo
  • ca  addo sin. compl.
  • ca  benin sin. compl.
  • ca  bini sin. compl.
  • ca  oviedo sin. compl.
  • ca  ovioba sin. compl.
  • cod  èdó
  • ar  إيدو
  • cy  Edo
  • cy  Addo sin. compl.
  • cy  Benin sin. compl.
  • cy  Bini sin. compl.
  • cy  Oviedo sin. compl.
  • cy  Ovioba sin. compl.
  • de  Edo
  • de  Addo sin. compl.
  • de  Benin sin. compl.
  • de  Bini sin. compl.
  • de  Oviedo sin. compl.
  • de  Ovioba sin. compl.
  • en  Edo
  • en  Addo sin. compl.
  • en  Benin sin. compl.
  • en  Bini sin. compl.
  • en  Oviedo sin. compl.
  • en  Ovioba sin. compl.
  • es  edo
  • es  addo sin. compl.
  • es  benin sin. compl.
  • es  bini sin. compl.
  • es  oviedo sin. compl.
  • es  ovioba sin. compl.
  • eu  edoera
  • eu  addo sin. compl.
  • eu  benin sin. compl.
  • eu  bini sin. compl.
  • eu  edo sin. compl.
  • eu  oviedo sin. compl.
  • eu  ovioba sin. compl.
  • fr  édo
  • fr  addo sin. compl.
  • fr  benin sin. compl.
  • fr  bini sin. compl.
  • fr  oviedo sin. compl.
  • fr  ovioba sin. compl.
  • gl  edo
  • gl  addo sin. compl.
  • gl  benin sin. compl.
  • gl  bini sin. compl.
  • gl  oviedo sin. compl.
  • gl  ovioba sin. compl.
  • gn  edo
  • gn  addo sin. compl.
  • gn  oviedo sin. compl.
  • gn  ovioba sin. compl.
  • gn  venin sin. compl.
  • gn  vini sin. compl.
  • it  edo
  • it  addo sin. compl.
  • it  benin sin. compl.
  • it  bini sin. compl.
  • it  oviedo sin. compl.
  • it  ovioba sin. compl.
  • ja  エド語
  • ja  アッド語、ベニン語、ビニ語、オビエド語、オビオバ語 sin. compl.
  • nl  Edo
  • nl  Addo sin. compl.
  • nl  Benin sin. compl.
  • nl  Bini sin. compl.
  • nl  Oviedo sin. compl.
  • nl  Ovioba sin. compl.
  • pt  edo
  • pt  addo sin. compl.
  • pt  benin sin. compl.
  • pt  bini sin. compl.
  • pt  oviedo sin. compl.
  • pt  ovioba sin. compl.
  • ru  Эдо
  • ru  Бини sin. compl.
  • ru  Аддо sin. compl.
  • ru  Овейдо sin. compl.
  • ru  Овиоба sin. compl.
  • zh  埃多语
  • zh  比尼、贝宁、阿多、奥维耶多、奥维奥巴 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Nigèria

Definició
A més de l'edo, a l'estat d'Edo s'hi parlen unes disset llengües, de les quals les més parlades són l'esan, l'afemai i l'ijaw.

L'edo és una llengua força homogènia, és a dir, té poca variació dialectal.

Al centre-oest de Nigèria, l'edo té una certa difusió com a llengua franca. Té presència a l'ensenyament primari i secundari, i també a la ràdio i la televisió.
adigué adigué

Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana, Àsia > Rússia

  • ca  adigué
  • ca  circassià occidental sin. compl.
  • ca  txerkès inferior sin. compl.
  • cod  ?дыгэбзэ (Adigebze)
  • ar  الأديغية
  • cy  Adyge
  • de  Adygeisch
  • en  Adyghe
  • en  Lower Circassian sin. compl.
  • en  West Circassian sin. compl.
  • es  adigués
  • es  cherkés inferior sin. compl.
  • es  circasiano occidental sin. compl.
  • eu  adigera
  • eu  adyghera sin. compl.
  • eu  behe txerkesera sin. compl.
  • eu  mendebaldeko txerkesera sin. compl.
  • fr  adygué
  • fr  circassien de l'ouest sin. compl.
  • fr  tcherkesse inférieur sin. compl.
  • gn  adigues
  • gn  cherkes iguypeguave sin. compl.
  • gn  sirkasiáno kuarahyreikegua sin. compl.
  • it  adighé
  • ja  アディゲ語
  • ja  下位チェルケス語、西チェルケス語 sin. compl.
  • nl  Adygisch (of Adyghe)
  • nl  Beneden Tsjerkessië sin. compl.
  • nl  Westelijk Circassië sin. compl.
  • pt  adigue
  • pt  adyguei sin. compl.
  • pt  cherkes sin. compl.
  • pt  circasiano ocidental sin. compl.
  • ru  Адыгейский язык
  • ru  Кяхский sin. compl.
  • ru  Черкесский sin. compl.
  • ru  Нижнечеркесский sin. compl.
  • ru  Западночеркесский sin. compl.
  • tmh  Tadigit
  • zh  阿迪盖语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana, Àsia > Rússia

Definició
Els adigués són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians a l'est, cap a la plana central precaucàsica. Aquest fet va iniciar la formació de dues llengües diferenciades: la llengua adigué i la llengua kabardina.

La llengua adigué és, doncs, molt propera a la kabardina, fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents. Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.

L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.

Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica de principis del segle XX, els adigués eren majoria al seu territori. La creació de ciutats industrials va implicar l'arribada de treballadors d'altres ètnies, sobretot russos, i el mapa demogràfic de la regió va canviar. El 1991, amb la caiguda de l'URSS, hi va haver un renaixement cultural i nacional adigué impulsat per una política favorable del govern d'Adiguèsia cap a la llengua i la cultura pròpies, que va provocar tensions amb la majoria russòfona. La llengua té presència a l'escola primària i secundària, i també a la Universitat.

La literatura en adigué és molt jove. De fet, els primers textos escrits són de 1918. La llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica, representada en les sagues Nart, també presents en altres nacionalitats del Caucas. S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en llengua adigué. També s'hi fan programes de ràdio i televisió, i s'editen algunes publicacions periòdiques.

Hi ha grups de parlants d'adigué en diàspora en uns 50 països. La major diàspora es va produir al 1864, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 90% de la població adigué va ser deportada cap a l'Imperi otomà. Amb la Primera Guerra Mundial va tenir lloc una segona migració cap a Turquia. La quantitat total de parlants en diàspora pot ser d'uns 400.000, més de la meitat dels quals a Turquia, on el procés de substitució lingüística cap al turc és ben avançat.
adsawa adsawa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

  • ca  yao
  • ca  achawa sin. compl.
  • ca  adsawa sin. compl.
  • ca  adsoa sin. compl.
  • ca  ajawa sin. compl.
  • ca  ayao sin. compl.
  • ca  ayawa sin. compl.
  • ca  ayo sin. compl.
  • ca  chiyao sin. compl.
  • ca  djao sin. compl.
  • ca  haiao sin. compl.
  • ca  hiao sin. compl.
  • ca  hyao sin. compl.
  • ca  jao sin. compl.
  • ca  veiao sin. compl.
  • ca  wajao sin. compl.
  • ar  ياو
  • cy  Yao
  • cy  Achawa sin. compl.
  • cy  Adsawa sin. compl.
  • cy  Adsoa sin. compl.
  • cy  Ajawa sin. compl.
  • cy  Ayao sin. compl.
  • cy  Ayawa sin. compl.
  • cy  Ayo sin. compl.
  • cy  Chiyao sin. compl.
  • cy  Djao sin. compl.
  • cy  Haiao sin. compl.
  • cy  Hiao sin. compl.
  • cy  Hyao sin. compl.
  • cy  Jao sin. compl.
  • cy  Veiao sin. compl.
  • cy  Wajao sin. compl.
  • de  Yao
  • de  Achawa sin. compl.
  • de  Adsawa sin. compl.
  • de  Adsoa sin. compl.
  • de  Ajawa sin. compl.
  • de  Ayao sin. compl.
  • de  Ayawa sin. compl.
  • de  Ayo sin. compl.
  • de  Chiyao sin. compl.
  • de  Djao sin. compl.
  • de  Haiao sin. compl.
  • de  Hiao sin. compl.
  • de  Hyao sin. compl.
  • de  Jao sin. compl.
  • de  Veiao sin. compl.
  • de  Wajao sin. compl.
  • en  Yao
  • en  Achawa sin. compl.
  • en  Adsawa sin. compl.
  • en  Adsoa sin. compl.
  • en  Ajawa sin. compl.
  • en  Ayao sin. compl.
  • en  Ayawa sin. compl.
  • en  Ayo sin. compl.
  • en  Chiyao sin. compl.
  • en  Ciyao sin. compl.
  • en  Djao sin. compl.
  • en  Haiao sin. compl.
  • en  Hajao sin. compl.
  • en  Hiao sin. compl.
  • en  Hyao sin. compl.
  • en  Jao sin. compl.
  • en  Veiao sin. compl.
  • en  Wajao sin. compl.
  • es  yao
  • es  achawa sin. compl.
  • es  adsawa sin. compl.
  • es  adsoa sin. compl.
  • es  ajawa sin. compl.
  • es  ayao sin. compl.
  • es  ayawa sin. compl.
  • es  ayo sin. compl.
  • es  chiyao sin. compl.
  • es  djao sin. compl.
  • es  haiao sin. compl.
  • es  hiao sin. compl.
  • es  hyao sin. compl.
  • es  jao sin. compl.
  • es  veiao sin. compl.
  • es  wajao sin. compl.
  • eu  yaoera
  • eu  achawa sin. compl.
  • eu  adsawa sin. compl.
  • eu  adsoa sin. compl.
  • eu  ajawa sin. compl.
  • eu  ayao sin. compl.
  • eu  ayawa sin. compl.
  • eu  ayo sin. compl.
  • eu  chiyao sin. compl.
  • eu  djao sin. compl.
  • eu  haiao sin. compl.
  • eu  hiao sin. compl.
  • eu  hyao sin. compl.
  • eu  jao sin. compl.
  • eu  veiao sin. compl.
  • eu  wajao sin. compl.
  • eu  yao sin. compl.
  • fr  yao
  • fr  achawa sin. compl.
  • fr  adsawa sin. compl.
  • fr  adsoa sin. compl.
  • fr  ajawa sin. compl.
  • fr  ayao sin. compl.
  • fr  ayawa sin. compl.
  • fr  ayo sin. compl.
  • fr  chiyao sin. compl.
  • fr  djao sin. compl.
  • fr  haiao sin. compl.
  • fr  hiao sin. compl.
  • fr  hyao sin. compl.
  • fr  jao sin. compl.
  • fr  veiao sin. compl.
  • fr  wajao sin. compl.
  • gl  yao
  • gl  achawa sin. compl.
  • gl  adsawa sin. compl.
  • gl  adsoa sin. compl.
  • gl  ajawa sin. compl.
  • gl  ayao sin. compl.
  • gl  ayawa sin. compl.
  • gl  ayo sin. compl.
  • gl  chiyao sin. compl.
  • gl  djao sin. compl.
  • gl  haiao sin. compl.
  • gl  hiao sin. compl.
  • gl  hyao sin. compl.
  • gl  jao sin. compl.
  • gl  veiao sin. compl.
  • gl  wajao sin. compl.
  • gn  yao
  • gn  achawa sin. compl.
  • gn  adsawa sin. compl.
  • gn  adsoa sin. compl.
  • gn  ajawa sin. compl.
  • gn  ayao sin. compl.
  • gn  ayawa sin. compl.
  • gn  ayo sin. compl.
  • gn  chiyao sin. compl.
  • gn  djao sin. compl.
  • gn  haiao sin. compl.
  • gn  hiao sin. compl.
  • gn  hyao sin. compl.
  • gn  jao sin. compl.
  • gn  veiao sin. compl.
  • gn  wajao sin. compl.
  • it  yao
  • it  achawa sin. compl.
  • it  adsawa sin. compl.
  • it  adsoa sin. compl.
  • it  ajawa sin. compl.
  • it  ayao sin. compl.
  • it  ayawa sin. compl.
  • it  ayo sin. compl.
  • it  chiyao sin. compl.
  • it  djao sin. compl.
  • it  haiao sin. compl.
  • it  hiao sin. compl.
  • it  hyao sin. compl.
  • it  jao sin. compl.
  • it  veiao sin. compl.
  • it  wajao sin. compl.
  • pt  yao
  • pt  achawa sin. compl.
  • pt  adsawa sin. compl.
  • pt  adsoa sin. compl.
  • pt  ajawa sin. compl.
  • pt  ayao sin. compl.
  • pt  ayawa sin. compl.
  • pt  ayo sin. compl.
  • pt  chiyao sin. compl.
  • pt  djao sin. compl.
  • pt  haiao sin. compl.
  • pt  hiao sin. compl.
  • pt  hyao sin. compl.
  • pt  jao sin. compl.
  • pt  veiao sin. compl.
  • pt  wajao sin. compl.
  • tmh  Tayaot
  • tmh  Achawa sin. compl.
  • tmh  adsawa sin. compl.
  • tmh  adsoa sin. compl.
  • tmh  ajawa sin. compl.
  • tmh  ayao sin. compl.
  • tmh  ayawa sin. compl.
  • tmh  ayo sin. compl.
  • tmh  chiyao sin. compl.
  • tmh  djao sin. compl.
  • tmh  haiao sin. compl.
  • tmh  hiao sin. compl.
  • tmh  hyao sin. compl.
  • tmh  jao sin. compl.
  • tmh  veiao sin. compl.
  • tmh  wajao sin. compl.
  • zh  爻语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definició
El yao és una llengua bantú parlada a l'Àfrica oriental, i més concretament a Malawi, Tanzània i Moçambic. Els parlants del yao representen aproximadament el 10% de la població total de Malawi, l'1% de la població de Tanzània i l'1% de la població de Moçambic.

Els parlants del yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili i/o una altra llengua parlada a la regió .

Les llengües bantú formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.
adsoa adsoa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

  • ca  yao
  • ca  achawa sin. compl.
  • ca  adsawa sin. compl.
  • ca  adsoa sin. compl.
  • ca  ajawa sin. compl.
  • ca  ayao sin. compl.
  • ca  ayawa sin. compl.
  • ca  ayo sin. compl.
  • ca  chiyao sin. compl.
  • ca  djao sin. compl.
  • ca  haiao sin. compl.
  • ca  hiao sin. compl.
  • ca  hyao sin. compl.
  • ca  jao sin. compl.
  • ca  veiao sin. compl.
  • ca  wajao sin. compl.
  • ar  ياو
  • cy  Yao
  • cy  Achawa sin. compl.
  • cy  Adsawa sin. compl.
  • cy  Adsoa sin. compl.
  • cy  Ajawa sin. compl.
  • cy  Ayao sin. compl.
  • cy  Ayawa sin. compl.
  • cy  Ayo sin. compl.
  • cy  Chiyao sin. compl.
  • cy  Djao sin. compl.
  • cy  Haiao sin. compl.
  • cy  Hiao sin. compl.
  • cy  Hyao sin. compl.
  • cy  Jao sin. compl.
  • cy  Veiao sin. compl.
  • cy  Wajao sin. compl.
  • de  Yao
  • de  Achawa sin. compl.
  • de  Adsawa sin. compl.
  • de  Adsoa sin. compl.
  • de  Ajawa sin. compl.
  • de  Ayao sin. compl.
  • de  Ayawa sin. compl.
  • de  Ayo sin. compl.
  • de  Chiyao sin. compl.
  • de  Djao sin. compl.
  • de  Haiao sin. compl.
  • de  Hiao sin. compl.
  • de  Hyao sin. compl.
  • de  Jao sin. compl.
  • de  Veiao sin. compl.
  • de  Wajao sin. compl.
  • en  Yao
  • en  Achawa sin. compl.
  • en  Adsawa sin. compl.
  • en  Adsoa sin. compl.
  • en  Ajawa sin. compl.
  • en  Ayao sin. compl.
  • en  Ayawa sin. compl.
  • en  Ayo sin. compl.
  • en  Chiyao sin. compl.
  • en  Ciyao sin. compl.
  • en  Djao sin. compl.
  • en  Haiao sin. compl.
  • en  Hajao sin. compl.
  • en  Hiao sin. compl.
  • en  Hyao sin. compl.
  • en  Jao sin. compl.
  • en  Veiao sin. compl.
  • en  Wajao sin. compl.
  • es  yao
  • es  achawa sin. compl.
  • es  adsawa sin. compl.
  • es  adsoa sin. compl.
  • es  ajawa sin. compl.
  • es  ayao sin. compl.
  • es  ayawa sin. compl.
  • es  ayo sin. compl.
  • es  chiyao sin. compl.
  • es  djao sin. compl.
  • es  haiao sin. compl.
  • es  hiao sin. compl.
  • es  hyao sin. compl.
  • es  jao sin. compl.
  • es  veiao sin. compl.
  • es  wajao sin. compl.
  • eu  yaoera
  • eu  achawa sin. compl.
  • eu  adsawa sin. compl.
  • eu  adsoa sin. compl.
  • eu  ajawa sin. compl.
  • eu  ayao sin. compl.
  • eu  ayawa sin. compl.
  • eu  ayo sin. compl.
  • eu  chiyao sin. compl.
  • eu  djao sin. compl.
  • eu  haiao sin. compl.
  • eu  hiao sin. compl.
  • eu  hyao sin. compl.
  • eu  jao sin. compl.
  • eu  veiao sin. compl.
  • eu  wajao sin. compl.
  • eu  yao sin. compl.
  • fr  yao
  • fr  achawa sin. compl.
  • fr  adsawa sin. compl.
  • fr  adsoa sin. compl.
  • fr  ajawa sin. compl.
  • fr  ayao sin. compl.
  • fr  ayawa sin. compl.
  • fr  ayo sin. compl.
  • fr  chiyao sin. compl.
  • fr  djao sin. compl.
  • fr  haiao sin. compl.
  • fr  hiao sin. compl.
  • fr  hyao sin. compl.
  • fr  jao sin. compl.
  • fr  veiao sin. compl.
  • fr  wajao sin. compl.
  • gl  yao
  • gl  achawa sin. compl.
  • gl  adsawa sin. compl.
  • gl  adsoa sin. compl.
  • gl  ajawa sin. compl.
  • gl  ayao sin. compl.
  • gl  ayawa sin. compl.
  • gl  ayo sin. compl.
  • gl  chiyao sin. compl.
  • gl  djao sin. compl.
  • gl  haiao sin. compl.
  • gl  hiao sin. compl.
  • gl  hyao sin. compl.
  • gl  jao sin. compl.
  • gl  veiao sin. compl.
  • gl  wajao sin. compl.
  • gn  yao
  • gn  achawa sin. compl.
  • gn  adsawa sin. compl.
  • gn  adsoa sin. compl.
  • gn  ajawa sin. compl.
  • gn  ayao sin. compl.
  • gn  ayawa sin. compl.
  • gn  ayo sin. compl.
  • gn  chiyao sin. compl.
  • gn  djao sin. compl.
  • gn  haiao sin. compl.
  • gn  hiao sin. compl.
  • gn  hyao sin. compl.
  • gn  jao sin. compl.
  • gn  veiao sin. compl.
  • gn  wajao sin. compl.
  • it  yao
  • it  achawa sin. compl.
  • it  adsawa sin. compl.
  • it  adsoa sin. compl.
  • it  ajawa sin. compl.
  • it  ayao sin. compl.
  • it  ayawa sin. compl.
  • it  ayo sin. compl.
  • it  chiyao sin. compl.
  • it  djao sin. compl.
  • it  haiao sin. compl.
  • it  hiao sin. compl.
  • it  hyao sin. compl.
  • it  jao sin. compl.
  • it  veiao sin. compl.
  • it  wajao sin. compl.
  • pt  yao
  • pt  achawa sin. compl.
  • pt  adsawa sin. compl.
  • pt  adsoa sin. compl.
  • pt  ajawa sin. compl.
  • pt  ayao sin. compl.
  • pt  ayawa sin. compl.
  • pt  ayo sin. compl.
  • pt  chiyao sin. compl.
  • pt  djao sin. compl.
  • pt  haiao sin. compl.
  • pt  hiao sin. compl.
  • pt  hyao sin. compl.
  • pt  jao sin. compl.
  • pt  veiao sin. compl.
  • pt  wajao sin. compl.
  • tmh  Tayaot
  • tmh  Achawa sin. compl.
  • tmh  adsawa sin. compl.
  • tmh  adsoa sin. compl.
  • tmh  ajawa sin. compl.
  • tmh  ayao sin. compl.
  • tmh  ayawa sin. compl.
  • tmh  ayo sin. compl.
  • tmh  chiyao sin. compl.
  • tmh  djao sin. compl.
  • tmh  haiao sin. compl.
  • tmh  hiao sin. compl.
  • tmh  hyao sin. compl.
  • tmh  jao sin. compl.
  • tmh  veiao sin. compl.
  • tmh  wajao sin. compl.
  • zh  爻语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definició
El yao és una llengua bantú parlada a l'Àfrica oriental, i més concretament a Malawi, Tanzània i Moçambic. Els parlants del yao representen aproximadament el 10% de la població total de Malawi, l'1% de la població de Tanzània i l'1% de la població de Moçambic.

Els parlants del yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili i/o una altra llengua parlada a la regió .

Les llengües bantú formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.
afrikaans afrikaans

Indoeuropea > Germànica > Occidental, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  afrikaans
  • cod  afrikaans
  • ar  أفريكانية
  • cy  Afrikaans
  • cy  Kaps-hollands sin. compl.
  • cy  Plat-hollands sin. compl.
  • de  Afrikaans
  • de  Kaap-Hollands sin. compl.
  • de  Kapholländisch sin. compl.
  • de  Kolonial-Niederländisch sin. compl.
  • en  Afrikaans
  • en  Kaaps-Hollands sin. compl.
  • en  Plat-Hollands sin. compl.
  • es  afrikáans
  • es  kaps-hollands sin. compl.
  • es  plat-hollands sin. compl.
  • eu  afrikaans
  • eu  kaps-hollands sin. compl.
  • eu  plat-hollands sin. compl.
  • fr  afrikaans
  • fr  kaps-hollands sin. compl.
  • fr  plat-hollands sin. compl.
  • gl  afrikaans
  • gl  kaps-hollands sin. compl.
  • gl  plat-hollands sin. compl.
  • gn  afrikáans
  • gn  kaps-hollands sin. compl.
  • gn  plat-hollands sin. compl.
  • it  afrikaans
  • it  kaaps-hollands sin. compl.
  • it  plat-hollands sin. compl.
  • ja  アフリカーンス語
  • nl  Afrikaans
  • nl  Kaaps-Hollands sin. compl.
  • nl  Plat-Hollands sin. compl.
  • pt  afrikaans
  • pt  kaps-hollands sin. compl.
  • pt  plat-hollands sin. compl.
  • ru  Африкаанс
  • ru  Бурский sin. compl.
  • ru  Капско-нидерландский sin. compl.
  • ru  Африканско-нидерландский sin. compl.
  • zh  南非语
  • zh  卡普斯-霍兰德斯 sin. compl.
  • zh  普拉特-霍兰德斯 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Germànica > Occidental, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
L'afrikaans és la llengua sorgida de la varietat del neerlandès que els colonitzadors holandesos van dur a Sud-Àfrica al segle XVI. El nucli des d'on es va escampar la llengua va ser Ciutat del Cap.

En un principi va rebre el nom de Kaaps-Hollands o Plat-Hollands, fins que al segle XIX es va fixar la denominació afrikaans.

Entre el 1910 i el 1925 les llengües oficials de la Unió de Sud-Àfrica eren l'anglès i el neerlandès estàndard. El 1925, l'afrikaans va substituir el neerlandès.
afro-seminol criollo afro-seminol criollo

Crioll de base anglesa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic

  • ca  afroseminola
  • ca  afro-seminol criollo sin. compl.
  • cy  Afro-Seminole
  • cy  Afro-seminol criollo sin. compl.
  • de  Afroseminolisch
  • en  Afro-Seminole Creole
  • en  Afro-Seminole sin. compl.
  • en  Black Seminole sin. compl.
  • en  Seminole sin. compl.
  • es  afroseminola
  • es  criollo afroseminola sin. compl.
  • es  seminola sin. compl.
  • es  seminola negro sin. compl.
  • eu  afroseminola
  • eu  afro-seminol criollo sin. compl.
  • eu  afroseminola sin. compl.
  • fr  afro-séminole
  • fr  afro-seminol criollo sin. compl.
  • gl  afroseminola
  • gl  afro-seminol criollo sin. compl.
  • gn  afroseminóla
  • gn  afro-seminol criollo sin. compl.
  • it  afroseminola
  • it  afro-seminol criollo sin. compl.
  • pt  afro-seminola
  • pt  afro-seminol criollo sin. compl.

Crioll de base anglesa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic

Definició
A Brackettville, durant els anys vuitanta del segle passat tan sols quedaven alguns parlants d'afroseminola de més de cinquanta anys i la llengua ja no es transmetia als infants, de manera que podria estar extingida o pràcticament extingida als Estats Units. L'anglès i l'espanyol són ara les llengües de comunicació habitual dins la comunitat.

A Nacimiento de los Negros hi ha uns 200 parlants d'afroseminola. No hi ha gaires dades sobre la varietat mexicana, però podria tenir menys influència de l'anglès atès que els parlants són bilingües en espanyol però no parlen anglès.

L'afroseminola és un crioll de base anglesa que es parla únicament en una ciutat dels Estats Units, Brackettville, i en una ciutat mexicana, Nacimiento de los Negros, situada a uns quants kilòmetres més de distància. Sembla que també s'havia parlat en alguns municipis propers d'Oklahoma, com ara Hughes, Seminole, Okfuskee i Okmulgee. Podria haver sobreviscut també a Florida i a les Bahames, però no hi ha prou dades al respecte.

L'afroseminola deriva del gullah, un altre crioll de base anglesa que es parla a la costa atlàntica dels Estats Units. Se'n va separar al segle XVIII, quan un cert nombre d'esclaus va fugir de les plantacions d'arròs de Geòrgia i de Carolina del Sud, on s'havia originat el gullah, i es van establir a Florida. Van haver de lluitar a diverses guerres amb l'exèrcit americà per defensar la seva llibertat. Des d'un punt de vista lingüístic, l'afroseminola és més conservador que no pas el gullah.

El terme seminola (en anglès seminole), és una adaptació de l'espanyol cimarrón 'esclau evadit'. El prefix afro- assenyala l'origen africà dels membres d'aquesta comunitat i serveix per distingir-los dels indis seminola (parlants d'una llengua de la família muskogi), amb els quals els afroseminola van mantenir relacions intenses.
afroseminola afroseminola

Crioll de base anglesa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic

  • ca  afroseminola
  • ca  afro-seminol criollo sin. compl.
  • cy  Afro-Seminole
  • cy  Afro-seminol criollo sin. compl.
  • de  Afroseminolisch
  • en  Afro-Seminole Creole
  • en  Afro-Seminole sin. compl.
  • en  Black Seminole sin. compl.
  • en  Seminole sin. compl.
  • es  afroseminola
  • es  criollo afroseminola sin. compl.
  • es  seminola sin. compl.
  • es  seminola negro sin. compl.
  • eu  afroseminola
  • eu  afro-seminol criollo sin. compl.
  • eu  afroseminola sin. compl.
  • fr  afro-séminole
  • fr  afro-seminol criollo sin. compl.
  • gl  afroseminola
  • gl  afro-seminol criollo sin. compl.
  • gn  afroseminóla
  • gn  afro-seminol criollo sin. compl.
  • it  afroseminola
  • it  afro-seminol criollo sin. compl.
  • pt  afro-seminola
  • pt  afro-seminol criollo sin. compl.

Crioll de base anglesa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic

Definició
A Brackettville, durant els anys vuitanta del segle passat tan sols quedaven alguns parlants d'afroseminola de més de cinquanta anys i la llengua ja no es transmetia als infants, de manera que podria estar extingida o pràcticament extingida als Estats Units. L'anglès i l'espanyol són ara les llengües de comunicació habitual dins la comunitat.

A Nacimiento de los Negros hi ha uns 200 parlants d'afroseminola. No hi ha gaires dades sobre la varietat mexicana, però podria tenir menys influència de l'anglès atès que els parlants són bilingües en espanyol però no parlen anglès.

L'afroseminola és un crioll de base anglesa que es parla únicament en una ciutat dels Estats Units, Brackettville, i en una ciutat mexicana, Nacimiento de los Negros, situada a uns quants kilòmetres més de distància. Sembla que també s'havia parlat en alguns municipis propers d'Oklahoma, com ara Hughes, Seminole, Okfuskee i Okmulgee. Podria haver sobreviscut també a Florida i a les Bahames, però no hi ha prou dades al respecte.

L'afroseminola deriva del gullah, un altre crioll de base anglesa que es parla a la costa atlàntica dels Estats Units. Se'n va separar al segle XVIII, quan un cert nombre d'esclaus va fugir de les plantacions d'arròs de Geòrgia i de Carolina del Sud, on s'havia originat el gullah, i es van establir a Florida. Van haver de lluitar a diverses guerres amb l'exèrcit americà per defensar la seva llibertat. Des d'un punt de vista lingüístic, l'afroseminola és més conservador que no pas el gullah.

El terme seminola (en anglès seminole), és una adaptació de l'espanyol cimarrón 'esclau evadit'. El prefix afro- assenyala l'origen africà dels membres d'aquesta comunitat i serveix per distingir-los dels indis seminola (parlants d'una llengua de la família muskogi), amb els quals els afroseminola van mantenir relacions intenses.
age age

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  esimbi
  • ca  age sin. compl.
  • ca  bogue sin. compl.
  • ca  essimbi sin. compl.
  • ca  isimbi sin. compl.
  • de  Esimbi
  • de  Age sin. compl.
  • de  Bogue sin. compl.
  • de  Isimbi sin. compl.
  • de  Simpi sin. compl.
  • en  Esimbi
  • en  Age sin. compl.
  • en  Bogue sin. compl.
  • en  essimbi sin. compl.
  • en  Isimbi sin. compl.
  • es  esimbi
  • es  age sin. compl.
  • es  bogue sin. compl.
  • es  essimbi sin. compl.
  • es  isimbi sin. compl.
  • eu  esimbi
  • eu  age sin. compl.
  • eu  bogue sin. compl.
  • eu  essimbi sin. compl.
  • eu  isimbi sin. compl.
  • fr  esimbi
  • fr  age sin. compl.
  • fr  bogue sin. compl.
  • fr  isimbi sin. compl.
  • fr  simpi sin. compl.
  • gl  esimbi
  • gl  age sin. compl.
  • gl  bogue sin. compl.
  • gl  essimbi sin. compl.
  • gl  isimbi sin. compl.
  • it  esimbi
  • it  age sin. compl.
  • it  bogue sin. compl.
  • it  essimbi sin. compl.
  • it  isimbi sin. compl.
  • nl  Esimbi
  • nl  Age sin. compl.
  • nl  Bogue sin. compl.
  • nl  Isimbi sin. compl.
  • nl  Simpi sin. compl.
  • pt  esimbi
  • pt  age sin. compl.
  • pt  bogue sin. compl.
  • pt  essimbi sin. compl.
  • pt  isimbi sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
L'esimbi és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre Camerun i Nigèria. Segons algunes fonts tan sols es parla a la banda camerunesa; d'altres inclouen també una petita zona de Nigèria. Pel que fa al nombre de parlants, només hi ha dades sobre el Camerun, on hi hauria uns 20.000 parlants d'esimbi.

El grup tivoide, al qual sembla pertànyer l'esimbi, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'esimbi en podria constituir una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'ugare. Hi ha certs dubtes, però, sobre la pertinença de l'esimbi al grup tivoide, ja que presenta un nombre important de vocabulari no compartit amb la resta de llengües del grup.
agnang agnang

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

  • ca  denya
  • ca  agnang sin. compl.
  • ca  anyah sin. compl.
  • ca  anyan sin. compl.
  • ca  anyang sin. compl.
  • ca  eyan sin. compl.
  • ca  nyang sin. compl.
  • ca  obonya sin. compl.
  • ca  takamanda sin. compl.
  • de  Denya
  • de  Agnang sin. compl.
  • de  Anyah sin. compl.
  • de  Eyan sin. compl.
  • de  Nyang sin. compl.
  • en  Denya
  • en  Agnang sin. compl.
  • en  Anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • en  Eyan sin. compl.
  • en  Nyang sin. compl.
  • en  Obonya sin. compl.
  • en  Takamanda sin. compl.
  • es  denya
  • es  agnang sin. compl.
  • es  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • es  eyan sin. compl.
  • es  nyang sin. compl.
  • es  obonya sin. compl.
  • es  takamanda sin. compl.
  • eu  denya
  • eu  agnang sin. compl.
  • eu  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • eu  eyan sin. compl.
  • eu  nyang sin. compl.
  • eu  obonya sin. compl.
  • eu  takamanda sin. compl.
  • fr  denya
  • fr  agnang sin. compl.
  • fr  anyah sin. compl.
  • fr  eyan sin. compl.
  • fr  nyang sin. compl.
  • gl  denya
  • gl  agnang sin. compl.
  • gl  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • gl  eyan sin. compl.
  • gl  nyang sin. compl.
  • gl  obonya sin. compl.
  • gl  takamanda sin. compl.
  • it  denya
  • it  agnang sin. compl.
  • it  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • it  eyan sin. compl.
  • it  nyang sin. compl.
  • it  obonya sin. compl.
  • it  takamanda sin. compl.
  • nl  Denya
  • nl  Agnang sin. compl.
  • nl  Anyah sin. compl.
  • nl  Eyan sin. compl.
  • nl  Nyang sin. compl.
  • pt  denya
  • pt  agnang sin. compl.
  • pt  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • pt  eyan sin. compl.
  • pt  nyang sin. compl.
  • pt  obonya sin. compl.
  • pt  takamanda sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

Definició
La llengua denya és parlada a 52 pobles situats a la zona boscosa de la subdivisió Akwaya i en algunes parts de la subdivisió Upper Banyang, al sud-oest del Camerun. Segons algunes fonts hi ha també dos pobles on es parla denya a Nigèria. El grup ètnic, d'unes 16.000 persones, s'anomena anyang. Les llengües veïnes del denya són el kenyang, el kendem i l'ejagham al sud-oest; el boki a l'oest; l'asumbo, l'amasi i el menka al nord.

El denya pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el kenyang, llengües veïnes del denya. Se n'han distingit quatre dialectes principals: takamanda, basho, bitieku i bajwa. El takamanda va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització de la llengua denya. El 1993 es va crear el Denya Language Committee. En anys posteriors es va crear una ortografia per al denya i ja han aparegut diverses publicacions. També s'han organitzat classes per a infants i adults. En aquest procés hi han tingut un paper important entitats com la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) i el Summer Institute of Linguistics (SIL).
agta (dumagat casiguran) agta (dumagat casiguran)

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  dumagat (casiguran)
  • ca  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • ca  casiguran dumaget sin. compl.
  • ar  دوماغاتية (كاسيغوران)
  • cy  Dumagat (Casiguran)
  • cy  Agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • cy  Casiguran dumaget sin. compl.
  • de  Casiguran-Dumagat
  • de  Casiguran Dumaget sin. compl.
  • de  Casiguran-Dumagat-Agta sin. compl.
  • en  Casiguran Dumagat
  • en  Casiguran Dumagat Agta sin. compl.
  • es  dumagat (casiguran)
  • es  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • es  casiguran dumaget sin. compl.
  • eu  casigurango dumagatera
  • eu  casiguran dumaget sin. compl.
  • eu  casigurango agta dumagatera sin. compl.
  • fr  dumagat (casiguran)
  • fr  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • fr  casiguran dumaget sin. compl.
  • gl  dumagat (casiguran)
  • gl  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • gl  casiguran dumaget sin. compl.
  • gn  dumagat (kasiguran)
  • gn  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • gn  kasiguran dumaget sin. compl.
  • it  dumagat (casiguran)
  • it  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • it  casiguran dumaget sin. compl.
  • pt  dumagat (casigurano)
  • pt  agta (dumagat casigurano) sin. compl.
  • pt  casigurano dumaget sin. compl.
  • zh  多马嘉特语 (卡西古兰)
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
El grup etnolingüistic dumagat (casiguran) s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').

La llengua dumagat (casiguran) s'inclou dins les llengues dumagat, que es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.

Sembla que aquesta llengua està estretament relacionada amb el kasiguranin, el paranan i el negrito (cagayan oriental), amb les quals constitueix les llengües dumagat septentrional. És possible que el kasiguranin, el dumagat (casiguran) i el paranan formin un contínuum dialectal.